MAS CALVET

SANTA CRISTINA D'ARO - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Al catàleg publicat per l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro diu:

Època: segle XVIII

Descripció:

Casa pairal del sector de la Teulera estructurada com a tal a les darreries del segle XVIII (1780), amb un més que possible establiment anterior. En aquella època aquesta masia pertanyia a l'Hospital General de la Santa Creu de Barcelona, i comptava amb una de les finques més extenses de la població, amb un total de 41.5 vessanes, que era l'equivalent a 9.07 hectàrees. Limitava originalment amb terrenys d'una estructura agrària important, com el mas de la Barraca, de Josep Antoni Barraquer, a l'oest, o els masos Nadal, de Joan Teixidor, i Roselló del Pedró, de Marià Roselló, a l'extrem nord. En canvi, per la seva banda de migdia (sud), i davant mateix del mas, posseïa un dels terrenys més fèrtils de la plana cristinenca, que finia al límit del riu Ridaura.

Altre enllaç amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10867

CISTA DEL BOSC D'EN ROQUET

ROMANYÀ DE LA SELVA - SANTA CRISTINA D'ARO 

EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Enllaç amb informació:

http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=3&consulta=MCU2KzE3MTgxMiU=&codi=1752

que diu:

Cronologies: Des de Neolític Mig-Recent ( -3500 / -2500 )

Tipus de jaciment: Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cista

Descripció: Es tracta d'una cista amb túmul de tendència subrectangular, enfonsada en el terreny, bastida en pendent suau, i proveïda d'un túmul artificial de tendència circular.
Té forma poligonal i les parets convergeixen cap a l'entrada. La formen cinc pedres clavades i tres caigudes. En nivell de la roca mare és força més alt a l'exterior que a l'interior, i totes les pedres reposen sobre la roca mare. Està obert cap al sud, no té coberta però presenta parets caigudes.
Segons Tarrús es tractaria d'un sepulcre d'inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable. Aquesta mateixos autors situen la data de construcció del sepulcre entre el 3400-3000 aC. segons la seva tipologia arquitectònica.

 Altre enllaç amb informació:

http://megalitisme.sigmascorpii.com/mostra_dolmen.php?quin_jaciment=Cista+del+Bosc+d%27en+Roquet&x=0&y=0

que diu:

Descobridor: Manuel Cazurro i Ruíz (Madrid 1865-Barcelona 1935) l'any 1912

 Manuel Cazurro Ruíz

Excavacions: M.Pallarès podria haver-la excavat. Lluís Esteva l’excavà i el restaurà a principis dels anys 50.

Materials: De l'excavació d'Esteva destaquen 2 fragments de ceràmica basta de color vermellós i negrós amb grans de quars i mica, dipositats al Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

Dimensions: Cambra: 1,40 m de llarg, 1,10 m d'ample i 0,85 m d'altura màxima.

Túmul: Artificial de tendència circular, restes visibles.

Lloses: De granit. 6 a la cambra (5 "in situ", 1 reposada per Esteva, probablement al seu lloc d'origen seguint foto de Cazurro del 1912). Una caiguda a migdia pot ser de la cambra. Una altra caiguda, a tocar de la paret de ponent, pot ser resta de la coberta.

CAN GUSTÀ

BÀSCARA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Enllaç amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=3&consulta=MCU0KzE3MDE2MCU=&codi=17888

que diu:

Època: segle XIX

Descripció:

Edifici de grans dimensions i planta rectangular, format per tres cossos adossats en paral·lel. L'edifici principal presenta una part de la coberta de dues vessants de teula i l'altra plana utilitzada com terrat. Està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta una distribució de les obertures simètrica, amb un gran portal d'accés d'arc escarser a la planta baixa, emmarcat amb carreus de pedra i gravat amb l'any 1891 i el nom Jaume Gustà. A cada banda, una finestra rectangular. Als pisos hi ha tres finestrals rectangulars amb l'emmarcament arrebossat, amb sortida a tres balcons amb llosanes motllurades sostingudes per mènsules decorades, i baranes de ferro treballat. Els de la primera planta són de mida més gran que els superiors. La façana està coronada per una cornisa motllurada i dentelada, damunt la que hi ha una barana d'obra amb els extrems ondulats. Pels laterals està emmarcada amb carreus ben desbastats i la resta del parament està arrebossat. A la part superior de l'edifici hi ha un badalot de planta quadrada, coronat amb merlets esglaonats bastits amb maons, que dóna accés al terrat. Des de la façana de migdia s'accedeix al jardí a través d'un porxo amb obertures esglaonades, damunt del qual hi ha una terrassa al nivell de la primera planta. La façana de llevant presenta una galeria d'arcs de mig punt al primer pis i una terrassa oberta a la segona planta.
Adossat a la façana de ponent hi ha un cos annex rectangular de dues plantes, amb terrassa al pis i dos portals d'arc deprimit còncau a la planta baixa i, més cap al nord, l'últim cos adossat, construït amb posterioritat. Està distribuït en una sola planta rectangular, amb la coberta plana utilitzada com terrat i dos antics portals reformats d'arc deprimit còncau. La façana està rematada per una balustrada amb plafó central on hi ha gravat l'any de construcció, 1926.
En general, la construcció està arrebossada i pintada. L'edifici principal conserva restes d'una antiga decoració amb motius geomètrics.

Notícies històriques:

Els Gustà eren una família de pagesos que van adquirir influència a la vila a partir del segle XVIII, quan es van enriquir amb el creixement econòmic. Segons sembla, l'edifici fou reformat i ampliat al segle XIX, segons consta a la inscripció que figura a la porta d'accés, tot i que és probable que tingués origen medieval.

Altres enllaços amb informació:

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=BASCARA&page=1&pos=3

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7964

CAL NOTARI o CAN LLORENS

BÀSCARA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

IHS HONORAT LLORENS 1630

Enllaç amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=1&consulta=MCU0KzE3MDE2MCU=&codi=38830

que diu:

Època: segle XII-XIII

Descripció:

Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per quatre cossos adossats, amb la coberta de teula de dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. L'edifici principal consta de dues crugies i presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats i la llinda plana gravada: “IHS HONORAT LLORENS 1630”. Al pis hi ha dues finestres rectangulars, emmarcades amb pedra i amb els ampits motllurats. Dels cossos laterals que completen el conjunt cal destacar dos portals més d'arc rebaixat, un d'ells adovellat i l'altre bastit amb maons. Els cos situat a l'extrem sud del conjunt presenta les obertures rehabilitades, bastides amb maons. La façana posterior, orientada al sud, presenta trams del llenç oriental de la muralla medieval, integrats al parament. Estan bastits amb còdols escapçats, disposats formant filades regulars. La resta del parament és de pedra desbastada disposada irregularment, amb les obertures modernes bastides amb pedra treballada o maons.
La construcció presenta el parament de la façana principal majoritàriament arrebossat. El cos ubicat a l'extrem nord té el parament vist i presenta la tècnica de la maçoneria.

Notícies històriques:

Els Llorens foren una família d'hisendats rurals que s'anà enriquint, com d'altres patrimonis pagesos de Bàscara, mitjançant aliances matrimonials, deixes testamentàries i compra-vendes. La família es va unir als Ferrer, casta de notaris apostòlics de la vila, vers els segles XVII-XVIII.
La casa està construïda sobre el llenç oriental del segon recinte emmurallat de la població. En aquesta part hi ha la contramuralla, que salva el desnivell de la carretera. Hi ha una altra dada que situa a l'interior de l'edifici, al costat del portal d'accés, restes d'un parament d'opus spicatum del segle XII.

Altre enllaç amb informació:

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=BASCARA&page=1&pos=8

CAL GAT o CASA XARGAY o CASA CELLA

BÀSCARA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Enllaç amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=MCU0KzE3MDE2MCU=&codi=38763

que diu:

Època: final segle XVIII

Descripció:

Edifici cantoner de planta rectangular, format per tres cossos adossats. La casa, situada al centre de la construcció, presenta la coberta d'un vessant de teula i està distribuïda en planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat i al costat un altre porta rectangular, amb voladís superior. La resta d'obertures de l'edifici són rectangulars. Les de la planta baixa i el primer pis estan emmarcades amb carreus de pedra desbastats i els ampits motllurats. Les de la segona planta estan bastides amb maons. La façana està rematada amb un ràfec de rajola decorada. El cos adossat a llevant presenta una sola planta, amb terrassa al nivell del primer pis amb accés des de la casa. El de ponent està reformat, amb un portal adovellat d'arc rebaixat i finestres rectangulars. Presenta un porxo a un sol vessant adossat davant la façana principal. La façana posterior està orientada al carrer Safonselles i presenta la mateixa tipologia d'obertures que la construcció principal.
La construcció està bastida amb còdols de pedra i fragments de maons, lligat amb morter.

Notícies històriques:

Els Cella eren una família de notaris titulars de Bàscara documentats al segle XIV. Se sap que l'antiga casa Cella va donar nom al carrer d'en Cella, documentat el 1596. Posteriorment, la família Cella van emparentar amb els Safont i van donar lloc al nom actual del carrer Safonselles.
Hi ha constància que l'any 1782, l'edifici s'estava construint des d'en feia dos, per albergar les dependències de la notaria, tot i que això no es va arribar a produir mai.
L'any 1984, l'edifici es trobava en un estat lamentable (sense forjats entremitjos degut a un incendi) i era usat com a paller i corral de la casa veïna. Després fou restaurat.

Altre enllaç amb informació:

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=BASCARA&page=1&pos=9

POU DEL CARRER BONAIRE

SANT MORI - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Enllaç amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=14&consulta=MCU0KzE3MTc2NiU=&codi=38384

que diu:

Època: segle XX

Descripció:

Construcció de planta quadrada que protegeix el pou circular d'on s'extreia l'aigua, actualment tancat. Presenta la coberta plana, amb dos petits arcs rebaixats als costats on hi ha les obertures, decorats amb unes motllures esglaonades a la part inferior. Les obertures són rectangulars i estan enreixades. A l'interior hi ha una corriola per la corda de la galleda. La construcció està bastida amb maons.

 

ESGLÉSIA DE SANT MAURICI

SANT MORI - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Enllaç amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=7&consulta=MCU0KzE3MTc2NiU=&codi=20280

que diu:

Època: segle XIII // FINAL SEGLE XVIII

Descripció:

Edifici d'una sola nau amb absis de planta semicircular i capelles laterals. La volta de la nau és apuntada, de la mateixa manera que l'arc triomfal, i l'absis presenta volta ametllada. Les capelles laterals tenen volta de canó, dues d'elles amb llunetes. Al sud de l'absis hi ha la sagristia. Les obertures son d'arc de mig punt i doble esqueixada, una d'elles situada a l'absis i l'altra en una de les capelles laterals de la banda de llevant del temple. La façana principal, orientada a ponent, presenta una gran portalada d'obertura rectangular, emmarcada amb carreus de pedra i amb la llinda plana, gravada amb la data 1788 al centre, i rematada amb una cornisa motllurada. És d'inspiració clàssica. Al seu damunt, una fornícula apetxinada amb la imatge del sant. Per sobre la portalada hi ha un rosetó motllurat amb vitralls de colors. La façana està rematada amb un coronament sinuós amb cornisa de maó. El campanar s'aixeca a la banda nord de la façana, angle nord-oest del temple. És de base quadrada i cos vuitavat, amb obertures d'arc apuntat, algunes cegues. Destaca un rellotge de sol amb la data 1790. Està coronat amb un petit torricó també octogonal, amb quatre arcs apuntats. L'interior del temple fou restaurat fa uns anys, netejant tots els murs de la capa de calç que els cobria.
L'obra és bastida amb còdols i altres pedres sense treballar, lligades amb abundant morter. Les úniques parts on hi ha carreus són el cos superior del campanar i la part baixa del frontis i a les cantonades.

Notícies històriques:

L'església parroquial de Sant Maurici apareix ja esmentada documentalment des del segle XIII, encara que l'actual temple va ser bastit durant el segle XVIII. Diverses dates que apareixen inscrites en l'edifici permeten deduir que aquest va ser iniciat aproximadament l'any 1750 (data que figura a la sagristia) i que es devia concloure l'any 1788 (data de la porta d'accés), encara que tenim una darrera data, 1790, que correspondria a la instal·lació d'un rellotge de sol al parament del campanar.

Altres enllaços amb informació:

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7842

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=sant+mor%C3%AD&page=1&pos=1

https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742