Seguidors

diumenge, 9 de març del 2025

ESGLÉSIA DEL CARME

PALAMÓS - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 


Únic testimoni de les capelles bastides a Palamós al marge de l’església parroquial.

L’edifici és concebut com a capella de l’Hospital dels Pobres per voluntat testamentaria de Mossèn Miquel Costa, mort el 1768. El document determina l’edificació de l’hospital i de la capella i diu com ha de ser el projecte. L’església, construïda entre 1768 i 1771 pel mestre de cases Miquel Basart, és d’una sola nau. Té dues capelles laterals i absis rectangular i allotjava la imatge de la Mare de Déu del Carme, propietat de Mossèn Miquel Costa. Els bombardeigs de la Guerra Civil enderroquen l’hospital i deixen la capella quasi intacta. El 1999 la capella passa a ser de titularitat municipal. S’inicia la remodelació d l’edifici el 2008. És la seu de l’Espai d’Art Ezequiel Torroella i Centre d’Interpretació del Patrimoni Local.







Dibuix a tinta de F.Vidal Palmada. A l'esquerra l'Hospital dels Pobres amb la Capella del Carme, al fons l'església del Convent dels Agustins.


Imatge aèria del nucli antic de Palamós amb la Capella del Carme i l'Hospital a la dreta, any 1886







*************************************
Informació publicada a la Revista del Baix Empordà:

L’ Hospital de Pobres de Palamós i la capella annexa, dedicada a la Verge del Carme, van ser fruit del testament de Mossèn Miquel Costa (nascut a Palamós el 1700 o 1701 i mort a Torroella de Montgrí el 1786). Sacerdot de vida atzarosa –va viatjar a Amèrica, on va ser ordenat sacerdot i va fer fortuna, tornant a l’Empordà amb una folgada posició econòmica–, al seu testament, redactat el 1761, va deixar escrita la voluntat de fundar un nou hospital de pobres a la seva vila natal; l’edifici que ocupava l’antic hospital havia estat cedit als frares agustins després de la destrucció del seu convent per part de les tropes franceses l’any 1695, una estada provisional que s’acabaria allargant més de mig segle. El testament de Mossèn Miquel Costa incloïa indicacions completes sobre la forma en què s’havia de construir i administrar el nou hospital i també sobre l’arquitectura de la capella del Carme, així com d’altres especificacions sobre fundacions i oficis religiosos. Malgrat dos llargs litigis, el primer amb la comunitat de preveres de la parròquia de Palamós i el segon amb el germà de Mossèn Miquel Costa, que pretenia heretar la seva fortuna, la construcció va seguir endavant: el donant havia cedit una finca situada a l’antic carrer Hospital (actual carrer Mossèn Miquel Costa, molt a prop del carrer Major, del barri del Pedró i de l’actual club nàutic Port Marina), conformada per dues cases i un hort, i l’obra s’encarregà al mestre de cases Miquel Basart. El 10 de juliol de 1768 molts palamosins es van congregar per a beneir la posada de la primera pedra de la capella en un tros de terreny envoltat de murs on hi havia plantada una creu de fusta; hi van assistir el reverend Joan Simon, l’alcalde Francesc Vidal de Savall, els regidors de l’Ajuntament i els frares del convent de Nostra Senyora de Gràcia, així com un gran nombre de palamosins i palamosines. La capella es comunicava amb l’hospital a través de dues portes, una de les quals, situada a sota el cor, donava accés a les sales de malalts. El conjunt estava concebut, així, com un únic establiment que desenvolupava simultàniament una doble funció: assistencial i espiritual. El preu de construcció de la capella va ascendir a 930 lliures i l’hospital, seguint els terminis fixats, es va acabar de construir l’any 1771 amb alternança d’elements del barroc tardà amb altres d’un classicisme incipient. El retaule de la capella, per altra banda, seguia les tendències del moment, encaminades a construir un art sovint qualificat de monumental i triomfalista però que utilitzava, paradoxalment, materials pobres i mitjans bastant limitats. Al centre del retaule s’ubicava la imatge de la Mare de Déu del Carme1. Després de més de 150 anys d’existència, els bombardejos de la Guerra Civil deixarien en runes l’hospital, abandonat des d’aleshores igual que la capella, que deixaria de tenir un ús públic pels volts de la dècada de 1950. L’abandonament del conjunt provocaria, durant la dècada de 1970, l’ensorrament del sostre. Passarien alguns anys més fins que molts veïns i veïnes, testimonis de la silenciosa desaparició del patrimoni històric i cultural de la vila, farien sentir la seva veu per evitar-ne l’enderroc; l’any 1999, finalment, la capella del Carme entrava a format part del Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Palamós.

Ja a l’octubre de l’any 1988, el consell parroquial de Santa Maria del Mar de Palamós havia estudiat fer una permuta amb una constructora per a reparar la capella i dedicar-la a un centre social i a habitatges, però no seria fins al 1992 que l’Ajuntament de Palamós començaria a negociar amb el Bisbat la seva cessió, acordant al febrer de 1999 permutar la capella del Carme per la rectoria de l’Església de Santa Maria del Mar, de propietat municipal. Més endavant, el ple de l’ajuntament celebrat el novembre del 2004 acordaria impulsar la seva rehabilitació per convertir-la en centre d’interpretació de la història del municipi, destinant 21.000 euros a consolidar l’edifici, en molt mal estat. Aquell mateix any s’aprovaria en el pressupost municipal una partida de 350.000 euros per a la seva rehabilitació, i el 25 de juliol del 2006 la Junta de Govern Local acordaria l’aprovació de la primera fase del projecte d’obres ordinàries de rehabilitació, que arribaria a un dels seus punts culminants el maig del 2008 amb la instal·lació d’una nova coberta. El juny d’aquell mateix any, Maria Forné feia donació a Palamós de totes les seves propietats on s’inclou també l’obra del seu marit, el pintor Ezequiel Torroella (1921- 1998), moment en què l’ajuntament comença a valorar la creació d’un Espai d’Art a la capella amb l’objectiu de contribuir al foment de les arts plàstiques i com a reconeixement al pintor local, convertint-la, al mateix temps, en un centre d’interpretació del patrimoni. El 9 de novembre del mateix 2008 quedava definitivament aprovat el projecte de l’equipament, amb 355.000 euros destinats al seu condicionament, mentre que al setembre del 2010 el consistori aprovava definitivament la segona fase del projecte d’obres, amb un pressupost de 193.000 euros.

Dos mesos més tard, el projecte museogràfic dissenyat per Dani Freixas i Varis Arquitectes també rebia el vist-i-plau de l’ajuntament. La segona fase del projecte de rehabilitació començava el juliol del 2011 i a l’abril de l’any següent s’inaugurava la primera exposició a la capella del Carme, dedicada a Ezequiel Torroella.

La capella del Carme, espai d’art i patrimoni del segle XXI El projecte per convertir la capella del Carme en un Espai cultural d’art i patrimoni es divideix en tres vessants, que conviuran en equilibri amb l’objectiu de facilitar l’accés al patrimoni de Palamós per part de la població local i els visitants, potenciar els actius patrimonials de la vila a través de la seva singularització i reforçar l’oferta actual d’activitats al voltant del patrimoni amb la generació de noves ofertes específiques: A. Porta d’accés al patrimoni de Palamós, amb un Centre d’Interpretació del Patrimoni Local, tant cultural (monuments, conjunts i llocs amb valor històric, estètic, científic, etnològic o arqueològic) com natural (formacions físiques, biològiques i geològiques excepcionals, hàbitat d’espècies animals i vegetals amenaçades i zones que tenen un valor estètic o de conservació) i de paisatge (integrat pel substrat natural, l’acció humana i l’activitat desenvolupada al llarg del temps). Les quatre portes d’entrada que es presenten al Pla Director del Patrimoni de Palamós, per la seva banda, són la Porta d’Entrada al Patrimoni de Palamós (Capella del Carme), el Centre d’Interpretació del litoral de Palamós, el Centre d’Interpretació de la Vall de Bell-lloc i, per últim, el Centre d’Interpretació del port i la pesca (Museu de la Pesca, Barques del Peix i Espai del Peix). B. Espai d’Art Ezequiel Torroella de difusió i promoció del patrimoni artístic i del fons local d’art, format per el fons Torroella, el llegat Galí d’art contemporani, el fons dels Premis Vila de Palamós i el fons artístic del Museu de la Pesca provinent de l’antic Museu Cau de la Costa Brava. El volum d’obres requereix d’un espai idoni per a ser exposat de forma semi-permanent, un espai de difusió, reflexió i creació artística que comptarà amb accions paral·leles com uns premis d’art bianuals per a joves talents i beques i estades per a artistes. C. Espai d’ús polivalent per xerrades, concerts de petit format, perfomances, i manifestacions artístiques professionals (escultura, pintura, arquitectura, audiovisuals, etc.).

Nostre Senyora de Gràcia a la Capella del Carme

*************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7166

Època: segle XVIII

Descripció:

Edifici d'una sola nau amb capelles laterals i absis rectangular amb cambril. Els trams estan dividits per pilastres amb capitell de guix en bon estat. Una grossa motllura recorre el perímetre i a la part alta s'obren les petites finestres. La coberta és de volta de canó d'arestes. La portalada de pedra del frontis consta de dues pilastres que emmarquen l'entrada i sostenen un frontó partit amb una fornícula. Al capdamunt hi ha un ull de bou. La teulada a dues vessants està rematada per un campanar d'espadanya d'un sol arc. L'estat actual de la construcció és quasi de ruïna.

Notícies històriques:

El 31 de maig de 1761 Mossèn Miquel Costa deixa la seva casa i uns terrenys per bastir-hi un hospital i una capella dedicada a la Verge del Carme. Dona també, una imatge de la Verge i els objectes de culte. Set anus després s'inaugura l'església. L'any 1938 d'edifici és cremat. Actualment només ens resta la capella de l'antic hospital. El 1983 s'inicia una polèmica referent a l'ús a que s'ha de destinar l'espai. D'una banda es defensa fer-hi una zona d'aparcament i de l'altra la restauració de la capella per convertir-la en auditori, opció proposada per Modest Prats, Cap de Cultura els Serveis Territorials de Girona. Al mateix temps es volia traslladar el pòrtic a Sta. Maria del Mar i per aquest motiu les pedres estan numerades. No s'ha dut a terme cap de les propostes i es va fer servir durant una temporada com a magatzem municipal.










*************************************

Altres enllaços amb informació:

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/12/esglesia-de-la-mare-de-deu-del-carme.html?fbclid=IwAR0Zg9vbgQhGtJbzHGxLJDcMvlSLfXsdB_kGm4BvNmMLpnVLuuSOjV4Q00Y

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=11689

https://www.portalgironi.cat/index.php/patrimoni/patrim-baix-emporda/patrim-baix-emporda-palamos/2982-patrim-palamos-esglesiacarme

*************************************









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada