Llocs de Catalunya

dissabte, 22 de març del 2025

ESGLÉSIA DE SANTA CRISTINA D'ARO

SANTA CRISTINA D'ARO - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

*******************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7373

Època: segle X-XII

Descripció:

L'església es troba situada al peu de les Gavarres, dalt d'un pujol, a la part més alta del poble de Santa Cristina d'Aro. És un temple d'origen medieval, de notables proporcions i modificat en diverses ocasions, encara que l'arrebossat de calç que cobreix totalment l'exterior i l'interior dificulta la datació dels diversos elements. L'edifici actual consta de dues naus i creuer. La nau N, més ampla, té absis semicircular i l'altra, al S, té una sagristia a l'angle E feta al segle XVIII, la qual va substituir l'absis originari. Els arcs triomfals i els formers són de ferradura i estil preromànic. La mateixa forma té la volta del transsepte, que travessa les naus. La torre-campanar, quadrada, és de base romànica llevat de la part alta, acabada amb un pinacle. L’any 1371, es donà llicència a Berenguer Carbonell, domer, per bastir l’altar de Sant Miquel, motiu pel qual es reformaren vàries dependències. Al segle XVI es construí al seu interior el retaule renaixentista de l’altar major (1586-87), obra de l’escultor Joan Pujades. La porta del frontis, rectangular, és del segle XVIII, mentre que la porta lateral (tapiada) és del segle XII. Tot l'edifici és fet de pedra local i tant l'interior com l'exterior són arrebossats.

Notícies històriques:

L'església apareix esmentada el 1041 com el lloc on es reuniren l'abat i els monjos de Sant Feliu de Guíxols amb Ermessenda, comtessa de Barcelona, el seu germà Pere, bisbe de Girona, i Guifred Vidal, senyor de Pals, quan els fou confiada la custòdia i la defensa del Castell d'Aro i els foren concedides les primícies i delmes de la parròquia de Santa Cristina. La seva importància monumental correspon a la seva condició de parròquia principal de la Vall d'Aro a l'Alta Edat Mitjana.

L’església de Santa Cristina prendria una importància notable en els pobles de la Vall.

Entorn de l'església

Els orígens del nucli urbà de Santa Cristina -els que fan referència a l’entorn de l’església- es remunten a l’any 881, quan Carloman va donar la Vall d’Aro al bisbe Teuter. Malgrat que el nom de Malvet, un dels topònims més antics del terme municipal, no és esmentat, hom creu que era dins del territori de la Vall d’Aro. Així, el diploma de Lotari va donar a l’abat Sunyer de Sant Feliu el 968, on li reconeixia l’Spanedat, hi havia documentat Aro, amb Malvet. No seria però fins el 1041, en la donació del castell de Benedormiens a l’abat guixolenc , que seria citada per primera vegada l’església de Santa Cristina d’Aro. Tanmateix, a la meitat del segle X, es fa referència al Malvet d’Aro, parròquia de Santa Cristina, motiu pel qual es creu en la hipòtesi que Malvet, el veïnat o poble, al 1041 ja havia donat pas al nom de la parròquia de Sant Cristina d’Aro.