ESTACIÓ DEL CARRILET D'AMER
AMER - LA SELVA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: final
segle XIX inici segle XX
Descripció:
Edifici aïllat i conjunt d'establiments annexos de
l'antiga estació de tren situada a la part alta del barri del Firal. Entre el
edificis annexos més pròxims hi ha els antics serveis i lavabos i el
desaparegut, però reconstruït en un futur pròxim, antic quiosc de l'estació.
L'edifici de l'estació és de planta rectangular i fa uns 150 m2. Consta de dues
plantes, de quatre façanes, de tres sectors o crugies al costat més llarg i
d'una coberta de quatre vessants, fruit de la intersecció dels cossos laterals,
de doble vessant a façana, i del cos central, de doble vessant a laterals. La
façana està arrebossada i pintada de color grana rosat i ocre clar per als
marcs de les obertures i conté un fals encoixinat de mòdul rectangular i línies
amb motllures que ressegueixen i separen la planta baixa i el primer pis. La
planta baixa té 9 obertures rectangulars emmarcades de color ocre clar. A
l'alçada de les impostes de les obertures de les façanes principals, les línies
de separació de pisos ressalten les obertures. El primer pis conté 10
obertures, amb la mateixa disposició i decoració de les finestres. Al centre de
cadascuna de les façanes, al primer pis, sobre les finestres, hi ha un ull de
bou circular. Els ràfecs són fets de bigues i mènsules de fusta que emergeixen
uns 50 cm. Al voltant de l'estació hi ha restes d'antigues dependències, com
ara tallers, dipòsits de locomotores, vies, molls coberts i descoberts i una
plaça giratòria. Algunes d'aquestes instal·lacions han estat destruïdes des de
1969 i d'altres s'han restaurat o reconstruït. Pel que fa als antics lavabos,
és una estructura d'una planta i coberta de doble vessant a laterals, amb
sostre de teula romana i embigat de fusta. Conté sis obertures en dos dels seus
costats per airejar l'interior.
Notícies històriques:
Aquesta era l'antiga estació de tren de la línia que unia
Olot amb Sant Feliu de Guíxols. Després de l'electricitat, els tren d'Olot va
ser la innovació tecnològica més important que varen veure les comarques del
Gironès, la Selva i la Garrotxa a principis del segle XX. La posada en marca
d'aquell negoci ferroviari suposava la modernització del transport, que oferia
molta més rapidesa i capacitat de càrrega que no pas el tradicional sistema de
les tartanes i els carros. La inauguració del recorregut total que feia el nou
transport ferroviari entre Girona i Olot va tenir lloc el 14 de desembre de
1911, encara que el tram d'Amer a Salt el 1895 ja funcionava. Junt amb
l'estació d'Olot i Girona, la d'Amer era de les importants, ja que hi havia una
estació de reparació i manteniment, tallets, magatzems i altres dependències
situades a mig camí del recorregut del tren. El Carrilet va ser un element
bàsic de la comunicació de l'interior d'aquesta part de les comarques gironines
fins el 1969, quan es desmuntà el tren i les estacions prengueren altres usos.
Actualment, l'estació forma part del recorregut lúdico-turístic per a vianants
i bicicletes de les Vies Verdes, gestionades pel consorci de les vies Verdes i
la Diputació de Girona. El conjunt patrimonial arquitectònic i ferroviari
d'Amer, únic a Catalunya, ha estat transformat per l'Ajuntament en varis
equipaments pel foment del turisme de lleure i de bicicleta. En el cas d'Amer,
els edificis s'han reutilitzat. A l'estació, l'edifici principal, es troba
ubicada l'oficina d'informació turística, una guarderia i l'oficina de
Joventut. A la planta superior, antiga casa del cap d'estació, hi ha l'esplai
"la Teranyina". El quiosc, enderrocat, es tornà a aixecar i farà la
funció de bar i zona de repòs. Els serveis i lavabos funcionen com a centre de
lloguer de bicicletes. El moll de càrrega, cobert i reconstruït de manera
idèntica a l'original, serveix d'aixopluc i de punt de trobada pels usuaris del
carril bici. Els tallers i magatzems, formen part del parc de bombers.
Finalment, els tallers de les màquines i les dutxes s'adequaran com a alberg
d'usuaris i excursionistes del carril bici. La restauració del conjunt va
començar amb els interiors de l'estació (1996) i amb l'exterior de l'estació
(pintura i arrebossat) el 2004.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada