FONTS DE BOMBA i ALTRES D'ARBÚCIES

ARBÚCIES - LA SELVA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Fonts publicades al catàleg Fonts del Montseny - Fonts d'Arbúcies de l'Oscar Farrerons i Adrià Corella.

FONTS DE BOMBA

FONT DEL BON HUMOR 

Es situada al carrer del Sorrall, un vial paral·lel a la riera, entre Can Cudinach i Cal Manco. És una petita construcció adossada a la façana, d'obra arrebossada i pintada de color ocre, de metre i mig d'amplada, per mig de fons i uns dos i mig d'alçada. L'aigua raja per un broc colzat de metall que representa la cara d'un personatge masculí. El broc està collat al frontal que queda endarrerit dos pams respecte la façana per mitjà d'una volta. L'aigua cau a una pica rectangular de rajoles a mitja alçada. Damunt del broc queda el registre de servei, de fusta envernissat. A la part baixa hi ha un altre registre de característiques similars. Restaurada al 2012, sota el patrocini de l’ajuntament d’Arbúcies, la Diputació de Girona, i un conjunt d’embotelladores. La font és original de 1908, tot i així, la construcció és presidida per una placa de marbre blanc amb el nom de la font i a sota la retolació “Arbucias 1952” (sic), denominació que rep perquè el Cor que porta el mateix nom li dedicà la placa l'any 1952. Segons consta en una majòlica ceràmica el carrer fou premiat en el concurs d’embelliment l’any 1970, tot i que ho havia estat també l’any 1952. El broc per on raja l’aigua té quelcom d’animal salvatge, o de figura masculina, no queda clar.

FONT DE CAN MERO 

Totes aquestes fonts utilitzen el sistema de bombatge, el qual s'acciona mitjançant una palanca de ferro. Les set foren construïdes l'any 1908, amb un sistema de bombeig manual d'aigües de pou, amb brocs de metall que representen la cara d'un estrany personatge masculí. L'aigua d'aquestes fonts és natural i no tractada. La font de Can Mero és situada al costat del número 33 del carrer Castell. Es tracta d’una construcció adossada a la façana, arrebossada i pintada de color ocre pels costats però de totxana vista per davant. D ela mateixa manera que les altres fonts de bomba damunt del broc queda el registre de servei, tancat per un portaló de fusta envernissat. Restaurada com les altres fonts de bomba al 2012, sota el patrocini de l’ajuntament d’Arbúcies, la Diputació de Girona, i un conjunt d’embotelladores.

FONT DE CAN PALAU

Es situada al carrer Castell, cruïlla amb el carrer Ramon Pagès. Restaurada al 2012, sota el patrocini de l’ajuntament d’Arbúcies, la Diputació de Girona, i un conjunt d’embotelladores. Es tracta d’un font de bomba tradicional, però a diferència de moltes d’altres aquesta no esta annexa a cap casa (tot i que pren el nom de la propera Can Palau). Tota l’obra és de pedra ben rejuntada excepte al davant que és de totxana vista. Abans de la seva restauració estava tota enguixada i pintada de color blanc. A l’interior de la volta hi ha el broc, igual que els de les altres fonts de bomba, que aboca l’aigua a una pica recoberta de totxana, i l’accés a la mina per una porta de fusta envernissada. Per darrera de la font hi ha les escales que permeten pujar a la vorera alta de les cases del carrer Castell.

FONT DE CAN SALAU

Es situada dalt de tot del carrer Castell, cruïlla amb carrer Vern. A la dreta s’inicia el passatge Pujada de l’Era. La façana de la casa que dóna nom a la font esta en estat lamentable actualment, tot i que el conjunt sembla reflectir un encant especial, mig decrèpit però a la vegada que ens atrau la mirada, potser pels testos casolans que amb les seves plantacions pinten el lloc d’un verd variat. Podria haver-hi plantat arboç, que és la planta que és present a l’escut d'Arbúcies (juntament amb el castell de Montsoriu). Les branques d'arboç són un senyal parlant per etimologia popular del nom de la població, encara que «Arbúcies» és el plural d'arbúcia, derivat del llatí arbustia que vol dir «lloc d'arbusts» Restaurada cap al 2012, sota el patrocini de l’ajuntament d’Arbúcies, la Diputació de Girona, i un conjunt d’embotelladores.

FONT DEL CARRER SANT HILARI

Localitzada dins el nucli urbà, sobresortint de la façana de la casa del número 11 del carrer de Sant Hilari, ocupant pràcticament tota la vorera. El carrer sant Hilari és un vial que comunica el carrer Pietat al sud, amb el carrer del Dr. Santiago Geli al nord, la carretera GI-543 Es tracta d’una font de bomba, com altres set que hi ha al municipi, totes de l’any 1908, i totes segons un sistema de bombeig manual d'aigües de pou. Font del carrer Sant Hilari és una petita construcció que combina obra arrebossada pintada de color torrat i obra vista. De planta rectangular, de metre i mig d'amplada i uns dos llargs d'alçada, amb coberta de teula àrab a una vessant. Un broc colzat de metall representant una cara masculina, és collat a la paret frontal i deixa passar l'aigua que cau a una pica rectangular de pedra i rajoles que descansa directament al terra. Damunt del broc queda el registre de servei, de fusta. Al capdamunt a l'esquerra una placa de metacrilat amb el nom de la font, l'any de la seva construcció el de l'última restauració 2012.

FONT DEL CARRER DAMUNT

Es situada propera a la cruïlla del carrer Major amb Damunt. Data de 1908 i fou restaurada al 2012, sota el patrocini de l’ajuntament d’Arbúcies, la Diputació de Girona, i un conjunt d’embotelladores. El carrer Damunt fou premiat en el concurs d’embelliment de carrers de l’any 1972, tal i com ho acredita una majòlica esmaltada a la paret on és encastada la font. La massa de ferro que permet bombejar l’aigua porta a l’extrem del pèndol una baix relleu que en aquesta font es pot llegir “Casals y Gómez Constructores Gerona”. Casals y Gómez era una antiga caldereria situada al número 52 del carrer Ballesteries de la ciutat de Girona.

ALTRES FONTS

FONT DE LA PIETAT

La font del carrer Pietat va ser construïda al 1908. És situada enfront del número 39 d’aquest vial de la vila, al marge esquerre de la riera d’Arbúcies, en una configuració ideal per convertir-se en un fantàstic mirador del poble amb les muntanyes com a teló de fons. Tot el carrer està urbanitzat com un agradable passeig amb plataners i plantes enfiladisses que emmarquen les vistes properes i les Agudes llunyanes. Escortada per dos bancs de fusta a banda i banda, la font és un pilar d'obra que adossat a la tanca. L’obra és de base quadrada, de mig metre de base i una mica més de dos d'alçada, tota ella d'obra arrebossada i pintada de blanc, rematat amb una coberta llisa a una vessant. A la cara que dóna al carrer hi ha collada una aixeta de polsador de llautó, amb una original maneta amb forma de petxina, per on raja l'aigua que cau a una pica de forma semicircular que descansa a terra, pintada sorprenentment de color verd. Al capdamunt de la font hi ha pintat de color negre l'any 1956 (potser la data de la seva reconstrucció), i a sota un mosaic de rajoles destacant que el carrer de la Pietat va guanyar el concurs d'embelliment de l'any 1971.

FONT D'EN BOSCH

La font d’En Bosch la podem trobar actualment en una placeta entre el carrer Sant Jaume i el carrer Major, però el seu lloc original era al carrer del Sorrall davant del carrer Vicenç Bosch (està documentat que el 7 d’abril de 1915 es van dur a terme obres per part de Daniel Martí que consistien en desembossar el drenatge de la font). Vicenç Bosch (propietari de la destil·leria badalonina que produeix el preuat i encara més famós “Anís del Mono”) va fer construir aquesta font modernista a principis de segle XX quan era estiuejant a Arbúcies, en el carrer que portava el seu nom, i que també va donar nom a la font. Sota l’ombra d’un gran plataner, l’obra de la font és de caràcter monumental, d’uns tres metres d’alçada. Sobre un pedestal prismàtic de pedres de riu s'aixeca un cos troncocònic de base quadrada d’aproximadament un metre d'alçada, amb una motllura pètria amb el que semblen flors esculpides, tot coronat per una esvelta filigrana de ferro forjat que també incorpora flors i una corona d’estil modernista. En la cara del volum troncocònic que mira al carrer Major hi ha una aixeta de polsador modern que regula la sortida de l'aigua que cau a un enreixat de ferro arran del terra empedrat amb de la placeta amb els mateixos còdols de riu.

FONT DE L'HAVANA

Situada al carrer homònim, en continuïtat cap a sud del carrer del Sorrall, adossada al Centre d’Atenció Primària d’Arbúcies, just a tocar a l’aparcament del pont de l’avinguda dels Països Catalans. La font és una aixeta metàl·lica molt bonica de color daurat encastada al mur de còdols de riu, amb una gran reixa de ferro circular al terra per recollir l’aigua de la font. Acompanyant el mur, a l’esquerra de la font un senzill banc de pedra permet asseure’s a l’ombra del gros plataner que ocupa tota la vorera. Antigament hi havia un safareig on els veïns del Sorrall i l’Havana hi rentaven la roba, actualment desaparegut.

FONT DE CAN TORT

La font rep el nom de la casa on està adossada. Emplaçada al nº65 del carrer Sorrall, enfrontada al carrer Vicenç Bosch, la font és un nínxol de pedra ben treballada renfonsada al mur de la casa, amb tres carreus marcant un arc de mig punt rebaixat. Al fons del nínxol hi ha les restes del que devia ser el broc, avui perdut, i al terra una bonica pica de pedra per on es recollia l’aigua. Deu números més a baix del mateix carrer Sorrall (al 55) trobareu Cal Moliner, amb la clàssica fleca Arnau, on tot el pa és d'elaboració pròpia, i tenen especialitat amb la coca de croissant, on antigament la mainada comprava el berenar que acompanyava l’aigua de la font de Can Tort.