CASA TORNAMIRA-BARALDÉS o CASA BARDOLET
TORELLÓ - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Al catàleg de l'inventari del patrimoni de Torelló publicat per l'ajuntament diu:
Data
de construcció: Llinda de 1734; reformada totalment:
1927, 1946, 1947 i 1949.
Autor:
Francesc Tornamira, mestre d’obres (1927). Jaume
Baraldés, constructor (1946 – 1949.
Descripció:
Edifici entre mitgeres de planta baixa i tres pisos amb
coberta de teula àrab a dues aigües, amb carener paral·lel a la façana i ràfec
suportat per uns colls de ciment prefabricat. Està unit a la construcció
contigua situada al sud. Tot i presentar un tractament de façana diferent, els
forjats estan anivellats i formen part d’un mateix habitatge. Els ràfecs també
estan alineats i l’accés es produeix a l’edifici de l’esquerra. Es tracta d’un
edifici de parcel·la estreta i amb molta altura. Es veu, doncs, molt esvelt.
Destaca en el carrer pel seu revestiment a base d’un aplacat de rajola vidrada
que la fa molt lluent segons com es miri o com li toqui la llum. La planta
baixa és l’única part de la façana que no està enrajolada però té un aplacat de
pedra. Hi ha dos portals, un dels quals és l’entrada als pisos de vivenda, és
molt estret i té una llinda de pedra amb la inscripció “Ave Maria”. El segon
portal, més ample, també té una llinda de pedra amb la inscripció “Hoc signo
vinces”, l’any 1734 i al centre un símbol cristià en forma de creu inscrita en
una circumferència i sobre un calvari, símbol que apareix molt sovint en
llindes del terme municipal. El primer pis i el segon són iguals. En cada un
d’ells hi ha dues obertures que es situen en l’eix dels portals i segueixen en
vertical l’amplada d’aquests. A la franja més estreta, a l’esquerra, tenim una
finestra vertical per cada pis i, a la dreta, un balcó de poca volada amb una
barana de ferro forjat molt treballada i diferent en cada un dels dos balcons:
en el del primer pis, al centre apareixen uns motius vegetals en forma de palma;
al voltant, tot de garlandes espiraliformes; en el del segon, una
circumferència marca el centre i, al voltant, també hi apareixen uns espirals.
Tant en els balcons com en les finestres, unes persianes de llibret de fusta
pintada de marró, serveixen per protegir del sol i la llum. A l’altura del
tercer pis, el qual és el pis sotacoberta, el conjunt es corona amb un porxo de
dos arcs rebaixats i de baranes de brèndoles de ferro verticals. Darrere
aquests arcs apareix la paret del pis que tanca, la qual és obliqua respecte la
façana ja que aquesta última en realitat no és ortogonal respecte la direcció
de la parcel·la. Aquesta paret de segon terme corregeix aquesta inclinació.
L’enrajolat és en la major part format per peces de 20x20 centímetres, de color
verd, amb una circumferència blanca inscrita en cada una d’elles. Unes franges
horitzontals formades per unes altres peces se situen al peu de cada un dels
pisos. Aquestes rajoles contenen una quadrícula blanca i blava molt petita que
fa que cada franja horitzontal de la façana es percebi de color blau. Per
últim, un tercer tipus de rajola en forma de motllura, en què s’alterna una
peça blanca i una de blau marí, serveix per perfilar i emmarcar els elements de
la façana. L’edifici adjacent, presenta un aire noucentista, és també estret i
més discret respecte l’anterior enrajolat. Destaca en ell l’esgrafiat en forma
de garlandes, que ornamenta la part superior de les llindes i la part inferior
dels ampits de totes les obertures, que són un balcó, en el primer pis, i una
parella de finestres iguals, en el segon i tercer pis. La planta baixa està
ocupada totalment per un portal d’una impremta.
Dades
històriques:
Aquesta finca engloba els edificis corresponents als
números 25 i 27 del carrer de Sant Feliu. Des de 1946, les dues cases es varen
unir atès que el propietari era Jaume Baraldés. En el seu origen, les dues
cases devien ser construccions tradicionals medievals. Teòricament, quedaven
dins del portal de la Carrera (zona interior del clos murallat). Aquests
edificis, segurament, van haver de ser reformats en successives intervencions
atès que la construcció tradicional, amb paret de tàpia, no és massa
consistent. La casa 25 conserva una llinda, segurament restaurada o feta de
nou, amb data de 1734 i la inscripció, Ave Maria. Al mig de les dues paraules
hi ha un signe que aparenta ser una ema majúscula amb un escaire al mig.
L’altra llinda de la casa, també restaurada, té la inscripció Hoc signo vinces.
Les primeres dades constrastades de la finca les trobem l’any 1886. Aquell any,
Fortià Feu, hisendat torellonenc resident a Vic, va establir un cens a Pere
Tornamira Callís, constructor de cases. Una altra branca dels Tornamira
s’establí al carrer Nou de Torelló. La propietat tenia 338 metres quadrats, 76
dels quals eren edificats. A principis del segle XX, era una casa de planta
baixa i un pis. Francesc Tornamira, fill de Pere, va reformar la façana de la
casa l’any 1927. L’enrajolat que s’ha conservat és d’aquesta reforma. El
promotor i constructor de l’obra va ser el mateix Tornamira. La casa contigua
(núm. 27) pertanyia per herència paterna a Maria Coll Roca. La casa tenia, a
principis del segle XX, planta baixa i un pis. Segons el registre, la casa
tenia 68 metres quadrats edificats. Jaume Baraldés Montells, emparentat amb els
Tornamira, va comprar la casa l’any 1945. Un any després començava a
reformar-la. La façana i un balcó es van reformar l’any 1946. Aleshores, la
casa servia de magatzem de l’empresa constructora Baraldés i Tornamira. L’any
1947 es va aixecar un altre pis i es varen igualar les façanes dos anys després
(1949). Els motius decoratius d’aquest segon edifici tenen sanefes d’inspiració
noucentista. A finals de la dècada de 1940, els dos habitatges s’havien unit en
un de sol amb accés des del número, 25. A cadascuna de les tres plantes hi ha
un habitatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada