En el llibre “Recull històric” de la família Faras per Josep Mª Noguera Sabater, a les pag.42/43 es dedueix lo següent:
El 16 d’abril 1702, Miquel Faras i Buigas (nascut en 1666 i morí el 29 octubre 1756), va esser nombrat “Ciutadà Honrat de Barcelona” a l’edat de 36 anys.
El seu fill, Miquel Faras i Bartran (nascut el 3 febrer 1697 i morí el 3 d’agost 1765), heretà aquest títol i ho va gravar al llindar de la finestra. En memòria del seu pare va fer posar també el nom de Buigas.
En el llindar es llegeix: “Lo 7 bre 1761 Miquel Faras
Bartran i Buigas ciutadà de Barsalona”.
Època: segle
XVII
Descripció:
Edifici aïllat situat al
veïnat de Romanyà d'Empordà. Aquesta masia ha patit nombroses restauracions i
s'hi ha afegit nous cossos, respecte la construcció original. Cal destacar una
de les façanes laterals a on destaquen petites obertures com a finestres però
sobretot una torre que hi està adossada amb un arc de mig punt a on encara es
conserva una roda que feia girar el mecanisme del trull de l'oli. A la part
alta de la torre trobem uns merlets triangulars. A la façana principal
destaquen dos cossos amb dues alçades diferents, la més alta de les quals és
una restauració feta en època moderna. El cos de menys alçada sí manté elements
originals, sobretot pel que fa al paredat i al ràfec fet amb ceràmica decorada
i teules. La façana posterior té dos alçats diferents, ambdós amb coberta a
dues aigües. Destaquen d'aquesta façana les finestres a la part superior i,
sobretot, el cos avançat en un extrem de la façana amb un accés en arc rebaixat
i dues finestres de mig punt al primer pis. La resta de la façana té un mur
avançat amb terrassa com a coberta, que serveix d'eixida al primer pis
d'aquesta façana posterior. Un arc de mig punt inscrit en aquest mur, serveix
en l'actualitat com a garatge. Al costat d'aquest una construcció
contemporània. L'altra façana lateral ens permet veure la construcció original
i les restauracions posteriors. En destaca d'aquesta façana la galeria amb tres
voltes en arc de mig punt, i les cobertes a dues vessants i a una vessant
segons a quina part de la construcció. El porxo de la planta baixa, és també
d'època contemporània.
L'Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà digitalitza el catàleg
dels pergamins (1282-1649) de la família Faras, de Romanyà d’Empordà.
La família Faras, encara avui resident al veïnat de can
Faras, de Romanyà d’Empordà, dins del terme municipal de Pontós, conserva
documentació des de finals del segle XIII, en concret són 263 pergamins que
contenen títols de propietats i drets familiars. Originària de Galliners,
s’establiren a finals del segle XIV a Romanyà afavorits per l’abat del monestir
de Sant Pere de Camprodon el qual va determinar que el mas que fins aquell
moment es deia Vinyals passés a anomenar-se Faras i, a més, va encomanar a Pere
Faras el cobrament de les rendes que el cenobi tenia a la parròquia de Pontós
l’any 1383 (pergamí núm. 245).
La
directora de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE), Erika Serna, explica que
“els documents en pergamí que ens han arribat del mas Faras han estat sempre
conservats per la família resident a la casa pairal, encara que són només una
part del fons original que hi havia inicialment a l'arxiu familiar. Una part
important d'aquestes escriptures es varen perdre com a conseqüència de
l'ocupació del mas durant la Guerra Civil, època en la qual els ocupants feren
un ús inadequat de les dependències i el mobiliari de la masia. Molts altres
d'aquests pergamins varen quedar malmesos, de manera que hem procedit a la seva
digitalització i incorporació al catàleg a l’aplicatiu ‘Arxius en Línia’ per a
la seva difusió i consulta”.
La
historiadora afegeix que “per un capbreu efectuat l’any 1560 sabem que el mas
Faras s’havia annexionat les heretats dels masos Montgrós, Ros i Vadall, de
Romanyà i declara tenir per l’abat de Camprodon un mínim de 168 vessanes de
terra. Ja fora de l’abast cronològic dels pergamins, l’any 1695 en una relació
de cases de Romanyà s’esmenten la casa nova d’en Faras i la casa gran d’en
Faras. Per un document de principis del segle XIX sabem què Sebastià Faras
tenia la consideració de ciutadà honrat de Barcelona”.
Serna
explica que “a part del nucli original i central corresponent a la família
Faras (1383-1649), foren incorporades posteriorment les escriptures d’altres
amb les quals els Faras emparentaren i acabaren incorporant els seus patrimonis
en virtut dels matrimonis amb pubilles d'heretats sense descendència masculina.
Així apleguen pergamins de sis llinatges amb els quals s'emparentaren amb el
pas del temps”.
LLINATGES
EMPARENTATS AMB CAN FARES
La
historiadora Erika Serna determina els següents llinatges emparentats amb Can
Fares:
-Família
Reig d'Estanyet -parròquia de Palau de Santa Eulàlia- (1320-1627) que és la que
té més documentació d'època medieval. Els Reig eren uns pagesos del veïnat
d'Estanyet, als quals els hem trobat citades terres en domini útil per l'abat
del monestir de Santa Maria de Roses, per l'ardiaca de Besalú i pel senyor del
castell de Siurana. Sabem què els Reig i els Faras havien emparentat a
principis del segle XVII (pergamins núm. 92 i 104) i aquest deu ser l'origen de
la unió dels dos patrimonis.
-Famílies
Ferrer i Sabater d'Aiguaviva (1403-1635), amb una trentena de pergamins, a
diferència de la resta de famílies titulars d'aquests pergamins, els Sabater i
els Ferrer no eren pagesos, sinó gent d'ofici. Els trobem exercint com a
sabaters, manescals i carnissers. Tampoc consta expressament que visquessin en
un mas. Els Ferrer i els Sabater emparentaren en algun moment dins la primera
meitat del segle XVI. Joan Sabater estava casat l'any 141 amb una pubilla de la
família Ferrer i utilitzava el nom Joan Ferrer, àlies Sabater. En aquesta data
el seu germà, Jaume Sabater, prevere renuncià en favor seu a la seva part
d'herència paterna i materna (pergamí núm. 135). A partir d'aquest moment només
utilitzen el cognom de Sabater.
-Família
Pagès de Canelles (1422-1628) eren senyors útils del mas Pagès i de les seves
terres el domini directe dels quals corresponia a l'abat de Santa Maria de
Lladó. No ens consta la data de la incorporació del patrimoni dels Pagès al
dels Faras, segurament tingué lloc en una època posterior a l'abast cronològic
d'aquests pergamins.
-Família
Borràs de Canelles (1518-1635) que, en alguns pergamins, figuren amb el cognom
Palau acompanyat de l'àlies Borràs. Eren senyors útils de dos masos situats a
Canelles: el mas Borràs i el mas Jonquerol, tots dos han arribat a nosaltres
conservant el mateix nom.
-Família
Verdaguer d'Ermadàs (1559-1616), que el mas Verdaguer està situat a l'antic
terme d'Ermadàs, actualment integrat dins el municipi de Garrigàs, en un lloc
estratègic, a tocar l'antic camí ral i de l'Hostal de la Barca a on hi havia el
pas per travessar el Fluvià.
Altres enllaços amb informació:
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7957
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada