Llocs de Catalunya

dissabte, 19 de desembre del 2020

DOLMEN DEL DOCTOR PERICOT

FORALLAC - FONTETA - RL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Abans d'arribar al dolmen hi ha aquesta estructura que desconec que es

Enllaç amb informació:

https://pagines.uab.cat/megalits/content/dolmen-del-dr-pericot

que diu:

Descripció:El Dolmen del Doctor Lluís Pericot és un sepulcre megalític situat al Puig de la Borralla. Es tracta d’una probable galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. La seva entrada és orientada al sud-est (150º +/- 5º). El monument visible presenta unes dimensions interiors de la cambra de 0.80m de llarg, 0.70m d’ample, 1.05m d’alçada màxima.

Actualment el sepulcre es troba incomplert. Nomes s’hi conserven dues llosses corresponents a la cambra, la capçalera i una peça de la paret est. A l’entorn del monument hi trobem tres llosses caigudes que no es trobarien in situ però que probablement formessin part de l’aquesta estructura. A l’actualitat, no hi ha evidències perceptibles del túmul ni cap peça de cromlech, però s’hi troben nombroses pedres a tota la zona excavada que formarien part de l’exterior del sepulcre i que podrien pertànyer a l’estructura tumular. Segons informen Esteva i Tarrús (1990) la disposició espaial de les llosses indiquen que el dolmen va ser pertorbat i després abandonat.

Destaca la documentació de cassoletes i reguerons sobre uns blocs de pedra de grans dimensions localitzats al sud d’aquest dolmen, a uns 5-6m aproximats de distància. S’hi troben sobre uns blocs de pedra horitzontals o lleugerament inclinades.

Tipus de terreny geològic: Sorrenca grauwacosa (segons el Dr. Luis Pallí). La base geològica està formada per conglomerats, calcopelites, grauvaques i cacàries (Sistema mediterrani), així com materials volcànics i porfirites. En aquesta zona es situen diversos afloraments de pissarres ampelítiques (mapa geològic del ICC), visibles a nivell superficial.

Materials: en l’excavació d'Esteva s’hi trobà un ganivet de sílex de secció triangular i color marró i un disc de quars localitzat a l’interior de la cambra (Tarrús et al., 1990:59). No s’hi han recuperat restes de ceràmica ni restes antropològiques. Aquest últim fenomen devé una característica habitual als sepulcres megalítics estudiats a la zona de Fitor i que podria trobar relació amb la constitució geològica del terreny.

Cronologia: Pel tipus arquitectònic, Tarrús et al. (1990) proposen que fou construït vers el 2700 i el 2200 A.N.E.

Notícies històriques: Fou identificat a l’any 1975 per Joan Botey i Serra seguint les indicacions del llavors pastor de cabres Joan Garriga i Sitjar. Lluís Esteva el va excavar conjuntament amb un nombrós equip de camp, i el va publicar l’any 1982 juntament amb Josep Tarrús. El nom que rep aquest sepulcre megalític és en honor al investigador Dr.Lluís Pericot, que va morir durant el transcurs de l’excavació del dolmen fins al moment innominat.

Intervencions: excavat per Luis Esteva a l’any 1979.

Protecció: El dolmen va ser consolidat per Esteva desprès de la seva excavació. Segons les indicacions d’Esteva i Tarrús (1982) van consolidar les dues llosses que restaven en peu i varen reomplir el forat del centre de la cambra amb la mateixa argila, per manca de roca natural. Després van posar pedres fins 1.12 m de l’extrem superior de la llossa A. Fan una cobertura amb una capa de morter pòrtland; en total, uns 6cm. d’espessor. Després van posar més pedres petites entre el morter, i després van cobrir-ho tot amb més argiles.

Nº Referència altres catàlegs: nº10 del llistat de monuments megalítics de Tarrús et al. (1990).