MONUMENTS A LA FAMÍLIA PAGESA i A FRANCESC DE VERNTALLAT

ELS HOSTALETS D'EN BAS - LA VALL D'EN BAS - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

MONUMENT A LA FAMÍLIA PAGESA

Al catàleg de bens publicat per l'Ajuntament de la Vall d'en Bas diu:

El monument a la família pagesa es troba emplaçat a la carretera d'Olot a Vic i la d'Hostalets. El grup escultòric representa un matrimoni pagès amb el seu fill i al costat una al·legoria agrícola. És una obra original de l'escultor Modest Fluvià i data de 1972.

MONUMENT A FRANCESC DE VERNTALLAT

L'Ajuntament de la Vall d'en Bas a Francesc de Verntallat en el 500é aniversari de la seva mort. La Vall d'en Bas 23 de maig de 1999

Monument dedicat a Francesc de Verntallat obra de Rosa Serra. Es va inaugurar el maig de 1999, té 7,5 m d'alçada i es va realitzar amb pedra de pòrtland. Consta d'una base el·líptica en la que hi figuren a part de la inscripció commemorativa, els símbols de pagès, polític i guerrer; elements bàsics en la trajectòria de la vida del cabdill remença.

Sobre aquesta base s'enlairen dues columnes de 6 metres d'alt com a referència a la fermesa del seu procedir, unides per una zona horitzontal on hi ha un retrat imaginari de Francesc Verntallat, junt amb els escuts d'armes que posseïa.

**********************************************

FRANCESC DE VERNTALLAT

Francesc de Verntallat (Sant Privat d’en Bas, entre 1426 i 1428 – Sant Feliu de Pallerols, entre 1498 i 1499) fou un noble català que va participar en la Guerra dels remences.

Membre de la baixa noblesa, Francesc de Verntallat o de Puigpardines era un home senzill que vivia del seu propi llaurar i cavar. El febrer de 1446 es va casar amb Joana Noguer, una pagesa de remença de Batet de la Serra i es traslladà a viure al Mas Noguer, de la Baronia de Santa Pau. Formava part del Braç Reial dels cavallers, generosos i homes de paratge del Principat de Catalunya, més endavant coneguts com a gentilhomes de Catalunya. 

Primera guerra remença

Quan va esclatar la Guerra civil catalana, entre la Generalitat i Joan el Gran, la baixa noblesa es va posar del costat del rei, qui va aprofitar el contacte que hi havia entre la pagesia remença i els gentilhomes per apropar a la seva causa el conjunt dels pagesos.

Francesc de Verntallat va organitzar un petit exèrcit de pagesos a les zones pirinenques que va assaltar el Castell de Bestracà, on el senyor retenia un remença que no volia o no podia pagar. Més tard, va assetjar el Castell de Castellfollit per una causa similar. Durant el setge de Girona va ser cridat per la reina Joana Enríquez per a ajudar-la en la defensa de la ciutat, on ella i l'Infant Ferran eren retinguts, però la seva columna fou rebutjada. Agraïda per l'actuació dels remences, la reina li va donar el títol de Capità Reial. A partir d'aquell moment, els seus homes plenament identificats amb ell, van començar a ésser coneguts com a Verntallats.

Verntallat i el seu exèrcit van ocupar Olot, Castellfollit de la Roca, Banyoles i els castells de la muntanya i van lluitar en inferioritat numèrica contra els diferents caps de les forces de la Generalitat: Hug Roger III de Pallars, Enric IV de Castella, Pere de Portugal i Joan de Lorena.

La guerra tingué alts i baixos fins que finalment el 28 d’octubre del 1472, les tropes de Joan II entraren a Barcelona, on se signà la Capitulació de Pedralbes, per la qual Catalunya conservava els seus furs i privilegis.

Les tropes remences estaven organitzades en capitanies i subcapitanies i així, de cada tres pagesos, dos conreaven la terra del tercer, el qual era mobilitzat. Aquest sistema de reclutament va perdurar en les diferents forces guerrilleres que va haver-hi al país. 

Segona guerra remença

El 1484 va esclatar la Segona Guerra Remença, dirigida pel seu antic lloctinent, Pere Joan Sala, però Verntallat se'n va mantenir al marge. Després de la derrota de Sala, els senyors es veien com a guanyadors de la guerra i estaven disposats a mantenir i fins i tot a accentuar els mals usos, però Verntallat mantenia en el seu poder els castells de la muntanya i les seves forces.

El comte de Tendilla, destinat pel rei a acabar la guerra, va buscar a Verntallat com a representant dels pagesos per a arribar a l'acord de la Sentència de Guadalupe. Un cop aconseguides les principals reivindicacions remences, Verntallat va romandre un temps a la cort dels Reis Catòlics fins que va tornar al seu Castell de Sant Feliu de Pallerols on va morir a finals de segle XV.

**********************************************

Enllaços amb informació:

https://vallbas.cat/turisme/els-pobles-2/els-hostalets/

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3493/

https://patrimoni.garrotxa.cat/puntos-de-interes/escultures-de-la-vall-den-bas/

**********************************************

 

 

MAS D'EN BARRACA

BARRI LLEVADORA - PALS - EL BAIX EMPORDÀ 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

****************************************************

Fotos d'en Francesc Dalmau

****************************************************

Al catàleg de masies publicat per l'Ajuntament de Pals diu:

Any de construcció: entorn 1800

Entorn: Entorn a cavall entre zona urbana i agrícola, ja que el mas està situat a peu de la carretera GIV-6502 i la rotonda de la C-31, a tocar de la zona urbana i industrial a peu de la C-31 corresponent al barri de la Llevadora, així com dels habitatges a l’entorn de la rostisseria de can Padrès. Al nord i a l’est, un extens camp de conreu el separa dels habitatges del barri de la Llevadora. Construcció: Masia tradicional de planta baixa i pis formada per un cos principal encara de peu i amb la teulada íntegra i tres cossos més afegits als costats nord i oest i que presenten un estat d’abandonament i de semi enderroc més avançat. La masia presenta un porxo amb volta catalana al centre i obertures pròpies del mètode constructiu dels segles XVI-XVII. El porxo al primer pis s’usa com a terrassa. En la llinda de la finestra sobre el porxo hi ha una inscripció (1755) amb un gravat. Totes les finestres de la casa són finestres amb un ampit de pedra de caràcter eminentment medieval. Al costat est de la casa hi ha un contrafort estret al mur principal. La teulada és de teula aràbiga i té un ràfec senzill format per una filera de rajols.

Elements arquitectònics destacables: Finestres amb ampit de pedra; Llinda de la finestra sobre el porxo amb inscripció i gravat amb relleu a la pedra; Porxo amb volta catalana a la façana sud; Contrafort de reforç del mur est de la casa. Conserva la tipologia original de la construcció sense canvis.

****************************************************

 

 

 

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA

TOSSA DE MAR - LA SELVA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

************************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33532

Descripció:

Edificació enrunada de planta rectangular de la qual resten bàsicament els fonaments i tres metres d'alçada del sector nord-oriental. Existeixen al menys dues fases arquitectòniques diferenciades: un aparell de pedres i fragments de rajoles o teules lligades amb morter de calç i un altre més tosc fet de pedres amb fang. El material de construcció és la pedra, petita i irregular, lleugerament arrebossada en l'exterior. Tenia un absis semicircular, orientat a llevant, i una nau única dotada d'un pòrtic o una habitació adossada a ponent. La unió entre l'absis i la nau és seguida i hi ha traces que permeten pensar que la coberta de l'absis fou amb una volta de quart de cercle. Si que hi ha separació entre l'entrada original de la capella i el pòrtic o habitació de ponent. Al llindar es conserva una gran pedra rectangular i l'inici dels brancals de la porta original. Pel que fa a aquesta construcció posterior situada a ponent, cal dir que tenia coberta de doble vessant a laterals i estava construïda de pedra i rajola. La nau possiblement estigué coberta amb una estructura de fusta, ja que no hi ha restes de volta. Entre les restes destacaríem les traces d'arrebossat interior, el banc interior a la banda nord, restes de l'enllosat enrajolat del terra, també en aquest sector. Prop del començament de la nau, des de l'absis, hi ha una fornícula quadrada.

Notícies històriques:

Es tracta d'una església rural o ermita que ha estat datada del primer terç del segle XVII. Existeix una llicència de pescar a favor de la capella de la Mare de Déu de la Gràcia, construïda al camí que va de Sant Grau a Tossa, de 1621. El 1994 es va netejar l'entorn de la capella i es va trobar una pedra picada, de forma de paral·lelepípede (de 45x20x25cm aprox.) amb la data de 1607 gravada. Actualment aquesta pedra es pot observar a la Casa de Cultura de Tossa, és a dir, l'antic Hospital (Veure la fitxa corresponent a l'Antic Hospital de Sant Miquel de Tossa). Sembla ser que existien altres pedres de la capella amb inscripcions, amb dates (1617) i noms (Vicenç Pejoan). També existeixen visites pastorals del segle XVIII que s'hi refereixen, ja que els visitadors, per anar a Sant Grau, passaven per aquí. Segons l'historiador i erudit local de Tossa Màrius Zucchitello, la capella, en lloc de ser construïda a principis del XVII, fou reformada al segle XVII i seria l'antiga església de Sant Lionç, documentada als segles X i XI. Per tant, per aquest historiador, l'origen d'aquesta ermita, és a dir, la part constructiva més antiga, seria romànic, del segle XI. Zucchitello també apunta la hipòtesi que aquesta enigmàtica església de Sant Llionç no sigui a l'actual Sant Grau d'Ardenya (Veure fitxa corresponent al Santuari de Sant Grau, Tossa de Mar). Més endavant, la capella va ser derruïda durant la Guerra del Francès, entre 1808 i 1809, juntament amb els atacs que rebé el santuari de Sant Grau (Veure fitxa corresponent al Santuari de Sant Grau de Tossa). En aquest moment s'haurien portat les imatges, com les del santuari de Sant Grau, a l'església, més protegida, de Sant Vicenç de Tossa. Des de llavors, la capella ha sofert les inclemències del temps i l'oblit dels tossencs, cosa que facilita que les poques parets que en queden estiguin plenes de vegetació. Actualment li cal urgentment una altra neteja i alguna campanya arqueològica EU consolidi les restes i ampliï la documentació sobre els orígens de la capella. Antigament a Tossa se celebraven almenys 4 aplecs en ermites pròximes a la vila (Sant Benet d'es mas d'en Ferro, Sant Grau d'Ardenya, Sant Baldiri de Canyet i la Mare de Déu de Gràcia o de Can Payet). Els dies d'aplec servien a les famílies i amics separats per la distància per retrobar-se i participar en actes folklòrics i religiosos. D'aquests 4 grans aplecs només se'n continuen produint dos, el de Sant Benet i el de Sant Grau, a l'estiu i a la tardor respectivament.

************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-gracia-tossa-de-mar

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6293

************************************************

************************************************