BALNEARI ULLASTRES
TONA - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
El balneari Ullastres, el més antic de Tona, té planta
rectangular, un sol pis, força obertures i teulada de doble vessant. És una
construcció senzilla i sense ornaments, més modesta que els balnearis Roqueta i
Codina.
1874 – Descobriment de la primera deu d’aigües sulfuroses,
prop del mas Font.
1876 – Es va construir l’edifici original del balneari
Ullastres. El doctor Antoni Bayés i Fuster, l’enginyer Narcís Ullastres Sala i Josep
Quintanes, amo de Riambau (i de les terres on s’havia descobert la deu), havien
constituït una societat per explotar aquestes aigües.
1882 – L’edifici es va ampliar amb dos cossos laterals.
1987 – El balneari Ullastres es va tancar.
2000 – L’Ajuntament de Tona va comprar aquest antic balneari.
Doctor Antoni Bayés i Fuster (Taradell 1842 - Vic 26 d'abril de 1892)
Enllaç amb informació:
que diu:
Època: segle
XIX
Descripció:
Al contrari dels altres
balnearis de Tona (Codina, Roqueta, etc.) que tenien l'aspecte dels grans
casals modernistes i noucentistes de l'època, l'estructura del balneari
d'Ullastres és semblant a la de la deu o balneari de la Puda de Segalés.
És una nau de planta rectangular, coberta a doble
vessant, de planta baixa amb dos nivells i moltes obertures que permeten veure
el parc proper. Les habitacions són àmplies i tenen el paviment de mosaic. A la
part lateral i al darrera hi ha piscines que comuniquen amb algunes de les
sales interiors.
També és important destacar el passeig de plàtans
i parc annex al conjunt.
Al 1882 es va ampliar l'edifici per l'est i oest,
on varen construir-se uns petits magatzems i lavabos. També es va construir la
part que cobriria el pou de la planta baixa.
L'edifici va estar en funcionament fins l'any 1987.
Notícies
històriques:
La descoberta de les aigües
minero-medicinals a Tona està documentada el 1874. La primera deu o balneari
fou el de "Ullastres i Companys", fruit d'una societat entre el Dr.
Antoni Bayés, l'amo del Riumbau i Narcís Ullastres. Però la plenitud dels
balnearis a Tona se situa entre 1895 i 1912, quan es construïren les
instal·lacions dels grans balnearis de Tona, el Roqueta (1895) i el Codina
(1913). Les aigües medicinals donaren molta fama a Tona i atragueren la
burgesia barcelonina, que anava a passar llargues temporades a Tona. Com a
conseqüència, s'obriren nous hostals, botigues i instal·lacions destinades a
acollir aquest nou excedent de població, l'explotació de les quals enriquí la
ciutat.
La primera font d'aigües sulfuroses es va
descobrir casualment a prop del Mas de la Font el 1874, que serveix
d'emplaçament a aquest edifici amb instal·lacions hidroteràpiques.
Altres enllaços amb informació:
https://estimadaterra.wordpress.com/2020/10/11/balneari-ullastres-de-tona/
http://www.bibliotecatona.cat/balneari-ullastres/
****************************************************************************
