Llocs de Catalunya

diumenge, 13 de setembre del 2026

ESGLÉSIA DE SANT DALMAI

SANT DALMAI - VILOBÍ D'ONYAR - LA SELVA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Església de Sant Dalmai, la portalada constitueix un dels pocs exemples d'art renaixentista al municipi.

L'església ja es documentada l'any 1019. L'actual temple és resultat de les reformes i ampliacions efectuades els segles XVI i XVIII. L'entrada es cobrí amb una llinda (que porta inscrita la data de 1590) flanquejada per dues mènsules decorades amb motius vegetals; una cornisa de formes clàssiques serveix cde base d'un frontó semicircular que presenta el relleu del sant patró de la parròquia amb un fons de petxina fet amb molta perícia. El campanar, també del segle XVI, de base quadrangular de dos pisos, rotund i horitzontal, amb amples arcades, de mig punt, culmina amb una barana emmerletada i una coberta piramidal. El coronament de la façana, decorat amb cinc boles de pedra, segueix les formes mixtilínies pròpies de l'art barroc; porta inscrita la data de 1752. La façana s'ha restaurat reconstruint l'estucat. L'interior del temple és d'una nau de quatre cossos amb capelles laterals.

*****************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27231

Estil: barroc

Època: segle XVII – XVIII

Descripció:

L'església de Sant Dalmai està situada a l'extrem nord del nucli del mateix nom. Tot i ser d'origen romànic, l'edifici actual és el resultat de les reformes del segle XVI al XVIII. El temple és de planta rectangular amb vessants a laterals. Destaca la façana d'època renaixentista restaurada al segle XVIII, amb coronament barroc mixtilini rematat per boles de pedra, segurament acabada l'any 1732, segons consta gravat en una llosa inserida a la paret superior. El portal d'accés, d'estil renaixentista, és rectangular de pedra i porta la data de 1590. Al capdamunt de la cornisa de la llinda hi ha una gran petxina amb la imatge del patró amb els atributs de bisbe en acció de beneir. A l'interior la nau és coberta amb volta de canó de tres trams amb llunetes a la part del presbiteri. Als peus trobem el cor amb balustrada de pedra i a la capçalera l'absis carrat. Als laterals tres arcs de mig punt a banda i banda donen accés a les capelles. Es conserva una capella dedicada a sant Llop que probablement correspon a la part més antiga de l'edifici primitiu. El parament és enguixat i pintat de blanc, però deixa vista la pedra dels arcs i dels pilars, alguns dels quals porten inscrita la data de 16?? i el nom de "P. ALZEDAR". El campanar adossat al mur de migdia és una torre de planta quadrada amb escala exterior adossada, amb dos nivells de finestres geminades d'arc de mig punt i coberta piramidal. Els angles i les obertures són de pedra, mentre que el parament és de maçoneria i és ben visible la utilització de la pedra negra del volcà de la Crosa. Fins fa molt pocs anys es mantenia adossat a la part de la façana l'antic cementiri. Actualment, s'ha traslladat i el lloc que ocupava s'ha arreglat com a jardí. Resten com a testimoni algunes làpides de pedra a l'entrada de l'església. Al costat dret del temple hi ha un cos adossat longitudinal de planta rectangular i teulada a dues vessants que correspon al casal parroquial i porta la data de 1960. Totes les obertures són rectangulars. Aquesta edificació molt senzilla és feta de rajols i està parcialment arrebossada.

Notícies històriques:

L'any 1019 apareix l'església de Sant Dalmai esmentada com a "Sancti Dalmatii de Tornavels", en una dotació feta per a la canònica gironina. El 1185 una butlla del papa Luci III confirmava tots els drets que el monestir de Sant Salvador de Breda tenia sobre l'església parroquial de Sant Dalmai. L'any 1246 una altra butlla, del papa Innocenci IV, torna a citar l'església de Sant Dalmai com una possessió del monestir de Breda. L'any 1362 és consignada en el "Llibre Verd" de l'arxiu capitular de Girona. Sant Dalmai pertanyia a Brunyola fins al 1910, moment en què va passar a Vilobí d'Onyar. L'actual església data del 1590, i al segle XVIII fou restaurada. Es va fer al mateix moment que la rectoria situada a pocs metres. Sembla que mossèn Pere Alzedar en va ser el principal promotor i en va deixar constància gravant el seu nom en algunes de les pedres.