CONVENT DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA - CONVENT DELS AGUSTINS
PALAMÓS - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Aquestes arcades i columnes són part dels elements recuperats. El 1991 del claustre del segon convent dels Agustins, que data de finals del segle XVIII i que restà inacabat, pertanyen al claustre original, integrat a l’estructura de l’antiga fàbrica, oi que el 1991 conservava set arcs sostinguts per columnes toscanes amb capitell dòric. La galeria, de volta per aresta, seguia l’estil del segle XVIII. En la seva construcció s’aprofitaren elements del claustre del primer convent dels Agustins, ubicat dins de la ciutadella a Sa Punta. Aquell primer claustre va ser esculpit el 1597 per picapedrers de Girona en pedra nummulítica i destruït pels francesos el 1694.
El segon convent dels Agustins, de la pau
conventual al soroll de les fàbriques de suro, de l’abandonament, a la recuperació
d’un espai emblemàtic per a Palamós.
El Parc del Convent dels Agustins concentra un alt valor patrimonial pels vestigis arquitectònics i defensius dels segles XVI-XVIII que s’hi localitzen . El nom del parc prové dels elements conservats del segon convent dels Agustins , inclosos al Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Palamós. La portalada, el claustre i la rosassa, que s’han instal·lat prop de la seva ubicació original. Hi trobem també una cisterna descoberta durant una intervenció arqueològica el 2010.
Els frares agustins van establir-se a Palamós l’any 1568,
a redós de l’església de Nostra Senyora de Gràcia, construïda a sa Punta, molt
a prop de l’actual far, sobre un promontori que a partir de l’any 1902 es va
convertir en la pedrera per a la construcció del Moll Nou. L’església havia
estat edificada essencialment amb dàdives dels pescadors, que tenien molta
devoció a la Mare de Déu de Gràcia. El lloc escollit era l’únic de la vila que
dominava el mar, des de llevant fins a ponent, i es va convertir en un lloc de
referència per a les futures generacions de pescadors palamosins. La condició
de plaça forta estratègica de Palamós, a partir de la Guerra dels Segadors, va
fer necessària la construcció d’una fortalesa o ciutadella a la part més alta
de la vila, per defensar tant el mateix nucli urbà murallat com el seu valuós
port, però com que el lloc escollit ja era ocupat pel primer monestir dels
frares agustins, doncs no hi va haver més remei que coexistir frares i soldats,
amb una mena de curiosa simbiosi, deixant l’antiga església-monestir enmig de
la nova fortificació. Aquest fet va ser la sentència de mort del primer
monestir, ja que quan l’any 1694 el mariscal Noailles, al front de les tropes
franceses, va prendre a l’assalt la plaça de Palamós, va fer enrunar totes les
defenses de la vila: murs, fossats i la pròpia ciutadella de sa Punta, i amb
ella el primer monestir dels frares agustins, del qual no en va quedar cap
paret dempeus. La comunitat agustina, sense llar, va demanar i aconseguir el
permís de l’Ajuntament de Palamós per instal·lar-se provisionalment a l’antic
Hospital dels Pobres, que s’aixecava dalt del Pedró des de la primera meitat
del segle XVI. Els anys passaren de presa i els frares, malgrat els intents per
reconstruir el seu monestir, no van tenir prou diners ni ajuts per
aconseguir-ho, i sense altra alternativa van demanar a l’Ajuntament poder
convertir l’Hospital dels Pobres, amb els seus terrenys i l’antiga església, en
el seu segon monestir o convent, cosa que van assolir l’any 1742. Cal dir que
dos anys abans, el 1740, es troba a la nostra vila la primera referència a un
taper -tapier, com es deia en aquella època- en la figura de Pere Ballet,
procedent de la Catalunya Nord i resident a Palamós. Cinc anys més tard es casa
un altre taper, en Segimon Vila de Tona, i el 1752, una germana de l’esposa
d’en Segimon, es casa amb el taper Antoni Molinet d’Agullana. De fet, aquests
primers tapiers eren com una gran família, emparentant-se sovint els uns amb
els altres. Ben aviat s’inicia l’exportació de taps cap a França i cada vegada
són més i més els palamosins que es converteixen en tapers, arribant al 10 %
del total de treballadors al final del segle XVIII. Mentrestant, els frares
traginaren moltes pedres, dentells i les restes del claustre original al nou
emplaçament, per aixecar a poc a poc la seva nova llar. El fet d’aprofitar les
pedres de les runes del primer monestir va portar no pocs maldecaps als
historiadors del segle XIX i part del XX!... La major part d’ells va creure que
les dates esculpides als dentells corresponien al segon monestir i, és clar,
res no encaixava!!! Per tal d’enriquir el nou convent els frares van edificar
una nova església, la qual substituiria la primitiva de l’Hospital. La primera
pedra de l’edifici es va beneir i col·locar l’any 1772. Curiosament, quan l’any
1993 es va enrunar tot allò que restava del convent per urbanitzar el lloc, es
va poder recuperar aquesta pedra, molt bonica, amb les seves corresponents
monedes i escriptura. Ara es conserva a les instal·lacions del Museu, a la
plaça dels Països Catalans. Els frares agustins van continuar amb la seva
tasca. El 1797 habitaven el convent el prior i onze frares, set dels quals
preveres i la resta laics. Amb l’inici del segle XIX comença la seva davallada
fatal. Les tropes franceses i italianes del general Fontane, el juliol de 1809,
entren a sang i foc a la vila i maten més de cinquanta civils i sometents al
far, ocupant i expulsant els frares del convent. Quan es retiraren les tropes
invasores havien deixat molt malmeses les instal·lacions conventuals. Pocs anys
després, el 1820, un decret del govern constitucional suprimeix el convent i es
produeix la primera exclaustració, des del 1821 fins el 1823, malgrat estar-hi
en contra l’Ajuntament. Al llarg d’aquest període va ser caserna d’artilleria,
essent utilitzada l’església com a magatzem, per primera vegada. Els pobres
frares tornaren el 1824, però la seva vida a Palamós va estar plena de
dificultats fins que no es va produir l’exclaustració definitiva el 1835. Aquí
comença un llarg litigi per a la possessió del convent, entre l’Estat i
l’Ajuntament de Palamós. El 1841 aquest últim al·lega que el convent o monestir
havia estat abans un edifici municipal, l’Hospital dels Pobres, i l’Estat li
concedeix la propietat amb el compromís de destinar-lo a escoles municipals,
com així va ser fins el 1848. Aquest any, a l’Ajuntament es rep una proposta de
l’industrial de Darnius, Josep Perxès, que vol arrendar el convent, per cinc
anys, a fi de destinar-lo a fàbrica de “refinat de taps de suro”. Veient que
seria una bona operació, malgrat que s’hauria de cercar una altra ubicació per
a les escoles, se signa el conveni el juliol d’aquest mateix any. Fins aquell
moment a l’antic convent hi havia moltes coses: des de persones “rellogades”
fins a un cos de guàrdia i l’església convertida en teatre. Amb la llei de
desamortització de 1855 la propietat torna a passar a l’Estat, juntament amb
moltes altres finques de l’Arenal, a l’altre costat de la vila. Un any més
tard, el Jutjat de Girona ven el convent, en nom de l’Estat, a Jorge Dreutler
Huck de Lyon. Anys després de la seva mort, el 1880, la companyia de la seva
família ho ven a l’advocat palamosí August Pagès Ortiz qui, en un procés
realment especulatiu, ho revèn dos anys més tard a Miquel Matas Gamirà, Miquel
Gubert Vilagran i Miquel Bonet Matas. L’any 1889, Narcís Palau Coderch ho
compra en nom de la societat “Montaner y Compañía”, que l’any 1887 s’havia
constituït a la ciutat de Mainz (Alemanya), formada per tres socis: l’esmentat Narcís
Palau Coderch, Martí Montaner Coris i Hermann Sauerwein Göttig. Així, aquesta
societat es converteix en la propietària de tots els terrenys del segon
monestir dels frares agustins al Pedró. Aprofitaren les antigues construccions,
fins i tot el monestir mateix i l’església, com a sales de treball per a la
fabricació de taps i com a magatzems. L’any 1898 Narcís Palau se separa de
l’empresa i el 1905 mor el soci alemany, extingint-se la primitiva societat,
encara que en Martí Montaner va continuar el negoci amb el mateix nom fins el
1916, quan la ven a la societat ‘El Convento S.A.’, administrada pels germans
Guillem i Hug Sanner i un seu fill. D’aquí ve el nom popular de ‘el Convent’
que els palamosins donaren a aquesta part del Pedró. El negoci de la nova
fàbrica no va anar bé, i les enormes pèrdues provocaren la seva dissolució
l’any 1927. La comissió liquidadora la va vendre, un any més tard, a ‘La
Corchera Catalana S.A.’ de Sant Feliu de Guíxols. Malgrat tot tampoc no va
poder aguantar, especialment en temps de guerra, i el 1938 es ven a la societat
Esteve y Messer S.A. de Palafrugell, fabricants de taps i discos de suro.
L’empresa va anar fabricant amb unes bones instal·lacions de maquinària de tot
tipus: de llescar, fer carracs, metralladores, esmeriladores de trefins... El
divendres 6 de juny de 1952, passades les 3 de la tarda, es va declarar un gran
incendi a l’església-magatzem de la fàbrica, que era plena fins a dalt de tota
mena de material de suro. El poder de combustió era enorme i ben aviat es va
formar un gran incendi, el fum del qual es veia des de qualsevol racó de
Palamós. L’antiga església del convent dels frares agustins es conservava pràcticament
intacta, amb les seves capelles, presbiteri i molta part de l’ornamentació
original. De fet era una mica esperpèntic de veure una església plena de sacs
de taps i discos de suro i dels seus rebuigs!!! Jo mateix vaig ser testimoni de
l’incendi i recordo que era a l’escola de la Vila -ara Ruiz Jiménez- a la
sisena classe, al primer pis, i des de les finestres ben obertes vam veure el
començament del foc, per l’avís de les sirenes de les fàbriques que xiulaven
sense parar. Una gran columna de fum s’alçava dalt del Pedró. Quan vam plegar
de l’estudi ens van faltar cames per arribar fins al lloc. Encara sembla que ho
vegi... el fum negre i espès sortia a pressió per la ‘O’ de la façana de
l’església. Els treballadors i treballadores, formant una gran fila, s’anaven
passant galledes d’aigua per llençar-la dins... Ja em direu com es podia apagar
un foc tan gran amb galledes d’aigua! Al cap de poc es va ensorrar la teulada,
i l’endemà només restaven les quatre parets. Es va demanar l’ajut dels bombers
de Girona, però pel camí van tenir un accident i la majoria dels bombers van
haver de ser ingressats als hospitals de Girona. Conegut l’accident, es va
avisar els bombers de Figueres, que arribaren a la nit, però poca cosa pogueren
fer, només impedir que el foc es propagués a les altres sales. La façana de
l’església fou desmuntada i les pedres guardades. En el seu lloc es va
construir una paret, esborrant-se tot record a l’església. L’any 1979 la
fàbrica es va vendre per començar un llarg procés d’urbanització d’aquest
paratge amb la construcció d’apartaments, que malgrat tot encara no s’ha
culminat.
********************************************
Altres enllaços amb informació:
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/03/convent-dels-agustins-de-nostra-senyora.html
https://www.monestirs.cat/monst/baemp/bp18grac.htm
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=11690
********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada