CASTELL DE CUBELLES - CASTELL DELS MARQUESOS D'ALFARRÀS
CUBELLES - EL GARRAF
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
X-XX
Autoria de
l'element: Fra Josep de Ia Concepció
(refacció s XVII)
Descripció:
L'edifici del castell té una gran presència urbana en el
centre històric de Cubelles. Es situa a la part més elevada del nucli, a
l'espai d'eixamplament del carrer del Doctor Juncà, on figura una plaça. La
visió actual del castell correspon a l'última gran refacció important (segle
XVII) que va configurar l'edifici pràcticament tal com ha arribat a
l'actualitat. El projecte va ser de l'arquitecte Fra Josep de Ia Concepció i
l'obra va ser realitzada pel mestre de cases de Barcelona Joan Baptista Homs i
pel de Vilanova Joan Vinyals.
La façana principal, al sud, presenta el portal major a la part dreta, una
porta d'accés allindada amb carreus de pedra picada de Segur i amb l'escut
d'armes de la família Llupià esculpit a sobre de la llinda.
La distribució de les obertures, originalment simètrica, és irregular en
l'actualitat. Totes les obertures d'aquesta façana són allindades i resseguides
en pedra.
A la part posterior, hi ha adossada una bestorre de quatre pisos semicircular.
A l'extrem occidental hi ha una sèrie de dependències distribuïdes al voltant
d'un pati, i al nord hi ha un altre pati de dimensions més reduïdes.
Les dependències interiors que es poden veure en l'actualitat són
majoritàriament les que ens vam definir amb les remodelacions del segle XVII,
excepte algunes obres menors efectuades al segle XIX i XX.
L'excel·lent estudi realitzat per Raquel Lacuesta enumera les sales que hi ha
en cada pis de l'actual castell:
Al soterrani: Volta sobre els cups (antiga cisterna sense ús en 1673) (1);
cisterna amb cisternó (2); escala de l'aixeta de la cisterna (3); aixeta de la
cisterna amb pica (41, i cisterna en desús (5). A la planta baixa: vestíbul o
rebedor (6); corredor del pastador (6.1); escala principal (7); cuina-pastador
del majordom (8); cups (9); sala-menjador dels criats amb pica (10); celleret
(11); torre de secretes i secreta 1.12 i 12.1]l; celler (15 i 16); cavallerissa
o estable (17 i 18ll; pati o eixida amb pou (13); corral o pati (19); cobert de
les ovelles o galliner i pallissa al damunt (20 i 241. A la planta entresol:
escala principal (251; cuina principal o del senyor (26); "aposento"
o cosidor l27l; corredor (281; estudis de migdia (29 i 30); dormitori del
cotxer (31); estudis de tramuntana (32 i 33 ); corredor de la torre (34);
"aposento" de la torre o dormitori (35). A la planta noble: escala
principal (37); rebedor o "quarto principal de migdia" (38);
"Quarto principal" de tramuntana (39); sala-alcova (40); capella o
oratori (41); sala gran (421; habitació (43); passadís (441; corredor de la
torre (45); escala de cargol (46); "aposento de la torre" (47). A la
planta golfes: escala principal (48 i49); "aposento" (b0);
"aposento" (51); "aposento" (52); "aposento"
(53); passadís (54); "aposento" (5b); corredor de la torre (56);
escala de cargol (57); "aposento de la torre" i espai sotateulada (58
i 59).
L'autora Núria Pinós, estudiosa de l'edifici, qualifica l'immoble històric com
mancat del decorativisme dramàtic de clarors i ombres, propi de I ‘etapa
barroca, de manera que l'únic element representatiu de l'estil de l'època en
què es va construir és l'escut de pedra realitzat en alt relleu, el qual
representa les armes de Carles de Llupià i de Vilanova, aleshores senyor del
castell. A banda i banda es pot llegir la data de 1675.
L'edifici té més l'aparença d'una gran casa pairal que d'un castell i es
configura dins unes línies austeres, amb una manca total de decorativisme,
només trencada pels marcs de pedra de les obertures. Aquesta senzillesa, basada
en una concepció arquitectònica lineal, respon a la tendència classicista del
seu autor que sentia un gran respecte per l'arquitectura del passat tradicional
de Catalunya, és a dir per l'estil gòtic, en el qual es va inspirar a l'hora de
dissenyar l'edifici del castell de cubelles, mitjançant unes formes
geomètriques elementals que reafirmen la implícita i l'austeritat del
llenguatge emprat en aquest conjunt arquitectònic. És una construcció de grans
dimensions i d'estructura complexa. Té planta rectangular, tres pisos
d'alçària, golfes i teulada a quatre vessants.
Història:
Segons els resultats de la recerca dirigida pel doctor
Albert López Mullor, els vestigis més antics trobats corresponen a l'època
baixa republicana, cap a l'any 125 aC. Alguns dels elements més importants de
la vil·la de Cubelles que han arribat als nostres dies se situen al voltant de
l'any 200-210, com el conjunt de cisternes de la planta subterrània.
És a partir del testament dictat per Gombau de Besora el 16 d'agost de 1041 que
podem tenir la certesa absoluta de l'existència d'una fortificació al lloc de
Cubelles.
Segons A. Castellano, de la primera fortificació que es va aixecar a I'indret,
en resten només alguns paraments d'opus spicatum que recolzen sobre les restes
enrunades, encara que visibles, d'una vil·la romana. Posteriorment, cap el
segle Xlll, es va bastir una torre circular al mateix lloc que la que avui
veiem, encara que, possiblement, de menor alçada.
El 1459, quan el castell va perdre la titularitat reial en donar-lo Joan ll,
amb totes les propietats annexes, a Joan Brígit Boscà, ciutadà de Barcelona. Un
nét de Boscà va donar el castell com a dot a la seva esposa, Violant
d'Almogàver, que en va ser propietària entre el 1492 i el 1519, any de la seva
mort. Aleshores el castell va passar com a herència a un fill de Violant, Joan
Boscà i d'Almogàver. El dia de Sant Joan de 1535 va signar un document amb els
mestres de cases Pere Bosch i Antoni Lorda amb l'objectiu de fer un seguit de
reformes que afectarien bona part de la fàbrica, i que serien realitzades entre
el 1535 i el 1536.
El 1572 Ia propietat havia estat adquirida per la duquessa lsabel de Cardona, i
passaria després al seu fill, Lluís d'lcart. Un seu descendent, Carles de
Llupià i de Vilanova (vidu de Cecília d'lcart, besneta de Lluís), mort el 1695,
va promoure, entre 1673 i 1675, l'última reforma de l'immoble - el qual va
adquirir l'aspecte que ha conservat fins als nostres dies- i va fer col·locar
el seu escut sobre la porta principal. Les obres van significar la construcció
d'un cos d'edifici nou, la redistribució d'envans i sostres de l'edifici antic
i la uniformització de façanes i cobertes. El projecte va ser encomanat a fra
Josep de la Concepció, el frare carmelita de nom Josep Ferrer i sobrenom el
Tracista, un arquitecte del barroc català del segle XVll.
Com ha demostrat la historiadora Raquel Lacuesta, la reforma promoguda per de
Llupià va comportar modificar part de l'obra feta en temps de Boscà, així com
la construcció d'un cos d'edifici nou i la redistribució d'envans ¡ sostres, i
la uniformització de façanes i cobertes.
No hi ha constància documental ni aparença visual que els successors de Carles
de Llupià, que van obtenir el títol de marquesos d'Alfarràs a final del segle
XVlll, fessin noves obres. La profusió de grafits per totes les estances fa
pensar que el castell no va estar assíduament habitat durant el segle XVIII
pels seus propietaris. Durant el segle XIX continuen documentant-se els
Rovirosa com a masovers del castell i va ser en aquesta època quan se suposa
que es van emblanquinar les parets en diferents períodes, fins entrat el segle
XX. Els masovers vivien a la primera planta i la segona era reservada per quan
venien els senyors o el seu procurador. Aquells s'encarregaven de gestionar
l'explotació agrícola del castell en nom dels marquesos i el seu procurador
només hi anava un cop l'any per passar-hi comptes.
Al llarg dels segles XIX i XX el castell va continuar en mans dels successius
marquesos d'Alfarràs i va mantenir el caràcter agrícola.
Segons un plànol publicat l'any 1817, el cos principal del castell es trobaria
pràcticament al bell mig d'un espai que per tramuntana estaria delimitat per
unes parcel·les que feien front al carrer Major, algunes d'elles edificades.
Tot i els canvis que es van produir en punts concrets, la zona de les rodalies
del castell va quedar més o menys configurada al llarg del segle XVII en la
forma que la veiem avui.
Època: segle
XVII-XVIII
Descripció:
Els grafits s'han conservat sobre l'enlluït de calç
original de les parets per haver estat protegits per successives capes
d'emblanquinat. Es comptabilitzen dos-cents noranta-vuit grafits, que
representen un testimoni de la història del castell, que transcendeix l'àmbit
de la societat cubellenca del segle XVIII i ens introdueix en un context
històric, econòmic, polític i social molt més ampli. El conjunt de grafits de
diferents temàtiques, estan dibuixats al carbó o incisos en les parets i en
algunes peces ceràmiques del paviment i del sostre.
La temàtica és molt variada i segons l'ordre d'importància numèrica n'hi ha de
comptes de productes agrícoles, de vaixells, d'inscripcions, de signatures, de
dibuixos d'elements arquitectònics i alguns retrats molt reeixits. Els comptes
representen el 30 per cent del total, se n'han comptabilitzat vuitanta-vuit.
Majoritàriament estan realitzats a base de ratlles verticals agrupades per
desenes i tenen relació amb l'activitat agrícola desenvolupada entorn del
castell.
Els grafits de tema naval mostren diferents models d'embarcacions, n'hi ha
cinquanta-vuit, que representen el 20 % del total d'elements, i testimonien
l'auge de l'activitat comercial i marítima en una època de guerres i de
presència de pirates i corsaris a la costa del llevant peninsular. Els autors
d'alguns dibuixos de vaixells denoten ser coneixedors del tema o bé bons
observadors que van saber plasmar amb precisió allò que veien des de la costa.
S'han identificat tretze xabecs, cinc fragates i dues galeres, naus que
bàsicament eren de guerra, però que també podien tenir ús mercant. També, dues
barques de mitjana o falutxos i una tartana, que són embarcacions de cabotatge
o de pesca. La distinció entre els vaixells de guerra i mercants és força
dificultosa, l'únic element que els pot diferenciar és la bandera que onegen,
que variava segons cada cas. Entre aquests grafits hi ha el més antic del
conjunt, una fragata incisa damunt d'una tova del sostre de l'habitació del
procurador. Va ser feta damunt la peça en fresc, quan s'estava fabricant i
abans de la seva col·locació al sostre de l'habitació, per la qual cosa podria
datar-se de l'època de la reforma efectuada al castell entre 1673 i 1675.
Entre els grafits figuren tretze personatges. Al primer tram de l'escala
principal hi ha representada una parella de dos burgesos o nobles de mitjan
segle XVIII. El grafit més impactant és un retrat eqüestre gairebé a mida
natural, el qual representa un tema molt recurrent en totes les èpoques: el
retrat eqüestre reial o d'algun personatge nobiliari rellevant.
També hi ha vint-i-sis representacions de tema arquitectònic, la majoria de les
quals podrien ser traces o dissenys per a la construcció de l'església
parroquial de Santa Maria de Cubelles, aixecada entre 1697 i 1737, o el dibuix
d'una finestra semblant a les del castell. A més, hi trobem sis elements
vegetals, com ara flors i garlandes, amb sentit ornamental; quatre figures
d'animals, un paó reial, dos caps de cavall i un ocell. Al vestíbul hi ha dos
escuts iguals, dibuixats a carbó, però en mal estat de conservació i força
difícils d'identificar. Probablement es tracti d'un escut antic, d'entre els
segles XVIII i XIX, de la població de Cubelles, atès que en la part dreta es
representa l'escut actual del municipi. Per últim, es pot esmentar una figura
molt esquemàtica de tema costumista, que és una filosa amb falda, incisa amb
punxó sobre argila. Potser es va fer damunt del rajol un cop col·locat el
paviment del passadís durant l'últim quart del segle XVII, quan es va fer la
gran transformació del castell segons la traça de fra Josep de la Concepció o
durant el segle XVIII.
Història:
L'any 2015 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de
la Diputació de Barcelona va realitzar les obres d'adequació a la visita
pública, moment en què van aparèixer la sèrie de grafits conservats.
La majoria de grafits van ser dibuixats el 1768 per Bonaventura Almirall, un
jove de dinou anys, presumiblement fill o parent dels masovers, que potser va
ser castigat a romandre al castell per alguna acció que calia reprovar. Amb el
temps, Almirall esdevindria una persona respectada (va ocupar el càrrec de síndic
de l'Ajuntament), sense perdre el seu tarannà impulsiu, que als quaranta-quatre
anys el va induir a allistar-se com a voluntari per combatre en la guerra
declarada per França contra Espanya (1793).
Pel que fa a la realització d'una part dels grafits es pot atribuir a soldats
allotjats al castell. Es té constància de la presencia d'un regiment l'any
1739, per un grafit que es troba a l'habitació del procurador.
A la dècada de 1710 el regiment d'Utrech format per més de 700 homes d'origen
castellà i europeu es trobava allotjat en les cases de la població i van voler
pagar els proveïments amb diners falsificats. Aquest regiment estava aquarterat
esperant l'ordre de sortida del port de Barcelona per participar en la invasió
de Sardenya i Sicília (1717-1720), promoguda per Felip V. En aquestes campanyes
militars també hi van participar tres fadrins de Cubelles, que van morir a
Sicília. Més tard, pel juliol del 1749 hi havia una partida de guàrdies valones
formada per quaranta-set soldats a Cubelles. Suposem que part d'aquestes tropes
van estar allotjades al castell i van ocupar les seves hores d'oci dibuixant en
les parets. Alguns veïns de Cubelles van fer grafits a la segona planta, com és
el cas de Bonaventura Almirall, del qual hi ha una signatura i que també va
realitzar-ne a les golfes, o Carles Punyet, apotecari de la vila i originari de
la Selva del Camp (Tarragona), que va firmar quatre vegades a l'habitació del
procurador del castell, al fons de la planta segona. Els masovers del castell
també hi devien participar, sobretot en els relacionats amb comptes de
productes agrícoles.
******************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/805
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/10/new-castle-cubelles-garraf-catalonia.html
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-cubelles
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=906
******************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada