Seguidors

dilluns, 25 de març del 2019

CAN MAIOL
PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS - EL VALLÈS OCCIDENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa






Al catàleg de protecció del patrimoni publicat per l'ajuntament diu:

Època: segle XVI - XVII
Descripció:
Es tracta d’una masia d’ús agrícola que té els seus orígens en els segles XVI-XVII, que segueix la tipologia típica, de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. La masia forma part d’un conjunt de construccions i actualment mostra els resultats de les reformes realitzades en el segle XVIII. A la planta baixa hi ha un portal d’entrada rectangular i una finestra rectangular a cada costat. Totes les obertures estan emmarcades per una motllura llisa. En aquest nivell hi ha una prolongació a cada costat amb una utilitat agrícola, i en la seva part superior forma sengles terrats descoberts, el de l’esquerra molt més gran i amb barana de pedra. La construcció annexa a la masia (nau) de planta rectangular i dos pisos, té en el pis superior una galeria d’arcuacions de mig punt obertes al pati de la masia que aguanten un entaulament llis, i el seu interior està cobert (planta pis) per una estructura d’encavallades de fusta. En aquesta construcció destaca un torrelló de vigilància en l’angle de la façana posterior. Finalment, el conjunt de construccions que formen la masia està tancat per un mur amb una portalada coberta amb teula àrab a dues vessants i voladís pronunciat, que delimita el pati interior del conjunt.
Estructura:
Originàriament, estructura de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d’entrebigat de fusta.
Coberta:
La coberta de l’edifici principal és d’escassa inclinació, realitzada amb teula àrab a dos aiguavessos i amb el carener perpendicular a la façana. En canvi la coberta de l’edifici annex (nau) és inclinada i de teula àrab a dues vessants i amb carener paral·lel a la façana principal. La coberta d’aquest volum està realitzada amb la tècnica de la teula seca, i amb una estructura d’encavallades de fusta.
Façana:
La façana, modificada al segle XVIII, és completament simètrica. En el cos central trobem la porta amb arc rebaixat, que segueix l’eix vertical amb una obertura en el segon pis més gran que les laterals. A banda i banda de la porta d’accés a la masia, trobem dues finestres idèntiques, així com les que segueixen el seu eix vertical en el segon pis, més petites que les de la planta baixa. Totes les finestres tenen un emmarcament pla. Destaca la galeria de set obertures dividides per columnes situada en el primer pis, de diferents alçades que donen el resultat visual de merlets. La façana està coronada per una motllura de pedra discontínua, més elevada en el cos central i on s’hi troba un element decoratiu de pedra, que provoca que visualment sembla que l’edifici sigui de coberta plana. La façana principal de l’edifici annex té actualment un acabat d’arrebossat i pintat de to vermellós. Es compon d’obertures en planta baixa de diverses mides i estils. Destaquen dues grans obertures amb arc de mig punt a la part esquerra de l’edifici. La planta primera es compon d’una sèrie d’arcades de mig punt a mode de galeria. Les façanes laterals i posterior conserven l’acabat de maçoneria de pedra. A la façana posterior apareixen petites obertures quadrades situades de forma pautada i regular. A la façana lateral destaca la presència d’una torreta de vigilància a l’angle de l’edifici.
Interior:
Actualment, l’interior de l’edifici principal està restaurat, però possiblement no es realitza el manteniment oportú, ja que el seu estat de conservació podria ser molt millor. Sembla que no conserva cap element original. L’edifici annex és buit, i a l’interior una bona part d’aquest es troba en estat força ruïnós.
Elements a destacar:
Cal destacar la presència volumètrica que té l’edifici principal, així com la seva façana principal d’una estètica- compositiva molt interessant, en la utilització singular dels elements constructius i recursos arquitectònics; el treball de maçoneria de pedra que encara queda visible a l’edifici original (nau); el petit torrelló rodó a una de les cantonades de la nau i l’embigat i les encavallades de fusta que cobreixen aquesta.
Notícies històriques:
Tal com ja s’ha comentat anteriorment, el conjunt ha sofert moltes modificacions al llarg del temps, i per tant l’edifici actual és el resultat de molts anys de història. Les parts més antigues que es conserven podrien ser dels segles XVI-XVII, però la imatge fonamentalment del conjunt és el resultat de les reformes realitzades en el segle XVIII, i d’altres reformes posteriors considerables. Actualment és la seu del Campus arqueològic de la Fundació Clos.








Altres enllaços amb informació:















CA N'ESTUDIS
PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS - EL VALLÈS OCCIDENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa




Al catàleg de protecció del patrimoni publicat per l'ajuntament diu:

Època: segle XX – any 1920
Descripció:
Casa d’estil modernista malgrat haver patit modificacions estructurals en les darreres dècades. És de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis superior i terrat a l’Avda. de Catalunya, però de planta baixa i dos al c/ de la Riereta, degut a la diferencia de desnivell entre l’Avda. de Catalunya i el c/del Comerç.
Estructura:
L’estructura és de murs portants ceràmics (maó) i forjats unidireccionals.
Coberta:
La coberta original era inclinada a dues vessants amb teula àrab i carener perpendicular a la façana principal. Actualment s’ha convertit en terrat de coberta plana.
Façana:
La façana destacava originàriament per la seva simetria, però actualment una de les obertures de la planta baixa s’ha ampliat per ubicar-hi un local comercial. En planta baixa hi han dues obertures, la del local comercial i la porta d’accés a la casa. En planta primera, es situen ordenadament i segons els dos eixos de composició de la façana, dos balcons amb barana de ferro forjat. Les tres obertures originals, presenten la mateixa forma de llinda (forma orgànica lobulada) i el mateix element ceràmic decoratiu a mode de mosaic. Destaca el remat de la façana, amb formes orgàniques que servien per ocultar la coberta original. A la façana lateral, en planta baixa trobem diferents obertures quadrades i rectangulars de diferents mides, degut a les diferents intervencions no gaire encertades que s’han anat realitzant. A la planta primera es repeteixen les obertures de la façana principal, en forma i mida, però sense balcó, on hi ha dues que s’han tapat posteriorment. En el cos que correspon a la caixa d’escala, hi han quatre obertures més estretes en forma d’arc rampant. A sobre d’aquestes s’observa una inscripció amb la data 1.906.
I finalment destacar, el coronament de la façana que fa d’ampit de la coberta plana transitable, de formes orgàniques. Actualment les façanes estan arrebossades i pintades amb dos colors.
Elements a destacar:
Cal destacar tots els diferents forats amb formes orgàniques (finestres, portes,...), el singular i original coronament a manera de barana amb formes lliures i sinuoses, les llindes decorades amb trencadís de ceràmica.
Notícies històriques:
Al segle XX l’afluència de barcelonins als balnearis de Caldes va fer millorar els transports. Entre el 1849 i el 1851 es va construir la carretera nova (actual Av. Catalunya), i més tard, el tren de Caldes travessava el municipi. La carretera i el tren van crear un nou nucli de població, les Cases Noves, on es troba actualment Ca n’Estudis.

Enllaços amb informació:





CA L'OROMÍ
PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS - EL VALL'ES OCCIDENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa





Al catàleg de protecció del patrimoni publicat per l'ajuntament diu:

Descripció
Casa d’estiueig d’estil noucentista de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.
Estructura
Es conserva l’estructura original de murs portants de maó i forjats d’entrebigat de fusta. Cal destacar els cavallets dels quatre vessants del sostre, que van ser construïts a terra i pujats després amb una grua, cosa inusual a l’època.
Coberta
La coberta és inclinada a quatre vessants, realitzada amb teula àrab, i embigat de fusta, deixant un generós ràfec en voladís, amb un tractament formal i plàstic de línies clàssiques.
Façana
En totes les façanes el repartiment d’obertures es produeix totalment harmònica. Les finestres i balcons de les façanes es troben tots decorats amb la tècnica de l’esgrafiat. En la façana principal trobem la porta flanquejada per dues grans finestres d’arc rebaixat. La façana accentua la seva simetria, situant al centre la porta que segueix en eix vertical juntament amb l’esgrafiat de la planta primera i l’òcul del segon pis. Per sobre de la porta hi ha una motllura que recorre tota la casa i separa la planta baixa de la resta de l’edifici. Al primer pis hi ha dues finestres d’arc rebaixat i al centre una escena esgrafiada que representa un caçador i un pescador, possiblement activitats típiques de la contrada o aficions del propietari de la casa. A les golfes trobem un òcul flanquejat de dues finestres. Totes les obertures estan envoltades d’esgrafiats, amb motius vegetals i animals. En les cantoners la mateixa tècnica imita el disseny de pedres cantoneres. També podem trobar dibuixos en rectangle amb alternança d’elements romboïdals. En la façana de migdia, a la planta baixa, es pot veure la porta emmarcada per dos grans finestrals.
Al primer pis hi ha una obertura d’arc rebaixat que dona a una gran balconada que ocupa tot l’ample de la façana. En un costat, trobem un rellotge de sol esgrafiat i una Diana caçadora, representant a la Pilar, deessa romana de la naturalesa salvatge, que prové de l’Artemis grega. I finalment, al tercer pis, en eix amb l’obertura que dona a la balconada, es situa una finestra rectangular. En la façana nord les obertures segueixen el desnivell de l’escala interior. Cal destacar les cantonades de l’edifici, decorades també amb esgrafiats, en aquest cas geomètrics.
Interior
L’interior està realitzat amb fusta de melis. Es conserven els terres originals i l’escala de fusta. En la planta baixa, originalment, hi trobàvem en entrar, l’escala de fusta a mà dreta i tres portes que conduïen a la saleta, al menjador i a la cuina respectivament. Posteriorment es va tirar a terra la paret que dividia la saleta del menjador fent un sol espai. En el primer pis hi trobàvem tres dormitoris, l’oratori, que correspon a la finestra circular de la façana de ponent, i un bany. L’oratori es va destruir durant la guerra quan els obligaren a cremar el retaule que hi havia i eliminar qualsevol resta de la capella. En el seu lloc s’hi feu un altre dormitori. En el segon pis hi trobem cinc dormitoris més i un petit lavabo que té com a finestra la obertura circular que dóna a la façana principal.
Elements a destacar
L’aspecte global d’aquesta casa exemplifica la incidència dels gustos clàssics sota l’esperit nacionalista que dominava en el moviment noucentista. Tots els esgrafiats de la façana son d’una gran riquesa artística. Destacar el de la façana principal que mostra dues figures masculines (pescador i caçador) envoltades de vegetació, el de la façana de migdia que mostra la deessa Diana i un rellotge de sol, així com els diferents esgrafiats florals de figures d’animals,... Destacar en el pati la “peixera” (font aixecada de terra per columnes el·líptiques de maó) i la capelleta de la façana. També destacar l’interior de la casa que sembla que no hagi passat el temps, ja que es conserva segons el seu aspecte original.
Notícies històriques:
Edifici projectat per Francesc Folguera i Grassi a l’any 1926, com a casa d’estiueig. Anys més tard es van tancar les galeries per aïllar del fred a l’hivern. Francesc Folguera fou un dels arquitectes més importants de principis de segle XX, d’estil noucentista, segons Ràfols pertanyia al grup d’arquitectes que fusionaren el popular i el brunellesquià, imposant la tendència mediterrània. El disseny dels esgrafiats també és de la mà del mateix arquitecte, així com tot el jardí, amb la font aixecada sobre columnes de maó el·líptiques i la miranda, actualment quasi enderrocada. En el disseny i la construcció de la casa s’hi van emprar els mètodes més innovadors, per exemple les dobles parets com a mètode d’aïllament.











Enllaços amb informació:


















diumenge, 24 de març del 2019

CAN SIDRO
PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS - EL VALLÈS OCCIDENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



Enllaç al catàleg de protecció del patrimoni publicat per l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans:

que diu:

Descripció:
La casa és de planta rectangular, dins la tipologia basilical de cos central més alt que els laterals. Consta de planta baixa i dos pisos, i ha estat restaurada i reconvertida en restaurant.
Estructura
L’estructura és de murs portants de maçoneria (pedra), i forjats originàriament amb bigues de fusta. Actualment, alguns forjats son de bigues de formigó i voltes de ceràmiques (planta baixa), i d’altres son d’entrebigat de fusta (plantes superiors).
Coberta
La coberta és inclinada de dues vessants realitzada amb teules àrabs i carener perpendicular a la façana principal.
Façana
Actualment, la façana principal ha estat restaurada i s’ha arrebossat i pintat de color blanc. Aquesta té un eix de simetria molt marcat, on es troba la porta d’accés d’arc rebaixat de maó i emmarcada també amb peces de maó. A sobre d’aquesta es disposa un finestral amb balcó i barana de ferro forjat, i a sobre (obertura de les golfes) un altre finestral també amb barana de ferro forjat, però sense balcó amb voladís. A cada costat de l’eix que marca la porta principal, es col·loquen diverses finestres de similar mida, amb un cert ordre compositiu. La façana lateral es conserva amb la maçoneria de pedra vista i té quatre petites obertures quadrades amb reixes de ferro en planta baixa i tres obertures rectangulars de diferents mides en planta primera.
Interior
L’interior també restaurat, s’ha reformat segons les necessitats del seu nou ús (restaurant). A la planta baixa cal destaca l’escala de volta catalana que dona accés a la planta primera, i el tractament dels paraments interiors deixant certes parts amb l’obra de maçoneria a la vista.
El menjador es cobreix amb un forjat de voltes de ceràmiques de maó, destacant el sòcol que mostra la maçoneria original del mur.



Altres enllaços amb informació:



CAN CARRETER o CA L'ABUNDÀNCIES
PALAU-SOLITÀ i PLEGAMANS - EL V ALLÈS OCCIDENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa




Enllaç amb informació i descripció:

que diu:

Època: segles XV – XVI
Descripció:
Masia dins la tipologia de la teulada a dues vessants, tot i que la vessant de la dreta es troba capçada i en el seu lloc té una sortida a un terrat, a nivell de la primera planta. La teulada és de poca inclinació seguint, també, el costum de teulades de tota la contrada, donat que és una zona de poca pluja. Coberta de teules àrabs i carener perpendicular a la façana. Petit ràfec amb una sortida d'una sola filada de teules. La façana, actualment, es troba arrebossada, però el parament primigeni que es troba a sota és de còdols. A la planta baixa, coexisteixen dues portalades d'accés a la masia; la del centre és un portal d'arc rodó de mig punt i adovellat amb escut heràldic a la clau, les dovelles són de bella factura i mides considerables. Aquesta és l'entrada principal de la casa. L'altre portal és rectangular, amb arc escarser, i servia d'entrada a l'estable o magatzem per les eines del camp. Al primer pis, dues finestres rectangulars, amb brancals de carreus de pedra escairada però de mides desiguals, amb ampit i trencaaigües motllurats. A la finestra central es pot veure un anagrama de Crist a la llinda. 
Notícies històriques:
Segons els indicis històrics, sembla que la masia fou possiblement la casa pairal i primera residència del llinatge i família dels Plegamans; després hi residiria el seu castlà, per esdevenir més tard la ferreria del castell i residència de la família Vilatorta.
Segons fonts orals, es creu que s'hi havia reunit el "comú" en una gran sala que es troba al primer pis. A la llinda d'una porta que dóna a les cambres interiors, s'hi troba un escut d'època gòtica amb l'anagrama de Crist i, enfront d'aquest una pedra amb l'àliga de Sant Joan. Sembla que a cada extrem de la sala hi havia ubicat un dels símbols dels evangelistes, dels quals només resta aquest.
Respecte els seus dos noms, se sap que mentre era propietat del Marquès de Sentmenat, el 1610, la casa va ser anomenada "Can Bundanciès" perque pel mig passava el Rec gran, i l'aigua era un bé força preuat. La masia també és coneguda per "Cal Carreter", l'any 1933 la va comprar Josep Nualart i Capella i més tard, amb el seu fill, es va dedicar a fer carros. Avui dia, tothom la coneix como Ca l'Abundàncies. La masia, encara que molt reformada, no deixa de ser un símbol de caràcter històric del poble.
 





Enllaç on parla de l'escut de la família Plegamans a Ca l'Abundàncies:

que diu:

Descripció:
Escut situat a la clau de la porta d'entrada. La tipologia heràldica es troba dins l'estil quadrilong ibèric, és a dir, arrodonit a la part inferior, amb la cobra més o menys pronunciada, i que es habitual a la Península Ibèrica des del segle XVII de manera més generalitzada. La part superior presenta dues ondulacions a modus de cresteria, segurament per donar la sensació de cortinatge conjuntament amb els elements decoratius dels costats. Al bell mig de la confluència i unió de les dues ondulacions en festó - cresta, s'hi troba una "lluna rodona o plena", amb incisions de figuració humana: ulls, nas i boca.
En el camper hi veiem la representació de les armes: una mà en posició de pal i la paraula MAS a la part superior (MAS PLEGAMANS).
 
Notícies històriques:
El cognom "Plegamans" és originari de Catalunya des de molt antic. Així ens ho demostra la pàgina 219 de l'obra "Trovas" de mossèn Jaime Febrer, que diu: "Luego que se ganó Valencia, juntó el rey don Jaime I los prelados, ricoshombres y demas nobles para que, a consulta de todos, se hiciese una ley con la que se gobernasen los que dejaba con tanto lucimiento en la ciudad. Pedro Marimón de Plegamans, de Barcelona, catalán valiente y muy docto, fue uno de los nobles de Cataluña que concurrieron a formar los fueros. Su gran prudencia la publica la fama".
Aquestes notícies de Febrer són un testimoni de la dita antiguitat i el seu caire de noble. De Barcelona va portar el cognom de Plegamans a València, quan es va conquerir la ciutat per Jaume I. També una de les branques va residir a El Vallès.
 

Enllaç del catàleg de protecció del patrimoni de Palau-solità i Plegamans publicat per l'ajuntament:

que diu:

Descripció:
La masia es d’una tipologia típica de l’època, de planta rectangular, de dos plantes, i amb la teulada a dues vessants, tot i que la vessant de la dreta es troba capçada i en el seu lloc té una sortida a un terrat. A la planta baixa es situa la cuina - saló i el magatzem, amb accessos independents. A la planta primera hi ha les habitacions i una petita terrassa.
Estructura
Originàriament, l’estructura era de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d’entrebigat de fusta.
Coberta
La Teulada és a dues vessants de poca pendent i carener perpendicular a la façana principal. Està coberta amb teules àrabs i acabada amb un petit ràfec amb una sortida d’una sola filada de teules. La vessant de la dreta es troba capçada i en el seu lloc té una sortida a un terrat, a nivell de la primera planta.
Façana
La façana principal amb acabat arrebossat i pati al davant té dues portalades d’accés. La situada en l’eix central de la casa (eix que marca el carener de la coberta), és l’entrada principal que segueix la tipologia d’arc de mig punt adovellat i en la clau de l’arc es conserva un escut. Les dovelles són de bella factura i mides considerables. L’altra porta d’accés és de tipologia d’arc rebaixat i segurament seria l’entrada cap al magatzem.
Les finestres de la façana són rectangulars, de diferents mides, emmarcades amb motllures, amb brancals de creus de pedra escairada però de mides desiguals, amb ampit i trencaaigües motllurats. La situada en l’eix de la porta és la més gran i té gravat en la llinda l’anagrama de Crist.
Escut
L’escut declarat BCIN es troba situat a la clau de la porta d’entrada. Aquest segueix l’estil quadrilong ibèric, arrodonit a la part inferior i amb la corba més o menys pronunciada, que és habitual a la Península Ibèrica des del segle XVII de manera més generalitzada. En la part superior presenta dues ondulacions a mode de cresteria, simulant un cortinatge conjuntament amb elements decoratius laterals. Al bell mig de la confluència i unió de les dues ondulacions en festó - cresta, s’hi troba una “lluna rodona o plena”, amb incisions de figuració humana: ulls, nas i boca. En el camper hi veiem la representació de les armes, una mà en posició de pal i la paraula MAS a la part superior ( MAS PLEGAMANS).
Notícies històriques:
Actualment la casa s’anomena Ca l'Abundàncies. Segons els indicis històrics, la masia va ser provablement la casa pairal i primera residència del llinatge i família dels Plegamans. Després hi residiria el seu castlà, passant posteriorment a ser la ferreria del castell i residència de la família Vilatorta. Durant uns anys la masia va ser el lloc de reunió quan es van unir les parròquies de Plegamans i Palau-solità. Segons fonts orals, es creu que s’hi havia reunit el “comú” en una gran sala que es troba al primer pis. A la llinda d’una porta que dóna a les cambres interior, s’hi troba un escut d’època gòtica amb l’anagrama de Crist i, enfront d’aquest una pedra amb l’àliga de Sant Joan. Sembla que a cada extrem de la sala hi havia ubicat un dels símbols dels evangelistes, dels que només resta aquest. Mentre fou propietat del Marquès de Sentmenat, 1610, la casa fou nomenada “Can Bundàncies” ja que pel mig passava el Rec gran. L’any 1933 la comprà Josep Nualart i Capella que amb el seu fill es dedicaren a fer carros donant nom també a la casa. La casa ha estat reformada en algunes ocasions conservant però l’aspecte original. El cognom Plegamans és originari de Catalunya des d’antic. Així ho demostra la pàgina 219 de l’obra Trovas de mossèn Jaume Febre, on també destaca el seu caire noble. El cognom va arribar a València en la conquesta de la ciutat per part de Jaume I. Una de les branques de la família barcelonina va residir a Palau.

Altres enllaços amb informació:










LLENTISCLE DE TORRENT

TORRENT - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa









Enllaç amb informació i descripció:

que diu:

Alcària: 5,5 m.
Volt de canó: 1,90 m.
Capçada mitjana: 8 m.
És un arbret molt vell i ja fa temps que va entrar en fase de senescència. Té la capçada mig seca i amb poca vitalitat, tot i que en anys de bona pluja revifa una mica. Des de 1993 s’ha hagut de podar per compensar la capçada, reduint-la i afavorir així el procés natural de l’arbre i s'han instal·lat suports a les branques principals per evitarne el trencament.
El llentiscle o mata és un arbret mediterrani força ramós que, en general, sol tenir aspecte arbustiu, té unes característiques fulles paripinnades i olor resinosa.












***********************************************