ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR DE POLINYÀ
POLINYÀ - EL VALLÈS OCCIDENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XVIII, any 1792
Descripció:
El conjunt de l’església actual, edificat el segle
XVIII, es va construir adossat pel costat nord a l’antic temple romànic,
integrant-lo als peus de la nau, a manera de pòrtic d’entrada. L’església
actual, de grans dimensions, consta d’una gran nau quasi de planta basilical
amb capelles laterals, orientada de nord a sud.
En primer lloc, un cop creuada la nau de l’església
romànica s’accedeix a cos allargat, paral·lel a aquella, amb coberta a una
vessant que aixopluga una gran tribuna o cor que dóna a la gran nau, que
és coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenta,
per sobre de les teulades del temple romànic i del cos esmentat, un òcul
centrat dins d’una arcada motllurada i cega. Les capelles laterals es situen
entre els contraforts que rodegen la nau. La capçalera interior té una forma
quadrada.
La construcció de la nova parroquial a tramuntana de la
romànica va comportar un seguit de reformes, com l’obertura d’un enorme arc
escarser al mur nord per facilitar l’accés a la nova parroquial, i que fou
posteriorment tapiat (l’accés actual és més petit), i el cos superior del
campanar, fet de maçoneria irregular i acabat amb un terrat de maó amb una
senzilla balustrada de rajoles.
Amb la nova església, la capella romànica es va dividir
en tres àmbits: un magatzem, a la zona de l’absis, a llevant; una sala central;
i el vestíbul de l’entrada a la nova església, a ponent.
Al costat de ponent, a tocar del temple romànic i
probablement en l’indret on hi hauria hagut la rectoria vella, hi trobem
l’edifici actual de la rectoria, d’època contemporània.
Història:
La nova església parroquial de Sant Salvador es va acabar
de construir a finals del segle XVIII i va ser consagrada cap el 1792,
data en la qual va heretar la parroquialitat de la romànica, que s’havia quedat
petita. La població havia crescut: del cens de 1787 amb 93 ànimes, es passava
a les 444 ànimes de 1857. A finals del segle XVIII havia sorgit el veritable nucli
del poble actual de Polinyà, que va néixer amb cases arrenglerades al llarg de l’antic
Camí Ral de Sabadell a Granollers (actual carretera de Sentmenat). La nova
església parroquial va heretar l’antiga dedicació a sant Salvador, mentre que
l’antiga església romànica es dedicava ara a Sant Martí.
A la Guerra Civil (1936-39), l’església quedà força
malmesa. En va desaparèixer un retaule barroc amb un sagrari, però les pintures
murals no van patir danys. El temple va ser utilitzat com a magatzem
durant la guerra i la casa rectoral es va habilitar per a escola municipal.
A partir de 1939, es va iniciar la restauració de
l’església romànica, a càrrec de l' arquitecte Josep Vila i Juanico. El 1941 J.
Gudiol en va extreure les pintures. L'any 1951 s'inaugurava la casa rectoral -
l'anterior s'havia esfondrat- i l'any 1956, es van inaugurar les llums, es va
pintar l’església i es va enrajolar el presbiteri i la sagristia.
Època: segle
XI-XX, anys 1122-1792
Descripció:
L’església romànica, es troba avui integrada a manera de
pòrtic d’entrada en l’actual temple parroquial de Sant Salvador, construït al
segle XVIII pel costat nord.
Es tracta d’una església de nau única de planta
rectangular, coberta amb volta de canó i reforçada per un arc toral que
coincideix amb un canvi estructural del mur de migdia. L’absis, a
llevant, és de planta semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera.
L’exterior presenta un fris format per cinc grups de dues arcuacions
cegues cada un entre lesenes que acaben en un sòcol alt que abraça l’absis
exteriorment. Característiques, aquestes, pròpies de l’art llombard del segle
XI.
Al costat nord, a tocar de l’absis, es troba el campanar
de torre de planta quadrada, amb la base adscrita al mateix període
romànic però remuntat en època moderna. La porta que hi dona accés des de
l’interior de la nau, de petites dimensions, és acabada amb un arc de mig punt
fet amb dovelles de pedra tosca.
Actualment s’accedeix al temple des de migdia, per una
porta obrada al segle XV o XVI, acabada amb arc de mig punt format per
grans dovelles allargassades.
A l’interior es troba la reproducció d’unes pintures
murals datades de la primera meitat del segle XII. Aquestes van ser descobertes
l’any 1919 i extretes l’any 1941. Actualment es troben exposades al Museu
Diocesà de Barcelona.
Amb la construcció de la nova nova església, l'any 1792,
la capella romànica es va dividir en tres àmbits: un magatzem, a la zona de
l’absis, a llevant; una sala central; i el vestíbul de l’entrada a la nova
església, a ponent.
L’any 1999 es va dur a terme la intervenció arqueològica
de l’interior de la nau, moment en què es van enderrocar els envans esmentats i
es va adequar de nou la nau com a espai únic.
Història:
La primera notícia escrita que tenim de l’església de
Sant Salvador de Polinyà es remunta a l’any 1028. De fet, no s’esmenta la
parròquia sinó la sagrera, l’espai de protecció eclesiàstica de 30 passes al
voltant de l’església on s’hi podien emmagatzemar els productes, en sitges, i
enterrar els difunts. La documentació escrita medieval ens confirma que en
aquesta sagrera hi havia espais construïts de magatzem (graners en sitges) i
d’usos agrícoles pertanyents a propietaris laics.
La primera menció explícita de la parròquia de Polinyà (Sant Salvador) la trobem en un testament de l’any 1048. Per tant, resta clar, tant per la documentació com per l’evidència física i l’estudi arqueològic que es va dur a terme als anys 90 que l’església actual és una obra del segle XI, tot i que bastida sobre un temple anterior, de mitjan segle X.
Inicialment era propietat del Bisbe Guislabert de Barcelona. El 1056 aquest la va donar a la Canònica de la Santa Creu de la Catedral de BCN, amb tots els seus drets. Podria ser que el bisbe restituís aquests bens a la Canònica, que els podria haver perdut després de les revoltes contra el Compte. En tot cas, Guislabert, en llegar-ho tot, ho va fer per remei de la seva ànima i de la dels seus pares, segons un document de 1056.
Aquesta no era la única propietat de l’església de
Barcelona a Polinyà. Es documenten dues donacions més, una de l’any 1005 d’un
tal Gomar a la Catedral de Barcelona, i una altra del 1068 d’Udalric Gausfred i
la seva dona Ermessenda a l’església de Sant Miquel de Barcelona, a Meserata
(Can Marata).
Durant la segona meitat del mateix segle el temple va ser
objecte d’obres, ja que es troben dos llegats atorgats amb aquesta finalitat.
D’una banda, el 1054 es financien obres a l’església a nom de Sal·la. De
l’altra, l’any 1058, el fill de Sal·la va efectuar noves donacions (vi, ordi,
terres). Cal pensar que aquest tal Sal.la era un dels aloers (propietaris
lliures) de Polinyà. En aquest context no ha d’estranyar que sorgissin
conflictes entre el senyor de Polinyà, propietari de gran part de les terres de
Polinyà, i el Bisbat de Barcelona, propietari de l’església parroquial, durant
la segona meitat del segle XI i el segle XII.
Es coneix un plet de l’any 1060 entre Bonfill Odesind
(1033?-1067), el primer senyor de Polinyà, i l’església de Sant Salvador, per
la propietat de terres de la sagrera, que el senyor considerava que pertanyien
a la seva dona, Sança. El plet el va guanyar l’església. Com s’ha vist més
amunt, això no fou obstacle per a que l’any 1074, Sança, vídua de Bonfill
Odesind, senyor de Polinyà, donés diners a l’església.
Un altre plet, aquest intern dins la mateixa església, és
el que va enfrontar, el 1094, l’església de Sant Salvador i l’església de Sant
Miquel de Barcelona, arrel de la possessió de Meserata (Can Marata), a Polinyà,
que havia estat donada el 1068 a l’església de Sant Miquel. Sembla que el motiu
del plet era que els clergues de l’església de Sant Salvador no havien abonat
la part de les primícies que corresponia a l’església de Sant Miquel per la
seva dominicatura.
Un document de 1105 confirma la propietat de l’església
per part de la Seu de Barcelona.
El 1122 és la data de consagració de l’església. Sabem
que aquesta fou oficiada pel bisbe de Barcelona Sant Oleguer. Podria
correspondre a la segona fase constructiva de l’església, a l’ampliació
efectuada al segle XII.
Durant el segle XII, els senyors de Polinyà seguiren
efectuant donacions a l’església. El 1138 Bernat Guillem de Santa Coloma dona
diners a l’església. Com ell, molts altres donants, pagesos lliures de Polinyà,
donen terres, diners i productes agrícoles a la parròquia durant els segles XI
i XII, per tal de comprar misses i guanyar la vida eterna. Es coneixen
nombrosos documents (testaments sobretot) que ho demostren.
L’any 1999 es va dur a terme la intervenció arqueològica
de l’interior de la nau, moment en què es van enderrocar els envans esmentats i
es va adequar de nou la nau com a espai únic.
*******************************************
Enllaç amb informació de les pintures romàniques:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-romaniques-de-lesglesia-de-sant-salvador
Enllaç amb informació del rellotge de sol:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-sant-salvador
Enllaç amb informació de l'alzina de l'esglesia:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lesglesia
*******************************************
Enllaços amb informació dels jaciments:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-lesglesia-de-sant-salvador
https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-a-llevant-de-lesglesia-de-polinya
*******************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27550
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1000/1210_SSalvadorPolinya/SSalvadorPolinya.htm
https://estimadaterra.wordpress.com/2021/07/23/esglesia-de-sant-salvador-de-polinya/
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6086
*******************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada