CASAL D'ALTARRIBA
CALLDETENES - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XVI
Descripció:
El casal
d'Altarriba està situat al cantó de llevant del terme municipal de Calldetenes,
a l'esquerre del torrent de Sant Martí, i a 500 m. de l'església parroquial de
Sant Martí de Riudeperes. La casa s'anomenà Altarriba, per estar situada en la
part elevada a la riba del torrent de Sant Martí. El casal actual es troba a
sobre del que degué ser la domus forta de la família Altarriba (en perduren
algunes restes del mur que l'envoltava). Aquesta domus es trobava situada dins
de l'antic terme del castell de Sant Llorenç, i desprès del de Medà. Era
situada al marge esquerre de l'antic riu de Peres o torrent de la Noguera. Era
la residència de la família Altarriba i dels seus successors. La casa fou
enderrocada durant la guerra Civil Catalana (1462-1472), i novament durant la
Guerra de Successió. Va ser reedificada al final del segle XIX, aprofitant-se
alguns dels elements de la casa del segle XVI. L'actual edifici és datable a
les darreres dècades del segle XIX. El casal està format per dos edificis: el
casal i la masoveria, que s'adossa a llevant de la casa principal. El casal és
un edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener
perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, primer i segon pis, amb la
particularitat que la cantonada nord-oest s'ha prolongat, amb un tercer pis,
convertint-se en una torre quadrangular coberta a quatre aigües. La construcció
és feta amb mur de mamposteria irregular, i a les cantonades, carreus
rectangulars i quadrangulars ben escairats. La façana principal està orientada
a migdia, podria ser l'antiga façana posterior convertida en principal al segle
XIX. En aquesta façana hi ha un portal d'arc rebaixat fet amb dovelles
regulars, recolzades en una imposta rectangular amb els angles arrodonits; els
brancals són de carreus ben escairats. A sobre hi ha un ornament de ferro,
representant dues fulles posades horitzontalment, que envolten la lletra M. La
part superior de les dovelles està tallada per la peanya d'un balcó, segurament
obert a inicis del segle XX. A banda i banda del portal hi ha dues finestres
rectangulars. Al primer pis, i corresponent-se a les obertures de la planta
baixa, s'obren tres balcons; probablement també oberts a les primeres dècades
el segle XX, a partir de finestres preexistents. Sobre la llinda del balcó
central hi ha una llosa encastada amb un escut esculpit, és quadrilong amb el
camper fraccionar en onze quarts, cadascun amb una càrrega heràldica diferent,
representativa d'una branca familiar; el perímetre exterior es envoltat per un
llamberquí vegetal en forma d'orles i encimbellat per una corona reial.
Segurament és l'escut heràldic de la família Sentmenat, propietària del casal a
finals del segle XIX, quan es reconstruí. Al segon pis d'aquesta façana hi ha
una galeria, actualment envidriada, feta de tres arcs de mig punt recolzats en
pilars formats de carreus de pedra, als extrems hi ha finestres senzilles. La
façana de ponent compta amb dos finestres quadrangulars a planta baixa, i dues
al primer pis. Les del primer pis conserven un guardapols finalitzat amb dos
culs de llàntia, però no són idèntiques. La de la dreta és una finestra
geminada, amb una llinda monolítica decorada amb dos arquets conopials, el
guardapols, i culs de llàntia llisos. La finestra de l'esquerra és senzilla,
també té arc conopial i guardapols, i els culs de llàntia tenen decoració
vegetal molt elaborada. El darrer tram d'aquesta façana es correspon a la torre
del casal, a planta baixa és reforçada amb un contrafort. Al primer pis hi ha
restes d'una finestra decorada amb un arc conopial, les peces semblen
reaprofitades, hi potser mai va estar oberta. Al nivell de segon pis i tercer
pis de la torre destaca la presència d'una finestra per pis amb la llinda
decorada amb un arc conopial degradat. La façana nord, sembla haver estat al seu dia la façana
principal, té al seu mur el portal i l'escut més antics de la casa, i d'altra
banda, que es tracta de la façana que es troba davant de les restes de mur
fortificat que cobreix el cingle sobre el qual es troba aixecada la casa, i que
pertanyen al primer període constructiu. El portal és d'arc de mig punt elaborat amb dovelles de
mida molt grossa. L'interior del portal es troba protegit per una doble porta
de fusta, amb l'espai de la tarja decorat amb una enreixat decorat amb motius
vegetals. Al primer pis s'observa la presència d'un balcó i una finestra, i al
segon de dues finestres. Totes elles, amb llindes monolítiques, i semblen
obertes en un moment posterior, potser a principis de segle XX. Al llarg de la
façana hi ha altres obertures, als pisos superiors, i que han estat cegades,
conserven la llinda de pedra, amb un arc conopial degradat, similar als de les
llindes de la torre. S'observen les lloses encastades, al costat del balcó del
primer pis, corresponents a un finestral geminat d'estil gòtic. Aquestes
darreres llindes semblen reaprofitades i col·locades aquí com a ornamentació. A
pocs metres al nord-oest de la casa, a tocar del cingle, hi ha una capella
dedicada a la Mare de Déu de la Mercè. Es una construcció senzilla, de planta
rectangular, coberta a dues aigües ambcarener perpendicular a la façana. És
feta en pedra irregular, i es troba arrebossada i decorada amb incisions que
reprodueixen un fals carreuat. Està orientada nord-sud, amb la façana principal
al sud. El portal d'accés té llinda monolítica amb un lleuger voladís a mode de
guardapols, i carreus quadrangulars als brancals. Llinda i brancals formen un
mateix conjunt decoratiu mostrant una lleugera degradació cap a l'interior; es
clou amb dues volutes de grans dimensions sobre la llinda. L'interior de la capella
és enguixat, i actualment s'usa de magatzem. A nivell de fases constructives, i
a partir de les notícies documentals existents, cal pensar que la primitiva
domus d'Altarriba fou cremada i enderrocada en el setge del veguer de Barcelona
a Berenguer Guillem d'Altarriba durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472). De
l'època medieval queden les restes d'un antic mur de fortificació al cantó nord
(fitxa núm.128). Sembla que al segle XVI el casal fou reconstruït, segurament
per Aldonça Descatllar; en són testimoni: la façana nord, la torre, i la façana
de ponent, que conserva les finestres amb arcs conopials. Sembla que s'empraren
i reaprofitaren elements de l'antiga domus alguns incorporats a mode ornaments,
com lloses de finestres, encastades les façanes, i que segurament no estarien
mai obertes. També fou recuperat l'escut dels Altarriba que presidia la façana
principal. La casa patiria noves destruccions durant la Guerra de Successió, i
fou reconstruïda a finals del segle XIX pels Sentmenat. La reconstrucció es féu
aprofitant les restes del segle XVI, i afectaria especialment a la façana de
migdia, que fou feta nova. En aquest moment es canvià l'orientació de la casa,
passant la façana de migdia a ser la principal. Posteriorment, a principis del
segle XX, s'obriren els balcons de la casa. A llevant del casal, s'adossa la
masoveria d'Altarriba. És un edifici de planta rectangular, cobert a dues
aigües amb carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedres i amb les
cantonades reforçades. És orientat a migdia, on hi ha un portal adovellat d'arc
rebaixat. Destaca una eixida adossada al tram de llevant de la façana
principal, coberta com un cos independent, i formada per un seguit de tres
arcades frontals i una a banda i banda. Segurament, va ser aixecada a principis
del segle XX.
Història:
El primer personatge de la família Altarriba documentat
és Vermell d'Altarriba, a partir del 1175. L'any 1198 es documenten els germans
Berenguer d'Altarriba i Guillem de Medà. AA.DD(1984:182). Amb el casament de
Berenguer amb Beatriu de Medà el 1198, el llinatge es consolida. Beatriu, era
germana de Guillem, i aportà com a dot "totum nostrum usaticum de
Altarrippa". Família que deriva, segurament, dels castlans de Medà. La
nissaga tenia jurisdicció en les masies de la seva propietat. Un document del
1216 detalla les propietats dels Altarriba, un gran nombre de propietats i
masos en diferents parròquies d'Osona. A l'escriptura, Beatriu i els seus fills
Berenguer i Ferrer, van posar totes les seves propietats sota la protecció de
l'ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a canvi d'un cens anual de
dues quarteres d'ordi. VILAMALA(2002: 88) La família Altarriba fou una de les
principals benefactores de Sant Tomàs a partir del s. XV. AA.DD(1984:177). El
1231 Berenguer d'Altarriba, fill de Berenguer i Beatriu, es casà amb Elisenda
de Clasens. Berenguer va tenir entrebancs amb l'església de Vic, que reclamava
els béns com a feu. El 1262 van signar un compromís per acceptar la sentència,
que determinà que els Altarriba havien de tenir la casa en vassallatge, i que
la mitra la defensaria de Ramon de Vilagelans o altres. VILAMALA(2002: 88)
Diferents Altarriba que han estat importants en la història de Catalunya; els
dos més coneguts han estat Bernat Guillem s'Altarriba i el seu fill Llorenç.
Bernat Guillem era fill de Pere Joan i Elionor, i es va casar amb Elieta de
Vilalleons; fou un dels gran senyors feudals d'Osona al s. XV. Al 1443
s'intitulava senyor de la domus d'Altarriba i de Vilalleons, i posseïa gran
quantitat de propietats. Entre el 1446 i el 1448 fou batlle de Vic, i Joan II
el va anomenar veguer de Girona. Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472)
fou un fervent partidari de la causa reial. En plena guerra, estant detingut al
seu casal pel bisbe de Vic, s'ordenà el seu empresonament i es va posar setge a
la casa d'Altarriba. No fou fins el 1463 quan el veguer de Barcelona aconseguí
entrar al casal, del qual va fugir Bernat Guillem. La família va ser
empresonada i els seus béns confiscats i venuts. Bernat Guillem capitanejà les
forces remences favorables al rei, prenent els castells de Torelló, Manlleu,
Casserres, etc., i també va intentar prendre Vic, Centelles, Castellcir i
altres. Bernat Guillem va morir vora el 1464. Llorenç, el successor de Bernat
Guillem, es casà el 1490 amb Lucrècia de Peguera. El 1495 es va casar amb
Beatriu de Marimon, amb la qual tingué el seu descendent Llorencet. Llorenç fou
un dels principals caps de les bandositats ocorregudes a Osona a finals del s.
XV. Període de lluites constants entre els Altarriba i els Cruïlles, i també
als s. XVI i XVII. De Llorenç destaca l'intent d'assetjar la ciutat de Vic,
junt amb el capità mercenari Modarra, i altres. La defensa ciutadana, dirigida
per Bernat de Mont-rodon, va impedir-ho. Llorenç fou premiat pel rei, ja que
Vic era ciutat rebel a la monarquia; el 1478 Joan II va concendir-li 800
lliures i els llocs de Sant Julià de Vilatorta, Sant Julià de Vilamirosa, i els
termes de Vilacertrú i Saderra, i el terme i el castell de La Garriga.
VILAMALA(2002: 90). Al s. XVI el llinatge Altarriba es va perdre per manca
d'hereus. El 1524 Llorencet d'Altarriba va regí la capitania dels castells
reials de Puigcerdà, Querol i Torre Cerdana. El 1530 es casà amb Aldonça de
Descatllar i va tenir dues filles, que van morir sense descendència. Aldonça es
convertí en la vídua usufructuària. Va morí el 1583 deixant els béns a la seva
neboda Albina Descatllar, casada amb Pere Clariana i Vilatorta. El matrimoni va
fer grans obres al casal d'Altarriba. Amb el fill d'aquests dos, Miquel, la
casa Altarriba va canviar el cognom per Clariana. La família Clariana es
traslladà a viure a Vic. El llinatge s'integrà en el dels marquesos de
Sentmenat a partir del 1715.
*********************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/663
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10656
*********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada