Seguidors

dimarts, 30 d’abril del 2019

CAN XARAU
CERDANYOLA DEL VALLÈS - EL VALLÈS OCCIDENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa




 Al catàleg publicat per l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès diu:

Can Xarau és una de les poques masies de Cerdanyola on encara viu la mateixa fa,milia des de fa més de 300 anys i que , tot i estar envoltada per efificis d’habitatges, ha conservat millor l’aire d’una casa de pagès.
L’origen del mas possiblement és del segle XVI, però sembla que fou a final del segle XVII o principi del XVIII quan passa a mans de la familia Xarau. Per una inscripció que hi ha a la llinda d’una finestra del primer pis i una altre a la llinda de la porta del menjador se sap que Felicià Xarau va reformar l’edifici cap al 1743-1744.
La masia és la característica edificació de caràcter rural que constituïa el centre del tius d’explotació agrícola que va caracteritzar l’hábitat de Cerdanyola entre els segles XV i XVII-XIX. És una construcció de tipus basilical, de planta baixa i pis amb golfes en el cos central més elevat, amb coberta amb dos nivells de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana.
La façana principal orientada al sud-est presenta una disposició regular i gairebé simètrica de les obertures. A la planta baixa hi ha dues portes amb arc de mig punt i dovelles radials, una en posició central i l’altra en un extrem, amb una finestra petita entremig i una porta quadrangular al costat oposat. Al primer pis hi ha una balconada rectangular central flanquejada per dues finestres quadrades, totes elles amb llinda i brancals de pedra. En el nivell superior hi ha tres finestres d’arc de mig punt característiques de les golfes.
Segons en la bibliografia, a l’interior la casa s’ordena entorn d’un ampli vestíbul al qual s’obren les habitacions de la planta baixa i on es troba l’escala d’accés al primer pis. Aquesta estructura interna sembla que no ha estat modificada significativament des del segle XVIII.
A banda i banda de l’edifici hi ha adossat el que queda s’antigues dependències i afegits relacionats amb les activitats agrícoles. A la part del darrera hi havia els coberts embs els cups de vi dels quals s’accedia a l’interior de la casa on es trobava el celler.
Amb el naixement del nucli urbà de Cerdanyola a començament del segle XIX i el progressiu creixement de la població la masia va quedar englobada dins del poble i la major part de les terres de conreu que posseïa es va urbanitzar, fent desaparèixer tambñe l’era que hi havia a l’esquerra de la casa.
Dades històriques:
El segle XVI es possiblement l’origen del mas. Per un document del 1781 se sap que abans havia estat d’en Julià Ferrer i, abans que aquest, d’un tal Vinyals. Segons el fogatge de 1515 a Cerdanyola vivia un tal Jaume Vinyals i en el de 1553 apareix un tal Bartomeu Julià Ferrer, per tant, podem supossar que aquest dos personatges havien estat, successivament, els propietaris del mas durant el segle XVI, abans que passés a mas dels Xarau.
L’any 1658 hi ha la primera referènciade la família Xarau a Cerdanyola. Un tal Francesc Xarau, casat amb Paula Serra i pare de tres fills, és esmentat com a masover del castell de Sant Marçal. Ell era originari de Sant Vicenç de Jonqueres i ella de Sant Salvador de Polinyà.
L’any 1743 segons una inscripció que hi ha sobre la llinda del portal d’entrada al menjador. Felicià Xarau va fer les obres de reforma. En la llinda d’una de les finestres del pis hi ha la data 1744.
L’any 1744 Josep Mariné Xarau s’esmenta com a propietari del mas. A partir d’aquest moment els amos de la masia duran el nom Mariné o Mariner.
L’any 1948 el propietari es Josep Mariné i Mogas, succesor directe de Josep Mariné Xarau.


Enllaç amb informació i descripció:


que diu:

Època: segle XVI-XVII
Descripció:
És una de les millors masies conservades del terme. Està situada al centre del poble, avui dia dins del traçat urbà. És una masia de planta basilical amb el cos central sobresortint per sobre dels laterals. Presenta un teulat a dos vessants i portal rodó adovellat. Les altres obertures són encerclades (algunes amb brancals i llindes de pedra) i les altres amb motius ornamentats. Ressalta el ràfec format per tres capes de teula volada. La façana principal és orientada a migdia.
Notícies històriques:
L'any 1658 trobem el primer Xarau conegut, Francesc Xerau, que és massover del castell. 











dilluns, 29 d’abril del 2019

CASA DE JAUME MIMÓ i LLOBET 
CERDANYOLA DEL VALLÈS - EL VALLÈS OCCIDENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



Jaume Mimó i Llobet (Cerdanyola del Vallès 17 de febrer de 1893 – 15 de febrer de 1964)







Enllaç amb informació:

que diu:
Època: mitjan segle XX
Descripció:
Edifici entre mitgeres. Exteriorment presenta planta baixa i un pis, si bé a la part superior de l'edifici, ocupant una part del terrat, hi ha una altre cos de construcció d'època posterior. La coberta és de teula a dues vessants amb el carener paral·lel a la línia del carrer. La façana presenta a la planta baixa dues obertures rectangulars amb emmarcament de maó. A la banda dreta del pis hi ha un balcó de la mateixa tipologia, amb voladís de rajola i balustres de ceràmica blava, sostingut per mènsules de maó. La façana està dividida horitzontalment per dues línies d'imposta de maó i per rajoles blanques i blaves. A la part superior hi ha les cambres d'aire i un fris de maó, damunt del qual unes bigues de fusta sostenen el voladís de teula. És interessant l'ús decoratiu del maó vist amb rajola blanca i blava. 
L’edifici va ser bastit l’any 1930.


Enllaç amb informació de Jaume Mimó i Llobet:

que diu:

Jaume Mimó i Llobet (Cerdanyola del Vallès 17 de febrer de 1893 – 15 de febrer de 1964) va ser un historiador i polític català.
Jaume Mimó i Llobet va néixer a Cerdanyola del Vallès el 17 de febrer de 1893. Historiador i polític, era fill d’Agustí Mimó Astort i Maria Llobet Barcons. Vivia al carrer Sant Ramon, però passava algunes temporades a la  masia de Canaletes, de la família del seu pare. Quan va acabar d'estudiar magisteri a Sabadell va exercir de mestre a Súria i després a Mollet, quan tenia 20 anys. Després va deixar la docència per dedicar-se a l'ofici familiar: mestre d'obres. A més es dedicava a escriure i publicava alguns textos en diverses revistes. Es va casar amb Isabel Sarrablo i van tenir tres fills: Maria Teresa, Maria del Pilar i Jaume. Va ser el primer alcalde republicà (per ERC) de Cerdanyola del Vallès [1931-1933], però més tard va esdevenir jutge municipal, al [1936-1939]. Ja havia sigut jutge municipal l'any 1920 i quatre anys més tard es va canviar per jutge suplent, lloc que va mantenir fins al 1930. Amant de totes les expressions culturals, es va sentir atret per la pintura i els llibres. Li agradava llegir. Un dia a la setmana baixava a Barcelona, a la tertúlia d’Els Quatre Gats. Va ser amic d'en Viladomat, l'escultor i va tenir contacte amb bons pintors com en Manuel Humbert i en Josep Gimeno. També va ser un col·leccionista infatigable. El 15 de febrer de 1964 va morir a la seva casa de la plaça Sant Ramon.
El 1948 va publicar el seu primer llibre Guia excursionista a les masies del terme de Cerdanyola, i dos anys més tard va publicar el seu segon llibre Coses de Cerdanyola. El 1956va escriure un altre llibre "Les fonts boscanes" que estava en preparació per ser publicat quan va tenir lloc el seu traspàs, però que va aparèixer entre 1965 i 1966 a la revista Sardanyola. Un quart volum, Romiatge a les ermites del terme de Cerdanyola, estava en preparació i no va poder ser acabat. També havia començat a treballar sobre el lloc de Valldaura i el castell de Sant Marçal. Un altre treball va ser sobre les rajoles de mostra catalanes dels segles XVI, XVII I XVIII. Va guanyar els "Jocs Florals de aterra" l'any 1950. L'any 1960 va participar en la fundació de la "Revista de Sardanyola".

Altres enllaços amb informació:














dilluns, 15 d’abril del 2019

CREU DE TERME DEL CAMÍ DEL CINGLE
MANLLEU - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa







Enllaç del Xavier Gaja i Colomer "El Manlleu d'ahir"

Situada en el barri de Vistalegre i, concretament, en el camí del Cingle, hi ha un monòlit de tipus monumental que representa l’expansió de la vila a l’altra banda del riu Ter. Aquesta creu va ser aixecada l’any 1962. Prèviament n’havia estat aprovat el projecte, escrit el novembre de 1961.
La inauguració de la creu del camí del Cingle a principis de la segona meitat del segle XX va commemorar el creixement de Manlleu pel sud de la vila. Es va formar un nou barri, l’origen d’un sector actual de la població manlleuenca.
Originàriament, la creu del camí del Cingle estava formada per dues parts: el monòlit de pedra, que és el que avui es conserva; i la creu de ferro forjat pròpiament dita, que es trobava en el punt més alt del monòlit i que actualment no es troba col·locada al seu lloc.
Aquest monòlit es troba alineat amb l’eix del passeig de Sant Joan, la qual cosa fa que sigui visible des de la llunyania d’aquesta via.
*El treball de termes i fites ha estat realitzat i cedit per la Neus Generó i Boix.

******************************************************************************














diumenge, 31 de març del 2019

PARADOLMEN DE MAS PALET DELS LLOPS
CALONGE - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa









Enllaç amb informació i descripció:

que diu:

Cronologia: Des de Neolític fins a Neolític ( -5500 / -2200 )
Descripció: Durant una inspecció visual de la zona del Puig d'en Vilà realitzada en el mes de juliol de 2008 per membres de l'ajuntament de Calonge i del Consell Comarcal del Baix Empordà, es va detectar la presència d'un nou jaciment en les proximitats del Mas Palet del Llops, en el vessant contrari de la muntanya on es localitza la Cova del Ronquillo (cova sepulcral neolítica).
L'estructura fou localitzada per Montse Pérez, arxivera de l'ajuntament de Calonge. Per tal de corroborar l'entitat arqueològica de la troballa, realitzaren una nova visita al jaciment (Montse Pérez amb amb Daniel Punseti, arqueòleg del Consell Comarcal del Baix Empordà i Roser Niell, Arquitecte de l'Àrea d'Urbanisme de l'ajuntament de Calonge).
Després de la visita ocular de la zona, es constata la presència d'un paradolmen, del que sembla que les parets del corredor d'accés a la cambra sepulcral es conserven "in situ".
La cambra sepulcral estaria tancada per la roca natural i per pedres col·locades verticalment. La col·locació vertical d'aquestes pedres és antròpica. També cal destacar la troballa d'una cassoleta de grans dimensions en la part superior de la pedra que forma la cambra sepulcral.
Aquest nou jaciment es troba en una zona que queda afectada pel projecte de desdoblament de la carretera C-31.
D'altra banda, per les característiques orogràfiques, topogràfiques i geològiques del terreny és possible que en l'entorn immediat d'aquesta estructura es conservin altres jaciments de les mateixes característiques, que també podrien veure's afectats pel projecte de la carretera C-31.
Un cop realitzada la intervenció preventiva arran de les obres de la carretera C-31 (2009-2010), els resultats van determinar que el paradolmen del Mas Palet de Llops no es veia afectat per l'obra.
 

Altres enllaços amb informació:




*********************************************************************************

Just al costat hi ha el Puig Palet i l'Abric de Can Palet dels Llops, unes roques que miren cap a la badia de Palamós i cap a la Vall de Calonge. No he trobat que estigui catalogat.




























COVA DEL RONQUILLO
CALONGE - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa












Al catàleg de béns protegits volum II publicat per l'ajuntament de Calonge diu:

Cronologia: 2200/1800 calcolitic
Es tracta d’un gran bloc granític de forma irregular, d’uns 3,5m. d’alçada, recolzat sobre sortints rocosos de manera que queda sota seu un petit espai orientat cap al sud. Aquesta cavitat té una entrada de forma triangular de 1,60m. d’amplada, 1,50m. d’alçada máxima i una fondària de 3,50m. Al sostre de la cavitat la roca presenta una sèrie de cassoletes de formació natural. Al voltant de la cavitat, les escleixes o espais que queden entre el bloc i el terra han estat omplerts i tapats amb pedres petites. Els materials localitzats han estat fragments ceràmics a mà i còdol.

Enllaços amb informació:















dilluns, 25 de març del 2019

MONUMENT A LES VÍCTIMES DEL TERRORISME
PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS - EL VALLÈS OCCIDENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa






Enllaç amb informació:

que diu:

Situació: Plaça d’Ernest Lluch (Parc de l’Hostal del Fum, al llac)
Autor: Jesús Fructuoso Gómez (Barcelona 1954)
Inauguració: any 2009
Materials: bronze
Dimensions: 450 cm
Descripció: Situada al mig del llac d’un parc, l’escultura es dreça sobre un basament de pedres i consisteix en una forma abstracta que amb corbes sinuoses s’eleva verticalment.
Comentari: El títol de l’obra és L’aire de la llibertat.


Enllaços amb informació: