Època: segle XVIII
Estil: obra popular
Descripció:
L'església de Sant Esteve de Vilacolum es troba situada a la part més elevada del nucli, i s'hi accedeix a través del recinte del cementiri. L'edifici és d'una nau amb capelles laterals entre contraforts i absis poligonal. La coberta és de teula a dues vessants. A l'interior, la volta de la nau és de llunetes. La façana principal, orientada a ponent, presenta una gran porta d'accés rectangular, emmarcada amb carreus molt ben tallats. A la dovella central hi ha la inscripció "Charitas me fecit 1791". Al damunt hi ha adossat un petit timpà semicircular. El campanar es troba situat a la dreta de l'edifici, a l'angle sud-oest; és de planta rectangular i té dues obertures d'arc de mig punt.
Notícies històriques:
L'església de Sant Esteve de Vilacolum és una construcció del segle XVIII, segons consta a la inscripció del 1791 que apareix a la llinda de la porta d'accés. Va ser bastida sobre restes del segle X (restes d'un mur i una porta tapiada). També s'hi conserva una finestra del segle XII, que segurament correspon a una reforma del temple. Sembla que el campanar és anterior a la construcció del segle XVIII.
Altre enllaç amb informació:
http://www.torroelladefluvia.cat/turisme-comerc-i-transport/turisme/llocs-a-visitar/
que diu:
L’església de Sant Esteve de Vilacolum és d’una nau amb
capelles laterals i absis poligonal del segle XVIII.
S’hi veuen restes en l’exterior, del temple més antic, d’època
alt-medieval, possiblement d’inicis del romànic.
Uns primers treballs de prospecció en el marc d’un projecte de
rehabilitació de l’edifici van ser el punt de partida per unes excavacions
arqueològiques del 2001. Amb aquests treballs es va identificar un camp de
sitges a l’interior de l’església. Les dades i informacions obtingudes dels
materials extrets van permetre reconstruir l’evolució del lloc. Del que s’ha
considerat que Sant Esteve de Vilacolum, abans del segle X, va ser un lloc no
religiós identificat per les nou sitges trobades.
Al frontis hi ha la portalada rectangular. A la seva llinda hi llegim:
CHARITAS ME FECIT 1791. Damunt hi ha un antic timpà. A la seva esquerra i poc
més amunt hi podem veure una finestra d’un sol vessant.
Al mur septentrional i a l’abscís no hi ha cap obertura.
El campanar es troba en l’angle sud-oest de l’edifici. És de planta
rectangular; a la part alta té dues arcades de mig punt; el seu mur acaba amb
una cornisa de secció “excorbada”. L’església esta coberta amb voltes de
llunetes. L’interior està decorat amb motllures, enguixat i pintat.
Els murs del segle XVIII són de pedruscall, amb les cantonades de carreus.
El cloquer es va construir enterament amb carreuada. Es creu, anterior al segle
XVIII, però d’una cronologia difícil de precisar (potser dels segles XV-XVI).
Cal tenir en compte que aquest campanar va ser alçat en l’angle que formen els
murs que conserven restes de construcció medieval.
Els vestigis del temple anterior es fan evidents a la
meitat de ponent del mur meridional de la nau, en realitat es tracta del mur de
les actuals capelles laterals, i en l’extrem de migdia del frontis hi podem
veure un aparell en opus spicatum. L’espiga hi és força mal traçada degut a que
les pedres són voluminoses, només desbastades. Aquest parament es conserva en
la meitat inferior dels murs.
Els fragments de murs amb opus spicatum pertanyen a la primitiva església
de Sant Esteve de Vilacolum. L’aparell és semblant al d’alguns monuments que,
per haver conservat la majoria dels elements originals, s’han pogut classificar
sense dubtes. L’espiga formada amb pedres grans, de gruix considerable, recorda
els aparells de Sant Martí del Forn del Vidre o de Sant Andreu de Borrassà.
Ambdues esglésies pertanyen al període romànic. Es molt probable que les restes
de Vilacolum corresponguin també. a un temple d’inicis del romànic, que hauria
posseït capçalera semicircular o de planta de ferradura. La porta d’arc de mig punt
sobre banquetes es creu que és coetània a l’aparell en espiga.
La primitiva església de Sant Esteve de Vilacolum, de la qual resten els
elements esmentats, fragments de mur amb aparell en espiga i una portalada, no
era posterior al segle X. La finestra de doble biaix del mur meridional és
d’època romànica avançada (segles XII-XIII); deu correspondre a alguna reforma
feta en l’església primitiva.
Enllaç jaciment arqueològic sota l'església:
http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=5&consulta=MCU2KzE3MTk4NCU=&codi=15029
que diu:
El
jaciment se situa al nucli antic de Vilacolum, sota l'església de Sant Esteve.
Vilacolum és un nucli agregat a Torroella de Fluvià, situat a uns dos
quilòmetres al nord del municipi.
Es tracta d'un camp de sitges d'època medieval i de les restes de l'antic
temple romànic de Sant Esteve de Vilacolum, integrat dins l'estructura de
l'església parroquial d'època moderna.
Va ser objecte d'una intervenció arqueològica durant l'any 2000 i 2001, dins el
marc d'unes obres de rehabilitació a l'edifici. L'excavació del subsòl del
temple va permetre documentar diferents fases d'ocupació, essent la primera un
camp de sitges, del que se'n va poder localitzar i excavar nou. La seva
distribució sobre el terreny no responia a cap patró identificable, i
presentaven una forma acampanada, amb el fons planer. El material exhumat a
l'interior de les sitges correspon a diversos fragments de ceràmica grollera reduïda
i ceràmica oxidada espatulada, que permeten situar cronològicament aquesta fase
entre mitjans del segle X i la primera meitat del segle XII.
La segona fase d'ocupació s'identifica amb el primitiu temple romànic de Sant
Esteve de Vilacolum. Es van documentar dos murs, el de ponent i tramuntana,
dels que s'ha conservat 3,30 i 2 m, respectivament, que delimiten un paviment
fet amb còdols de mides homogènies col·locats sobre un llit de morter de color
vermellós. Aquest espai va ser utilitzat com a ossari, doncs es va documentar
una gran fossa, d'uns 5,30 m de llarg per 0,80 m d'ample, on s'hi localitzà
quatre individus. La construcció del primitiu temple romànic es va produir en
el moment d'obliteració de les sitges, entre els segles X i XII; mentre que l'ossari
se situa cronològicament entre finals de segle XII i principis de segle XIII.
La tercera fase d'ocupació s'identifica amb la construcció de l'actual edifici.
El material exhumat correspon a diversos fragments de vaixella (pisa de
reflexos metàl·lics i pisa blava catalana) que permeten situar cronològicament
aquesta fase al segle XV.
L'estat de conservació de les restes és bo, i és visible pels visitants
mitjançant una sèrie d'obertures cobertes amb vidre, al sòl del temple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada