ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE SEGUERÓ
BEUDA - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XII
Descripció:
Església parroquial del poble de Segueró, situat als peus
dels vessants sud-orientals de la Serra de la Mare de déu del Mont, a la
capçalera del torrent de Segueró, agregat al municipi de Beuda. És una
construcció romànica del segle XII, d'una sola nau i absis semicircular que
conserva part de la decoració de tipus llombard amb un fris de dents de serra
sota el qual hi ha les arcuacions que aixopluguen petites espitlleres. Al segle
XV l'edifici fou fortificat amb l'aixecament d'una planta que seguia el
perímetre de l'església. L'interior també ha sofert modificacions en època
barroca. La porta d'entrada, a ponent, té arcs en gradació, llinda i timpà
llis. A sobre hi ha un ull de bou i una barbacana. La façana està coronada per
un campanar de torre amb teulat a dues aigües bastit sobre l'antiga espadanya
de dos ulls. Conserva el forrellat original amb forma de cap de dragó. Situada
darrera l'altar major de l'església es troba la imatge gòtica de la Verge Maria
amb el seu infantó, feta d'alabastre de les canteres properes i policromada amb
colors forts: vermells, blaus i grocs. La Verge va corona i està abillada amb
una túnica i vestit vermell cenyit per un cordó; porta el seu fill al braç
esquerre, vestit de groc, que beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra guarda
un llibre. Aquesta imatge seient de Santa Maria va ser realitzada en el decurs
del segle XIV. La pica baptismal de l'església correspon al segle XVIII, moment
en què es realitzaren reformes i decoracions al temple. Està ornada amb grans
fullatges estilitzats i amida 80 cm d'alçada i 85 cm de diàmetre. Al cor del
temple hi ha l'orgue de pedals, de fusta policromada, realitzat en la mateixa
època Al terra es pot veure el sepulcre dels Noguer de Segueró, decorat amb
fullatges, una calavera, l'escut de la família i la inscripció: D. O. M.
PREDICVAD D DOMS NOGUER ET CASES I AMDIU? ORIS POSITAE INTUMULIS HIC TRANSLATAE
FUERE IDIBUS NOVEMBRIS ANNO DEI DN MDCXVII Escut (2 roures i 2 cases) HIC FELICIANO
NOGUE ET ANNA CASES QUI DICTAS FAMILI MATRIMONIO CONIVXERUN COM MAIORIM
POSTERITAES NE SUIS RESVRRECTIONE EXDECTA Bunt _________ . _____________ IOSEPH
NOGUER V I D PRIOR DE PANISSAS AC CANO NIC? ECLIAE DE VILABERTRAN ET PETRU
NOGUER ET CASES DOMICEL ESTISSIMI POSWERNUT Al costat dret de la nau hi ha el
Monument de Setmana Santa, realitzat el 1747.
Història:
Es troba citada l'església de Santa Maria de Segueró en
un document de l'any 1001, "…parrochie sancte Marie quae est in villa
Sagarone…", i fou cedida l'any 1017, pel comte Bernat Tallaferro, a la tot
just creada Seu de Besalú. A finals del segle XVII, el lloc consta inclòs dins
els territoris de jurisdicció reial. Procedents d'aquesta església, es guarden
al Museu d'Art de Girona les taules del segle XVI, realitzades pel mestre
renaixentista Pere Mates que representen escenes de l'Antic i el Nou Testament.
Enllaç amb informació del jaciment:
https://invarque.cultura.gencat.cat/card/12771
Cronologies: Medieval
/ Medieval ( 1150 / 1492 )
Tipus de jaciment: Edifici religiós església
Descripció:
Es tracta d'una església senzilla d'una sola nau, capçada
a llevant per un absis semicircular, amb una finestra oberta al centre.
Exteriorment, l'absis és decorat amb un fris format amb unes arcuacions
llombardes, dins de les quals s'obren unes petites espitlleres i un fris dentat
damunt el qual hi ha la cornisa de sota la coberta. Al segle XV l'edifici fou
ampliat i modificat amb l'aixecament d'una planta que seguia el perímetre de
l'església. Posteriorment, es construïren uns afegits als costats de migjorn i
de tramuntana. L'edifici és un clar exponent de l'adaptació dels tipus
d'edificació del segle XI als nous corrents tecnològics. Cal tenir present que
al llarg del segle XII no hi hagué grans novetats quant a aquests tipus
arquitectònics, si bé anaren apareixent elements que donaren lloc a
construccions d'una major presència i riquesa ornamentals. En aquest cas, la
porta d'entrada pertany a un dels tipus característics del segle XII amb tres
arquivoltes de secció rectangular sense ornamentació. L'aparell també és
característic de la mateixa època, amb uns blocs grossos i que tendeixen a una
major regularitat de les filades. L'església indica una datació ja dins el
segle XII, sense que es pugui precisar la data exacta de la construcció,
probablement vers la meitat de segle. L'any 2000, durant els treballs de
consolidació de l'església realitzats pel Servei de Conservació i Catalogació
de Monuments de la Diputació de Girona, fou localitzada una olla de ceràmica al
subsol que havia ocupat la sagristia, la qual fou enderrocada, ja que s'adossà
en època moderna a la banda sud del parament extern de l'absis i es trobava en
molt mal estat. El recipient es trobava dins d'un forat fet a pocs centímetres
del parament de l'absis de l'església, en el subsol natural. La peça recuperada
és una olla de ceràmica grisa feta a torn, amb la base lleugerament convexa i
proveïda de dues nanses de secció ovalada aplicades a la part alta. La
tipologia d'aquesta peça no és gens clarificadora quant a la seva cronologia.
En aquest cas manca un element com és la vora, tot i que la forma de la peça
permet imaginar que podia tenir un llavi possiblement arrodonit. La fractura
extremadament regular i acurada de la peça justament en la zona d'inflexió de
la vora, sembla indicar que la peça va ser retallada en el moment en què va ser
introduïda en el forat en el qual va ser dipositada. Això es deu possiblement
al fet que mentre que la mesura d'amplada de la peça, incloent-hi les nanses, a
l'hora de fer el forat en el qual es va dipositar va ser correcta, la mesura de
l'alçada no. Durant la visita a l'església l'any 2023 amb motiu de la revisió
de la Carta Arqueològica de la Garrotxa, no es pot saber l'estat de la
conservació, ja que, l'encarregat de dur a terme la revisió no ha aportat prou informació
per saber el seu estat actual.
****************************************
Altres enllaços amb informació:
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/02/santa-maria-de-seguero-el-panteo-dels.html
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/366_SMariaSeguero/SMariaSeguero.htm
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-seguero-beuda
https://romanicdigital.blogspot.com/2021/08/construccio-romanica-del-segle-xi-duna.html
https://romanicdigital.blogspot.com/2024/08/santa-maria-de-seguero.html
****************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada