Seguidors

divendres, 21 d’agost del 2020

CARRER DEL PORTALET
BESALÚ - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



El nom del Portalet recorda l’existència d’un portal de la muralla del segle XIV situat al capdavall del carrer i que s’obria a un camí exterior que vorejava el riu i la muralla. Va rebre diferents noms en el temps: Portal d’en Closes, de les Cortadores…

 










Enllaç amb informació:

que diu:

El carrer Portalet és un dels carrers més antics de Besalú. Aquest s'inicia des de la plaça de la Llibertat i discorre en direcció Nord-Sud cap al riu i les muralles. En el carrer trobem el conjunt de la Cúria reial i a la part final del carrer la muralla del Portalet.






CASA FIGUERES o CAN MARCIAL
BESALÚ - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa




 

 


Enllaç amb informació de la casa:

que diu:

Descripció:
Edifici de planta rectangular situat en la cantonada entre els carrers Comte Tallaferro i Santa Maria. Es tracta d'un immoble de planta baixa, dos pisos i teulada a dues aigües amb carener paral·lel a la façana principal, la qual dóna a Comte Tallaferro. Aquesta façana té quatre eixos de composició vertical, i els diferents pisos es divideixen mitjançant línies d'imposta que recorren horitzontalment tota la façana.

A la planta baixa hi ha quatre obertures d'arc rebaixat amb emmarcament, i una d'elles constitueix la porta principal d'accés a l'immoble. Al primer pis hi ha quatre obertures més idèntiques i situades de manera simètrica respecte de les de la planta baixa; cadascuna d'elles és d'estructura rectangular, tot i que presenten un emmarcament de pedra buixardada amb un arc escarser. A sobre, un medalló de forma el·líptica emmarca elements vegetals propis del llenguatge clàssic. Pel que fa a les obertures, aquestes tenen dues batents i s'obren a balcons individuals que queden subjectats per cartel·les antropomorfes de formes clàssiques. Les baranes dels balcons tenen, a la part inferior, volutes decoratives molt senzilles.

Al segon i últim pis hi ha quatre finestres ampitadores d'arc escarser amb balustrada. Remata la façana una cornisa motllurada i un ràfec amb una sèrie de dentellons poligonals.

A la planta baixa i a les separacions de les diverses obertures hi ha una fornícula ovalada amb un bust en mig-relleu. Coincidint amb la ubicació d'aquests motius decoratius, hi ha quatre pilastres que neixen al primer pis i s'estenen fins al coronament. Aquestes pilastres amb fust estriat i capitells jònics separen visualment els diferents eixos verticals de l'edifici.

La façana que dóna a Santa Maria presenta una planta baixa que varia de dimensions donat el pendent del terreny, amb cinc finestres rectangulars. La resta de pisos presenten cinc eixos de composició vertical, amb finestres ampitadores -rectangulars al primer pis i amb arc escarser i balustrada al segon.

Altre enllaç amb informació:

que diu:

Ha estat restaurada fa poc i actualment és una casa dedicada al turisme rural. La finca consta de dos edificis. El principal està catalogat i data de finals del segle XIX i començaments del XX. És d’estil neoclàssic i destaca per la seva façana i pels alcovats del seu interior. El segon edifici, de nova planta, s’ha construït sobre les restes d’una antiga casa noble medieval.
En els seus jardins hi ha restes d’una muralla del s. X, l’absis de la col·legiata romànica de Santa Maria, s. XII, i restes de paret de la mateixa època.

Enllaç sobre el jaciment de Can Marcial (Casa Figueres):

que diu:

Cronologies:
Des de Medieval ( 1150 / 1492 )
Des de Modern ( 1453 / 1789 )
Descripció:
Can Marcial es troba als números 15 i 17 del carrer Bernat Tallaferro de Besalú. Aquesta finca es troba situada a redós de la capçalera del temple romànic de Santa Maria, dins del recinte de la Força Vella.
Es van definir tres espais diferents. Un al nord, on s'hi va documentar un cementiri medieval i un mur anterior a l'església de Santa Maria. Dos, al mig de la feixa, al front de l'absis major de Santa Maria, on van aparèixer estructures d'habitació del segle XII - XIII. I la tercera al sud, on es van trobar murs i arcades d'una casa antiga, de principis del segle XVI.
El mur del sector nord es creu que podria formar part de la muralla de Besalú, però aquest fet no es pot confirmar amb certesa. El mur presenta la tècnica de l'opus spicatum en diferents trams del parament intern.
En relació al cementiri, es van poder documentar quinze enterraments. Totes les sepultures retallaven el subsol natural, format per sorres i graves al·luvials fossilitzades. S'han detectat reutilitzacions i talls entre els enterraments, fet que significa un cert grau de superposició. Totes les tombes estaven orientades d'est a oest amb el cap mirant a sol-i-xent. El fons era nu i el paredat es bastia amb còdols clavats en sec o lligats amb morter. La estratigrafia dels enterraments i les estructures dels voltants fan creure que l'origen d'aquesta necròpolis va lligada amb la disposició de l'església actual de Santa Maria (segle XII).
Finalment, cal mencionar la troballa de dues sitges medievals retallades al subsòl natural i un carreró empedrat també d'època medieval.
Durant l'any 2006 es va procedir a netejar, tapar amb geotèxtil i recréixer alguns dels murs de les estructures, per tal que el propietari de la finca (NOU-1, S.A.) pogués enjardinar aquest espai.
  
Es van trobar tres espais ben diferents: al nord hi ha un cementiri medieval, al mig estructures d’habitació dels segles XII i XIII, a la part sud murs i arcades de cases del segle XIV.

 


dimarts, 18 d’agost del 2020

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE FELLINES
FELLINES - VILADASENS - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa




 


 








Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XII // XVI-XVII
Descripció:
L'edifici és de planta d'una sola nau capçada, a llevant, per un absis semicircular de gairebé la mateixa amplada que la nau, amb una finestra de doble esqueixada. La coberta de la nau és de volta de canó apuntada. La planta ha estat força alterada pels afegits posteriors de les tres capelles laterals, dues de simètriques, a costat i costa de la nau, i encara una altra més petita al costat nord. La sagristia i el campanar de torre també responen a reformes posteriors. La portalada del mur de migdia és d'arquivoltes en gradació, llinda i timpà llis, respon a la tipologia romànica estesa en la zona de l'Empordà.
Notícies històriques:
És mencionada en un document de l'any 1058 amb motiu de la restitució de l'església per la comtessa Ermessenda al bisbe Berenguer de Girona.

Altres enllaços amb informació:



LA RECTORIA DE VILADASENS
VILADASENS - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Molt poca informació dona la pàgina de patrimoni gencat i només diu que és del segle XVI//XVIII i que es tracta d'una casa aïllada a la part posterior de l'església, de planta baixa i dos pisos superiors.




L’estructura de la situació de la casa segons el plànol del Institut Cartogràfic de Catalunya en fa pensar que les fotos següents també pertanyen a la rectoria ja que està a tocar a la part de darrera de l’església.






ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ
VILADASENS - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


 
















 
 

Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XI // XVII-XVIII
Descripció:
L'església actual és de grans dimensions. Consta d'una nau i absis semicircular, amb capelles i sagristies a cada costat. Les voltes són de llunetes i la coberta és a doble vessant. L'arrebossat de l'interior no permet de veure el que resta de la construcció romànica. És a l'exterior que encara subsisteixen components d'aquella època ben visibles. La façana conserva sencer un finestral romànic. El campanar s'alça a la dreta, és de planta quadrada amb un finestral d'arc de mig punt a cada banda. Queda rematat per una teulada piramidal coronada per un pinacle. La torre ha estat reforçada per un sòlid contrafort. L'interior del temple conserva dos capitells i uns relleus romànics de gran transcendència.
Notícies històriques:
Un text de l'any 1046 fa esment de la parròquia de Viladasens, tot i que la cita és fortuïta, evidencia ja la seva existència. Al mateix segle XI consta citada en diverses ocasions i continua en centúries posteriors. A la façana principal hi ha una làpida amb inscripció de caràcter gòtic datada l'any 1323. Fou modificada els segles XVII-XVIII. El temple anterior romànic va ser enderrocat gairebé totalment, però se n'aprofitaren diversos elements que formen part de la moderna construcció. Joan Badia i Homs ha fet un estudi exhaustiu de les restes romàniques incorporades a l'església. Les dates que s'observen a la façana, 1748 a la llinda de la porta i 1820 damunt de l'òcul, denoten el llarg espai de temps que durà l'obra.


Altres enllaços amb informació: