CA L'ALBERT o CA LA VÍCTOR CATALÀ o CAN PUNTON

Verges - el Baix Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com.es/

En aquesta casa va néixer el diputat Lluís Albert i Paradeda (Verges 1843 - l'Escala 1890), cabdill a Verges de l'alçament federal del 5-IX-1869 - (el correcte es 5-X-1869), i pare de l'escriptora escalenca "Víctor Català"- (Caterina Albert i Paradís l'Escala 11-9-1869 - 27-1-1966).

L'ajuntament, en constància de la donació feta pels seus nets a la nostra vila.

Lluís Albert i Paradeda casat amb Dolors Paradís Farrès va ser un polític federal, va estar exiliat, alcalde de l'Escala i diputat.

Enllaç amb informació i descripció:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=1&consulta=MCU0KzE3MjExNiU=&codi=7531

que diu:

Època: segle XIX

Descripció:

Edifici de grans dimensions, situat a l'angle format pel carrer Canonge Iglesias i la Placeta, dins del nucli medieval de Verges. Té planta baixa i tres pisos. La composició de la façana principal és simètrica; hi ha tres obertures a cada pis, decreixents en alçada, totes elles d'arc rebaixat i emmarcades en pedra. Les obertures dels pisos primer i segon són balcons, amb barana senzilla de ferro i peanya de volada també decreixent en alçada. Als angles de les façanes hi ha carreus de pedra regulars i ben treballats. La façana que dóna a la Placeta presenta obertures de distribució irregular. L'edifici es corona amb ràfec i coberta de teula a dues vessants. 

Notícies històriques:

Ca l'Albert va ser construïda l'any 1808, d'acord amb la inscripció que apareix en un pedra de l'angle de la façana. El seu propietari era Francesc Albert i Ostench. En aquesta casa va néixer el diputat Lluís Albert, cabdill a Verges de l'alçament federal del 05/09/1869 i pare de l'escriptora escalenca Víctor Català, segons consta en una placa col·locada a la façana el desembre del 1985, amb motiu de la donació del casal feta al municipi pels seus néts.

Enllaç amb informació i descripció:
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=verges&page=3&pos=27

que diu:
Època: segle XIX - 1808
Estil: neoclàssic
Descripció: Edifici de grans dimensions situat a l'angle format pel carrer Canonge Iglesias i la Placeta, dins del nucli medieval de Verges. 

Casa de planta baixa i tres pisos que presenta una composició simètrica a la façana principal. Tres obertures a cada pis, decreixents en alçada, totes d'arc rebaixat i emmarcades en pedra. Les obertures dels pisos primer i segon són balcons amb barana senzilla de ferro i peanya de volada també decreixent en alçada. La façana que dóna a la Placeta presenta obertures de distribució irregular. A l'angle de les façanes l'aparell és de carreus regulars i ben treballats. L'edifici es corona amb ràfec i coberta de teula a dues vessants. 
Construcció típica de principis del XIX amb façana d'estil neoclàssic i decoració interior d'estil pompeià. Seguint la tipologia de casa recolzada sobre la muralla per l'ala sud s'hi adossa una eixida-pati-porxo que dóna al rec del molí.
A l'interior cal destacar les voltes (de creueria, canó, etc.) i cúpules (estrellada, semiesfèrica, etc.). igualment cal ressenyar, les decoracions pictòriques de la planta principal, amb curiosos "trompe oeil".

Cronologia: Segons consta a la façana fou construïda l'any 1808. Fou feta construïr per Francesc Albert i Ostench, pare del diputat Lluís Albert i avi de l'escriptora Caterina Albert (coneguda com Víctor Català). Aquesta casa fou donada per la família al municipi l'any 1985.

Enllaços amb informació:

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10100

http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/exposicio_caterina_albert.pdf

https://ca.wikipedia.org/wiki/Caterina_Albert_i_Parad%C3%ADs

http://www.verges.cat/media/sites/66/28-mota.pdf

http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/viewFile/268295/355868

RECTORIA DE LA VALL

Verges - el Baix Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com.es/

Al catàleg de Normes Subsidiàries de Planejament de l'Ajuntament de Verges i a la pàgina 11 diu:

Època: segle XVI

Petita casa aillada de dos crugies i dos plantes.

Enllaç amb informació i descripció:

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=verges&page=2&pos=11

ESGLÉSIA DE SANT PERE DE LA VALL

Verges - el Baix Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com.es/

Església i rectoria.

Just davant l'església antigament hi havia el cementiri.

Enllaç amb informació i descripció:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=9&consulta=MCU0KzE3MjExNiU=&codi=7537

que diu:

Època: segle IX-XI

Descripció:

L'església de Sant Pere de la Vall és part d'un conjunt arquitectònic unitari, constituït, a més, per dues masies que conformen el petit nucli de la Vall.

És una construcció molt senzilla de planta rectangular, d'una nau amb absis semicircular i coberta de volta de canó. A l'interior, els murs de la nau mostren unes arcades cegues de reforç que possiblement són un afegit posterior. Presenta, a la façana principal, la porta d'accés actual d'arc de mig punt, amb dovelles de pedres ben tallada i guardapols superior. L'obra és de pedra, i va ser bastida amb diversos tipus d'aparells; la part central de la façana té pedres regulars disposades en filades de dimensions diferents. En els extrems dels murs laterals hi ha contraforts. 

Notícies històriques:

El lloc de la Vall pertanyia a la baronia de Verges i fou venuda l'any 1399 pel compte Joan d'Empúries al seu germà Pere. En el testament d'aquest darrer, l'any 1401, apareix citada l'església.

Sant Pere de la Vall és una església romànica de tipologia rural. Data dels segle XI, amb remodelacions posteriors. Hom creu que antigament era la parròquia del terme de Verges. Als murs interiors hi ha decoració pictòrica, del segle XIX.

Al catàleg de Normes Subsidiàries de Planejament de l'Ajuntament de Verges i a les pàgines 9 i 10 diu:

Petita esglésiola de caire rural d’una nau, absis semi-circular, volta de canó i portalada adovellada posterior a la resta del monument. Decoració amb cornisa incurvada i finestra rectangular al frontis. Presenta a l’interior decoració pictórica del segle XIX.

Enllaços amb informació i descripció:

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10122

https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-parroquial-de-sant-pere-de-la-vall-verges-baix-emporda/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_de_la_Vall

MOLÍ DE LA VALL

Verges - el Baix Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com.es/

Enllaç amb informació i descripció:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=13&consulta=MCU0KzE3MjExNiU=&codi=7532

que diu:

Època: segle XVIII

Descripció:

El Molí de la Vall és un edifici de planta rectangular situat prop del petit nucli de la Vall. Originalment tenia planta i un pis, mentre que ara el terra del primer pis ha desaparegut. La coberta és de teula a dues vessants. Es tracta d'una construcció d'estructura senzilla que respon a la seva funció de molí i que té, per tant, un interès tipològic.

A l'interior conserva elements del seu ús original: dues rodes i part de l'estructura de funcionament. La façana principal presenta com a elements d'interès la porta d'accés, allindada, i una finestra del primer pis. A la llinda de la porta figura la inscripció següent: "Ave Maria. 1768. Dia 22 8bre. Francesch Ros y Torrent me fecit", i a la llinda de la finestra apareix la data del 1793. Annexes al molí es conserven restes d'una construcció menor. 

Notícies històriques:

L'edifici data del segle XVIII, d'acord amb les inscripcions de la façana d'accés, en què apareix la data de construcció (1768) i el nom de Francesch Ros. També apareix la data del 1793, que segurament correspon a un moment de reforma.

En el catàleg de Normes Subsidiàries de Planejament de l'Ajuntament de Verges i a les pàgines 64 i 65 diu:

Es tracta d’una construcción que conserva encara tots els seus elements, clara mostra d’una arquitectura que adopta una funció de carácter industrial. A la part posterior s’aixecaren uns murs que encara existeixen, que canalitzaren i retenien l’aigua pel molí. A la part superior de l’edifici hi havia la vivenda del Moliner.

Enllaços amb informació i descripció:

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10123

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mol%C3%AD_de_la_Vall

CAN PERPINYÀ

Carrer dels Bous,21 - Verges - el Baix Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com.es/

Al catàleg normes subsidiàries de planejament de l'ajuntament de Verges i a les pàgines 17 i 18 diu:

Època: any 1850

Sobre una antiga edificació del segle XVI-XVII de la qual conserven restes (finestra interior pati...) s'hi edifica el 1850 una casa neoclàssica popular de tres crugies de sobria factura, la crugia dreta s'allarga configurant una aixida i un pati.

L'austeritat dels elements constructius es poden observar en la simple factura de la columna que presenta l'escala, l'enrejolat del primer pis. La motllera de fusta enmarca l'alcoba, Tot fa que el conjunt dongui una impressió trista. La façana, amb un gran portal, sembla de dues crugies, ja que la tercera queda amagada al estar empotrada a la casa veina. A sota cornisa es conserven les pintures, avui desaparegudes a la resta de la façana. Un dels dintells d'un balcó és aprofitat de l'antiga construcció que ens permet datar-la del segle XVI-XVII.

CAN FONT o CASA DE LES VOLTES

Verges - el Baix Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com.es/

Enllaç amb informació i descripció:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=3&consulta=MCU0KzE3MjExNiU=&codi=7535

que diu:

Època: segles XVIII-XIX

Descripció:

L'edifici da Can Font no és el resultat d'un procés constructiu unitari. En origen, es tractava de dues cases diferenciades, amb façanes que s'obrien als carrers perpendiculars a la plaça Major. Posteriorment, s'hi realitzaren les obres que van donar lloc a la façana actual, que contribueix a configurar la imatge del conjunt de la plaça Major de Verges.

La construcció avui existent és de planta baixa, dos pisos i coberta de teula a dues vessants. La façana principal presenta una composició gairebé simètrica. El primer pis té tres balcons i dues finestres, i el segon quatre finestres; totes les obertures són rectangulars. Però l'element més notable del conjunt són els porxos, coberts amb la volta de creueria i que comuniquen les portes d'accés a habitatges i botigues amb la plaça a través de quatre grans arcs. 

Notícies històriques:

Cap a la fi del segle XVIII, a l'ampliar-se el mercat de Verges cap a la plaça Major, es construí, a fi d'oferir-hi una façana unitària, un cos porxat adossat a les parets mitgeres dels edificis anteriors. En principi, aquest nou espai fou ocupat pel primer cafè de Verges, però posteriorment es dividí en dues parts que van integrar-se com a ampliacions a les edificacions contigües.

L'habitatge de la dreta va experimentar una reforma en els anys 40, realitzada pel mestre d'obres Tenora.

Al enllaç següent i a les pàgines 74-77 diu:

Una ampliació de finals del segle XVIII del mercat de Verges cap a la Plaça Major, comportà construir aquest pseudo-casal porxat recolzant-se sobre mitgeres d'antigues cases amb façanes que donen a carrers perpendiculars a la plaça. L'amplitud dels porxos de 3,5 m., coberts, amb volta de creueria, es permanent a al resta de l'edifici transformant l'edificació.

A la planta pis on s'hi trovaba el primer café de Verges, s'hi accedia a través d'un portal que s'obria en una de les cases mitgeres. Posteriorment en abolirse la funció de café, aquest es dividí en dues parts, que foren ampliacions a les dues cases mitgeres. L'escala de cargol que es troba a la cantonada permet ascendir a un marginal habitacle d'una sola habitació. En els anys 40 el senyor Font reformà l'ala est on s'hi va obrir sota porxo un aparador, d'una tenda de betes i fils. La casa mitgera del carrer Major, es interessant por la reforma en els anys 40 feta pel mestre d'obres Tenrora, i el mobiliari d'estil cubista.

Altres enllaços amb informació i descripció:

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=verges&page=3&pos=26

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Font_(Verges)

CA LA PRUNA

Pals - Baix Empordà

Enllaç amb informació i descripció:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=1&consulta=MCU0KzE3MTI0MSU=&codi=7226

que diu:

Època: segle XV-XVI

Descripció:

Gran casa de pedra situat a la banda meridional de Pals, entre els carrers de Paul Companyó i de la Creu. Construït damunt la base rocosa i, per tant, adaptat al desnivell del terreny, té la planta irregular i la façana principal orientada a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos i té coberta de teula. Als extrems SO i SE hi ha dues torres, ambdues de base quadrada i carreus regulars als angles. La façana principal presenta una porta d'accés d'arc de mig punt amb grans dovelles de pedra, obertures en general allindades i una galeria superior al segon pis amb pilars de granit que sostenen un entaulament de fusta. La finestra central és d'arc lobulat i té decoració escultòrica. Les dues façanes SO i NO laterals formen un angle obtús i conserven com a elements més remarcables interessants finestres gòtiques de dimensions reduïdes i dues garites cilíndriques als angles, de base decreixent. Hi ha dues façanes orientades a l'est, la més remarcable de les quals és la SE, que presenta tres contraforts i diverses obertures de tipologia diferent i que en conjunt responen a modificacions realitzades. L'edifici té coberta de teula. 

Notícies històriques:

Ca la Pruna fou en el seu origen un casal situat fora del nucli de Pals, extramurs. La seva data de construcció se situa probablement entre els segles XV i XVI, encara que els treballs de restauració de l'interior han posat de manifest que el seu origen és molt més antic. Probablement fou bastida en el mateix emplaçament on hi havia hagut una altra construcció alt-medieval.
En l'actualitat Ca la Pruna ha passat a ser propietat de l'Ajuntament de Pals, que va restaurar-la i condicionar-la per a Casa de Cultura i Museu d'Arqueologia Submarina.

Altre enllaç amb informació i descripció:

http://www.pals.cat/portal/index.php/equipaments-culturals/ca-la-pruna

que diu:

Casa fortificada del segle XVI, situada extramurs al començament de la vila. Va ser adquirida per tres veïns de Pals (els senyors Antoni Vila Casas, Francesc Jover i Xavier Millet Tusell) i donada al municipi com a Casa de Cultura. A l’estiu, acull diverses exposicions de pintura, escultura, ceràmica... i durant l’hivern s’hi organitzen diferents activitats culturals com ara conferències, cursos, cinema, reunions d’altres entitats socials, etc. També és la seu de dues entitats: la Comunitat de Regants i l’Associació per a la Defensa Vegetal de l’Arròs.

“Ca la Pruna” és la denominació actual del mas Illa, una de les cases més importants en la història medieval i moderna de Pals. Els membres de la família Illa apareixen documentats ja a principis del segle XV, vinculats al cultiu i la comercialització de cereals, principalment l’arròs. De fet, inventaris antics revelen l’existència d’un molí arrosser a la planta baixa del mas. L’edifici fou cremat durant la primera guerra carlina (1833) i sensiblement alterat per les restauracions de la dècada de 1970. Malgrat tot, encara són visibles restes de murs baixmedievals i diferents ampliacions dels segles XVI-XVIII.