Seguidors

dijous, 9 de desembre del 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT BARTOMEU

CAMALLERA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Daalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 



















Enllaç amb informació:

Època: segle XIII

Descripció:

Església d'una sola nau amb creuer i cúpula semiesfèrica, i la capçalera de planta rectangular actualment orientada a tramuntana. Fou objecte d'una reforma efectuada a mitjans del segle XX que va amagar les restes de l'edifici original i va canviar l'orientació de la nau. Així doncs, el primitiu temple romànic amb absis semicircular orientat a llevant, fou transformat en el creuer del temple actual, amb l'antic presbiteri reconvertit en capella lateral. Alhora, amb l'ampliació de l'edifici cap al sud mitjançant la construcció d'una nova nau, l'església presenta una planta assimilada a la creu llatina. La nau principal està coberta amb volta de canó, inclòs el presbiteri actual, mentre que el transsepte presenta la volta lleugerament apuntada, amb l'antic absis cobert amb volta de quart d'esfera. La cúpula, sostinguda per petxines i situada a la intersecció entre les dues naus, presenta un tambor cilíndric amb diverses obertures. La comunicació entre els espais es fa a través d'arcs de mig punt bastits amb carreus de pedra motllurats. Als peus de la nau principal hi ha el cor i a l'absis, la porta que dóna accés a la sagristia, presenta la llinda gravada amb l'any 1741. L'accés a l'interior del temple no es va canviar amb la reforma contemporània i es continua fent pel costat de ponent de l'actual transsepte. La façana principal presenta una portalada rectangular amb l'emmarcament de pedra, coronada per un frontó triangular i emmarcada amb pinacles rematats amb relleus circulars, i per sobre, un rosetó adovellat amb reixa de ferro. Ambdues obertures estan integrades dins la decoració que guarneix la façana. Un petit plafó integrat al parament recorda la reforma efectuada l'any 1951. A l'extrem sud hi ha el campanar, amb la base quadrangular bastida amb pedra ben escairada i la resta construït en totxo. Presenta una alçada considerable, amb obertures d'arc rebaixat a la part superior i coberta piramidal.
A l'interior del temple, destaquen les pintures al fresc de la cúpula, obra de Josep Maria Prim. També destaca una làpida de pedra situada damunt la porta d'accés al cor, gravada amb caràcters gòtics i la data de 1343. L'absis de la primitiva església és en l'actualitat la capella del Roser.

Notícies històriques:

Les notícies referents a l'església de Camallera comencen a aparèixer al darrer quart del segle XII, mencionant-la amb el nom de capella. Posteriorment fou agregada a la parròquia de Gaüses. Al segle XIII, en les Rationes decimarum torna a aparèixer com a capella i, posteriorment, en dos nomenclàtors d'esglésies datats a finals del segle XIV, es torna a repetir la mateixa denominació, depenent encara de la parròquia de Gaüses. És, però, en aquest moment entre finals del segle XIV i el segle XV, que Sant Bartomeu de Camallera es segrega de Gaüses i es converteix en parròquia independent.
Posteriorment, en la documentació conservada d'època moderna, manté la categoria de parroquial fins a l'actualitat.
A mitjans del segle XX, l'església fou objecte d'una gran ampliació i rehabilitació duta a terme l'any 1951. Les restes del primitiu temple romànic quedaren amagades per altres construccions i la nau principal patí un canvi d'orientació. De fet, la part superior de l'absis original s'observa exteriorment des del carrer de l'Església. En canvi, la part inferior només és visible des l'interior d'una casa adossada al segle XVI, situada formant cantonada entre el carrer i la travessera de l'Església. Està bastit amb carreus de pedra ben escairats, amb una petita finestra de doble esqueixada. Fins fa poc temps, la casa era un taller de fusteria.
A l'interior del temple, damunt la porta del cor, hi ha una làpida datada el 1343 que en origen estava situada a l'exterior, abans de la restauració dels anys cinquanta.
El pintor Josep Maria Prim va començar a pintar el baptisteri del temple, però la decoració restà inacabada, a diferència de la cúpula que també és una obra seva.

******************************************************************

Altres enllaços amb informació:

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/12/esglesia-parroquial-de-sant-bartomeu.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7798

http://ca.ajuntamentdesaus.com/camallera/edificis/

https://esglesiesdegirona.blogspot.com/2010/06/esglesia-de-sant-bartomeu-de-camallera.html

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=6340

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=SAUS&page=2&pos=13

******************************************************************

 



dimecres, 8 de desembre del 2021

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE GRANOLLERS DE LA PLANA

GURB - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 









































































Enllaç amb informació:

Època: segle XI

Descripció:

Sant Esteve de Granollers es troba situada sobre un turó elevat uns metres a l'est de la carretera B-522.
L'edifici és format per una nau rectangular capçada a l'est per un absis semicircular. La nau és coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals. Els murs són de maçoneria de pedra amb força morter, de carreus irregulars disposats en filades regulars i cantonades delimitades amb carreus treballats.
L'absis té tres finestres de doble esqueixada que corresponen amb tres finestres de menors dimensions gairebé a nivell de terra que donen llum a una cripta que té la mateixa planta de l'absis i fa les funcions de sagristia. Està decorat amb cinc sèries de tres arcuacions i finestres cegues entre bandes llombardes i fris de dents de serra. Aquesta mateixa decoració es troba en un tram del mur nord de l'església tot i que amagada per les ampliacions i reformes, denotant les parts que haurien sobreviscut de l'edifici romànic original.
La nau central compta amb capelles laterals a banda i banda, a les façanes sud i nord, una de les quals és la capella del Santíssim que sobresurt a l'extrem nord-est, al costat de l'absis. Segons alguns estudis, les dues capelles més properes a l'absis haurien substituït absidioles, de manera que l'església original consagrada el segle XI hauria estat de capçalera trilobulada.

Història:

L'església de Sant Esteve de Granollers es troba documentada l'any 960 quan Ansemar i la seva muller Arielda donaren a Sant Pere de Vic la quarta part d'una peça de terra situada al terme de Gurb, a la parròquia de Sant Esteve, a la vila de Granollers. Va ser venuda l'any 972 pel comte Borrell de Barcelona i la seva muller Leogarda a Ansulf, vicari comtal del castell de Gurb. Malgrat aquesta venda, la parròquia va ser objecte de disputa entre els senyors del castell de Gurb i els bisbes vigatans al·llarg del segle XI, com la resta de parròquies de Gurb. L'any 1080 Guillem Bernat de Queralt, senyor del castell de Gurb, va traspassar al monestir de Ripoll la meitat de l'església i els alous de Sant Esteve de Granollers, motiu d'inici d'un període de disputes entre el monestir de Ripoll i els bisbes vigatans que es va perllongar fins la segona meitat del segle XII.
L'edifici original del segle X va ser substituït per un de nou a finals del segle XI. Aquest nou edifici va ser consagrat pel bisbe Berenguer Sunifred de Lluçà l'any 1088. L'edifici va sofrir algunes reformes els segles XVII, amb la construcció del campanar de torre i la reforma de la façana de ponent, i al segle XIX, quan es va construir la capella del Santíssim, als voltants de l'any 1887.

Pintures murals

Època: segle XIII

Descripció:

Les pintures murals provenen de l'església de Sant Esteve de Granollers i actualment es troben ubicades a les Galeries d'Estudi del Museu Episcopal de Vic. Es tracta de dos fragments de pintura mural medievals, de finals del segle XIII: MEV 9703. Pintura mural: la fugida a Egipte Dimensions: 140 x 126 cm Pintura al tremp sobre arrebossat traslladada a llenç. Representa la fugida d'Egipte. El fragment, molt mutilat conserva encara una part de la figura de sant Josep, mancada del cap, el qual sosté amb la mà esquerra un bastó; va vestit amb una túnica curta de color vermell. El segueix la somera que devia portar la Mare de Déu; apareix la testa de l'animal i una part de les potes, entre les quals es belluga el pollí, molt petit i mancat de tota proporció. El fons de la part inferior és de color vermell. El tema de la fugida d'Egipte és molt freqüent en la pintura romànica, però es difon amb l'estil gòtic. A Catalunya el trobem en els frontals de Cardet i de Lluçà, tots dos participants dels nous corrents del gòtic lineal. Quan a l'estil, el moviment, el predomini lineal i el tractament del vestit de sant Josep porten de manera clara al primer estil de la pintura gòtica, sense que hi puguem trobar cap tipus d'arcaisme. Finals segle XIII MEV 9704. Pintura mural: sant Dimensions: 77 x 132,5 cm Pintura al tremp sobre arrebossat traslladada a llenç. Correspon a la decoració mural d'una fornícula de l'absis. Representa el bust d'un sant nimbat, sobre un fons vermell·limitat, seguint l'arcuació del a fornícula, per una franja blanca; el nimbe de color groc ressalta entre el vermell del fons i dels cabells del sant, el qual sembla que anava vestit amb túnica groga, damunt la qual hi havia un mantell de color blanc. A l'altura del pit són visibles els dits d'una mà estesa. És una pintura de marcat caràcter popular i de baixa qualitat. El traç i el predomini lineal porten a situar-la dins les primeres mostres de gòtic lineal a Catalunya; no obstant el tractament dels ulls reflecteix encara, de manera arcaitzant, l'estil romànic; no és així els altres traços del rostre. Finals segle XIII

Història:

Les pintures murals de Sant Esteve de Granollers van ingressar al Museu Episcopal de Vic l'any 1942.

Sarcòfag

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-sant-esteve-de-granollers

El sarcòfag medieval de Sant Esteve de Granollers de la Plana es troba situat a l'antic cementiri de l'església, en un recinte tancat adossat al sud de l'església.
Es tracta d'un sarcòfag de pedra format per un sol bloc, amb un forat interior rectangular d'uns 120 centímetres de llarg per 45 d'ample. Les parets del sarcòfag tenen una amplada entre els 10 i 15 centímetres i es troben carejades a dos dels costats, quedant un dels costats llargs sense carejar. Un dels costats es troba mutilat, quedant el sarcòfag obert en aquesta part. L'alçada del sarcòfag és aproximadament de 50 centímetres i reposa sobra una petita base d'obra en l'antic cementiri, a pocs metres del seu emplaçament original.

***************************************************************************

Altres enllaços amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=25&consulta=MCU0KzA4MTAwMCU=&codi=33158

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/05/sant-esteve-de-granollers-de-la-plana.html

https://elromanic.wordpress.com/2015/07/11/gurb-sant-esteve-de-granoller-de-la-plana/

https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-sant-esteve-de-granollers-de-la-plana-gurb-osona/

https://www.gurb.cat/el-municipi/guia-del-municipi/parroquies/sant-esteve-de-granollers-parroquia.html

http://www.aldeaglobal.net/artmedieval/Sant%20Esteve%20Granollers%20de%20la%20plana.htm

***************************************************************************