CASTELL DE RAVÓS DEL TERRI

RAVÓS DEL TERRI - CORNELLÀ DEL TERRI - EL PLA DE L'ESTANY

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

Ravós del Terri es un poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), dins l’antic terme de Sant Andreu del Terri. És situat a la dreta del Terri, aigua amunt de Sant Andreu.

Cornellà del Terri és una vila esmentada des del segle X i centrada al segle XI pel castell de Cornellà, possessió de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. Va ser infeudat a Guillem de Cornellà i incorporat a la corona al segle XIV.

*****************************************************

Enllaç amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=34&consulta=MCU0KzE3MDU2MSU=&codi=794

Època: segle XVI

Descripció:

Gran casal amb torres rodones als angles i merlets, convertit posteriorment en masia. És un edifici de planta quadrangular amb un interessant pati interior, que integra en el seu perímetre l'església parroquial de Sant Cugat. Conserva bona part de l'estructura de la façana de llevant i de migdia amb dues torres de planta circular, en una d'elles encara es conserva la coberta. Les parets són de maçoneria que és arrebossada a les façanes i les cobertes són amb teula àrab a vàries vessants. A la part superior de la façana de llevant es conserven restes de merlets. L'accés principal és situat a la façana de migdia, és un gran portal amb llinda de dovelles tallades en regràs. 

Església de Sant Cugat

L'església de Sant Cugat es troba inclosa dins del recinte del castell de Ravós del qual en va ser la capella, formant part del tancament del clos per la banda de ponent. És un edifici d'un sola nau i absis semicircular amb bandes i arquets llombards. Al costat esquerra de la nau hi ha una capella del segle XVIII que va servir d'accés al temple durant molts anys. La construcció de la sagristia és moderna. L'interior del temple presenta una volta de canó lleugerament apuntada amb quatre arcs torals fets amb carreus. Les parets interiors de la nau són rematades amb una senzilla cornisa de pedra amb motius ornamentals i figuratius. La façana sosté el campanar de planta quadrada i coberta piramidal. A la volta del presbiteri es conserven unes pintures romàniques de l'anomenat Mestre de Ravós del segle XIII que representen el Pantocràtor i els quatre evangelistes amb els símbols del sol, la lluna i dos àngels.
Es conserva el forrellat de ferro forjat de la porta de l'església antiga. La fusta és de xiprer, el pany es veu apedaçat i clavat diverses vegades. El forrellat, molt senzill, no té més ornamentació que les tres incisions d'una de les anelles que el subjecta al batent.

Notícies històriques:

Castell palau. Documentat el 1116. Castell de l'ardiaca.
Fou construït durant els segles XII-XIII i, segons Riquer i Monreal, formava part de la línia defensiva situada al nord de Girona, que a més era completada pels castells de Medinyà i Sant Julià de Ramis.
Durant molt temps fou de senyoria eclesiàstica, que el 1359 era propietària de pràcticament tot el poble. Més tard amb la desamortització, el segle XIX el castell esdevé casa de pagès.

Església de Sant Cugat

Originàriament havia estat capella del Castell de Ravós, que en bona part encara es conserva al seu costat. Les pintures murals del presbiteri que han estat restaurades daten del segle XIII. El seu autor hauria estat un artista itinerant conegut amb el sobrenom de Mestre de Ravós.
A la nau hi havia una trona esculturada que es destruí amb la Guerra Civil i posteriorment fou burdament reconstruïda.
Aquest nucli era esmentat amb la forma llatina "rogationibus" des de 1144 i l'església i el castell eren propietat del Capitol de Girona i s'hi anava en peregrinació a fer-hi les seves rogatives en temps de calamitats.

*****************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.portalgironi.cat/index.php/patrimoni/patrim-plaestany/patrim-plaestany-cornella/patrim-plaestany-cornella-tavos-castell

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-ravos-del-terri-cornella-del-terri

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/01/castell-de-ravos-cornella-del-terri-pla.html

https://www.catalunyamedieval.es/castell-de-ravos-pla-de-lestany/

https://castellsifortificacions.cat/castell/castell-de-ravos-del-terri/

https://turisme.plaestany.cat/item-turistic/castell-de-ravos-del-terri/

*****************************************************

TORRE LLORETA o CAN SIXT DE LA TORRE

CALONGE - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

*************************************************

Enllaç amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=27&consulta=MCU0KzE3MDM0MCU=&codi=668

Època: segle XIII a XV

Descripció:

Masia situada a 1 kilòmetre de la vila de Calonge, a la confluència de la riera del Tinar i de la riera del Jonc. Era un petit castell convertit en masia, amb una torre al costat nord. Segons una altra interpretació, es podria tractar, ja en origen, d'un mas fortificat.
La torre, que és de planta quadrada (4,30 x 4,37 metres), té tres plantes i terrat, fa una alçada d'uns 16 metres i està bastida amb pedra llicorella i carreus de granit als angles. La porta d'accés és a la part baixa i la coberta és de volta de canó amb una trapa. El nivell superior, de gran alçada, té al costat de migdia la poterna d'arc de mig punt adovellada i, més amunt, una sagetera. La coberta d'aquest nivell, també de volta, té una trapa que comunica amb el tercer nivell, que és de sostre pla. L'últim tram de la torre ha estat reconstruït. Al pis inferior hi ha ubicada una banqueta que té inserides dues tines d'emmagatzematge.
Del mur de defensa del primer edifici fortificat del conjunt de Torre Lloreta en resten diferents llenços integrats al mur de façana de l'actual masia i en el mur perimetral de tancat del pati posterior. En aquesta façana encara són visibles una desena d'espitlleres.
A la sala central del mas s'ha localitzat una arcada corresponent a la primera fase constructiva, d'arc ogival rebaixat, construïda amb dovelles. A les sales del sud-est es conserven cinc festejadors. A la sala principal es conserva un armari d'obra encastat a la paret i decorat amb rajoles decorades artesanals, del segle XVII o XVIII.
Algunes teules i rajoles del ràfec presenten dibuixos pintats.

Notícies històriques:

Per les característiques de la construcció aquesta edificació es pot datar al segle XIII, però manca documentació que ho confirmi. Un recent estudi arqueològic, realitzat per l'arqueòloga Maribel Fuertes Avellaneda, ha permès conèixer l'evolució cronològica d'aquest mas. Això no obstant, l'edifici presenta un rebaix general, realitzat durant les obres de reforç de la fonamentació de l'any 1997, que fa que no s'hagi pogut recuperar l'estratigrafia arqueològica dels nivells d'ocupació i construcció de la primera fase de l'edificació. Aquests nivells haguessin permès la datació exacta de la primera ocupació.
Aquesta primera construcció, amb diverses modificacions puntals realitzades entre els segles XIV i XVI, fou objecte d'una gran ampliació i transformació al segle XVII. Ben entrat el segle XVIII es va acabar de configurar, en gran part, l'aspecte actual de la masia. Petites modificacions posteriors varen continuar evolucionant els espais fins al moment del seu abandonament, ben entrat el segle XX.
Els estudiosos de Calonge, P. Caner i L. Vilar, han apuntat que devia ésser una fortalesa bastida pels comtes-reis per vigilar els seus feudataris del castell de Calonge. Una altra teoria és que fos una fortalesa subsidiària del castell de Calonge.
Al segle XIX en fou propietària la família Reixac i era coneguda com a Torre d'en Reixac. Després va pertànyer al Sr.Joanola que hi tenia un masover de nom Sixte Palet, motiu pel qual, avui, és coneguda popularment per Can Sixt de la Torre.

*************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.facebook.com/TorreLloreta/

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14033

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14034

*************************************************

 

DOLMEN DEL MIRGOLER

CAPMANY - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

Tipus de sepulcre indeterminat, possiblement de corredor amb cambra rectangular curta i passadís ample o petita galeria catalana en forma de U. Croinologicament es pot situar entre el neolític mitjà i el calcolític.

Prop del dolmen es poden veure les restes del que va ser el mas de can Calillo

***************************************************

Enllaç amb informació:

http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=5&consulta=MCU2KzE3MDQyNyU=&codi=13404

Es tracta d'un possible sepulcre de corredor amb cambra rectangular curta i passadís ample o petita galeria catalana en U fet amb pedres de granit. La cambra conserva tres lloses i no s'observen restes d'enllosat. Les seves dimensions són 1,55 metres de longitud per 0,9 metres d'amplada i 0,7 metres d'alçada. No es pot veure el tipus d'accés a la cambra i el túmul tampoc és perceptible. Està integrat en una antiga paret de feixa que segurament hauria aprofitat l'amuntegament de pedres del dolmen.
Fou descobert l'any 1986 per Josep Laporta i Guisset. No s'ha realitzat mai cap tipus d'intervenció arqueològica que permeti ampliar les dades sobre aquest megàlit.
Per la tipologia arquitectònica, Tarrús (2002) el data dins la primera meitat del III mil·leni aC.
El seu estat de conservació és bo.

***************************************************

Altre enllaç amb informació:

https://www.digitalnatura.org/details.php?image_id=36400

***************************************************

 

PEDRA DRETA DE COMANERA II 

CAPMANY - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Molt poca informació he trobat d'aquesta pedra, si algú en té, està convidat@ a deixar els seus comentaris en aquesta pàgina, moltes gràcies.

Possible menhir de granit de 1,5 m. d’alçada

***********************************************************************