CALS FRARES
CABRERA DE MAR - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Aquesta masia destinada actualment a la restauració, és encara coneguda per la denominació els Frares, perquè possiblement va ser propietat de religiosos fins que, més endavant, restà entre les propietats de la família Ametller, fabricants de xocolata a Barcelona. El mas formava part del grup de cases del veïnat d’Agell que al segle XII es protegien mútuament al voltant de la capella de Santa Elena. L’edifici actual té elements constructius del segle XVI i components arquitectònics renaixentistes, barrocs i neoclàssics. A la façana de la masia, destaca la porta principal, adovellada en granit, sobre la qual es pot veure un escut amb la data 1843. A la banda esquerre, hi ha un pedrís i, a la dreta, un interessant cavalcador de pedra per muntar i desmuntar còmodament un cavall, fet que dóna idea de la categoria del mas, així com l’excel·lent treball de forja de la reixa de la finestra. A l’interior, destaquen les portes de les estances de pedra granítica, de finals del segle XVII. Al celler es conserven els cups, renglera de botes damunt el seu setial, l’accés per on entraven les portadores i una premsa de fusta amb data de 1802 inscrita. També es pot veure una col·lecció d’estris d`època penjats a la paret.
Entre els documents més antics de la casa, coneguda antigament com ca l’Arnó, hi ha el testament, de l’any 1235, de pere d’Arnó (el nom anterior a l’actual), pagès de la parròquia de Sant Feliu de Cabrera. Ca l’Arnó integrava la quadra o grup de cases del veïnat d’Agell que al segle XII es protegien entre elles al voltant de la capella de Santa Elena. El formaven ca l’Arnó, can Mayol de Munt, ca l’Aymerich, can Sagrera i can Puig i mes avall, can Mora, can Sala, can Basora, can Carbonellet, can Pujol i ca n’Orriols d’Agell.
De convent camaldulenc a masoveria d’empresaris xocolaters
L’any 1687, fra Joan Bonet era el procurador del convent dels camaldulencs (monjos benedictins de tendència eremitica), que aleshores ocupaven el mas Arnó, propietat de la Comunitat de Ntra. Sra. del Carme, segons deixà escrit el monjo. Arran de la desamortització de mitjans del segle XIX, cals Frares, com ja es coneixia la masia, fou adquirit per uns particulars (l’escut de la porta principal inclou l’any 1843 i el nom “Jaume Gallemi”) i, poc desprès, passà a ser propietat de la família Ametller, fabricants de xocolata de Barcelona, que la feien servir de masoveria de la torre Ametller, que construïren a prop. La família Ribosa Dellà actuals propietaris hereus de Pere Ribosa Carbonell i Felipa Dellà Torres, procedeixen de can Moreu (can Nan o cal Smoking), d’on passaren a cals Frares en qualitat de masovers. En esclatar la Guerra Civil amagaren durant uns dies la mestressa Teresa Ametller, a qui un escamot d’incontrolats buscava després de cremar l’església de santa Elena. Acabada la guerra, Teresa Ametller fou obligada pel règim franquista a fer donació de la Torre Ametller al Frente de Juventudes, com a compensació per haver rebut ajuda per fugir a Itàlia el 1936. La mestressa també es volgué desprendre de cals Frares, i de seguida arribà a un acord de compra/venta amb l’avi masover Pere Ribosa Carbonell, que hi estava interessat.
Una construcció de categoria
La masia actual presenta elements constructius del segle XVI i components arquitectònics renaixentistes, barrocs i neoclàssics. A la façana destaquen la porta principal, dovellada en granit, i al munt, l’escut central abans esmentat, amb la data de 1843 i el nom, afegit posteriorment a la corona, de “Teresa Ametler”. Flanquegen la porta un pedrís, a l’esquerra, i un cavalcador a la dreta, al costat també destaca el magnífic treball de forja a la reixa de la finestra. Són igualment interessants el safareig i el pou, així com les menjadores de fusta de l’estable, a la part posterior del mas. D’altres elements destacables són els arcs diafragma de la planta baixa i pis, l’encavallada de les golfes, l’escala a la catalana i els paviments, així com la portalada d’accés al recinte, que conserva l’era davant la casa. Un cactus singular, de nou metres d’altura i que ha seguit un creixement en forma de canelobre, arrodoneix el conjunt dotant-lo d’un gran interès estètic i paisatgístic.
Un restaurant gairebé museu
Testimonis de la categoria del mas ho són les portes de les cambres a l’interior, de pedra granítica, de finals del segle VII, la mateixa època de les arcades del celler, d’obra vista. Malgrat que els actuals propietaris ja no hi van veure fer vi, es conserven, al fons del celler, els cups i l’accés per on entraven les portadores. Una preciosa premsa de fusta, amb la data inscrita de 1802, es completa amb tota una renglera de botes damunt el seu setial. També criden l’atenció un rentamans de granit, amb rajoles i cantonera vidriada a la pica, i la col·lecció d’estris d’època que, penjats a la paret del celler, el visitant pot admirar.
Època: segle
XVI
Descripció:
Característica masia de tres
cossos, amb teulat a dues aigües, amb el carener disposat perpendicularment a
la façana. L'estructura es basa en planta baixa, planta-pis i golfes, La façana
principal està dominada pel portal rodó, dovellat, sobre el qual trobem l'escut
de la casa, posterior a l'execució de l'obra. Totes les finestres de la façana,
de forma rectangular, estan emmarcades per llindes reposant sobre brancals. En
destaca la finestra de les golfes, que ofegada per la poca alçada de l'altell,
reposa directament sobre la llinda de la finestra del pis. Al costat de la
porta trobem el pedrís i un cas de cavalcador graonat. Destaca igualment l'obra
de forja de la reixa catalana d'una de les finestres de la planta baixa. A la
casa s'hi accedeix mitjançant un portal que dóna lloc al barri, espai de
l'antiga era. El celler es troba a la part posterior, però només a l'alçada
dels baixos, sobresortint-ne les arcades d'obra vista.
Cal ressenyar un altre element que singularitza la masia, com és el cactus que
es troba a la façana. En l'actualitat aquest element botànic presenta un bon
estat fitosanitari i presenta una alçada d'uns 9 metres (Rovira i Vinyals
2005).
Observacions:
A la façana principal trobem un
rellotge de sol, recollit a l'inventari de rellotges de sol de la Societat
Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2917. Aquest rellotge es troba en
molt mal estat de conservació i tan sols es conserva el gnòmon i la seva
morfologia rectangular, que permeten classidicar-lo en el els de tipus vertical
declinant.
En l'actualitat en aquesta masia hi ha el restaurant "Els Frares".
Història:
El primer nom conegut d'aquesta casa era ca l'Arnó. S'ha
proposat la seva construcció al segle XIII, degut a les dades despreses d'un
llibre del Convent de Nostra Senyora del Carme de Barcelona, de 1687,
propietari de Ca l'Arnó (Modolell 1993). També s'ha palesat l'existència
d'aquest cognom en un testament de l'any 1235, de Pere Arnó, pagès de Sant
Feliu de Cabrera (Escura 2007). En el fogatge de 1497 tornem a trobar a un Pere
Arnó, que cal vincular a aquesta masia. El mateix cognom reapareix en el cens
de 1553.
En aquest indret hi havia hagut també el convent benedictí dels camaldulencs,
com hem esmentat del document de 1687, ocupat aleshores per membres d'aquesta
comunitat, i segurament d'aquesta circumstància en derivi el seu nom actual,
Ca'ls Frares, fent referència a l'origen religiós. Però després de la
desamortització de les propietats eclesiàstiques de 1835 tornà la propietat a
mans privades, segurament a mans dels Gallemí, tal i com resa l'escut que es
conserva a la façana "Jaume Gallemí 1843". Posteriorment la propietat
fou adquirida a principis de segle XX per la família Ametller, fabricants de
xocolata de Barcelona, que residien a la Torre Ametller i empraven Ca'ls Frares
com a masoveria.
*************************************************
Altres enllaços amb informació:
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=28&consulta=MCU0KzA4MDI5MSU=&codi=8367
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2373
https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742
*************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada