CASA DE JOSEP ARAGAY I BLANCHART
Breda - la Selva
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època:
segles XIX - XX
Descripció:
Consta de planta baixa i
tres pisos, i altres edificacions annexes. Ràfec de la teulada de rajols
decorats amb motius vegetals, bigatge de fusta i coberta a una vessant amb
teula àrab.
Façana arrebossada i pintada d'un color beig. La part més interessant és la orientada al sud; amb tres galeries porticades. La dues primeres amb arcs de mig punt, sustentats sobre pilastres, i la segona a més, té una balustrada. La tercera galeria també té balustrada però els arcs sustentats sobre pilastres són plans. A cada planta hi ha tres obertures. Sota la balustrada del primer i segon pis, hi ha quatre composicions en ceràmica de colors ocre, blau, verd i blanc amb motius florals- geomètrics.
La façana que dóna al carrer Nou, té tres obertures a cada pis. A la planta baixa hi ha dues finestres (la central amb llinda de pedra i les altres dues amb llinda de guix, pintada d'un color marronós) i una porta en arc de mig punt. Al primer pis hi ha tres finestres, totes en arc pla i llinda de guix; la obertura central amb balcó i barana de forja (el segon pis segueix la mateixa estructura). Just a sobre de l'últim pis, una filera de ceràmica igual que la que trobem a la façana sud.
Un element a destacar, és la xemeneia d'estil modernista, amb forma helicoïdal i recoberta amb un trencadís policrom (terra, verd, blau, blanc, groc i vermell).
Façana arrebossada i pintada d'un color beig. La part més interessant és la orientada al sud; amb tres galeries porticades. La dues primeres amb arcs de mig punt, sustentats sobre pilastres, i la segona a més, té una balustrada. La tercera galeria també té balustrada però els arcs sustentats sobre pilastres són plans. A cada planta hi ha tres obertures. Sota la balustrada del primer i segon pis, hi ha quatre composicions en ceràmica de colors ocre, blau, verd i blanc amb motius florals- geomètrics.
La façana que dóna al carrer Nou, té tres obertures a cada pis. A la planta baixa hi ha dues finestres (la central amb llinda de pedra i les altres dues amb llinda de guix, pintada d'un color marronós) i una porta en arc de mig punt. Al primer pis hi ha tres finestres, totes en arc pla i llinda de guix; la obertura central amb balcó i barana de forja (el segon pis segueix la mateixa estructura). Just a sobre de l'últim pis, una filera de ceràmica igual que la que trobem a la façana sud.
Un element a destacar, és la xemeneia d'estil modernista, amb forma helicoïdal i recoberta amb un trencadís policrom (terra, verd, blau, blanc, groc i vermell).
Notícies històriques:
Josep Aragay Blanchar,
pintor, ceramista i un dels teòrics més destacats del Noucentisme, va néixer a
Barcelona el 3 d'agost de 1889.
L'octubre de 1919 ingressà a l'Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat, com a professor en l'especialitat de decoració ceràmica, fins al 1924, any en què fou expulsat juntament amb altres professors per la dictadura. Aquell mateix any se li encarregà les pintures del Baptisteri de Breda, això li serví com a excusa per instal·lar-se definitivament en aquest poble, d'on era originària la seva mare, l'any 1925.
Les pintures del Baptisteri de Breda executades al fresc, foren destruïdes en l'incendi que va patir San Salvador de Breda durant la Guerra Civil. L'any 1965 tornà a refer les pintures, però aquest cop va emprar pintura plàstica sobre unes peces de fusta sintètica, les quals es col·locaren damunt dels murs.
Dintre de la seva obra cal destacar la font del Portal de l'Àngel.
L'any 1968, dins dels actes del IX Centenari del Monestir de Sant Salvador de Breda, es presentà una mostra antològica de Josep Aragay, i ell manifestà el seu desig de lliurar la seva obra a Breda.
Al 1973 morí i l'any següent es creà un museu en la seva memòria, situat a la primitiva església parroquial de Santa Maria de Breda.
L'octubre de 1919 ingressà a l'Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat, com a professor en l'especialitat de decoració ceràmica, fins al 1924, any en què fou expulsat juntament amb altres professors per la dictadura. Aquell mateix any se li encarregà les pintures del Baptisteri de Breda, això li serví com a excusa per instal·lar-se definitivament en aquest poble, d'on era originària la seva mare, l'any 1925.
Les pintures del Baptisteri de Breda executades al fresc, foren destruïdes en l'incendi que va patir San Salvador de Breda durant la Guerra Civil. L'any 1965 tornà a refer les pintures, però aquest cop va emprar pintura plàstica sobre unes peces de fusta sintètica, les quals es col·locaren damunt dels murs.
Dintre de la seva obra cal destacar la font del Portal de l'Àngel.
L'any 1968, dins dels actes del IX Centenari del Monestir de Sant Salvador de Breda, es presentà una mostra antològica de Josep Aragay, i ell manifestà el seu desig de lliurar la seva obra a Breda.
Al 1973 morí i l'any següent es creà un museu en la seva memòria, situat a la primitiva església parroquial de Santa Maria de Breda.
Josep Aragay i Blanchart (Baarcelona 1889-Breda 1973)
Pintor, ceramista i teòric de l’art.
Noucentista i preceptista del Noucentisme. A 14 anys publicà algun dibuix a En Patufet. Treballà a l’acadèmia Galí del 1907 al 1911. Eugeni d’Ors
li confià (1911) la direcció plàstica de l’Almanac dels Noucentistes, i, des de la
mateixa data, col·laborà com a il·lustrador al Papitu i ingressà al grup
de Les Arts i els Artistes. Fou un dels fundadors de la revista Picarol (1912), i el 1913 feu la primera exposició personal de
pintura, a les Galeries Dalmau. El 1915 feu la primera de ceràmica, en
col·laboració amb Quer. Viatjà a Itàlia (1916-17), i rebé l’encàrrec de la
font, revestida de rajols, del Portal de l’Àngel, de Barcelona (1917). Fou
professor de decoració ceràmica a l’Escola Superior de Bells Oficis de la
Mancomunitat, fins que en fou expulsat a causa de l’afer Dwelshauvers. El 1925
es retirà a viure a Breda, on fundà un taller ceràmic. Feu pintures murals, les
més importants de les quals són les del Baptisteri de Breda (1925), que refeu
el 1965. Cal esmentar també els plafons ceràmics realitzats el 1931 per a un
dispensari antituberculós de la Caixa de Pensions de Catalunya i Balears
(redescoberts el 2018 després que fossin traslladats). Publicà a la col·lecció
“La Revista”, de Barcelona, La pintura contemporània, 1916, Itàlia (poemes), 1918, amb pròleg de Carles Riba, i la seva obra
fonamental, El Nacionalisme de l’Art, 1920. El seu expressionisme inicial, derivat de Brangwyn,
s’acostà, per influència de Galí, a un barroc apassionat i violent. Després del
1915 se cenyí a un acostament cap al constructivisme, enllaçant el primer
Renaixement italià amb formes encara vivents de l’art popular català, amb un
grafisme clos, que fa pensar en els de Modigliani i Campigli. Com a teòric
tingué una gran influència sobre els artistes catalans de la tercera dècada, en
la voluntat de creació d’un art nacional.
Enllaços:
