Seguidors

dimarts, 22 d’abril del 2025

FONT DE L'ÀNGEL

OLOT - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 









*********************************************

Enllaç amb informació:

Època: segle XVII-XVIII

Descripció:

Font barroca comparable a monuments del tipus de l'Obelisc barroc barceloní. De dimensions modestes, consta de dos tubs. Té un cos central més o menys quadrat sobre el que trobem un altre cos més allargat -com una mena de columna-. És molt semblant a la font del Conill. Va ser reformada el 1892.

Notícies històriques:

Entre la segona meitat del segle XVII i el XVIII es realitzaren diverses fonts: la font del Conill, restaurada el 1900, i la font de l'Àngel, restaurada el 1892. Totes dues són de dimensions molt petites.

*********************************************




FONT DEL CONILL

OLOT - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 











**********************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XVII-XVIII

Descripció:

Font barroca de tes tubs que parteixen de tres màscares situades a tres dels quatre costats de la font que té forma quadrada. A la part superior es va fent estreta, creant un altre cos més estret i allargat. Reformada el 1900, s'assembla a la font de l'Àngel d'Olot i és comparable amb monuments del tipus de l'Obelisc barroc barceloní.

Notícies històriques:

Entre la segona meitat del segle XVII i el XVIII es realitzaren diverses fonts: la font del Conill, restaurada el 1900, i la font de l'Àngel, restaurada el 1892. Totes dues són de dimensions molt petites.

**********************************************



ESCULTURA PLÀCIDA 

OLOT - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/




"Plàcida"
Escultura original de Joan Ferrés i Curós


"Plàcida"
Joan Ferreés (1924)
Escultura 1983 de bronze
El títol fa referència a la sensació de placidesa que desprèn aquesta figura femenina que sembla que té la ment ocupada en algun pensament que li confegeix una dolça serenitat. L'obra de Joan Ferrés es dintingueix, tret d'algun treball més estilitazat, per la rotunditat de formes que pesen, i es en aquesta densitat on es fa palesa la lluita constant de l'escultor





*************************************

Enllaços amb informació:



*************************************







TEATRE PRINCIPAL D'OLOT

OLOT - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 



El Teatre Principal, ubicat al Firal, ha viscut múltiples reformes al llarg dels anys. Les primeres referències daten del segle XVII. El 1842 es va reedificar i ampliar. El 1874 va ser incendiat pel general Carlí Savalls i els seus escamots, durant les guerres carlines. Després de la guerra, l'Ajuntament el feu reconstruir de nou, i el 1887 es tornà a inaugurar, tot i que la façana es va refer el 1902. En l'actualitat és un equipament públic que gaudeix d'una amplia programació per a tots els públics.
El desembre del 2020, el Teatre Principal va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de Monument Històric.








**********************************************

Enllaç amb informació:

Època: segle XIX-XX

Autor: Martí Sureda i Deulovol, arquitecte

Descripció:

Façana refeta l'any 1902. Presenta tres entrades amb arcs de mig punt. Entre els espais els arcs hi ha un medalló amb una esfinx. En el segon pis hi ha un balcó amb balustrada i tres portes amb llinda decorada, les laterals amb frontó triangular i la central amb un de semicircular. Al costat del balcó hi ha dues finestres amb balustrades i una llinda decorada. El tercer pis està format per una sèrie de petites finestres al costat de les quals hi ha una decoració vegetal. L'edifici té una cornisa que queda trencada per un frontó semicircular on hi ha l'escut de la vila.

Notícies històriques:

A mesura que avançà el segle XIX i especialment durant la segona meitat, els mòduls neoclàssics, sense desaparèixer del tot, donen pas a una arquitectura molt més historicista i eclèctica, és a dir, reinterpretació vuitcentista - imitació i barreja - d'estils del passat: romànic, gòtic, barroc, etc En aquesta línia se situaria el Teatre Municipal d'Olot, reedificació d'un altre d'anterior (1842), cremat en un incendi el 1874. Aquesta reedificació la dugué a terme Martí Sureda i Dentorat (1822- 1890), un dels arquitectes més significatius del segle XIX gironí. Sureda tingué una intensa activitat com a professional i teòric de l'arquitectura. Destacà com a urbanista, constructor i restaurador. Fou arquitecte municipal de Girona (1847-59) i provincial (1859-75), creà una Escola d'Obres Públiques, el Museu Provincial i fou membre de la Comissió Provincial de Monuments, on elaborà (1856) un inventari de monuments provincials A la reconstrucció del Teatre d'Olot utilitzà el seu típic estil monumentalista que es reflecteix especialment a les tres arcades de la planta baixa. La façana, però, fou refeta de nou el 1902, per Pujol, Cordomí i Toronell, així com l'ornamentació interior.



*********************************************

Altres enllaços amb informació:


*********************************************
*********************************************






CASA GAIETÀ VILA ROCA

OLOT - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 
















**********************************************

Enllaç amb informació:

Època: segle XIX

Autor: Alfred Paluzie i Lucena

Descripció:

A la placeta del Rector Ferrer, la Casa Gaietà Vila o el Drac s’erigeix entre l’església parroquial de Sant Esteve i el Firal. És l’obra local més coneguda de l’arquitecte Paluzie i respon a la voluntat del propietari, l’empresari Gaietà Vila i Roca, de disposar d’un edifici emblemàtic al bell mig de la vila que acollís un cafè als baixos.

Es tracta d’un edifici d’habitatges i baixos comercials de tres façanes, cadascuna de les quals té composició pròpia, i en destaca l’exuberància decorativa i cromàtica. La principal (Sud) té una tribuna amb balcons a sobre, la lateral (Est) té balcons amb arcs conopials i el “drac” de ferro forjat i la del darrere (Nord) té també una tribuna i és la més pobra en decoració.

L’arquitecte va poder aplicar els principals elements del Modernisme més medievalitzant i eclèctic: capitells florals a les parets dels baixos, ferro forjat i ceràmica amb decoracions zoomòrfiques, mitològiques i florals als pisos, amb el coronament format per merlets com si es tractés d’un castell de fantasia. A més d’aquesta decoració variada, també destaca la paleta de colors com el vermell, el verd i el blanc.

Completen l’edifici a la façana lateral dos escuts romboïdals amb l’any de construcció, 1905, i la figura d’un drac, que proporciona el nom popular a la casa, a un balcó del primer pis. El cafè-bar va ser substituït el 1973 per una llibreria que pren el nom de l’animal mitològic emblema de la casa “El Drac”.


 (Barcelona, 26 de juny de 1870 – 17 de gener de 1943)

**********************************************

Altres enllaço amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10233

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/02/passejada-modernista-per-olot-la-casa_99.html?fbclid=IwAR3UPzKMiOnD1ZGkfhmg4ehVcuJD3_rK8_VFx49NYZrtUHCsIfHWOhVcXAs

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3272/

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/olot/tots/casa-gaieta-vila-roca

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/alfred-paluzie-lucena

**********************************************

`