Llocs de Catalunya

dijous, 27 de març del 2025

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ D'OGASSA

OGASSA - EL RIPOLLÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

El 8 de gener de 1024, l'abat Oliva, bisbe de Vic, consagrava aquesta església a petició del seu cunyat Joan Oriol, senyor d'Ogassa i del castell de Pena. Aquest castell i l'església foren objecte de llargues disputes entre diversos senyors feudals i els abats del monestir de Sant Joan de les Abadesses que n'acabaren tenint el ple domini a mitjans del segle XIII. L'edifici, d'una sola nau amb volta de canó, capçada a l'est per un absis semicircular, ha sofert diverses reformes i afegitons com l'obligat de la sagristia que desdibuixà l'aspecte romànic de l'absis i se li van afegir capelles laterals.

El 1708 s'hi va afegir el petit oratori dedicat a la Mare de Déu de la Bonanova.

S'hi venera la imatge de la Mare de Déu del Puig de França, una preciosa talla de fusta d'alabastre del segle XIV del Taller de Sant Joan de les Abadesses qeu actualment pot contemplar-se en el Museu Episcopal de Vic (igual com la talla de Sant Martí). A l'església n'hi ha una reproducció exacta de l'any 1981. És advocada per alleugerir els dolors, per tenir un feliç part, per asserenar les tempestes i protegir de la pesta, la guerar i la fam. Diu la tradició que, en portar-la de França, en aarribar aquí l'expedició no va poder avançar més. El seu aplec se delebra el segon diumenge de juliol, amb sardanes, ofici, ball de tarda i costellada popular.

Sant Martí, que dòna nom a dues esglésies d'Ogassa, va viure en el segle IVi va ser bisbe de la ciutat francesa de Tours. Sembla que havia nascut a l'actual Hongria, fill d'un oficial de l'exèrcit romà. Va ingressara l'exércit fins que es va convertir al cristianisme. Va fundar l'any 360 el que es pot consierar primer monestir d'Occident, el de Ligugé. Més tard en fundà d'altres. Va fer nombrosos viatges de predicació per la Gal·lia central i occidental, sobretot en zones rurals, que el van fer molt popular. Per aixó, l'any 371 va ser elegit bisbe de Tours per aclamació popular. Es va fer cèlebre per la seva santedat i els seus miracles. Morí a Candes l'any 397, on havia anat per conciliar-ne els clergues que tenien un conflicte.

La eva festivitat se celebra l'11 de novembre a l'església veïna de sant Martí Surroca, dia del seu enterrament a Tours.

Martí fou el primer sant anomenat sense haver estat màrtir. Ha estat considerat el patró de l'ordre de cavalelria. El costum de clavar una ferradura a la porta del temple la vuitada de la festa de Sant Martí, havia estat molt estès i provè de l'antiga creença que el sant protegia el bestiar i els seus propietaris de tot tipus de mals, com també als forjadors i manyans.

Quan els exèrcits francesos van ajudar els catalans en la Reconquesta contra els sarrïns, els soldats francs (grans devots de Sant Martí, patró de França) erigien una capella en agraïment a Sant Martí dalt de cada turó reconquerit. Aquesta devoció es va estendre per Catalunya i per aixó encara avui més d'un trentena de viles el tenen per patró.