ESGLÉSIA DE SANT CEBRIÀ
FOGARS DE LA SELVA - LA SELVA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
.jfif)
Època: segle
XVI, any 1590
Descripció:
L'església parroquial de Sant Cebrià de Fogars s'aixeca a
la riba dreta de la Tordera, enfront mateix de la confluència d’aquest riu amb
la Riera de Santa Coloma, on la Tordera fa de límit municipal amb Maçanet de La
Selva.
L'església és un dels quatre elements que conformen un
conjunt format també pel cementiri, utilitzat fins fa 50 anys, el comunidor i
la rectoria, unida a l’església per darrera l’absis.
L’església és de planta rectangular, orientada de
nord-oest a sud-est, d’una sola nau amb absis semicircular. En la façana
principal trobem el sobri programa ornamental, destacant el portal de llinda
recta monolítica de grans dimensions on s’hi pot llegir la inscripció:
"JHS FOU FET LO PORTAL A 16 DE MAIX DE 1590".
En l'arrencada de la llinda trobem un frontis gòtic en
forma de petxina, compost per un petit ampit i amb l'interior acanalat. Per
sobre del frontis hi ha un petit òcul. La façana principal queda rematada per
un campanar de torre quadrada. Cal dir que dels quatre costats que formen el
quadrat, tan sols la part frontal presenta dues obertures parellades, ja que
les tres cares restants presenten tan sols una obertura respectivament. Corona
el campanar una barana emmerletada.
El portal es tanca per una reixa doble de ferro forjat. Els muntants laterals
estan motllurats i trobem dues llargues incisions, una per banda, on segurament
s'inseria una petita comporta metàl·lica per tal d'evitar que l'aigua entrés a
l'interior del temple a causa de les riuades.
A l façana sud, que dona al cementiri, s’observa una sepultura en honor al
reverend Rafel Massot que diu així: "D O M S E P V L T U R A D E L R B T R
A F E L M A S S O T P B R E Y R K D E L A I G L E S I A D E F O G A S N A T V R
A L D E L L L O C H D E J V I A I D E S P V E S D E 4 0 A N Y X DE P A R R O C
O Y 7 9 D E E D A T M O R I E N 2 7 D E D E S E M B R E D E 1 7 9 8. A N I M A
E J V S R E Q V I E S C A T I N P A C E A M E N".
Per tal d'apuntalar l'estructura, evitant així el sorgiment de possibles
malformacions o deterioraments amb el pas progressiu del temps, l'edifici rep
el recolzament directe de tota una sèrie de robustos i poderosos contraforts.
Així al costat nord trobem sis contraforts, dos dels quals estan parcialment
emmascarats a causa de les dues capelles laterals que afloren en aquest costat.
Per la seva banda, al costat sud en trobem tan sols tres.
Pel que fa a la resolució dels espais exteriors podem dir que comparant
fotografies actuals amb antigues, com ara la de la fitxa del Servei de
Patrimoni núm. 26.734 elaborada per Pere Mon el 1984, podem adonar-nos que a
finals del segle passat es va procedir a repicar tot l'arrebossat de la façana
principal, deixant a la vista la composició interna a base de blocs de pedres
desbastats, disposats en filades regulars i units a base de morter de calç.
Pel que fa a l’interior, el primer que ens trobem és el
cancell, definit per una estructura moderna de fusta i vidre. La nau té quatre
capelles laterals, dues per banda. En una hi ha la pila baptismal. La volta és
de creueria. Per sobre del cancell hi trobem el cor, al qual s’hi accedeix per
una escala lateral situada a l’entrada i per on també s’accedeix al
campanar. Al costat dret del presbiteri hi trobem la sagristia. Darrera l’altar
i tapat per un petit retaule modern dedicat a Sant Cebrià com a figura central,
Sant Antoni i Sant Isidre als laterals, hi ha el pas que comunica l’església
amb la rectoria, on hi ha un pou.
Observacions:
Tot i que el patró principal de
l’església és Sant Cebrià, també esta dedicada a Sant Corneli. Pel que sembla,
s’atribueix aquest co-patronatge al trasllat del sant i de la campana de
l’antiga capella de Sant Corneli, després de la destrucció que patí la seva
ermita a mans de les tropes franceses a principis del segle XIX (1810).
Història:
El document més antic que es conserva és un privilegi
concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975,
210).
Més endavant, es fa referència a l’església de Sant
Cebrià de Fogars és l'any 974 “Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa
Felgari”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant
Pere de Rodes.
L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor
del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a Falgaris.
En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla
del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme
estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels
vescomptes de Cabrera.
Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV,
comunica que la parròquia de Fogars, anomenada Sancti Cipriani de Folgas passa
a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda.
La darrera referència documental és de l’any 1362, on es
menciona el temple amb el nom de Sancti Cipriani de Folgaris.
L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals
del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per
Sant Sebastià i Sant Roc.
La tradició oral identificava un indret, situat entre
l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella.
En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a
resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut
determinar en fermesa a quin mas correspondrien.
La documentació corresponent a les notes personals de
Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “He fet
treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa
mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han
menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als
sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon
port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria
lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes
y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat”.
L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les
terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte
termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el
propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació:
“Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria
tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara
(que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras
de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón.
Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant
fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del
capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer
ninguna torta”.
*********************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26734
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6461
*********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada