MANANTIAL DE SALENYS - AIGUA DE SALENYS
BELL-LLOC - SANTA CRISTINA D'ARO - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Des de l'antiguitat, moltes civilitzacions estaven
interessades en fonts d'aigua natural riques en minerals, i especialment en
aquelles que contenien diòxid de carboni. Aquest tipus d'aigua mineral rara era
molt famosa, i va proporcionar als usuaris propietats curatives naturals que
són úniques i molt beneficioses per al nostre metabolisme.
A principis del segle XIX, dins dels boscos, just al
costat d'un petit riu anomenat Salenys, es va trobar la font d'Aigua de
Salenys. L'explotació i la comercialització d'aigua d'alta puresa van començar
el 1823. Aquesta és una de les fonts més antigues d'Espanya, que atrau la
població local i els turistes per anar-hi a caminar, fer excursionisme o
acampar.
L'aigua de Salenys té una llarga història, que es
divideix en 3 fases principals. La primera fase va tenir lloc entre 1823-1902,
quan l'aigua es va distribuir als restaurants en barrils.
En la segona fase, Salenys va començar a col·laborar amb
el Laboratori d'Oliver Rodes, i es va iniciar la producció d'aigua en envasos
de vidre a partir de 1902. A causa de les seves característiques curatives,
l'aigua de Salenys es va vendre principalment a les farmàcies com un remei
natural per al sistema digestiu i més tard es va utilitzar com a complement
perfecte dels aliments.
Al llarg d'aquest període i fins a 1986, la fàbrica tenia
una capacitat de producció de 3.000 litres per dia. Hi va haver moments en què
la demanda d'aigua va augmentar molt i es va proporcionar com a aigua curativa
per a les persones amb desnutrició. Un bon exemple seria quan les infeccions
massives del sistema digestiu van ser causades per l'aigua de l'aixeta, a
Barcelona, a principis del segle XX. A causa de la seva composició química
única i l'impacte beneficiós en el cos humà, els metges la van fer servir com
una alternativa natural a alguns medicaments. Salenys elimina les toxines del
nostre cos i normalitza la funció de l'estómac. Com a resultat d'això, Aigua de
Salenys va ser declarada aigua mineromedicinal per a utilitat pública per la
R.O. el 23 de juliol de 1947.
La tercera fase va ser l'obertura d'un nou pou a la zona
de la fàbrica de Salenys el 1986. El nou forat, de 60 metres de profunditat,
ens va permetre tenir més capacitat d'aigua amb gas, fins a 9.000 litres al
dia. Malgrat els desafiaments d'avui dia, Salenys ha mantingut la tradició de
tenir només contenidors d'ampolles de vidre com a indicador d'alta qualitat.
Al llarg de la història, doncs, l'Aigua de Salenys ha
estat considerada com l'Aigua de la Costa Brava, pel seu origen i la seva alta
puresa, i ara, en la nova era de l'Aigua de Salenys, l'objectiu és continuar
amb les bones tradicions i subministrar aigua mineral carbònica natural d'alta
puresa als seus veritables amants.
Època: inici
segle XX
Descripció:
Edifici de planta rectangular, amb nombroses obertures
regulars, més altes que amples, totes amb un marcat guardapols fet de maons. La
coberta és feta a dues aigües amb teula àrab i el ràfec descansa sobre
permòdols esglaonats, fets, com els guardapols, de maons. Tanmateix, l'interès
de l'edifici rau en els nombrosos elements d'identificació corporativa que
conté i que, actualment, encara es poden llegir tot i que amb alguna
dificultat. És significatiu l'ús de la tipografia capital romana. Així, a banda
del nom de la firma "SALENYS", i el seu anagrama, escrit en blauet,
s'hi poden llegir informacions sobre les qualitats del producte, com ara
"EXQUISIDA AIGVA DE TAULA", "AIGVES MEDICINALS ACIDVLES
RADIACTIVES" o "BICARBONATADES CALCITIQUES SODICO LITIQVES". El
Noucentisme va interessar-se per la renovació de les tipografies, com ho
demostra l'especial atenció a la qüestió que havien fet editors com Narcís
Masó, germà de l'arquitecte Rafael Masó.
Notícies històriques:
Com tantes altres aigües que es considerava que la seva
ingesta produïa efectes beneficiosos per a la salut, l'aigua de Salenys va
viure moments esplendorosos a principis del segle XX. Sembla que l'edifici que
es troba a tocar de l'antiga via del ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a
Girona, al lloc de l'estació de la Font Picant, va ser construït el 1927.
Acollia les oficines i el magatzem de l'empresa embotelladora. Com molts altres
edificis d'aquesta tipologia mostra una concepció austera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada