FORN DE CALÇ DE CAN MARQUÈS
TORDERA - EL MARESME
Fotos de Joan Damau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
La calç ha estat un dels materials més emprats en la
construcció al llarg de la història. Servia com a morter o per emblanquinar parets,
però també per a l’agricultura, per combatre plagues o per neutralitzar sòls
àcids, i fins i tot com a producte medicinal.
La matèria primera
és la pedra calcària, i també és imprescindible disposar d’abundant llenya i
aigua. Per això no és casual localitzar un forn en aquest indret, amb destacats
afloraments calcaris, al costat del curs d’aigua i envoltat d’una important
zona boscosa. Per estalviar transport, sovint es produïa calç a prop de les
masies, com devia ser el cas de can Marquès.
Es tracta d’una construcció excavada al sòl, de forma
troncocònica, amb la base inferior més ampla (3,20m) i una alçada de 5,30 m. A
nivell de terra hi ha la banqueta o relleixó, que suportarà la càrrega, és a
dir, les pedres que s’han de coure (el pedrís) i que es pugen fins que acaben
tancant en volta. L’espai buit que queda a sota és la caldera o fogaina, on s’introdueixen
les feixines per la boca , tapada amb pedres (la davantera). El donador feia
passar les feixines amb l’ajut d’una forca de calciner. El fon anava desfent la
pedra calcària i la durada de la cuita depenia de les dimensions del forn.
El calciner determinava que la pedra ja era cuita mirant
el color, que havia de ser blanquinós tirant a rogenc; no s’havien de veure
juntes entre les pedres perquè el mateix suc que treien deixava la superfície llisa.
També ajudava a conèixer el punt de la cuita el color del fum (durant els
primers dies era blanc, després es tornava més fosc, i acabava tornant a ser
blanquinós).
Al costat del forn hi ha les ruïnes d’un cobert per
aixoplugar els materials emprats durant la cocció i els mateixos operaris. La
pluja podia arribar a fer malbé la cuita.
La restauració del forn de calç de can Marquès, l’any 2009, ha permès recuperar un dels forns més representatius del Montnegre. S’ha recuperat la base original i els dos contraforts i s’ha reconstruït part de l’estructura que s’havia esfondrat; també s’ha traçat un camí que permet veure el forn des de alt i l’entorn s’ha reforçat amb una petita escullera per prevenir afectacions durant possibles crescudes de la riera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada