MASIA ROCOSA - CASA PAIRAL DE DOMÈNECH i MONTANER
CANET DE MAR - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
La Masia Rocosa va ser l’originaria casa
d’estiueig dels Domènech ja que el mas era propietat de la família de la seva
esposa, Maria Roura, una nissaga denaviliers i terratinents de Canet de Mar.
Després del seu matrimoni, el 1875, la família Domènech acostuma ven a passar
gran part de l’any a Canet en aquest antic mas del segle XVII. Més endavant
l’arquitecte projectà la Casa Domènech destinada a ser l’habitatge
familiar. La Masia Rocosa passà a ser, en exclusiva, el taller-estudi
on Domènech treballà gran part dels seus projectes.
La masia presenta portal adovellat de punt rodó i
finestres arquitravades amb brancals de pedra, coberta a dues aigües, rellotge de
sol i un gran plafó ceràmic, de més de tres metres d’alçada, amb figura
femenina angelical, obra de Lluís Bru i Salelles i fabricat per l’empresa Pujoli Bausis.
A l’interior es conserva l’escala que accedeix al primer
pis, un interessant espiell barroc i el lloc de treball de l’arquitecte amb una
taula i una llibreria dissenyades per ell mateix.
Conscient de l’antiguitat de la construcció, Domènech va
voler ser molt curós i va mantenir tots els elements barrocs originals de
l’habitatge, altrament però, també va voler donar una empremta personal a la
construcció i, essent el seu espai de creació, va optar per integrar a les
seves parets diferents proves de guix i elements ceràmics modernistes
provinents dels encàrrecs arquitectònics que anava fent.
Domènech va convertir, durant anys, la masia Rocosa en un veritable laboratori d’assaig del modernisme català.
A l’interior de la casa, Domènech sotmet totes les
estances a una profunda reforma. L’arquitecte planteja una distribució
funcional i que totes les habitacions comptin amb finestres que donin a
l’exterior. La casa parteix d’un passadís central, que distribueix les estances
als seus laterals. Aquest model es repeteix de nou a la resta de plantes de
l’edifici. Entrant a la casa, per la porta de la riera Buscarons, a la banda
dreta hi ha la biblioteca familiar. Del passadís d’entrada es passa al vestíbul
de la casa, que es basteix a partir d’una coberta de volta catalana. Aquesta
estança compta amb elements decoratius singulars com ara els detalls
escultòrics d’Arturo Mélida. L’arquitecte col·loca a l’arc del sota escala del
distribuïdor un cap de lleó esculpit que Mélida va regalar a l’arquitecte l’any
1878. Al dintell corbat que separa l’entrada de la casa amb el distribuïdor
també s’hi poden veure les maquetes de guix dels lleons rampants, del mateix
Mélida, que es van utilitzar per fer els grans lleons que custodien la base del
monument al Marquès de Comillas, que es troba a la població càntabra.
El vestíbul es va decorar amb arrambadors de rajola
blanca amb detalls ocres i motllures florals. A la banda esquerra del vestíbul
hi havia també la sala d’estar, que rebia el nom de “cuarto de les cosidores”,
on tots els membres de can Domènech hi feia en vida. L’estança deu el nom a les
dones de la família, que hi feien les seves labors. Al centre de l’estança hi
va fer construir una llar de foc d’estil modernista, amb elements ceràmics
florals, detalls de fusta i d’obra vista i, a la part superior, hi integra una
representació iconogràfica de guix dels evangelistes Marc i Lluc, feta per Pau
Gargallo, que va servir de model inicial per realitzar l’escultura de la façana
exterior de l’Hospital de Sant Pau. La sala de les cosidores comunicava
directament amb l’habitació de Maria Roura, que dormia a la planta baixa de la
casa, donat els problemes de mobilitat que tenia a conseqüència de la malaltia
degenerativa que patia.
A la planta baixa, Lluís Domènech també hi va fer un
petit lavabo, la cuina i el menjador, que és l’espai més noble de tot
l’edifici. En el menjador cal destacar la gran llar de foc d’obra vista, la
part superior de la qual sustenta una prova de l’escut pontifici dela porta
d’entrada al recinte de la Universitat de Comillas, obra d’Eusebi Arnau. A la
paret de la llar de foc hi podem veure excel·lents mostres ceràmiques de reflex
metàl·lic que l’arquitecte també va utilitzar, anys abans, per revestir tant l’exterior
de l’església del seminari de Comillas com la portalada d’entrada al recinte
pontifici. Es tracta de la representació dels quatre evangelistes; l’àngel de
Mateu, l’àguila de Joan, el brau de Lluc i el lleó de Marc. Aquesta iconografia
es combina amb ceràmiques de policromia groga, blava i de reflexos daurats, amb
d’altres que reprodueixen la salutació Ave Maria i amb uns botons semiesfèrics
daurats amb el monograma de Jesucrist. El sostre del menjador, conté elements
d’ebenisteria vegetal i també florons de les mostres que es van fer servir per
l’enteixinat del vestíbul de la Universitat de Comillas.
Per accedir al primer pis, Domènech va decidir bastir una
escala típica de les cases de poble, tot introduint elements ceràmics vegetals
a la contra petja dels esglaons. A mitja escala es conserva encara un bonic
espiell de pedra calada i un arc apuntat d’obra vista, d’influència mudèjar,
que delimita, amb una porta a mig replà, l’espaidiürn del nocturn.
A les estances d’aquesta primera planta, l’arquitecte hi
va distribuir cinc cambres de nit i un altre bany. A mà dreta, des del replà de
l’escala, hi havia l’habitació de Pere Domènech Roura i Carmen Torres i al
costat, la de Maria Domènech Roura, casada amb l’impressor Josep Thomas. En mig
de les portes de les dues habitacions hi ha un modelat de guix d’Eusebi Arnau
que representa la Mare de Déu de la Puríssima que va servir per fer l’escultura
d’un dels pavellons de l’Hospital de Sant Pau. L’habitació que dóna a la riera
Sant Domènec, amb la tribuna fent xamfrà, l’ocupaven Fèlix Domènech i Augusta
Roig. I la cambra que dóna a la riera Buscarons hi dormien Dolors Domènech i
Francesc Guàrdia. La resta de fills –Anna Maria, casada amb Josep Viladevall, i
Enric Domènech, casat amb Mercè Casellas, així com tots els nets, quan
s’instal·la ven a Canet, dormien a la segona planta, que tenia sis estances
més, una altra llar de foc per escalfar l’habitació principal i una tercera
cambra de bany decorada, com les altres, amb elements ceràmics florals del
modernisme.
Domènech resol el vestíbul del primer pis obrint-lo a
doble alçada, amb una galeria balconada que envolta tota la segona planta, que
permet que la llum de la lluerna del segon nivell es filtri cap a la primera
planta i aquesta flueixi fins a la planta baixa per un terra de pavès. A banda
del sentit funcional, Domènech hi atribueix també una clara intencionalitat
estètica; el sostre conté un enteixinat de fusta amb uns permòdols que el
sostenen, idèntics als utilitzats a Comillas. La claraboia central del segon
pis de la casa conté uns vitralls florals molt similars als que Domènech
dissenyà per a l’escala de Comillas.
Per accedir a la segona planta, l’arquitecte no va allargar l’escala sinó que, per reduir volum i guanyar més llum, va projectar una petita escala de cargol, feta de fusta, que integra en la seva barana un model de guix d’una figura femenina d’Eusebi Arnau, que va fer per a la trona de l’església del seminari de Comillas, així com també hi col·loca d’altres detalls menors que també es van utilitzar per ala decoració de la Universitat pontifícia.
Els primers anys de segle XX Domènech combinarà
l’arquitectura amb l’activitat política com a diputat a Corts (1901-1904), a
Madrid, però, a inicis de 1904 es veurà implicat en un afer que acabarà amb una
crisi dins la Lliga Regionalista i l’abandonament dels sectors més
progressistes del partit, entre ells Domènech. L’arquitecte deixà el Congrés de
Diputats molt abans d’acabar la legislatura i conscient que no es podia
incorporar a l’Escola d’Arquitectura per tenir-ne l’excedència, va decidir
passar una temporada llarga a Canet. Durant la seva estada canetenca, l’arquitecte
va aprofitar per fer reformes a la Masia Rocosa. Va ser molt curós
preservant els elements barrocs originals de l’edifici, els festejadors,
l’espiell i les llindes de pedra del segle XVII i, al mateix temps, també hi va
integrar models de peces modernistes utilitzades en alguns dels seus treballs.
Per exemple, els sòcols de l’estança d’entrada a la masia són els mateixos que
utilitzarà per decorar algunes columnes del Palau de la Música (1905-1908).
A l’aiguamà de la cuina hi col·locà la mateixa ceràmica del vestíbul de
la Casa Thomas (1897). També va decorar la segona planta de la Masia
Rocosa amb els botons ceràmics blancs i blaus que dissenyà per al menjador
de les sirenes de la Fonda Espanya de Barcelona (1902-1903), i totes
les llindes de les obertures de la masia contenen les proves de guix que va fer
Eusebi Arnau per al rebedor de la Casa Lleó Morera de Barcelona. A la
façana de la masia Domènech va voler incorporar-hi un gran plafó ceràmic de més
de tres metres d’alçada, obra de Lluís Bru, que representa un àngel que dóna la
benvinguda al visitant. El treball és una prova de la fàbrica Pujol i Bausis
d’Esplugues de Llobregat, molt semblant a la que es va col·locar a la part
superior del frontal del pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata.
**************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/39902
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3081
**************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada