Llocs de Catalunya

diumenge, 23 de març del 2025

ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE PALLEROLS

SANT FELIU DE PALLEROLS - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

L'any 1039 ja hi ha referències de l'existència d'una parròquia a Sant Feliu de Pallerols. Segurament es tractava de l'església romànica, que els terratrèmols del 1427 i 1428 van ensorrar. Posteriorment, i de forma gradual, a partir del segle XVI, es construí l'actual edifici d'estil gòtic rural amb una sola nau, amb quatre capelles laterals per banda, un presbiteri sobrealçat, dues sagristies i una capella fonda. Més endavant es va fer la construcció de la façana i del campanar amb grans carreus on es llegeixen les dates de construcció: 1604, 1605, 1606 i 1614. El temple es beneït el 1632.

Durant la Guerra Civil l'església parroquial patí grans danys i fou utilitzada com a polvorí, fins el punt que explotaren algunes granades o bombes de mà.

Façana de l'església abans de la Guerra Civil

********************************

Enllaç amb informació:

https://santfeliudepallerols.cat/coneix/llocs-dinteres/la-sagrera-medieval-i-lesglesia-parroquial/

Aquest impressionant edifici va ser construït a les acaballes del segle XVI i a principis del segle XVII. La primera notícia de la parròquia de Sant Feliu data de 1039. Segurament es referia a una església romànica i abans una altra de preromànica. Al seu voltant s’hi ubicava el cementiri que hi va romandre fins a finals del segle XIX quan la població havia crescut. Aquesta perdurà fins al 1427 i 1428, anys en què els terratrèmols l’afectaren greument, fent-la totalment irrecuperable. Va adequar-se de manera provisional fins que fou aixecada aquesta de nova planta, aprofitant les ruïnes inutilitzades de la vella estructura: va canviar, però, el sentit longitudinal de la nau i fou bastida amb l’ajuda de picapedrers francesos que varen incorporar un treball minuciós de la pedra a la façana i al campanar (on hi ha marcades a l’angle esquerre les diferents dates d’execució). En una de les pedres hi ha una de les primeres representacions de l’escut municipal, amb les barres i tres estrelles. Va ser enlairada dins un estil gòtic tardà, molt típic de les zones rurals, per tant, tenim una església fosca i massissa, absolutament condicionada pels edificis que l’envoltaven.

L’església formava el centre de la sagrera osacrario (espai sagrat). Aquest espai gaudia d’immunitat diplomàtica i protegia de qualsevol violència a tota persona que s’hi trobés dins. Per això, les primeres cases que trobem se situen al voltant del temple. Els feudals d’Hostoles veieren ben aviat en el caràcter immune de la sagrera un objectiu de la seva cobdícia i interessos, fet que va provocar l’inici de la seva intervenció. En el segle XIII el senyor d’Hostoles, de la família de Cartellà, s’establí definitivament en una casa fortificada, la Sala o casa forta del Castell d’Hostoles que podem trobar seguint el carreró Cantons Estrets i que s’hi pot accedir a través d’una escala. A partir de 1310 s’inicià l’ampliació de la sagrera i la construcció del que serà la cellera o vila nova.