Seguidors

dissabte, 13 de juliol del 2024

PARC DE LOURDES

ARENYS DE MAR - EL MARESME

 Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/














En testimoni de gratitud a D.Dolors Dillet i Palé, fundadora d’aquesta gruta de Lourdes 19 d'octubre de 1958.

Segons expliquen les cròniques, l’origen d’aquesta gruta es deu a la promesa feta a la Verge per Dolors Dillet i Palé, en el transcurs d’una greu malaltia. Com a acció de gràcies per la seva curació, a principis dels anys vint es van començar a recollir donatius i almoines per a construir aquell espai de pietat i devoció a cel obert. Ajudaren a Dillet tres arenyencs més, també devots de la Verge de Lourdes: Salvador Niella, Joan Sagrera i Coca i Marià Castells i Simon. Tots ells, com a administradors perpetus, fundaren el patronat que havia de vetllar per a què aquella causa tirés endavant.




**********************************************
Enllaç amb informació:

Estil : Contemporani

Època : Segle XIX

Descripció:

Està dividit en diversos espais, aprofitant les antigues feixes. Al davant de la masia, es conserva encara l’era de pedra i unes escales que donen accés a un espai superior on hi ha una reproducció o rèplica de la cova on fou trobada la Mare de Déu de Lourdes, amb bancs de pedra per al recolliment espiritual i unes escales que menen a un púlpit de pedra. La cova, amb l’altar al seu interior, i les imatges religioses, està protegida per una tanca de ferro amb un barri que permet obrir i tancar. L’espai està envoltat per una tanca de xiprers i uns plàtans per donar ombra a l’època de més calor. La part central i zona de bancs té un enllosat irregular de pedra d’esmolar.

Al davant de la casa, hi ha un parc amb jocs infantils ombrejats per grans pins eucaliptus i plàtans com a arbres destacables i taules amb bancs de fusta per a dinar o berenar.

En un altre indret, per sobre de la casa, a mà dreta, destaca una font a la qual s’hi accedeix per unes escalinates. En el seu capçal s’hi llegeix l’any de construcció “1933”. Té dos brolladors anul·lats des de ja fa anys. Al dessota, hi ha una pica feta d’obra. El sobreeixidor està situat al bell mig del segon graó i protegit per una reixeta de ferro.

A ambdós costats de la font, hi ha una banqueta de pedra per seure-hi. A mà esquerra, al peu de les escales, una caseta d’obra amb portella de fusta que podria correspondre a un pou i una segona font, molt més petita, feta tota ella de pedra. La vegetació que l’envolta és l’alzinar i destaca una figuera a mà dreta, a tocar d’una escala que volta per darrera la font i una morera relativament jove.

També s’observa, sobretot al voltant de la casa, diverses mimoses, llorer i algun tamariu.

Entre els fanals moderns que hi ha en diversos indrets del parc, destaquen per la seva bellesa, les de forja modernistes, a proximitat de la casa i al peu de les escales.

Cada any s'hi celebra l'aplec sardanista.

Història:

L’any 1922 dos arenyencs de Munt van fer el pelegrinatge a Lourdes (França). En tornar al seu poble varen voler difondre la devoció recollint diners per sufragar una rèplica del santuari francès, que fou ofrenada a la parròquia de Sant Martí el 15 de juliol del mateix any. La senyora Lluïsa Colomer promou la devoció en el poble. Una veïna del poble, Francesca Sabater, vídua Font, feu donació de sis-cents metres quadrats de terreny, entre ells el Sot de Sobirans i el bosc de can Amar, per tal que es pogués construir una rèplica de la cova on s’aparegué la Mare de Déu de Lourdes o de Lorda. Les obres anaren a càrrec del germans Brecha i l’altar és obra de Francesc Cusachs. Un cop les obres enllestides s’inaugurà el 21 d’abril de 1924.

**********************************************

Altres enllaços amb informació:

https://fontsaigua.com/2015/09/24/avui-visitem-el-parc-urba-de-lourdes-darenys-de-mar/

https://museu.arenysdemar.cat/sites/default/files/Els%20Castells_0.pdf

**********************************************




divendres, 12 de juliol del 2024

CONVENT DE LES CLARISSES

ARENYS DE MAR - EL MARESME 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/












************************************************
Enllaç amb informació:

Estil : Contemporani, modernisme

Època : Segle XX Any 1905

Autor : Salvador Oller i Padrol

Descripció:

Convent format per una sèrie d'edificis entre els quals destaca l'església, les dependències del propi convent, una masoveria i un jardí.

L'església és de planta rectangular amb façana al carrer de Santa Clara, d'una sola nau amb el cos que sobresurt en alçada de la resta de l'edifici. La coberta és a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. L'entrada és de llinda recta amb arc ogival al damunt, tot emmarcat amb una filera de maons. L'accés està elevat del pla del carrer i cal pujar quatre graons. En el timpà hi ha un plafó ceràmic obra de Doy (1991) on es pot veure Sant Francesc i Santa Clara, fundadors de l'ordre, amb el calze i el cos de Crist entremig i en un pla més elevat. Al fons es veu una ciutat. A la part inferior s'hi pot llegir: "MONESTIR DE SANTA CLARA".

Damunt l'entrada hi trobem un rosetó o rosassa amb un magnífic vitrall. El rosetó també està emmarcat amb una faixa de maons vistos. El parament és llis però el sòcol, els laterals, el coronament i una franja divisòria central estan fets amb maó vist sobresortint, igual que el rosetó i la porta. El coronament és triangular, amb la cornisa dentada de maons, tot presidit per una creu.

A banda i banda de l'església, hi ha sengles edificacions adossades. A l'esquerra hi ha un cos de planta baixa i pis, amb una porta d'accés en planta baixa i una finestra al costat. A la planta pis, dues finestres, una geminada i l'altra no. A la dreta, hi ha una altra entrada i la resat d'obertures s'alineen simètricament en onze eixos de verticalitat, definits per sengles finestres en planta baixa i pis.

La coberta és a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. El parament segueix el mateix programa ornamental que el de l'església: llis, amb sòcol, emmarcaments i coronament de maó vist. Les finestres del primer pis i les de la planta baixa s'uneixen amb dues fileres ornamentals de maons i al mig s'hi disposa una creu, també formada per maons. Cada eix de verticalitat està coronat una mena de capcer escalonat. A sota, un respirador de la cambra d'aire.

S'està reformant per acollir-hi la biblioteca municipal, actualment ubicada a Can Juncosa.

Història:

Fundat per la congregació de les Clarisses, que eren monges de clausura. Es dedicaven a rentar i planxar la roba blanca que els portava la gent d'Arenys. També els portaven ous quan hi havia un casament a la família, perquè resessin per desitjar que el matrimoni anés bé i, si a més a més podia ser, que no plogués el dia del casament.


Salvador Oller i Padrol (Barcelona, 1871 – Barcelona, 26-01-1907)

************************************************


************************************************

Altres enllaços amb informació:




************************************************


 



dijous, 27 de juny del 2024

CAL TERRA o CASA BOVERS

GELIDA - L'ALT PENEDÈS 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/


La masia de Cal Terra forma part del nucli primitiu de Gelida -aquest del segle XIII- a l’entorn de la capella romànica de Sant Miquel (avui desapareguda i que ocupava el lloc de l’església actual). L’era de la masia arribava fins a la rectoria. A la finestra central de la façana hi figura la data de 1633, però sabem que és més antiga ja que s’esmenta en un inventari de l’any 1596 com a casa Bovers, reconeguts sastres de Gelida. Al pati, on durant anys s’hi va coure l’escudella de Santa Llúcia, s’hi conserva un pou.





*****************************************
Enllaç amb informació:

A l'any 1578 ja existia una casa al nucli de Sant Miquel que podria ser cal Terra: La casa del sastre Pere Bover. En un inventari de l'any 1596 ens diu "...una casa situada en la parrochia de Gelida al lloch de St. Miquel sufraganea de Gelida...". En el capbreu, en molt mal estat, de 1598 ens diu que Elisabet Civil, vda. de Pere Joan Bovers i Font del Puig, fill de l'anterior, sastre, i el seu fill Pere Joan Bovers i Civil, sastre, esmenten una peça de terra al lloc de St. Miquel per edificar una casa que podria ser la que en un pergamí (núm. 52) de l'any 1633 que conserva la família ens parla de l'establiment d'una casa gran, potser la nova, l'actual cal Terra, i diferents peces de terra (les Ribes, i dues més als llocs del Mallol i el Pèlag) als Bovers. Els Bovers ja són presents, com hem vist, a Gelida com a sastres abans de 1565. En Pere Bovers, francès i sastre, el primer que hem esmentat, i que casa amb una de cal Font del Puig. Els Bovers o Bover, són oriünds d'Alou, bisbat de Comenges (Regne de França). A més de l'inventari de l'any 1596 n'hi ha un altre de l'any 1668 ens diu les següents distribucions: Primo ala entrada dela dita casa, al manjador, a la cuyna, al pastador, ala botigueta, al seller, ala estància del cup, dalt ala sala, continua a l'any següent: Primo ala cambra que en Joan Alegre dorm, ala cambra del sastra, ala cambra dels hostes, ala cambra dels mossos, ala botiga delblat, auna caxa dolenta quey ha ala cuyna hy ha lo següent. 

La pubilla Magdalena Bovers i Llopard del mas Osset, casa, el 1642, amb l'hereu de can Terme de la Parra, Joan Terme, mentre que una germana dita Paula casa amb l'hereu de ca n'Alegre, de Castellví de Rosanes, Joan Alegre i Montmany de Sobrerroca, el 1650. A partir de les hores els Alegre alternen a viure entre Gelida i Castellví fet que un segle més tard, 1760, es produí un plet i una concòrdia entre els Casanoves i els Alegre, en concret entre Maria Romegosa, pubilla, vda. de Ramon Casanoves, de cal Terra de St. Pere de Lavern, Subirats, i Francesc Alegre i Mata, sobre la possessió de les següents cases: Cases de Pere Joan Bovers (la casa Gran, ben segur que és cal Terra actual), la Taverna i la caseta Xica. En Francesc Alegre el 1736 en no poder demostrar la propietat de cal Terra els senyors de Gelida li atorgaren nova carta precària.

Sobre una taverna a Gelida, l'any 1640, trobem un Guillem Baurís, d'origen francès, com a taverner. Ignorem si és la mateixa, però era segurament situada al nucli de Sant Miquel.

*****************************************

Altre enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/2660

Època: segle XVII

Descripció:

Construït el 1633, segons la data gravada a la finestra central, aquest casal de planta rectangular, consta de planta, un pis i golfes, amb teulada a dues vessant. Cal remarcar, i després d'unes desafortunades modificacions, el portal dovellat d'accés, l'entrada i la gran sala superior i un preciós pou al pati enjardinat.

*****************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8020

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=15945

https://estimadaterra.wordpress.com/2023/08/05/cal-terra-de-gelida-alt-penedes/

*****************************************

 




ESGLÉSIA DE SANT CUGAT

FORNELLS DE LA SELVA - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 



















La parròquia de "Fornell i Fornellet" existia ja l'any 882 abans del 1000 prengué el nom de Fornells. Té per patró Sant Cugat, màrtir barceloní del segle IV. El temple de formes sgòtiques, es construí entre 1578 - 1610, el campanar s'acabà el 1620 i la capella lateral del Roser el 1653.










*************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XVI

Descripció:

Església d'una sola nau amb elements poc remarcables a l'interior, però molt interessants a l'edifici exterior. Destaca per la seva dimensió el campanar, esvelta torre octogonal de carreu acabada amb una agulla i tenint la base de planta quadrangular; en una de les cares presenta un rellotge de sol. En la seva part oposada hi ha una torre de vigia -garita volada-. El frontis és la part més important a nivell artístic.

Notícies històriques :

Dita església parroquial ja apareix documentada el 1032, en la donació d'un alou del terme de Fornells que féu Eribau, vescomte de Cardona i ardiaca de Girona, al prevere Guadamir. El lloc és esmentat però des del 922. El temple actual és de la segona meitat del segle XVI, de tradició gòtica amb elements renaixentistes i fortificat.

*************************************

Altres enllaços amb informació:

https://fornellsdelaselva.cat/guia-del-poble/llocs-dinteres/esglesia-parroquial/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-cugat-de-fornells-fornells-de-la-selva

https://www.pedresdegirona.com/girones/sant_cugat_fornells.htm

https://www.gnomonica.cat/inventari/bd_detall.php?numero=2358&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=698&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE=

https://www.gnomonica.cat/inventari/bd_detall.php?numero=2851&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=698&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE=

*************************************