Seguidors

dimecres, 7 de juny del 2023

CASA ARBOIX o CASA JAUMET

VILANOVA i LA GELTRÚ - EL GARRAF

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/









****************************************************
Al catàleg de l'inventari del patriomoni històric, arquitectònic i ambiental publicat per l'Ajuntament diu:

Època: Reforma de la finca a l’any 1885. Arquitectura del romanticisme neoclàssic.

Autor: Josep Fabrés i Fontanals, mestre d’obres

Promotor: Antoni Arboix (de la reforma)

Descripció: Edifici entre mitgeres, originàriament d’habitatge unifamiliar i actualment emprada com a local comercial i magatzem. Edifici de planta rectangular compost de planta baixa, dues plantes pis i planta sota-coberta i soterrani. Coberta plana accessible de la que sobresurt la caixa d’escala. Escala de comunicació entre plantes adossada ocupant la part central. Plantes sota-coberta alineada a façana principal.

Façanes: Façana composada sobre eixos verticals, balcons correguts a les plantes primera i segona i senzills a la planta sota-coberta, balcons i portal allindats, cornisa d’ampla volada i balustrada i elements decoratius. A la planta baixa portal allindat. Guixeries als laterals i capçals de les obertures. Esgrafiats als plans opacs de façana.

Interiors: Planta baixa emprada com a local comercial. A la part posterior escala central d’accés a les plantes superiors. Planta primera emprada com a magatzem del local. Plantes segona i sota-coberta en desús. Pati de llums tancat amb fusteria de fusta en bastant mal estat. Sense interès.

Material: Pedra als balcons, fusta a les fusteries i persianes, ferro fos a les baranes, materials moderns a planta baixa.

Notícies històriques: Josep Fabrés i Fontanals, mestre d’obres, va projectar la reforma i una remunta de la casa propietat d’Antoni Arboix situada al carrer del Progrés número 29, l’actual de Caputxins. El plànol, amb data de 2 de novembre de 1885, porta per títol Reforma de la Fachada y levantamiento de una parte de un piso de una casa propia...

****************************************************

Enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/32828

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=813

****************************************************



 

CASA PANXO FERRER

VILANOVA i LA GELTRÚ - EL GARARF

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 






*****************************************************
Al catàleg de l'inventari del patriomoni històric, arquitectònic i ambiental publicat per l'Ajuntament diu:

Època: Època contemporània any 1883, arquitectura historicista

Autors: Camil Oliveras i Gensana, arquitecte i director d’obres, Bonaventura Pollés i Vivó, arquitecte any 1884: dependències annexes jardí, Miquel Pascual i Tintorer, arquitecte anys 2005-2009: reformes Alfonso de Argila de Chopitea, arquitecte.

Promotor: Francesc Ferrer i Ferret

Descripció: Edifici entre mitgeres d’origen unifamiliar am complementari, ocupant la parcel·la tot un extrem de l’illa. Edifici principal de planta rectangular compost de planta baixa aixecada respecte al carrer, dues plantes pis i una planta golfa que ocupa el terç central de l’edifici. Cobertes planes. Escala central adossada a la mitgera. Galeria posterior de dues alçades sense tancaments. Edifici complementari de planta rectangular compost de planta baixa i una planta pis a la part de façana al carrer del Vapor i de planta baixa i afegits posteriors en planta pis al pati interior. Cobertes a dues vessants i planes.

Sistema constructiu: Parets de càrrega de paredat comú i totxo. Forja de fusta i revoltó. Pilars de totxo i de foneria.

Façanes: Façana principal de composició simètrica amb obe Portal central i dues finestres laterals a la planta baixa. Balcó corregut de dues obertures a la planta pis i dos balcons simples sense volada a la planta segona. Coronament amb cornisa amb dentellons i barana de terrat. Façana del cos complementari de composició simètrica descompost en tres paraments verticals amb pinyó del parament central vist i finestrals de mig punt.

Interiors: Interiors de la planta baixa conservant la mateixa estructu vestíbul i escala. Planta primera amb artesanats, papers pintats i paviments originals. Planta segona actualment desocupada. Planta golfa ocupada per habitatge. Cos complementari adaptat a dos habitatges.

Elements: Singulars Sostres de la planta l’escala.

Material: Paviments de marbre hidràulics. Columnes de foneria a la galeria. Enteixinats. Reixes de ferro colat i forjat. Pedra.

Espai lliure: Abans del 2005 es conservava l’antic sobretot d’una monumental palmera canària (Phoenix canariensis), una figuera (Ficus carica) antiquíssima, un fals pebrer (Schinus molle) i altre vegetació molt descuidada. A finals del 2006 encara es van detectar una liana de jardí que resistia enfilada a les escales del pati (Ipomoea sp.), restes secs d’heura (Hedera helix), i alguna herbàcia ornamental (Phytolacca americana, Asparagus plumosus, Ricinus communis i Acanthus nobilis). Tot i que el Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú té en compte el seu manteniment, l’actual propietari va obtenir llicència per talar la palmera, la figuera i el fals pebrer, amb la condició de restaurar la palmera, la qual cosa no s’ha fet encara.

Notícies històriques: L’any 1856, es van enderrocar unes cases situades al cap damunt de l’actual rambla, denominada ja Principal l’any 1858, que es va prolongar fins l’actual plaça de Gumà i Ferran l’any 1860. Va ser en aquest nou espai urbà on moltes famílies vilanovines benestants van voler edificar la seva residència. Francesc Ferrer i Ferret (1847-1920), conegut com a Panxo Ferrer era fill de Gregori Ferrer Soler, qui s’havia establert a l’Havana, on va tenir activitats comercials que li van proporcionar una considerable fortuna. Gregori Ferrer, de retorn a la ciutat, va invertir en negocis industrials, comercials i immobiliaris. El fill, Francesc Ferrer, es va establir de jove a l’Havana on es va dedicar a negocis comercials. Va retornar l’any 1875 i va ser accionista de la fàbrica de la rambla, sota la raó comercial Soler, Ferrer y Cía., conseller del Banc de Vilanova, membre de la Junta de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, director de l’Escola d’Arts i Oficis, va impulsar la construcció del pantà de Foix i regidor del grup de tendència liberal als anys 1887 i 1902. També va ser articulista de la vida vilanovina i col·laborador del Diari de Vilanova. L’any 1883, Francesc Ferrer va sol·licitar obres segon projecte de l’arquitecte Camil Oliveras i Gensana, i com a director d’obres l’arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó. L’edifici es va aixecar sobre els terrenys que ocupava el Cafè del Jardí, construït cap a l’any 1854, propietat de Salvador Raldiris. La casa Panxo Ferrer consta de dos volums separats per un jardí. L’edifici principal amb façana a la rambla era el destinat a l’habitatge; el pavelló posterior, destinat a cotxeres, va ser projectat per l’arquitecte Miquel Pascual i Tintorer, dins l’eclecticisme i reminiscències medievalistes, l’any 1884. Durant molts anys, l’edifici va ser la seu del Servei de Correus i Telègraf. L'any 2005, el propietari José Gómez, va sol·licitar obres de reforma de l'edifici principal i restauració de les façanes, segons projecte de l'arquitecte Alfonso de Argila de Chopitea. Les obres van finalitzar l'any 2009.

*****************************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12023

*****************************************************



CASA TERESA i EULÀLIA ROSELL i CAPDEVILA 

Professores de català i d'esperanto, folkloristes i amants de les tradicions

VILANOVA i LA GELTRÚ - EL GARRAF

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/


Aquí van viure i transmetre el seu saber les germanes Rosell, Teres i Eulàlia, grans pedagogues. Març 2009



*********************************************
Al catàleg de l'inventari del patriomoni històric, arquitectònic i ambiental publicat per l'Ajuntament diu:

Època: probablement segle XVII

Autors: reformes, Josep Maria Miró i Guibernau, arquitecte l’any 1954

Descripció: Es una casa que, en el seu origen, tenia l’accés pel carrer Major, amb una portalada de cancell en arc de mig punt amb dovelles. Aquest portal ha estat anul·lat perquè segurament en la reforma es va fer una nova escala, es van refer las finestres del carrer de Sant Josep i es va eliminar la torratxa. La casa actualment és de dos pisos, amb paraments estucats de nou amb colors sienes rosats, i al carrer Joaquim Mir existeix una terrassa en cantonada, porxada amb arcs carpanell, amb embigats de fusta i llates. Cal destacar els guarda cantons i reforços de cantoneres. Terrat pla.

Notícies històriques: La configuració actual de la casa Germanes Rosell és de l’any 1954, quan es van realitzar les últimes reformes. No podem documentar els seus orígens, però molt possiblement són molt antics, tal com ho va indicar l'arquitecte Josep Maria Miró i Guibernau en la memòria de les reformes de 1954. A la façana del carrer Major número 44, antiga entrada principal de la casa abans de 1954, es conserva un arc de portal d'entrada del segle XVIII o anterior, característic del carrer Major, un dels carrers més antics de la Vilanova de Cubelles. L'actual entrada a la casa per la façana del carrer de Sant Josep es va realitzar en les reformes de 1954. Al Plano de Villanueba y Geltrú con sus immediatos terrenos de 1751, la parcel·la que ocupa la casa Germanes Rosell ja era edificada. A finals de l’any 1895, el propietari de la casa era Francesc Rosell i Fuster, procurador i administrador de la família Samà, qui tenia la seva residència familiar al mateix carrer, al número 54 i 56. En aquesta casa van viure les filles de Francesc Rosell i Fuster, les germanes Teresa (1872-1954) i Eulàlia Rosell (1879-1953), com ho recorda la placa commemorativa a la façana del carrer de Sant Josep. En aquesta casa i a l'Ateneu Vilanoví, les germanes Rosell es van dedicar a l’ensenyament, especialment de la llengua catalana i de l’esperanto. A més de l'activitat docent, les germanes Rosell van desenvolupar una intensa activitat cultural i social; defensores de la cultura catalana i de la recuperació de les tradicions locals, casa seva va esdevenir un museu producte de les seves recerques relacionades amb el folklore i la cultura popular i religiosa, part del qual es va incorporar a l'Arxiu de l'Orfeó Català de Barcelona.

Alfonso Roure, veí de Barcelona, es va dirigir a l'Ajuntament, l'11 de maig de 1954, per sol·licitar llicència d'obres en tant que ... desea reformar su dicha casa de la calle Mayor 44, para su utilización para diversas viviendas, según proyecto adjunto... signat el plànol i la memòria per l'arquitecte Josep Maria Miró i Guibernau, el 6 de maig de 1954. En la memòria, l'arquitecte indica que ... Esta casa en su fachada recayente a la calle Mayor está algo adelantada con respecto de la línia allí adoptada..., un element més que manifesta l'antiguitat dels orígens de la casa. També assenyala que De estas fachadas se respeta integramente la correspondiente a la calle Mayor... Les reformes van modificar els interiors de la casa, l'entrada principal del carrer Major es va habilitar com a botiga, a la façana del carrer de Sant Josep es van obrir noves finestres i va ser enderrocada la seva torratxa, tal com s’indica a la memòria.

*********************************************

Enllaços amb informació:

https://www.patrimonivng.cat/patrimoni/germanes-rosell-teresa-i-eulalia-rosell-i-capdevila

https://www.vilanova.cat/doc/doc_20315953.pdf

*********************************************






CAN RICART

VILANOVA i LA GELTRÚ - EL GARRAF

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 







********************************************
Enllaç amb informació:

Època: inici segle XX

Autors: Josep Font i Gumà

Descripció: Construcció de grans dimensions, de planta baixa i dos pisos amb terrat a la catalana. Fa cantonada. La façana al carrer de Sant Joan és més llarga que l'altra i presenta la porta d'entrada a l'habitatge, així com una segona porta d'arc de mig punt. És remarcable l'ús del maó vist com a element decoratiu a obertures, cartel·les i barana del coronament, la tribuna de ferro que dona al carrer de Sant Joan i les pintures del vestíbul, força malmeses. La façana lateral és similar a la principal.

Notícies històriques: L'any 1901, el propietari, Josep M. Ricart, va sol·licitar permís d'obres per efectuar reformes a l'edifici, segons projecte de l'arquitecte Josep Font i Gumà.

********************************************

Altres enllaços amb informació:

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/02/la-casa-ricart-de-vilanova-i-la-geltru.html

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/vilanova-i-la-geltru/tots/casa-ricard-forn-la-montserratina-josep-anton-ricart-nin

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/josep-font-guma

********************************************




CASA FREIXEDES o CASA SEGIMON

VILANOVA i LA GELTRÚ - EL GARRAF

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 


















*********************************************
Al catàleg de l'inventari del patriomoni històric, arquitectònic i ambiental publicat per l'Ajuntament diu:

Època: Època contemporània, any 1872, arquitectura del neoclassicisme romàntic.

Autors: Josep Salvany i Juncosa, mestre d’obres

Promotor: Antoni Freixedes

Descripció: Edifici d’habitatges plurifamiliars entre mitgeres que ocupa un extrem d’illa i té tres façanes a carrer. Edifici de planta sensiblement rectangular compost de planta baixa, entresolat i dues plantes pis sota coberta plana de la que sobresurt la caixa d’escala que es converteix en torratxa-mirador. Accés principal pel carrer de Sant Antoni a través d’un vestíbul de doble alçada. Torratxa de planta quadrada amb coberta de pavelló i finestres coronelles de mig punt a cada parament.

Sistema constructiu : Parets de càrrega de totxo. Forjats amb bigues de fusta i revoltó ceràmic. Escala de volta a la catalana.

Façanes: Façanes composades segons eixos verticals. Planta baixa amb obertures d’arc deprimit còncau i portalada de mig punt. Planta principal amb balcó corregut fent cantonada amb llosa de pedra i obertures d’arc carpanell igual que les del pis superior. Motllures i cornises recorrent el perímetre de la façana. Coronament amb barana de matxons d’obra i balustres ceràmics.

Interiors: Planta baixa amb l’accés, magatzems i botiga. Plantes pis ocupades per habitatges amb interessants sostres amb rosasses i motllures a les plantes primera i segona. Escala de pedra artificial.

Elements singulars: Vestíbul de doble alçada amb arcs central i laterals i guixeries d’interès. Claraboia rectangular amb guixeries. Torratxa-mirador.

Material: Pedra de sòcol de la planta baixa. Reixes de ferro forjat. Restes de diferents oficis. Ceràmica als balustres, coberta, torratxa... Ferro colat a les baranes. Paviments hidràulics. Guixeries. Pedra a les lloses dels balcons.

Dades històriques: L’any 1872, Antoni Freixedes, va sol·licitar obres segons projecte del mestre d’obres Josep Salvany i Juncosa. La casa Freixedes destaca dins el tramat urbà de la Vilanova antiga pel seu volum considerable ja que ocupa tot un extrem d’una illa de cases amb façana als carrers de Sant Pere, el de Montserrat i el de Sant Antoni. La casa Freixedes s’emmarcava dins el que es denominaven cases de renda, nova tendència de tinença, en les que el promotor edificava el seu edifici ocupant la planta principal i llogava la resta de plantes  molt usuals a la ciutat a finals de segle XIX. En la composició de l’edifici, Josep Salvany i Juncosa va utilitzar recursos propis del neoclassicisme, incorporant elements estructurals de ferro colat dins la tradició de l’arquitectura catalana de l’època.




*********************************************
Enllaços amb informació:


*********************************************












dimarts, 6 de juny del 2023

CASA SAMÀ

VILANOVA i LA GELTRÚ - EL GARRAF

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 















************************************************
Al catàleg de l'inventari del patriomoni històric, arquitectònic i ambiental publicat per l'Ajuntament diu:

Època: Època contemporània, any 1862, arquitectura del neoclassicisme romàntic.

Autors: Josep Salvany i Juncosa, mestre d’obres

Promotor: Joan Samà i Martí

Descripció: Edifici entre mitgeres amb façanes a dos carrers sensiblement paral·lels. Originàriament unifamiliar, reconvertida en plurifamiliar. Edifici de planta sensiblement rectangular compost de planta baixa, principal i dues plantes pis sota coberta en plana i en part a dues vessants. Escala principal substituïda i vestíbul en desús. Cos lateral d’una única planta amb pèrgola superior d’arcades de mig punt.  

Sistema constructiu : Parets de càrrega amb paredat comú i totxo. Forjats de bigues de fusta i revoltó ceràmic. Coberta de teula àrab i terrat a la catalana.

Façanes: Façana principal amb obertures composades amb set eixos verticals. Descomposició horitzontal, entres parts: Parament de la planta baixa amb sòcol formant encoixinats i portals, parament central amb balcons, cornisa i pilastres de dues plantes d’alçada i parament de coronament amb balcons i barana del terrat. Façana posterior de composició simètrica amb obertures allindades i d’arc rebaixat.

Interiors: Vestíbul amb arcs de mig punt, columnes de marbre i voltes d’aresta rebaixada. Restes d’estucats al foc, fonts de marbre, guixeries als sostres.

Material: Pedra de sòcol de la planta baixa. Reixes de ferro forjat. Restes de diferents oficis.

 Dades històriques: La casa Samà és al carrer Major, número 54-56, el primer de la Vilanova antiga que seguia l’antic camí ral de Barcelona a Tarragona per la costa. La parcel·lació antiga, estreta i allargada, encara és present en moltes de les cases d’aquest carrer, de la qual no participa el gran volum de la casa Samà. L’any 1862, Joan Samà i Martí va comprar la casa de Joan Álvarez i com indica un document de l’Arxiu Comarcal, sobre la propiedad de Juan Álvarez ha adquirido la contigua propia Maria Almirall y Andreu.

Joan Samà i Martí era un indiano establert comercialment a l’Havana i el principal exportador de vins vilanoví de la dècada de 1860. Al retornar a la ciutat es va dedicar tant a l’exportació de vins, com a formar un important patrimoni immobiliari. Va adquirir patis per urbanitzar, com l’hort dels carmelites descalços i també cases velles que rehabilitava, com la pròpia, la casa Samà. Va invertir en la línia fèrria Barcelona-Tarragona, soci de l’empresa Samá, Raventós y Cía. encarregada de la distribució d’aigües a la població i creà amb altres dos socis les anomenades Herrerías de DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ M. Claver, R. Lacuesta, J. Marsé, J.M. Pujol, I.Vilamala 2009-2010 Vilarodona, on es fabricaven els cèrcols de les bótes que s’utilitzaven posteriorment en el comerç. Sobre els edificis de la seva propietat es va construir, l’any 1853, la seu del Círculo Vilanovés, l’actual Foment Vilanoví. L’any 1862, en Joan Samà i Martí va sol·licitar obres de reforma de la façana principal, d’estil neoclàssic, i l’addició d’una planta i golfes, segons projecte del mestre d’obres Josep Salvany i Juncosa. També es van realitzar reformes a la façana posterior i construcció d’una galeria d’arcades, també segons projecte de Josep Salvany. L’edifici conserva els signes de riquesa del seu passat a les façanes, on destaca el treball de forja de les balconades i reixes. Posteriorment, els interiors de la casa Samà es van adaptar en plurifamiliar desvirtuant la primitiva distribució que ha arribat avui subdividida en nombrosos habitatges.

************************************************

Enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12008

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=626

************************************************