ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE CUBELLES
CUBELLES - EL GARRAF
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XVIII
Descripció:
L'edifici de planta rectangular participa en gran mesura
de l'estil del Barroc, amb tres naus que es troben dividides en trams
reflectits exteriorment per contraforts. La coberta és a dues vessants, de
teula àrab.
La façana és de composició senzilla. Presenta una portada amb porta allindada,
brancals de pedra i acabament en frontó trencat amb volutes. A la part central
del parament de façana, hi ha una finestra circular. L'acabament és amb timpà
triangular, a on enmig es situa un rellotge. Hi ha restes d'arrebossat i pintat
amb imitació d'encoixinat pla, s'aconsegueix l'efecte pictòric de l'esgrafiat.
El campanar, de pedra picada, es situa a la part esquerra, de planta quadrada i
tres cossos octogonals, el superior més petit i amb corredor protegit per
barana de balustres. Els pisos estan separats per una cornisa motllurada. La
cantonera està feta de pedra natural. Presenta obertures de mig punt on hi ha
les campanes.
Interiorment, el temple es caracteritza per una concepció de l'espai unitari
que adopta la tipologia de nau única amb capelles laterals. L'edifici té 30
metres de llargada per 20 d'amplada. A l'interior destaca la pica baptismal de
marbre datada al segle XVIII, ubicada a la primera capella de l'epístola, la
qual està decorada amb un fresc obra del pintor barceloní Josep Oriol Balmes
Bosch, artista figuratiu que pintà el mural sobre el tema del bateig l'any
1962. A la següent capella de l'epístola destaca també el mural de la Mare de
Déu de Montserrat (1961) obra de Joan Montcada i Planes, artista vinculat a
Cubelles perquè hi va estiuejar al municipi vàries dècades del segle XX. El
Sant Crist de l'altar major és obra de Josep Maria Camps i Arnau, uns dels escultors
col·laboradors d'Antoni Gaudí; i la imatge de l'Assumpta i dels dos àngels de
l'escultor Cándido Mateo Moral, del grup artístic de postguerra Betepocs.
Història:
L'origen de la parròquia de Santa Maria és desconegut.
Mossèn Joan Avinyó afirmava que probablement ja existia en el segle XI, quan un
document es parla del kastrum de Cubeles. La parròquia és esmentada en el breu
del Papa Anastasi IV l'any 1154 i en el testament de Ramon de Guàrdia, el
1205.Ll'església de Santa Maria ja estava construïda el segle XIII, data en què
es té constància del rector més antic de la parròquia, Arnau de Buch. El temple
era de petites dimensions i disposava d'un cor. L'altar major tenia un retaule
realitzat a finals del segle XVI.
A finals del segle XVII el temple s'havia quedat petit, ja que el nombre de
parroquians anava augmentant. Aquest fet va determinar que es sol·licités al
rei Carles II el 2 de juliol de 1698, la construcció d'una nova església. La
construcció de l‘actual edifici que substituïa el d'origen medieval es va
iniciar l'any 1700, les obres es van quedar aturades, quan només s'havia
arribat a l'alçada de les cornises, per falta de recursos i la guerra de
Successió. Es reiniciaren el 1719 i entre 1724 i 1732 es construïren les voltes
del presbiteri i de les capelles de Sant Crist, Sant Pere i Sant Isidre, a més
de la primera arcada fins a la trona. Mossèn Miquel Cortí, rector de Cubelles
entre 1716 i 1754, fou el principal impulsor de la represa i finalització de
les obres, que es finançaren gràcies a la construcció d'una premsa de lliura a
favor de l'església. EI nou edifici va ser beneit el 28 d'octubre de 1725, però
la construcció del temple no es va finalitzar fins al setembre de l'any 1737.
Del 1732 fins al 1736 es van completar les voltes i es va fer la barana de
l'escala i la balustrada del cor, així com les portes de l'església.
El campanar es va aixecar l'any 1765, segons es desprèn de la inscripció que
figura al cos superior. L'any 1792 el rector de la parròquia demana permís al
Bisbat de Barcelona per construir un pont des de la casa de Ia rectoria fins a
la torre o campanar. Aquest pont es va enderrocar l'any 1968. El 1794 es va
acabar la construcció de I'altar de la Mare de Déu del Roser, obra del mestre
escultor Miquel Galceran de Vilafranca, i el 1797 es fa un contracte amb Anton
Nadal per daurar l'esmentat altar.
En aquella època, l'Església catòlica va emprendre la lluita de la
Contrareforma, utilitzant com a recursos propagandístics un art teatral que
concebia els edificis religiosos com un espai on s'escenificava el tema central
del pensament barroc: el contrast entre l'horror i la misèria de la condició
humana i l'esplendor diví. L'element més destacat d'aquest espai interior
barroc és I'altar, el qual esdevé una mena d'arquitectura d'or amb figures
policromes.
El segle XIX es van efectuar diverses millores al temple gràcies a la
generositat de Joan Pedro i Roig. L'obertura dels finestrals laterals i de la
roseta de la façana, així com l'enllosat, foren les principals.
El campanar que combina la forma quadrangular amb l'octogonal va ser
profusament utilitzat a Catalunya durant el segle XVll i següents. El de
Cubelles es va realitzar a la primera meitat del segle XVlll i és una rèplica,
de dimensions més reduïdes, del de la parroquial de Sant Antoni Abad a Vilanova
I la Geltrú, projectat per Fra Josep de la Concepció l'any 1670, el qual va
esdevenir un exemple per altres de construcció posterior.
El temple va ser cremat el 1936 en el context bèl·lic de la Guerra Civil i es
va esfondrar la volta i els altars quedaren destruïts. Durant la Guerra Civil
l'església oferia un aspecte ruïnós i solament va ser utilitzada com a magatzem
del sindicat agrícola. L'any 1943 es va reprendre el culte perquè es van
reparar les cobertes. Des d'aquesta data no s'han deixat de fer obres en
diferents ocasions fins a la dècada de 2010.
****************************************
Altres enllaços amb informació:
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/10/laltar-major-de-lesglesia-parroquial-de.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/10/el-fresc-de-la-capella-de-la-mare-de.html
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/4505
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-cubelles
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=904
****************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada