CREU DE TERME

Castelló d'Empúries - l'Alt Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Al panell informatiu hi diu:

La jurisdicció eclesiàstica del nucli urbà castelloní es materialitza en l'espectacular creu de terme d'estil gòtic (mitjans segle XV) conservada a la plaça, davant la façana principal de la basílica. És un exemple entre les poques creus originals que es mantenen dempeus a Catalunya, ja que la majoria foren destruïdes en el transcurs de guerres i conflictes. La creu de Castelló suposa l'adaptació en pedra d'una creu processional d'argent de l'època.

Fa alguns anys la creu va caure a causa d'una forta tramuntana.

Enllaç amb informació i descripció:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=29&consulta=MCU0KzE3MDQ3MCU=&codi=30614

que diu:

Època: segle XV

Descripció:

Situada dins de l'antic nucli emmurallat de la població, al barri del puig Salner, davant de la façana de la basílica de Santa Maria, a l'altre costat de la plaça Mossèn Cinto Verdaguer.

Creu de pedra constituïda per una base esglaonada de tres nivells de secció octogonal. A la part central del graó superior, s'encasta el fust de la columna que enlaira la creu. Támbé és de planta octogonal i presenta la superfície llisa. Damunt la columna, un capitell-nus configurat com un prisma de vuit cares, es presenta profusament decorat: cadascuna de les cares mostra petites escultures de sants i evangelistes ( St. Jaume el major, St. Pau, St. Pere, St. Joan; St. Jaume el menor, St. Mateu, St. Andreu i St. Simó) emmarcades per pilastres rematades per pinacles i dosserets amb fronda vegetal. Motius, aquests, que simuelen elements de l'arquitectura gòtica. Sota la base del capitell hi ha una sanefa de fulletes de roure i pàmpols.Una estructura cònica uneix el capitell amb la creu. Aquesta està treballada amb elements compositius, decoratius i iconogràfics que recorden exemplars coetanis d'orfebreria. Els braços són rectes amb expansions lobulades als extrems i rematats amb flor de lis. El perímetre és perfilat amb fronda vegetal. A l'anvers, ocupa la creuera, la imatge de Crist crucificat flanquejat per la Verge i St. Joan, a dreta i esquerra, i pel Pelicà alimentant els seus fills i la Resurrecció de Llàtzer (o Adam sortint del sepulcre), als extrems del braç longitudinal. Al revers ocupen aquests llocs la Verge amb el Nen i el tetramorf. 

Notícies històriques:

Creu de terme gòtica del segle XV, notablement esculpida. En origen estava situada a les afores de la població, tot i que es desconeix l'emplaçament original de la creu. No obstant això, se sap que estava situada al passeig central del cementiri municipal que data de 1860. Probablement per aquest fet, a començament de segle XX se la coneixia com a "Creu del fossar".

En ser restaurada la plaça de l'església, l'any 1963, per l'arquitecte de la Direcció General d'Arquitectura, Joaquim Pons Sorolla, va ser instal·lada en aquest indret. El pas del temps ha deixat petja en el monument manifestant-se en la pèrdua d'elements originals i en l'afegit de nous (cas de la peça nova que enllaça el nus amb la creu i el fust, fet de pedra de St. Vicenç).

El 1986 s'enderroca per un accident degut a unes obres realitzades en un edifici proper. El 1990, ja restaurada, s'instal·la de nou. 

Altre enllaç amb informació:

file:///F:/Protecci%C3%B3_centre_hist%C3%B2ric_i_cat%C3%A0legs.pdf

que a la pàgina 100 diu:

Correspon a l’epoca gòtico-renaixentista. Està formada per una columna de secció octogonal amb una base que descansa sobre una peanya formada per tres graons de planta octogonal. La columna suporta un cos en forma de prisma octogonal, amb figures de sants esculpides en cadasqun dels costats, immediatament sota el capitell de la columna que constitueix la base de la creu.

La creu és ornamentada amb motius vegetals i geomètrics. Per una banda hi té esculpida la figura de la Verge Maria i per l’altre un Crist.

Altre enllaç amb informació:

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=castell%C3%B3&page=2&pos=17

que diu:

DESCRIPCIÓ

Creu d'estil gòtico-renaixentista, també coneguda com la Creu del Fossar. Està formada per una columna de secció octogonal, situada sobre una base formada per tres esglaons de planta octogonal. La columna acaba en un capitell també octogonal amb figures de sants esculpides a cadascuna de les seves cares. La Creu presenta un Crist en una cara i la Mare de Déu en l'altra, i està ornamentada amb motius vegetals i geomètrics.
Es troba davant de l’església de Santa Maria.

Altres enllaços amb informació:

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7396

http://www.artmedieval.net/Creu%20de%20terme%20castello.htm

https://www.castello.cat/1-creu-de-terme/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Creu_de_terme_de_Castell%C3%B3_d%27Emp%C3%BAries

CONVENT DE SANTA CLARA

Castelló d'Empúries - l'Alt Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

En el panell informatiu hi diu:

Va ser el primer convent de clarisses de la diòcesi de Girona i ha previscut fins l'actualitat. El nou edifici s'alça en el terme de Fortià, al costat de la carretera de Figueres a Roses. El convent de monges clarisses de Castelló es va fundar a extramurs de la població l'any 1260 per iniciativa de la noble castellonina Aldonça de Pau. A causa de les guerres del segle XVII, el convent fou traslladat dins del nucli de la vila i construït de nou vers 1683. Al costat de migdia, hi trobem l'església d'una sola nau i el claustre, auster, amb galeries d'arcs de mig punt, al voltant del qual s'organitzaven les dependències conventuals. A finals dels anys vuitanta s'inicià la restauració del conjunt, que actualment allotja l'Escola Municipal de Música i altres serveis municipals. L'antiga capella s'ha convertit en sala de conferències i exposicions.

Enllaç amb informació i descripció:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=MCU0KzE3MDQ3MCU=&codi=18042

que diu:

Època: segles XVII-XVIII

Descripció:

Conjunt situat dins l'antic nucli emmurallat de Castelló d'Empúries, entre la Basílica menor de Santa Maria (barri del puig Salner) i l'antiga aljama jueva de la vila (puig de l'Eramala).

Es tracta d'un edifici de planta rectangular integrat per una petita església i l'espai destinat a convent. Està format per quatre crugies de planta rectangular (que en origen albergaven les dependències del convent), amb cobertes a dues vessants de teula, estructurades al voltant d'un claustre i distribuïdes en planta baixa i dues pisos. Les galeries que donen accés al claustre són d'arcs de mig punt i, interiorment, estan cobertes amb voltes d'aresta de maons. A la banda est de la planta baixa es localitza el refectori, una gran sala coberta amb voltes de creueria sustentades per pilars de pedra. La façana principal del convent es troba actualment arrebossada i pintada (de la mateixa manera que tot l'interior del recinte) i presenta, a la planta baixa, un portal d'arc rebaixat adovellat que dóna accés directe al claustre i un seguit de petites finestres quadrades, algunes d'elles amb els branacls i les llindes de pedra picada. Al primer pis, totes les obertures són rectangulars i estan emmarcades amb pedra picada i, a la planta superior, es documenta una filera correguda de petites finestres d'arc de mig punt. L'església està emplaçada al cos sud del conjunt, és d'una sola nau amb volta de canó. Malgrat això, sabem que, originàriament, l'edifici tenia planta de creu llatina amb dues capelles laterals i absis semicircular. És probable que durant l'última rehabilitació de l'edifici, la planta de l'església fos modificada. La façana conserva l'aparell de pedra vista, amb carreuons perfectament escairats. La porta d'accés a la nau és d'obertura rectangular emmarcada i amb motllures. Al seu damunt hi ha una petita fornícula d'arc de mig punt amb la inscripció "10·MAIG·1684". A la cantonada sudoest del conjunt s'eleva el campanar, del qual només sobresurt el seu coronament. De planta quadrada i bastit amb maons, les seves obertures són d'arc de mig punt. 

Notícies històriques:

L'any 1680, la universitat de Castelló fa donació a la comunitat de les monges clarisses, de l'escola o casa d'estudis, situada prop de l'església de Santa Maria, per destinar-la a convent. L'ordre ja estava establerta a la població de Castelló des de mitjans del segle XIII, tot i que extra murs. De l'antic convent no en queda cap resta, donat que quedà destruït per l'atac de les tropes franceses l'any 1655.

La data inscrita al damunt de la porta d'accés a l'església,1684, segurament correspon a la data d'inauguració del convent. En una de les portes adovellades d'accés a les sales situades al cos nord des del claustre, hi ha inscrit l'any 1702. 

Enllaç amb informació:

file:///F:/Protecci%C3%B3_centre_hist%C3%B2ric_i_cat%C3%A0legs.pdf

que a la pàgina 106 diu:

Ès un dels primers convents fundats per les clarisses de Catalunya, l’any 1260, inicialment emplaçat a l’actual barri de Ca l’Anton. L’edifici actual data de 1683, d’una sola nau i que forma un conjunt allargat davant el carrer Carbonar. Tota la finca està situada entre el canal i aquest carrer. L’edifici del convent consta d’un claustre de forma irregular construït amb pilars planta rectangular de totxo, al voltant del qual es distribueixen quatre cossos edificats. La galeria és coberta amb voltes de creueria per aresta de fàbrica de maó. Tot plegat està recobert d’una gruixuda capa de calç. A aquest s’hi adossen les dependències i les arvoves. El refectori és una sala coberta amb voltes de creueria i pilars de pedra. L’església està està adossada al costat de migdia del claustre. La seva planta és de creu llatina i l’absis és semicircular. La volta de la nau és de canó amb llunetes i està completament recoberta de guix. Un jardí-hort a la part posterior arriba fins a la muralla. Només es conserva l’aparell de pedra vista a la façana del carrer. Aquesta té obertures rectangulars al primer pis, mentre que a la planta superior s’hi obre una filera de finestres d’arcs de mig punt.

Actualment l’edifici es destina a usos d’equipament públic.

Altre enllaç amb informació:

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=castell%C3%B3&page=2&pos=18

que diu:

DESCRIPCIÓ

Convent de clausura, de monges clarisses, que forma un conjunt allargat davant el carrer Cardoner. Tota la finca està situada entre el rec del Molí i l'esmentat carrer. El claustre del convent és de forma irregular construït amb pilans de planta rectangular de totxo; la galeria és coberta amb voltes de creueria per aresta de fàbrica de maó. Tot plegat està recobert per una gruixuda capa de calç. En les ales del claustre s'obren les diverses dependències del convent, com ara el refectori, una sala coberta amb voltes de creueria i pilans de pedra. La façana del convent presenta bertures rectangulars al primer pis, i a la planta superior s'obre una filera de finestres d'arcs de mig punt.
Adossada al costat de migdia trobem l'església del convent. La seva planta és de creu llatina, amb nau única i capelles laterals, i absis semicircular. La volta de la nau és de canó amb llunetes i està completament recoberta de guix. Només es conserva l'aparell de pedra vista a la façana. Te porta d'accés allindada amb una fornícula al damunt on apareix la inscripció de 1684. A l'angle dret de la façana s'aixeca el campanar, de planta quadra i obertures d'arc de mig punt.

CRONOLOGIA

Convent fundat el 1260 i establert en un primer moment extramurs de la vila. El primer edifici va quedar destruït durant el setge francès de 1655 i posteriorment traslladat dins dels murs de Castelló. El 1680 el municipi dóna a la comunitat la Casa dels Estudis, prop de Sta. Maria, per a destinar-la a convent. L'església del nou convent queda consagrada l'any 1684. La comunitat de les Clarisses es manté fins els nostres dies; el 1973 abandona el convent per traslladar-se a un nou edifici situat entre Castelló i Vilasacra. Actualment l'edifici, que ha estat en restauració, és propietat de l'Ajuntament i funciona com a Escola Municipal de Música, mentre que es planeja traslladar-hi l'institut d'ensenyament secundari.

Altres enllaços amb informació:

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7408

https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae14clar.htm

https://ca.wikipedia.org/wiki/Convent_de_Santa_Clara_(Castell%C3%B3_d%27Emp%C3%BAries)

CONVENT DE SANT AGUSTÍ o SANTA MAGDALENA

Castelló d'Empúries

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

En origen havia estat una leproseria o hospital de mesells dedicat a Santa Magdalena i regit pels cònsols de la vila. Els frares agustins s'havien establert a Castelló d'Empúries ja al segle XIII, però es traslladaren dins la població a causa de les contínues guerres del segle XVII. L'església, acabada vers 1749, està construïda sobre un ampli soterrani, i el seu campanar ha esdevingut una de les fites en l'skyline del Castelló antic. Església i clos conventual passaren a mans particulars amb la desamortització del segle XIX.

Enllaç amb informació i descripció:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=31&consulta=MCU0KzE3MDQ3MCU=&codi=18056

que diu:

Època: segle XVIII

Descripció:

Situat en els límits de l'antic nucli emmurallat de la població, formant cantonada entre els carres del Calabró i el Climent.

Conjunt format pel claustre del convent i al seu costat l'església. El claustre, de planta rectangular, es troba molt transformat, de la mateixa manera que les ales on hi havien les dependències del convent. De la façana del carrer Calabró, destaca la porta d'accés al claustre.

Es tracta d'una gran porta d'obertura rectangular de carreus de pedra escairats, emmarcada per dues pilastres amb els capitells i els basaments decorats, i un entaulament amb el coronament motllurat. Per damunt, una petita fornícula decorada amb la imatge d'un sant. En un dels carreus apareix la data 1749. La resta de la façana està molt transformada. Un altre element digne d'esment és la torre que s'eleva a l'esquerra de l'església. És de planta quadrada, bastida amb pedra, i amb el cos superior vuitavat, amb motllures decoratives i quatre obertures d'arc de mig punt. Conserva interessants gàrgoles amb decoració de tema animal. De la mateixa façana de l'església destaquen alguns trams amb el parament de carreus escairats i un gran portal d'arc rebaixat d'accés a l'interior. 

Notícies històriques:

Els agustins foren una de les cinc cases monàstiques que van establir-se a Castelló d'Empúries, fora muralles, al s. XIII. Se sap que hi havia un primer convent de Santa Magdalena -també anomenat de Sant Agustí- des del segle XIII al barri de Sant Llàtzer, i que posteriorment, després del setge dels francesos el 1655, en què foren destruïts tots els convents, van traslladar-se a l'actual edifici de Torrecabota, dintre del nucli urbà.

El convent i l'església actuals van ser bastits durant el segle XVIII. A la llinda de la porta d'accés del convent es pot apreciar la data del 1749, així com un làpida sepulcral jueva a la façana est.

Aquest edifici és de propietat privada des de la desamortització del segle XIX. En l'actualitat l'antic convent és un casa particular que s'ha reconvertit per poder albergar el restaurant i la piscina del Hotel Canet, situat a les proximitats. El nom del Paller d'en Roda correspon a l'annex de l'antiga església que actualment s'utilitza de magatzem. 

Enllaç amb informació i descripció:

file:///F:/Protecci%C3%B3_centre_hist%C3%B2ric_i_cat%C3%A0legs.pdf

que a la pàgina 109 diu:

Època: segle XVIII

Informació:

Antic convent de Santa Magdalena o de Sant Agustí, qua passà a mans particulars desprès de la desamortització del segle XIX. L’antic convent és format pel claustre, l’església i la Torrecabota. El conjunt té una planta en forma d’U oberta cap a ponent sobre l’antic pati pati o horta. L’església ocupa l’ala nord, i actualmente pertany a un propietari distint al de la resta del convent. L’entrada s’efectua per l’ala est, en la qual està situat el nucli d’escales per donar accés a l’única planta pis existent i les golfes. En aquesta ala el sostre de la planta baixa està format per voltes d’aresta sustentades per pilars de pedra. La façana està constituïda per un mur de fàbrica de maó i pedruscall, molt malmesa, en la qual hi destaca la portalada d’entrada formada per dues columnes de pedra tallada, adossades, que suporten l’entaulament, sobre el qual hi ha una fornícula. A la façana del pati hi resten uns portals amb una arcada de mig punt adovellats. L’església és d’una sola nau. Al segle passat es destruí un rengle de capelles laterals per tal de d’eixamplar el carrer d’en Cabra. La façana principal està construïda amb aparell de pedra escairada i maó. En l’angle sud-est s’alça el campanar, de planta quadrada amb cos superior octogonal i obertures amb punt rodó adovellades.

La casa Torrecabota ha estat remodelada recentment i actualment forma part d’un establiment hoteler.

Altre enllaç amb informació:

https://www.castello.cat/lajuntament-de-castello-dempuries-comenca-els-treballs-de-restauracio-conservacio-de-lantic-convent-de-sant-agusti/

que diu:

La destrucció l’any 1654 del primitiu convent medieval de Santa Magdalena (dels monjos de l’orde religiós de Sant Agustí) d’extramurs, del segle XIII i situat al barri de Sant Llàtzer, va obligar als monjos agustinians de Castelló d’Empúries a reconstruir-lo a l’interior de la vila, al mateix emplaçament on es troben uns túnels subterranis d’una certa antiguitat, ja esmentats per Jeroni Pujades al segle XVII i també per Francisco de Zamora al segle XVIII. La ubicació de l’actual edifici del carrer Calabró coincideix amb el centre del puig Mercadal, una de les primeres àrees de població de Castelló d’Empúries i alhora l’emplaçament de l’antic castell altmedieval de la vila, la primera residència dels comtes d’Empúries a la vila després del trasllat de la capital del comtat d’Empúries a Castelló d’Empúries.

L’any 1836 el convent va ser objecte de les desamortitzacions de propietats eclesiàstiques decretades per Mendizábal, per la qual cosa el monjos agustins abandonaren definitivament el convent i la propietat passà a mans de particulars. A final del segle XIX, la finca del convent fou finalment dividida en dues parts. L’edifici de l’antic convent de Sant Agustí és un immoble amb un alt valor històric que forma part dels béns immobles catalogats del patrimoni arquitectònic català per la Direcció General del Patrimoni Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’edifici és d’una sola nau, amb arcs molt apuntats i sense creuer, i la torre del campanar s’aixeca entre el convent i l’església, que conserva unes pintures murals d’estil neoclàssic; la façana del convent fou finalitzada l’any 1749. 

Els treballs de restauració s’allargaran durant tres mesos i està previst que finalitzin el proper mes de desembre.

Altre enllaç amb informació:

http://nova.castello.cat/wp-content/uploads/2013/10/convent-de-sant-Agust%C3%AD.pdf

Foto publicada a l'Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries.

Alre enllaç amb informació:

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=castell%C3%B3&page=3&pos=24

que diu:

Segle XVIII (1749)

DESCRIPCIÓ

L'antic convent estava format per tres crugies perpendiculars a façana, construïdes amb voltes per aresta sustentades per pilans de pedra. L'escala estava situada en la part posterior en la crugia de l'esquerra. A la façana del pati es destaca un pòrtic amb arcs de mig punt adovellats. Església era d'una nau, i en el segle passat es varen perdre les capelles o nau de la banda dreta.
L'edifici (primer convent de Sta. Magdalena i després de Sant Agustí) en l'actualitat apareix molt modificat, al haver-se convertit en una casa particular, encara que conserva alguns elements remarcables: la porta de la façana, la torre, etc.
A la façana de c. Calabró hi ha portalada rectangular d'inspiració clàssica, emmarcada en carreus ben escairats amb l'any de 1749 gravat a la llinda.
El campanar, aixecat a l'esquerra de l'església, al c. Climent, és de planta quadrada amb cos superior octogonal. Presenta imotllures decoratives i quatre obertures d'arc de mig punt. Conserva també interessants gàrgoles representant animals.

CRONOLOGIA

El primer convent es va establir fora muralles a l'època medieval (s. XIII). Després del Setge francès de 1655 la comunitat es trasllada al nucli urbà, al lloc actual. L'edifici actual però es va aixecar durant el s. XVIII. Actualment, l'antic convent és una casa particular i l'espai de l'església s'usa com a magatzem.

Altres enllaços amb informació:

https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae14magd.htm

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7407

CONVENT DE LA MERCÈ o SANT BARTOMEU

Castelló d'Empúries - l'Alt Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

El convent de Sant Bartomeu de frares mercedaris va ésser fundat per Sant Pere Nolasc l'any 1238 a extramurs de la població, prop del pont de la Mercè del rec del Molí, en temps del comte Ponç Hug III. Al segle XVIII es va traslladar a intramurs, vora del portal de la Verge Maria. Al pati de la casa Nouvilas hi resten dues galeries de l'elegant claustre d'influència renaixentista, amb arcs rebaixats i columnes toscanes.

Font de la Verge.

Al panell informatiu hi diu:

El convent fou erigit als afores de Castelló l'any 1238 per Sant Pere Nolasc, fundador de l'Ordre de la Mercè i conseller del rei Jaume I. El 28 de gener de 1353 el comanador Bernat de la Mediona encarregà a Jaume Cascalls, escultor reial, la realització d'un retaule d'alabastre amb escenes de la vida de Sant Bartomeu. Al segle XVIII el convent es traslladà intramurs, vora del portal de la Verge Maria, on subsistí fins la desamortització de 1835., quan fou suprimit i en bona par desmantellat. 

Enllaç amb informació i descripció:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=27&consulta=MCU0KzE3MDQ3MCU=&codi=39334

que diu:

Època: segle XVIII peró va ser fundat el 1238 com a Sant Bartomeu

Descripció:

Situat dins del nucli urbà de la població de Castelló d'Empúries, a l'extrem nord-oest del casc antic, formant cantonada entre els carrers Comalac, del Cònsul i del Portal de la Mercè.

Edifici cantoner de grans dimensions acompanyat d'un gran pati, i delimitat per una tanca bastida amb pedra i maons, i amb diversos trams del parament arrebossats. Està format per dos cossos rectangulars amb les cobertes de teula de dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal està orientada al carrer del Portal de la Mercè. Presenta tres grans portals d'arc rebaixat bastits en maons i amb els emmarcaments arrebossats. Al pis hi ha tres senzilles finestres rectangulars bastides en maons també. La cantonada de migdia del parament està atalussada i bastida amb carreus de pedra calcària blanca ben tallats. A la part superior de la cantonada hi ha una fornícula de mig punt arrebossada. Al costat hi ha dues estretes obertures allargades. La façana de migdia també presenta al pis finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. A l'extrem sud-est de la finca, integrat dins la tanca delimitadora, destaca un gran portal d'arc rebaixat bastit amb carreus de pedra desbastats. Està coronat per un frontó triangular arrebossat i decorat amb motllures rectilínies bastides amb maons. També hi ha un petit accés a l'interior del recinte des del carrer del Cònsul. A l'extrem sud-oest, adossada a la tanca delimitadora del recinte, hi ha una font.

La construcció està bastida en pedra sense treballar, carreus desbastats i maons tot lligat amb abundant morter de calç, que alhora revesteix les estructures. 

Notícies històriques:

L'any 1238 va ser fundat per Sant Pere Nolasc el convent de Sant Bartomeu de frares mercedaris a extramurs de la població, prop del “pont de la Mercè” del rec del Molí, en temps del comte Ponç Hug III. Posteriorment, vers el segle XVIII, es va traslladar a intramurs, vora del portal de la Verge Maria.

Cal esmentar que al pati de la casa Nouvilas hi resten dues galeries del claustre d'influència renaixentista, amb arcs rebaixats i columnes toscanes.

Altre enllaç amb informació:

file:///F:/Protecci%C3%B3_centre_hist%C3%B2ric_i_cat%C3%A0legs.pdf

que a la pàgina 118 diu:

La construcció actualment existent és un planta baixa, en forma d’L, amb la bisectriu orientada al nord-est que probablement constitueix les dues primeres ales d’una edificació estructurada al voltant d’un pati central quadrat formant el claustre. D’aquest claustre, d’estil neoclàssic, només es conserva la part corresponent a l’edificació.

Les obres foren començades l’any 1763 després que el primer convent dels Mercedaris, situat al Puig Salner i l’estany de Castelló, fou enderrocat a resultes dels aconteixements bél·lics que es succeïren tot el llarg del segle XVII. Amb les desamortitzacions del segle XIX el convent passà a mans particulars, la família Nouvilas.

Al costat exterior de la tanca, en el xamfrà que dóna front a la carretera de Vilanova, hi ha la Font de la Verge, d’interessants proporcions i acabats.

Altres enllaços amb informació i descripció:

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7415

https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae14bart.htm