ESGLÉSIA DE SANT FRUITÓS DE LA VALL DE SANTA CREU
LA VALL DE SANTA CREU - EL PORT DE LA SELVA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XVII
Descripció:
Situada a ponent del nucli urbà de la població del Port
de la Selva, entre el puig de la Vall i el coll del Perer, a l'extrem de
tramuntana del veïnat de la Vall de Santa Creu. Església d'una sola nau amb
capçalera semicircular a l'exterior i poligonal a l'interior. La nau està
coberta per una volta de canó fragmentada per un arc toral recolzat damunt dues
pilastres adossades als murs, amb les impostes motllurades, i decorada amb
llunetes. L'absis presenta el mateix tipus de coberta, tot i que les llunetes es
recolzen al murs. L'arc triomfal és de mig punt i es recolza al nivell del sòl.
Integrats als murs laterals de la nau, al costat de l'absis, hi ha dos arcs de
mig punt sostinguts per pilastres amb les impostes motllurades. Adossades a la
banda de migdia del temple hi ha la sagristia i la rectoria, actualment
reformada. Als peus hi ha el cor sostingut per un embigat i delimitat per una
barana de fusta. Al frontis hi ha la porta d'accés a l'interior, d'obertura
rectangular i amb llinda monolítica de pissarra. Més amunt hi ha un senzill
òcul amb l'emmarcament arrebossat. Damunt la llinda, incís al revestiment
arrebossat i força malmès, hi ha la data 1670 decorada amb motius geomètrics.
La part destacable de l'església és el gran campanar d'espadanya bastit a la
banda nord de la façana principal. Està format per tres altes pilastres de
secció quadrangular, que arrenquen del sòl, coronades per dues arcades de mig
punt rematades per una coberta de dues vessants ondulades. Presenta dos arcs de
mig punt bastits amb lloses de pedra disposades a sardinell. És curiosa la
complexa escala de dos trams d'accés a la part alta del cloquer, per accedir a
les campanes, i al cementiri, també enlairat i situat davant de l'església. La
construcció és de rebles de pissarra amb el revestiment arrebossat. L'interior
del temple també està arrebossat i pintat
Notícies històriques:
Sant Fructuós era una cel·la monàstica ja existent al
segle IX, esmentada en un document del 866 com a possessió del monestir de Sant
Esteve de Banyoles. El domini de la cel·la, juntament amb altres del comtat de
Peralada, fou objecte de litigi entre el dit cenobi i el de Sant Policarp de
Rasés, qüestió que originà un judici celebrat a Castelló d'Empúries i un
precepte reial, de Carles el Calb, de l'any 877 favorables a l'abadia de
Banyoles. L'any 889, però, hi ha un precepte del rei Odó a favor de Sant Policarp
i el 899 Carles el Simple atribueix la cel·la a la Seu de Girona. Tanmateix, el
mateix rei, l'any 916 torna confirmar-la a Banyoles. El 948 en un precepte de
Lluís d'Ultramar apareix per primera vegada sota el domini de la veïna abadia
de Sant Pere de Rodes que ja havia reconquerit la independència, domini del
qual ja no eixirà l'església de Sant Fruitós. Es esmentada entre les esglésies
emplaçades dins el territori que posseïa la comunitat de Sant Pere a l'entorn
de la pròpia casa monàstica en documents dels anys 974,982 i 990. L'església de
Sant Fruitós fou, tot primer, sufragània de Santa Creu de Rodes i extingida
aquesta passà a dependre de Sant Esteve de Mata o de la Selva de Mar;
modernament -any 1926- ha estat agregada a la parroquial del Port de la Selva.
Actualment només s'hi diu missa els mesos d'estiu. L'església actual no
conserva vestigis, almenys vistents, de la cel·la medieval. Al seu costat de
migdia hi ha el casalot modern de la rectoria, ara ruïnós; en construir- lo, a
principis del segle XX aparegueren sepultures medievals de lloses. La Font de
la Vall o d'en Garlapa, a l'extrem occidental del poble, explica en part
l'emplaçament de la primitiva cel·la. El reduït nucli de població -notable
conjunt d'arquitectura popular- s'estengué entre l'església i la font, en una
situació ben característica, no massa lluny de la costa però no visible des del
mar.
******************************************
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada