CAN MAIOL
PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS - EL VALLÈS OCCIDENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Al catàleg de protecció del patrimoni publicat per l'ajuntament diu:
Època:
segle XVI - XVII
Descripció:
Es tracta d’una masia d’ús agrícola que té els seus
orígens en els segles XVI-XVII, que segueix la tipologia típica, de planta
rectangular amb planta baixa i dos pisos. La masia forma part d’un conjunt de
construccions i actualment mostra els resultats de les reformes realitzades en
el segle XVIII. A la planta baixa hi ha un portal d’entrada rectangular i una
finestra rectangular a cada costat. Totes les obertures estan emmarcades per
una motllura llisa. En aquest nivell hi ha una prolongació a cada costat amb
una utilitat agrícola, i en la seva part superior forma sengles terrats
descoberts, el de l’esquerra molt més gran i amb barana de pedra. La
construcció annexa a la masia (nau) de planta rectangular i dos pisos, té en el
pis superior una galeria d’arcuacions de mig punt obertes al pati de la masia
que aguanten un entaulament llis, i el seu interior està cobert (planta pis)
per una estructura d’encavallades de fusta. En aquesta construcció destaca un torrelló
de vigilància en l’angle de la façana posterior. Finalment, el conjunt de
construccions que formen la masia està tancat per un mur amb una portalada
coberta amb teula àrab a dues vessants i voladís pronunciat, que delimita el
pati interior del conjunt.
Estructura:
Originàriament, estructura de murs portants de maçoneria
de pedra i forjats d’entrebigat de fusta.
Coberta:
La coberta de l’edifici principal és d’escassa
inclinació, realitzada amb teula àrab a dos aiguavessos i amb el carener
perpendicular a la façana. En canvi la coberta de l’edifici annex (nau) és
inclinada i de teula àrab a dues vessants i amb carener paral·lel a la façana
principal. La coberta d’aquest volum està realitzada amb la tècnica de la teula
seca, i amb una estructura d’encavallades de fusta.
Façana:
La façana, modificada al segle XVIII, és completament
simètrica. En el cos central trobem la porta amb arc rebaixat, que segueix
l’eix vertical amb una obertura en el segon pis més gran que les laterals. A
banda i banda de la porta d’accés a la masia, trobem dues finestres idèntiques,
així com les que segueixen el seu eix vertical en el segon pis, més petites que
les de la planta baixa. Totes les finestres tenen un emmarcament pla. Destaca
la galeria de set obertures dividides per columnes situada en el primer pis, de
diferents alçades que donen el resultat visual de merlets. La façana està
coronada per una motllura de pedra discontínua, més elevada en el cos central i
on s’hi troba un element decoratiu de pedra, que provoca que visualment sembla
que l’edifici sigui de coberta plana. La façana principal de l’edifici annex té
actualment un acabat d’arrebossat i pintat de to vermellós. Es compon
d’obertures en planta baixa de diverses mides i estils. Destaquen dues grans
obertures amb arc de mig punt a la part esquerra de l’edifici. La planta
primera es compon d’una sèrie d’arcades de mig punt a mode de galeria. Les
façanes laterals i posterior conserven l’acabat de maçoneria de pedra. A la
façana posterior apareixen petites obertures quadrades situades de forma
pautada i regular. A la façana lateral destaca la presència d’una torreta de
vigilància a l’angle de l’edifici.
Interior:
Actualment, l’interior de l’edifici principal està
restaurat, però possiblement no es realitza el manteniment oportú, ja que el
seu estat de conservació podria ser molt millor. Sembla que no conserva cap
element original. L’edifici annex és buit, i a l’interior una bona part
d’aquest es troba en estat força ruïnós.
Elements
a destacar:
Cal destacar la presència volumètrica que té l’edifici
principal, així com la seva façana principal d’una estètica- compositiva molt
interessant, en la utilització singular dels elements constructius i recursos
arquitectònics; el treball de maçoneria de pedra que encara queda visible a
l’edifici original (nau); el petit torrelló rodó a una de les cantonades de la
nau i l’embigat i les encavallades de fusta que cobreixen aquesta.
Notícies
històriques:
Tal com ja s’ha comentat anteriorment, el conjunt ha
sofert moltes modificacions al llarg del temps, i per tant l’edifici actual és
el resultat de molts anys de història. Les parts més antigues que es conserven
podrien ser dels segles XVI-XVII, però la imatge fonamentalment del conjunt és
el resultat de les reformes realitzades en el segle XVIII, i d’altres reformes
posteriors considerables. Actualment és la seu del Campus arqueològic de la
Fundació Clos.
Altres enllaços amb informació:
