Seguidors

divendres, 31 de gener del 2025

CASAL MASFERRER-PERPINYÀ

GRANOLLERS - EL VALLÈS ORIENTAL 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/







***********************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XVI

Descripció:

Edifici amb diversos habitatges que deriva d'un primitiu palau de l'època del final del gòtic i principi del renaixement, el qual conserva diversos elements decoratius renaixentistes, tot i haver estat molt transformat en els segles posteriors. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a dues vessants. La façana és plana, de paredat comú arrebossat amb balcons lleugers de pedra d'arc pla, sobre successius eixos de composició vertical molt accentuada, que no trenquen el seu caràcter de façana plana. A la part central la façana conserva un finestral renaixentista plateresc.

El primitiu palau s'estructurava al voltant d'un pati central amb escales d'accés a la planta noble, el qual s'ha conservat parcialment. D’acord amb les fotografies antigues, l’escala d’accés hauria estat originàriament orientada a la inversa que a l’actualitat, amb el tram inferior perpendicular a la façana i el superior paral·lel a tocar d’aquesta. De fet, aquesta part de la planta baixa ha estat objecte de continues reformes que fan evident una incoherència respecte a les plantes superiors. En algunes de les seves estances aquest casal conserva una luxosa decoració que és testimoni del seu passat nobiliari. L'edifici compta amb els següents elements destacables:

1. Façana principal. Planta noble. Finestra d'estil renaixentista plateresc, acabada amb llinda monolítica decorada amb un motiu heràldic, que és l'escut dels Masferrer, format per una banda amb tres ferradures de sable acompanyada de dues estrelles. És sostingut a banda i banda per sengles lleons rampants. Els brancals també són decorats amb el cap d’una figura femenina a la part superior del brancal nord i un angelet a la del brancal sud. La part inferior dels brancals és també decorada amb motius geomètrics.

2. Pati interior. Planta noble. Porta d'estil plateresc català, situada al capdamunt de l’escala principal. Està acabada amb un arc carpanell decorat amb un motiu idèntic al de la finestra de la façana, per sota d’un guardapols motllurat i ondulat que arranca de sengles mascarons amb representació d’angelets.

3. Pati interior. Planta noble. Finestra situada a tramuntana de la porta descrita més amunt. Està acabada amb un arc rebaixat amb guardapols ondulat a l’interior del qual es troba un escut aguantat per sengles angelets. Impostes amb representació de quadrúpedes alats.

4. Interior de l’immoble. Planta noble. Porta acabada amb llinda plana i guardapols ondulat recolzat en sengles impostes amb representació de caps humans.

Història:

La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat sud. Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels porxos que es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en Sastre.

Pel que fa a aquest edifici en particular, segons un estudi de topografia històrica de Granollers es tractaria d'una casa-palau originària d'època gòtic renaixentista. L'existència de l'escut de la família Masferrer, format per una banda amb tres ferradures de sable acompanyada de dues estrelles, demostra que havia pertangut a aquesta important nissaga de Granollers. Els Masferrer eren hostalers de Granollers a la segona meitat del segle XV i també van ocupar càrrecs al govern municipal. En un capbreu de les propietats dels Jesuïtes de Betlem, de 23 de març de 1584, s’esmenta que Francesc de Masferrer, burgès de Granollers, posseïa unes cases i un celler que obrien la façana occidental al carrer del Sastre. Durant el segle XVII els Masferrer es van emparentar amb la família nobiliària dels Perpinyà, i això va donar lloc a la nissaga Masferrer-Perpinyà. De fet, l'edifici també és conegut amb la denominació Casal Masferrer-Perpinyà.

Durant la Guerra de Successió, el 30 de gener de 1710 l'arxiduc Carles, pretendent a la Corona Espanyola, va fer parada a Granollers i va sopar a can Perpinyà-Masferrer. Un membre de la família, Francesc de Perpinyà Sala i Sasala, fou un dels diputats que es va oposar a la capitulació de Barcelona el 1714. Ja a finals del segle XIX, en aquest edifici hi tenia la seva seu el Casino Terpiscore. 

Pel que fa a l'evolució concreta del casal, amb les dades que en coneixem és difícil precisar-la. Probablement fou reformat en múltiples ocasions al llarg dels segles posteriors. Ja al segle XX, fou objecte d’una reforma a la dècada de 1980.

***********************************************

Altres enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28977

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16054

***********************************************

 














HOSTAL DEL LLEDONER DE BAIX 

GRANOLLERS - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/






********************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XIX

Descripció:

Masia àmpliament reformada al segle XIX com a hostal de camí ral, ara de propietat municipal i reconvertida a nous usos.

És un edifici de planta rectangular, que fa cantonada als carrers Lledoner i Corró. Consta de planta baixa i pis, amb un cos central que sobresurt i que podria ser el resultat de l’adaptació d’una anterior masia de planta basilical. El cos central és coronat per una cornisa balustrada. La coberta és plana al cos central, i en els laterals a una vessant. Les façanes són planes, de paredat arrebossat amb carreus a les cantonades i als laterals del cos central. El predomini del massís li dóna una expressió compacta. La façana principal es composa en base a un eix d’obertures per cada cos. Al centre hi ha el portal d'entrada, d'arc escarser. Tot i estar situada en una cruïlla la casa presenta una façana principal simètrica i de marcat caràcter representatiu, mentre que les façanes laterals són més austeres, amb obertures petites i aspecte més monolític i menys composat (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).

A la part posterior conserva un petit espai per a jardí – hort, tancat per un mur perimetral amb una porta de reixa de ferro que té decoració floral i la data "1893".

Observacions: 

A la façana hi ha una placa amb la següent inscripció: "En aquesta casa va nàixer el 13 de gener de 1827 Maria Anna Mogas Fontcuberta, fundadora".

Història:

No sabem l’origen d’aquesta casa, que devia tractar-se d’una antiga masia reconvertida en hostal. Al segle XIX funcionava com a hostal, que es trobava al costat del camí ral de Vic. Era conegut també com "l'Hostal", "l'Hostal del Lledoner" i "l'Hostal de Corró”. Era un lloc on feien parada i fonda els carreters i viatgers que feien aquesta ruta. L’edificació devia reformar-se i adaptar-se àmpliament en aquest moment, quan va adoptar la fesomia actual, amb una arquitectura molt uniforme i regular, pròpia del segle XIX. A la reixa d’entrada al pati hi ha inscrita la data 1893, quan s’hi devien fer reformes importants. Cal dir que a l’altre costat del camí hi havia una altra masia anomenada del Lledoner. Ara ja no existeix perquè fou enderrocada amb posterioritat al 2002.

Tal com diu una placa commemorativa, en aquesta casa hi va néixer Maria Anna Mogas i Fontcuberta (1827 – 1886). Fou una monja fundadora de la congregació de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor, i és venerada com a beata per l’Església.

Amb la construcció de la nova carretera que havia substituït el camí Ral al segle XIX es va anar urbanitzant el sector. A finals del segle XIX el nucli urbà de Granollers va anar avançant cap al nord. Del 1880 al 1936 es va urbanitzar al nord del carrer de Minetes cap a les Franqueses i al sud, cap a Palou, pel carrer de Sant Jaume, a una banda, i pel de Lletjós, saltant la carretera de Barcelona fins a l'altura de Cal Curt. El 1887 es delimitava la plaça de la Muntanya i, a la dreta del Congost, apareix la barriada de l'estació del Nord. A llevant, amb les fàbriques dels Torras, la de Can Renom i la del Gas, es basteix el nucli de la carretera de la Roca, amb l'incipient passeig de la Muntanya.

Això donà lloc a l'aparició d'algunes barriades perimetrals de personalitat ben definida, com la del Lledoner. Fins el 1922 el barri del Lledoner pertanyia al municipi de les Franqueses. Aquest barri fou incorporat a Granollers per la llei de 5 d'agost de 1922. En tots aquests motius es va fonamentar l'annexió decretada el 1922, no pas sense l'oposició de l'Ajuntament de les Franqueses.

Eclesiàsticament la barriada del Lledoner pertany a la parròquia de Corró de Vall i celebra pel setembre la festa major, en la qual tradicionalment es ballava l'Espolsada, típica dansa de Corró. Els granollerins solen concórrer a la festa i pràcticament n'han fet una festa major petita, no solament del Lledoner, sinó de tota la ciutat. Actualment el barri del Lledoner continua conservant un cert tarannà propi.


(Corró d'Avall 13 de gener de 1827 - Madrid 3 de juliol de 1886)

**********************************************

Altres enllaços amb informació:




**********************************************



**********************************************






 



dijous, 30 de gener del 2025

MOLÍ DE VENT i AIGUA

FONTANILLES - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa 

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/







***********************************************

Enllaç amb informació:

Època: segle XX
Descripció:

Molí de vent de secció circular d'uns vuit metres d'alçada, construït a principis del segle XX per aprofitar l'aigua que queda embassada en aquesta zona, anomenada també zona de l'estany d'Ullastret,( quan plou queden tots aquests terrenys inundats d'aigua), i convertir-la en electricitat. Actualment està en desús, àdhuc li manquen els braços que el feien funcionar. Està construït amb totxos massissos.

***********************************************




CREU DEL CAMÍ DE LA SALA

LA SALA - FOIXÀ - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

















**********************************************

Enllaç amb informació:

Consta d'un pedestal de tres esglaons circulars, un fust octogonal, el capitell trapezoïdal, sense ornamentació, i la creu pròpiament dita. Aquesta té els braços acabats en flor de llis i les figures de Jesús crucificat, en una cara, i la Mare de Déu a l'altra.

**********************************************



 

CAN SABENC

LA CELLERA DE TER - LA SELVA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 



Casa senyorial de finals del segle XVIII propietat de la família Sabench. Durant molts anys va ser l'edifici civil més gran del poble. La façana lluïa bonics esgrafiats amb motius floralsi estava envoltada per una gran horta emmurallada.


A la façana hi ha aquesta cartell que fa referència a la memòria del poble de la Cellera de Ter i on es fa referència a Can Sabenc que diu:

Memòria d'un poble 
La Cellera de Ter 1936 - 1939

Les colònies de refugiats de guerra a la Cellera de Ter (1937-1939)

Gairebé des de l’inici de la Guerra Civil, l’any 1936, Catalunya va acollir una gran quantitat de desplaçats. La població, sobretot mainada, dones i ancians, fugia dels fronts de batalla a la recerca de refugi.

Molts d’ells provenien del centre de la península, víctimes dels violents combats i bombardejos sobre la capital; o bé eren persones del nord que, amb l’avanç de les tropes franquistes, corrien el perill de quedar aïllats de la zona republicana.

Tot i que, en un primer moment, tant la Generalitat com el Govern d’Euzkadi van responsabilitzar d’aquests refugiats, a mesura que la guerra avançava van haver de ser els mateixos ajuntaments els qui, en molts casos, van acabat fent-se càrrec de la seva alimentació i estada amb recursos propis.

L’anomenada colònia escolar madrilenya va arribar a la Cellera de Ter el dia 4 de març de 1937. Estava formada per cinquanta-un infants i joves d’entre dos i dinou anys provinents bàsicament de la zona de Madrid, i es va instal·lar, amb els seus responsables, a can Sabenc, una casa que havia estat confiscada per l’Ajuntament amb aquesta finalitat.

Els refugiats d’Euzkadi van arribar al poble uns mesos més tard, el 6 d’octubre de 1937. El grup el formaven vuitanta-un adults i cinquanta nens i nenes, el més petit dels quals tenia tan sols dos mesos. Provenien bàsicament del País Basc i del nord de la península i es van instal·lar a ca les germanes, un edifici que les religioses havien abandonat just en esclatar la rebel·lió.

Tot i que no coneixem la data exacta del seu comiat, les dues colònies es van estar al poble fins pràcticament el final de la guerra i no van marxar fins poc abans de l’arribada de les tropes franquistes.

Pel que fa a la colònia madrilenya, sabem que el grup va sortir en camions militars en direcció a França a principis de febrer de 1939, però que molt poc després, a Figueres, va patir un bombardeig de l’aviació feixista italiana.

De la cinquantena de nens i nenes que havien marxat de la Cellera, gairebé la meitat van morir aquella nit entre les runes dels edificis on dormien. La resta van creuar la frontera a peu i van ser internats durant anys en camps de refugiats.


Grup de nens refugiats de la colònia escolar madrilenya arribats el 4 de març de 1937 i instal·lats a can Sabenc.






**********************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XVIII

Descripció:

Es tracta d'un gran casal, la casa pairal pertanyent a la família Sabenc, de cognom Pagès del Vilar, que foren ciutadans honrats de Barcelona i protagonistes de la història de La Cellera durant el segle XIX. Actualment, està compost de diversos habitatges als quals s'accedeix per diferents entrades. La seva gran horta envoltada de murs, desapareguts amb l'eixample del poble a la dècada dels seixanta del segle passat, tancava el poble per llevant i migjorn. És l'edifici civil de certa antiguitat més gran del poble. Tot i estar dividit en diferents estades, encara es pot apreciar la imponent grandària de les seves obertures, la galeria que circumdava la part posterior de la casa i les restes d'esgrafiats decoratius en franges verticals a la façana. 

El 1842 es va produir el segrest de Josep Vergés i del Vilar, amo de la casa pairal de Can Sabenc, en el context de les guerres carlines. Els segrestadors, armats amb trabucs, van prendre'l, juntament amb l'alcalde (en Vinyoles d'Amunt), mentre se celebrava la missa del diumenge. Aquests eren uns coneguts trabucaires de Santa Coloma de Farners (en Ramon "Felip", el seu germà Josep, un tal Amer Carreras "El Frare d'Amer" i Joan Llaytó) i l'hisendat i l'alcalde no van ser alliberats fins que van pagar la quantitat reclamada. El molí d'en Sabenc o de la Pardina, prop del camí cap a Amer fou fundat per aquesta família (Vegeu la fitxa referent al Molí de la Pardina de La Cellera de Ter, Selva).

**********************************************




CAL FERRER

LA CELLERA DE TER - LA SELVA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 





Inscripció a la llinda de la porta de l'entrada YSIDRO NOGUE PAGES 1781



Inscripció a la llinda de la finestra del primer pis ASID RO NOGE 1782


**********************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XVIII

Descripció:

Edifici de tres plantes entre mitgeres format per tres crugies, marcades per les canonades metàl·liques que baixen del teulat. Aquest habitatge, reforçat amb pedres cantoneres més grans, està cobert a dues aigües a façana. La planta baixa consta de dues finestres i un gran portal. Les finestres són de nova factura, emmarcades de pedra motllurada, amb ampit treballat, llindes monolítiques amb decoració floral i triangular i reixa de ferro forjat decorada. El portal també està emmarcat de pedra calcària amb grans blocs, motllurada i amb llinda monolítica. A sobre d'aquesta, hi ha una sèrie de còdols en posició vertical, conformant una arcada rebaixada, que té funció redistribuïdora de forces del pes de la façana. La porta és de fusta antiga i restaurada amb interessants exemples de ferro forjat com manetes, claus i espines. Al primer pis existeixen tres finestres. Totes són de grans blocs de pedra i, sobre dues d'elles hi ha, integrada a la paret, una filera de rajols en forma d'arc rebaixat per a actuar de redistribuïdora de forces. La finestra principal es distingeix d'aquestes dues en què té una llinda molt més gran. A l'alçada d'aquesta planta hi ha, adherit a la façana, un escut de nova factura prop de la finestra principal, al seu costat esquerre. Aquest conté un elm, dos escuts menuts i la llegenda "Ave Maria - Torre Alegre". El segon pis conté dues finestres petites emmarcades de còdol poc treballat, una d'elles amb restes de decoració floral triangular a la llinda, i un badiu o finestra d'arc de mig punt rebaixat, de còdols, amb una petita barana de ferro forjat de decoració bombada. La cornisa té un ràfec de doble filera de rajola i teula girada. Aquesta cornisa manté una continuïtat amb la casa veïna de l'esquerra (núm. 21), cosa que les situa en un mateix moment de reforma o construcció original.

Notícies històriques:

El carrer d'Avall es va configurar durant el segle XVIII i va completar l'estructura urbana que no es va moure significativament fins ben entrat el segle XX. Aquesta part del poble, propera al torrent de Sales (que junta les aigües que venen de Can Vinyes i les de Can Bechdejú), formava part del nucli urbà que es va desenvolupar fins a finals del segle XVIII. El flagell de les torrentades va obligar a posar bagants a les cantonades i entrades d'alguns carrers, i també els encaixos corresponents que encara són visibles i efectius. A més, es va tenir en compte que les cantonades orientades al sud fossin més reculades que les que miraven al nord. La llinda de la porta principal porta la llegenda: YSIDRO NOGUE PAGES ;; 1781 I la llinda de la finestra principal, a més d'interessants, però senzilles decoracions inscrites de caràcter vegetal, diu: ASID RO NOGE 1782.

**********************************************************

Altre enllaç amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7277

**********************************************************