Seguidors

dissabte, 30 d’abril del 2022

CAL CARDÚS

MONTBLANC - LA CONCA DE BARBERÀ

Fotos de Jaon Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 







***************************************************************************

Enllaç amb informació:

La façana del carrer Font del Vall té el cos central d'obra vista de maons amb acabament mixtilini. La resta de la façana està arrebossada. La portalada té muntants de pedra i arc escarser de cinc dovelles. La part inferior de dos dels balcons està decorada amb rajoles policromades. La façana de la Muralla de Pere III està formada per la tanca d'un pati i té la part inferior amb un arrebossat que deix entreveure mamposteria i maons. Els pilars que aguanten les reixes estan rematats amb mosaic. Hi ha una porta de ferro amb la data 1886. A l'interior del pati hi ha una font amb un mosaic que representa la Mare de Déu de la Serra. La font és vidriada verd, resguardada per una estructura amb columnes salomòniques que sustenten un frontó fet de rajola, amb la llegenda: "Deu d'aigua descoberta l'any MCMXXV".

***************************************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://cal-cardus-montblanc.hotelmix.es/

https://www.montblancmedieval.cat/on-dormir/a-montblanc/cal-cardus-hutt-006090?set_language=ca








***************************************************************************


CA L'ALBA

MONTBLANC - LA CONCA DE BARBERÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 








Enllaços amb informació:

Descripció: La Casa Alba conserva uns bonics esgrafiats que daten de 1737 que embelleixen notablement la façana d'aquest edifici. L'esgrafiat, que combina el blanc i el marró fosc, es basa en la repetició d'un motiu derivat del quadrat. El tema ornamental d'estil barroc sorgeix en trobar-se dos eixos perpendiculars. Hi ha dues portalades amb arc de mig punt. Entre elles n'hi ha una altra, de cronologia posterior, amb muntants i dintell de pedra. Al dintell del balcó central s'hi llegeix la data 1737. L'interior d'aquesta casa té diversos arcs escarsers i apuntats. L'únic element remarcable de la part de l'escala és la cúpula de guix que la cobreix, realitzada probablement en el curs de les reformes realitzades a l'edifici a mitjans segle XVIII. Malgrat que la casa té una entitat suficient com per estar catalogada sencera com a Bé d'Interès, l'única part catalogada d'aquesta casa és la capella de Sant Cristòfol.

Ressenya històrica: Casa propietat del llinatge històric dels notaris montblanquins Alba (segles XVIII-XIX). L'any 1731 hi havia una casa de 1a. qualitat, una de 3a. i part d'una altra de 2a. Al dintell del balcó central hi ha la data de 1737. L'any 1964 s'hi varen fer obres de reforma. Va ser restaurada l'any 1984 per Maties Solé i Maseras.  

La capella de sant Cristòfol és a la cruïlla del carrer Major amb l’antic carreró d’Alba, avui carrer de sant Cristòfol, sota la volta del mateix. La capella data molt probablement del 1817. El 1917 fou restaurada pels veïns amb motiu dels actes del seu centenari i l’any 1941 enderrocada i refeta de nou. Al barri hi ha també la capella de sant Antoni Abat.

*********************************************************************



dijous, 28 d’abril del 2022

CA L'AGUILÓ

MONTBLANC - LA CONCA DE BARBERÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 


ANY DEL SENYOR (DL SR) 1781 




**************************************************************
Enllaç amb informació:

Descripció

Malgrat que Ca l'Aguiló ha estat dividida recentment en dues propietats, s'ha de considerar una sola casa.
La façana del carrer Major presenta uns esgrafiats del segle XVII i XVIII, en molt mal estat de conservació, amb decoració neoclàssica barrejada amb decoració barroca.
A la dovella central de la portalada de l'esquerra s'hi llegeix la data "1705". Aquesta portalada fou tapiada i s'hi va obrir una porta d'accés i una finestra. A l'arc escarser de pedra de la portalada de la dreta es pot llegir " ANY DEL SENYOR (DL SR) 1781 ". La façana posterior del c. Santa Tecla deixa veure, darrere una tanca arrebossada, una porxada a la planta baixa i una altra al primer pis; la darrera té un enteixinat amb bigues, quadrons de fusta i rajoles pintades. L'escala principal de l'interior de la 114 està culminada per una cúpula amb decoracions de guix. Al replà que hi ha al capdamunt de l'escala hi ha unes columnes amb capitells neoclàssics que sostenen uns arcs de mig punt.

Ressenya històrica

Aquesta casa té l'estructura típica de les cases senyorials del segle XVIII.
Segons el cadastre de l'any 1731 formaven una sola casa de primera qualitat les actuals propietats 114 i 114 B.




**************************************************************




CA LA CALAMANDA

MONTBLANC - LA CONCA DE BARBERÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/







Enllaç amb informació:
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=5&consulta=MCU0KzQzMDg2MiU=&codi=12849

Edifici del segle XIX de tres pisos amb la façana decorada amb diversos motius pictòrics. Construït l'any 1863, Ca la Calamanda, o casa de Pere Tomàs Guarro, és un edifici molt particular i que surt de la tònica normal constructiva. Com no utilitza el carreu, dóna una imatge inèdita.

***********************************************************************




 

dimarts, 26 d’abril del 2022

 ARC DEL CARRER DELS JUEUS

MONTBLANC - LA CONCA DE BARBERÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/










*********************************************************
Enllaç amb informació:

Descripció

El call es trobava a la zona de l'actual Plaça dels Àngels i les zones circumdants. Clausuraven aquest call tres portals: un situat al carrer Riber tocant al carrer Major, a l'entrada dels Quatre Cantons; el segon també al carrer Riber, prop de la Font de la Fruita; i el tercer al carrer Forn de la Vila en el punt en què dóna al carrer Sant Josep.
El call disposava d'un fossar extramurs, una casa per a banys, una taula especial de carn o escorxador, un forn, un pou, una escola pròpia i dues sinagogues (una d'elles construïda il·legalment).
De restes físiques del que va ser l'antic call només en queda el carrer dels Jueus, carrer que va de la Plaça dels Àngels al carrer Sant Josep que conserva un arc gòtic.
Segons una tradició local o la veu popular montblanquina, l'edifici gòtic, situat a l'extrem del carrer, que és l'actual Fonda dels Àngels era la seu de la sinagoga dels jueus montblanquins. Actualment aquesta tradició és molt discutida.

Ressenya històrica

Pocs anys després de la fundació de la vila ja es troba documentada una naixent comunitat jueva que creixeria demogràficament i econòmicament en el transcurs dels segles XIII i XIV adquirint així certa importància i constituint-se en call o barri jueu, dependent de la col·lecta de Barcelona.
La importància inicial del call, amb unes 60 famílies, dedicades en la major part dels casos al comerç, als voltants de l'actual carrer Riber, es va veure augmentada pels diferents privilegis que van atorgar els diversos reis al llarg dels 300 anys d'existència del barri jueu. Entre d'altres privilegis hem de destacar les disposicions favorables als jueus (1265) de Jaume I; el permís de Jaume II per clausurar el call i construir-hi tres portals d'accés, el permís per fer un fossar extramurs (1289), l'adjudicació d'una casa per a banys, forn, escorxador i taula de carns (agost de 1321), l'autorització de vestir-se amb la seva pròpia vestimenta sense senyal(1311); les accions protectores (1390) i la concessió de tota classe de drets civils (1399) per part de Martí I l'Humà.
Malgrat tot, amb freqüència hi havia problemes. Ja el 1320 els jueus van queixar-se al rei Jaume II per les vexacions fetes pels Jurats de la Vila. El 1348, la Pesta Negra els va convertir en l'ase dels cops dels avalots de la resta de la població montblanquina, que els considerava culpables de la malaltia. Van ser protegits pel rei que els va eximir de tributs. L'any 1391 el call montblanquí va ser assaltat, tal com va passar en altres localitats del Principat. La compensació reial pels danys patits va consistir en eliminar la conversió obligatòria per convertir-se al cristianisme, amb la devolució dels béns presos als conversos i l'admissió en més espais de la vida civil de la vila. Després de diferents vicissituds, el barri jueu desapareixerà el 1489- '92, després de diversos processos inquisitorials que faran que els jueus marxin massivament, molts d'ells amb Menorca com a destí.

*********************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.montblancmedieval.cat/que-fer/monuments-1/civils/carrer-dels-jueus?set_language=ca

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=16&consulta=MCU0KzQzMDg2MiU=&codi=12795

*********************************************************

 



ANTIC TRULL DE LILLA

LILLA - MONTBLANC - LA CONCA DE BARBERÀ

Foto de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 



**********************************************************
Enllaç amb informació:

Descripció

És l'antic trull de Lilla construït prop del 1699 i que suposà una nova infraestructura mantinguda durant els segles successius.

Ressenya històrica

L'any 1699 tots els veïns del poble, encapçalats pels jurats, van decidir construir un trull, d'ús obligatori per tots els lillencs, els beneficis del qual servirien per il·luminar l'església.
El topònim "del trull" anirà associat al llarg del segle XVIII a la família Bover.
Lilla perdrà oficialment el trull en produir-se la desamortització dels béns municipals (1855- '56) que permeten a Pere Antoni Torres la seva adquisició el 19 d'abril del 1859, qui el cediria a Josep Soler, veí de Lilla, l'1 d'octubre.
El 9 d'octubre de 1859 es formalitza l'escriptura per la qual Josep Soler ven el molí d'oli a tots els caps de casa de Lilla, recuperant d'aquesta manera el poble aquest servei. La propietat col·lectiva del molí comporta la formació d'una comissió.


**********************************************************




ANTIC HOSTAL DE SANT MIQUEL

MONTBLANC - LA CONCA DE BARBERÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 





***********************************************************
Enllaç amb informació:

Descripció

De l'antic hostal medieval no se'n veuen rastres externs. Portes adovellades del segle XVI.
La façana del carrer Major està arrebossada amb decoració esgrafiada d'estil barroc al voltant de les obertures del primer i segon pis. A la planta baixa és visible part de la paret de carreus. Hi ha quatre portes, les dues de l'esquerra i la de la dreta tenen muntants de pedra i arcs arquitravats mentre la restant té muntants de pedra i guardarodes.
La part inferior del carrer Civaderia és de maçoneria amb alguns carreus i la resta està arrebossada. A la part superior dreta, de la planta baixa, sobresurt un cap de pedra esculpit.

Ressenya històrica

L'any 1418 ja està documentat l'Hostal de Sant Miquel, del qual formaven part les dues cases.
Segons el cadstre de l'any 1731, la part que toca al carrer Major era un hostal, l'Antic Hostal de Sant Miquel. La part que toca al carrer Civaderia era ocupada per un pati, corral o bé un hort.

***********************************************************