DOLMEN DE PUIGSESPEDRES
L'ESQUIROL - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Segle XVII A.C.
Construcció megalítica que consisteix en una cambra
trapezoidal, amb un corredor d’entrada a la part sud. Al costat est queden
amuntegades les pedres del túmul que
devia fer uns 7 m de diàmetre. Actualment queden dues pedres dempeus. Les
restes trobades a Puigsespedres es conserven al Museu Arqueològic de Barcelona
i al Museu Episcopal de Vic.
Enllaç amb informació:
que diu:
Cronologies:
Des de Neolític Final (
-2500 / -2200 )
Des de Calcolític ( -2200 /
-1800 )
Tipus de
jaciment:
Lloc d'enterrament Inhumació
col·lectiu dolmen.
Descripció:
El dolmen es troba dins la
finca anomenada Arquerons i el dolmen fou conegut durant un temps amb aquest
nom. Està situat sobre un turó amb poc sediment que actualment està cobert per
algunes alzines.
Per la seva arquitectura, el jaciment correspondria a un megàlit de corredor amb cambra quadrangular i corredor lateral amb lloses en forma de "P". Les lloses, de sorrenca eozènica, es troben força degradades i algunes de elles estan desplaçades respecte de la seva posició original. Les seves mides aproximades són 4 metres de llargada per 1'30 metres d'amplada amb una altura màxima de 1'80 m. Segons J.M. Gudiol, el túmul, que avui està completament desaparegut, amidava uns 4 m. Pel que fa al material arqueològic s'han trobat peces en diversos materials.
- En sílex, un ganivet de sílex negre de 10 cm de llargada i retoc bilateral, un altre de sílex blanc de 8 cms de llargada sense retoc així com diversos fragments de ganivets, puntes i ascles.
- En os, s'ha trobat un botó prismàtic perforat en "V".
- En ceràmica diversos fragments sense decoració ni forma. Amb tot, segons R. Batista, es recolliren alguns fragments de vores i carenes i un fragment decorat, amb representació solar, ja desapareguts.
- Com a ornament s'han localitzat denes de collarets perforades, fetes en pectem i en pedra.
- En metall un fragment de plaqueta de coure.
- Les restes antropològiques les conformen un fragment de volta craneana, diversos fragments de mandíbula inferior d'adult, 13 dents, 3 premolars i diversos fragments indeterminats.
Per la relació de materials arqueològics apareguts (les formes carenades, etc.), sembla que el megàlit, un dels de cronologia més antiga de la comarca, fou reutilitzat.
Per la seva arquitectura, el jaciment correspondria a un megàlit de corredor amb cambra quadrangular i corredor lateral amb lloses en forma de "P". Les lloses, de sorrenca eozènica, es troben força degradades i algunes de elles estan desplaçades respecte de la seva posició original. Les seves mides aproximades són 4 metres de llargada per 1'30 metres d'amplada amb una altura màxima de 1'80 m. Segons J.M. Gudiol, el túmul, que avui està completament desaparegut, amidava uns 4 m. Pel que fa al material arqueològic s'han trobat peces en diversos materials.
- En sílex, un ganivet de sílex negre de 10 cm de llargada i retoc bilateral, un altre de sílex blanc de 8 cms de llargada sense retoc així com diversos fragments de ganivets, puntes i ascles.
- En os, s'ha trobat un botó prismàtic perforat en "V".
- En ceràmica diversos fragments sense decoració ni forma. Amb tot, segons R. Batista, es recolliren alguns fragments de vores i carenes i un fragment decorat, amb representació solar, ja desapareguts.
- Com a ornament s'han localitzat denes de collarets perforades, fetes en pectem i en pedra.
- En metall un fragment de plaqueta de coure.
- Les restes antropològiques les conformen un fragment de volta craneana, diversos fragments de mandíbula inferior d'adult, 13 dents, 3 premolars i diversos fragments indeterminats.
Per la relació de materials arqueològics apareguts (les formes carenades, etc.), sembla que el megàlit, un dels de cronologia més antiga de la comarca, fou reutilitzat.
Dimensions:
Cambra trapezoidal 2,80 m de
llarg per 1,75 m d’amplada per 1,60 m d’alçada, amb un corredor d’entrada de
1,25 m d’amplada per 2 m de llargada.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada