Seguidors

diumenge, 29 de desembre del 2019

RECTORIA DE CAMALLERA
CAMALLERA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa







Enllaç amb informació:

que diu:

Època:segle XVII/XIX
Descripció:
Situada dins del nucli urbà de la població de Camallera, a la part de ponent del terme i adossada a l'església parroquial de Sant Bartomeu.
Edifici entre mitgeres de planta rectangular amb jardí lateral, distribuït en tres crugies, que presenta la coberta de teula de dues vessants i consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al carrer Nou, presenta una composició de les obertures gairebé simètrica. A la planta baixa hi ha un portal d'accés d'arc molt rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats, i als costats, dues finestres rectangulars amb les llindes gravades. La inscripció de la llinda esquerra està força degradada però, tot i així es llegeix el cognom “VIDAL”. La de la dreta presenta la següent llegenda: “MATHEUS DE RIBOT RECTOR DIE 4 ABRIS 1747”. Al primer pis hi ha tres balcons exempts amb les llindes de pedra planes, la central gravada amb la data 1749. Les obertures de la segona planta són tres finestres rectangulars amb l'emmarcament arrebossat. La façana de migdia, orientada al pati, presenta una terrassa al nivell del primer pis, a la que s'accedeix a través d'un finestral rectangular bastit amb maons. A l'extrem superior destaca una finestra reformada, amb els brancals bastits amb maons i la llinda d'arc conopial de pedra, situada al nivell del segon pis. Presenta la següent inscripció: “LAURET PASQUAL R DE 3 IUNNI 1670”. Per últim, la façana posterior, tot i que força modificada, conserva un tram bastit amb carreus regulars i situat a la part inferior del parament. Destaquen les restes d'una antiga obertura d'arc de mig punt tapiada.
La construcció és bastida amb pedra de diverses mides i material constructiu. La façana principal té el parament arrebossat i pintat.
Notícies històriques:
L'edifici de la rectoria va ser bastit durant els segles XVII i XVIII, d'acord amb les diverses inscripcions que hi apareixen (a la finestra dreta de la planta baixa es pot llegir: MATHEUS DE RIBOT RECTOR 1747, i al balcó central, 1749), tot i que es van reutilitzar alguns elements que formaven part d'una construcció anterior (cal remarcar la inscripció de la finestra de la façana lateral, d'arc conopial: LAVRET PASQUAL/R. DE 3 DE IVNI 1670. Ha sofert diverses reformes posteriors.

Altre enllaç amb informació:

que diu:

Descripció:
La Rectoria, afegida al mur meridional de l’església, és un edifici de planta i dos pisos amb tres crugies.
La façana principal, que dóna al carrer Nou, és molt senzilla i de composició gairebé simètrica. Té una porta d'arc molt rebaixat, centrada a la planta baixa, i dues finestres allindades als costats. Els dos pisos superiors tenen tres obertures cada un, totes elles rectangulars. En una petita finestra d'aquesta façana hi ha una llinda amb la inscripció “obra feta pel rector Mateu de Ribot l’any 1748".
La façana posterior de l'edifici es troba molt modificada. Conserva un fragment de mur amb carreus regulars a la part inferior i restes d'una obertura d'arc de mig punt.
En el mur lateral dret (o de migdia), al nivell del segon pis, hi ha una interessant finestra conopial del segle XVII.
Cronologia:
Casa edificada en el segle XVIII (d'acord amb les diferents inscripcions que apareixen) reutilitzant alguns elements que formaven part d'una construcció anterior. Ha estat reformada en diferents ocasions.

Altre enllaç amb informació:





CAL FLEQUER o CAN PELAIO
CAMALLERA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


1789 PERA FANE ME FESIT




Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XVIII
Descripció:
Can Pelaio és un edifici de planta rectangular, format per tres cossos adossats. L'edifici principal, amb la coberta de dues vessants de teula, està distribuït en planta baixa i pis, amb totes les obertures rectangulars bastides amb carreus ben desbastats de pedra i les llindes planes. La llinda està ubicada a la porta d'accés. És de pedra, amb una motllura exterior a mode decoratiu i una inscripció "1789 PERA FANE ME FESIT", amb un relleu central amb els estris d'un flequer representats. Tant el portal com la llinda estan ubicats a la planta baixa de l'edifici. La construcció és bastida amb pedres ben escairades, disposades formant filades regulars, i carreus a les cantonades. La major part del parament està arrebossat, excepte la part inferior.
Notícies històriques:
La majoria de les cases construïdes fora el nucli antic de Camallera daten entre el 1750 i 1820, període d'expansió urbanística extramurs. Una d'aquestes cases és Can Pelaio, que destaca per la llinda que s'aprecià a l'entrada principal, on es llegeix "1789 PERA FANE ME FESIT" i un relleu central amb els estris de flequer: un pa, balances, potser una dalla i unes forques.

Altre enllaç amb informació:






CAN GOU
CAMALLERA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa









Enllaç amb informació:

que diu:

Època: inici segle XX
Descripció:
Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior. Està format per dos cossos adossats, l'habitatge i un edifici annex, ambdós amb les cobertes de dues vessants. L'edifici principal està distribuït en planta baixa i dos pisos, mentre que el cos annex és d'una sola planta. Les obertures de la planta baixa i del primer pis són d'arc rebaixat bastit amb maons, amb una motllura decorativa a l'intradós i un plafó de ceràmica vidrada blava i blanca a mode de llinda. A la planta baixa hi ha tres grans portals d'arc rebaixat, un d'ells tapiat. Al primer pis hi ha un balcó corregut amb llosana motllurada i tres finestrals de sortida. Al centre presenta una estructura a mode de tribuna oberta, que enllaça amb el balcó exempt de la segona planta. Tant el finestral de sortida com les dues finestres laterals d'aquesta planta són d'obertura esglaonada, decorades amb la mateixa rajola anterior. La façana està rematada per una cornisa motllurada sostinguda per mènsules i un plafó central esglaonat gravat amb la inscripció “J G 1926”. L'edifici annex presenta dos portals i una finestra central d'obertura rectangular, amb decoració esglaonada a la part superior. Un dels portals està tapiat.
La construcció està arrebossada i pintada.
Notícies històriques:
Obra modernista de caire popular, construït l'any 1926, com ho testimonia la data que presenta al plafó que corona a teulada.

Altres enllaços amb informació:


















FONT DEL CARRER DEL MIG
CAMALLERA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa




"R. IMBERT PUIGFERRER CONSTRUCTOR FIGUERAS 1927"

Enllaç amb informació:

que diu:

Època: inici segle XX
Descripció:
Situada dins del nucli urbà de la població de Camallera, al bell mig del terme, davant de l'ajuntament i la plaça de la Vila. Està construïda a la cantonada entre els carrers del Mig i el de la Talaia.
Conjunt força restituït format per la font, un pou i un bassi de pedra de planta rectangular, que recull l'aigua mitjançant una pica de pedra també restituïda. El pou està format per un petit cos de planta quadrada, amb l'extrem de llevant circular. La coberta presenta teulada de dues vessants bastida amb maons i el parament és de pedra desbastada. L'obertura és rectangular i està enreixada, amb el parament arrebossat. Està coronada amb un frontó triangular i presenta una part del parament inferior bastit amb maons, mentre que la resta es troba arrebossada. A l'interior, el pou és circular i està bastit amb maons disposats a pla.
Notícies històriques:
A la coberta que presenta el pou, a mode de frontó, es pot apreciar una placa commemorativa de la inauguració de l'obra:
"R. IMBERT PUIGFERRER CONSTRUCTOR FIGUERAS 1927".







CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ
CAMALLERA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa






Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XVI
Descripció:
Situada dins del nucli urbà de la població de Camallera, a la part de migdia del terme, integrada dins l'entramat urbà del veïnat de Sant Sebastià.
Petit edifici d'una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant. La volta de la nau és de canó seguit mentre que la de l'absis té forma de quart d'esfera. No hi ha cap separació entre aquests dos espais. Als murs laterals no hi ha cap obertura, mentre que la capçalera presenta dues finestres rectangulars d'un sol vessant. La façana presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i una petita obertura circular a la part superior, amb la data gravada del 1565, tot i que força degradada. La façana està rematada amb un petit campanar de cadireta d'arc rebaixat, amb coberta de dues aigües.
La construcció és bastida amb pedra sense escairar de mida diversa, sense formar filades. En canvi, en el parament de la façana s'observa la combinació d'aquest mateix parament amb un altre de carreus ben escairats, situat a la part inferior del mur.
Notícies històriques:
Ermita construïda en el segle XVI i probablement inaugurada l'any 1565, data que apareix a la façana principal. El temple fou construït sota l'advocació de San Sebastià, protector contra la pestilència i el contagi. Fou bastida vora del camí reial, a uns tres-cents metres del poble de Camallera, en direcció a Gaüses. Posteriorment a la construcció de l'edifici, al seu voltant va néixer un veïnat format per cinc masies, de les que destaca can Recasens.




Altre enllaç amb informació:

que diu:

Aquesta ermita fou erigida en honor del sant advocat contra el contagi i la pestilència vora del camí reial, a uns 300 metres del poble de Camallera en direcció a Gaüses. A la seva vora va néixer un veïnat de 5 masies.
La capella és duna sola nau amb capçalera semicircular al seu extrem de llevant. A la façana hi ha un portal d’arc de mig punt, adovellat i un òcul monolític, en el qual a la part inferior hi apareix, incís, l’any 1565. Aquest frontis és rematat per un petit cloquer de cadireta de dos pilastres closes amb un arc de forma rebaixada fet amb terrissa Al cim hi ha un panell.
Als murs laterals no hi ha cap obertura. A la capçalera hi veiem dues finestres rectangulars, d’un sol vessant situades als costats, equidistant del centre i dels extrems de l’hemicicle absidal. En la unió de la nau amb l’absis no es forma cap cantonada. Els murs tenen la mateixa alçada tant a la nau com a la capçalera; això motiva que la teulada !tingui el mateix nivell en tot l’edifici.
L'interior de a capella és totalment enguixat. La volta de la nau és de canó seguit i acaba a l'extrem de llevant al presbiteri, en forma de quart d’esfera. No hi ha cap arc que assenyali la separació entre la nau i l’absis. A la banda de ponent hi ha un cor sostingut per una volta de forma rebaixada.
La capella es construí amb pedres de les més diverses mides sense treballar, amb les quals no s’intentà aconseguir filades seguides. Hi és molt visible l’argamassa que lliga el material. Les cantonades del frontis són tetes amb carreus escairats. També hi ha un espai construït amb carreus, amb rebles de pedrusca i rajols entremig, als costats de la portalada.
L’ermita de Sant Sebastià de Camallera és una construcció eminentment popular que, com indica la data de la façana tou bastida a la segona meitat del segle XVI. Malgrat la planta semicircular del seu absis no es pot confondre de cap manera amb una església romànica. La tipologia de les obertures, la manca de cantonades i de desnivell entre el mur de l’absis i els de la nau, són alguns detalls que cal tenir en compte, que ens demostren sense lloc a dubtes que a capella és posterior a l'Edat Mitjana. Un altre element a considerar és el tipus d’aparell. L’aparell de la capella de Sant Sebastià és propi de les construccions post-medievals.

Altre enllaç amb informació:






MIL·LIARI i CALÇADA ROMANA DE COLOMERS

COLOMERS - BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa






Enllaç de Conèixer Catalunya de l'Antonio Mora Vergès sobre el mil·liari:

que diu:

Ens diu l’enciclopèdia en relació al mil•liari , columneta posada pels romans en les vies de comunicació més importants per assenyalar la distància en milles existent entre el lloc concret i la ciutat de Roma (o qualsevol ciutat important de l’Imperi).
La inscripció columnària solia recordar també el nom de l’emperador i del magistrat que havien construït o restaurat la via. Un mil•liari ( miliarium aureum ), erigit al fòrum de Roma per August l’any 20 aC, marcava el centre ideal de totes les carreteres de l’Imperi. Als Països Catalans han estat trobats diversos mil•liaris, sobretot a la part central del Principat i al nord del País Valencià. La majoria corresponen a la Via Augusta (a Sarrià de Ter, Palau-sacosta, Arenys, Vilassar, Barcelona, Castellet del Penedès, Traiguera, les Coves de Vinromà, Borriol, Xilxes, València); també n'hi ha que corresponen a altres vies, com la transversal per Lleida (Lleida, Almacelles), o a altres de secundàries, com la de Vic a Barcelona, pel Moianès (Santa Eulàlia de Ronçana) o pel Congost (Centelles). Pertanyen a diverses èpoques, des dels volts del 120 aC (Santa Eulàlia de Ronçana, Tona, Lleida) fins passada la meitat del s IV (Castellet), amb predomini dels del s III dC.
El de Colomers a l’Empordanet està datat al segle I Dc.

Altres enllaços amb informació:


























dissabte, 28 de desembre del 2019

ESCULTURA EL LLANÇADOR DE LLAMPS
OBRA DE MERÇÉ RIBA ROMEVA
Plaça Major de Llampaies - l'Alt Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa









Aquesta escultura va ser robada sent recuperada al poc temps pels Mossos d'Esquadra.

Enllaç sobre Merçé Riba Romeva:

Merçé Riba Romeva (Barcelona 1952)

Mercè Riba es va llicenciar en pintura i escultura a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i anteriorment va estudiar escultura a l'Escola Massana també de Barcelona i a l'Escola de Ceràmica de la Bisbal d'Empordà. El 1978, al costat d'Ángel Camino i Carles Mauricio funda el col·lectiu d'artistes Taller Nou que tenen com a nexe comú l'obra gràfica. La seva obra s'estén des d'escultures de gran a petit format així com dibuix i il·lustracions de llibres. El seu esperit docent la porta a impartir diversos cursos de gravat calcogràfic a més de cursos de modelatge i escultura a Girona i Osca ia la Universitat de Barcelona. Riba ha realitzat nombrosos projectes de gran format tant muralistes com d'escultura per a entitats públiques i col·leccionistes.

"Actualment resideix en un petit poble empordanès on realitza la seva obra artística dins de la figuració expressionista, tant en escultura com en gravat calcogràfic. Mercè Riba entronca amb tota una línia, potent, densa, de la història de l'art que té com a objectiu l'home , des de la seva individualitat i tot allò que el condiciona, que el marca, que no li deixa desenvolupar les seves potències interiors. (...) Mercè Riba, ens torna a un moment en què la passió íntima enllaça amb la societat i amb el art. Per això la seva obra ens impacta interiorment. I es converteix en consciència social. " Francesc Miralles, Estudiador d'art

"Néta dels poetes Clementina Arderiu i Carles Riba traductor de l'Odissea i la Ilíada, en la seva lectura va descobrir als clàssics on diu aprendre moltes coses, sobretot, que la literatura (i l'art en general) és una cosa il·limitat, inesgotable, però també que "l'obra d'art ha de ser global, una totalitat. Pots posar l'accent en una part i deixar en segon terme una altra, però no pots fallar en cap ". (...)" Un dels problemes creatius és com arribar a el punt en què el que s'ha fet et satisfà. Ara sé reconèixer-ho. Hi ha un moment, durant el procés, en què t'adones que la peça funciona, que té vida pròpia. La miro i la veig com si no fos cosa meva, apareix com sorgida del no-res. Aquest moment és fascinant, m'emociona. És l'hora de deixar la feina com està ". Extractes d '" Un passeig amb Mercè Riba "de Josep Maria Sória, periodista de La Vanguardia

"L'obra de Mercè Riba és fruit de la maduresa, de la reflexió psicològica i de la interiorització espiritual. El seu treball gira al voltant dels misteris de l'amor i de l'desamor, de la gestació i del naixement, on la vida i la mort es donen la mà. (...) en la seva obra, tant en el vessant escultòrica com en la gràfica, la figura humana, el cos, adquireix un gran sentit del físic, de el plaer i de dolor. (...) el art de Mercè defuig la mera especulació formal i el decorativisme, sent fruit de l'rigor, l'exigència i la precisió en el treball ". Dr. Carlos Mauricio Falgueras, professor titular de la Universitat de Barcelona

Mercè Riba ha exposat en nombroses exposicions tant individuals com col·lectives, així com mostres d'art contemporani nacionals i internacionals als EUA, Bèlgica, Suïssa, Luxemburg, França, Portugal, Alemanya i Espanya i la seva obra forma part de la col·lecció de museus.

Altres enllaços amb informació: