ESPAIS DE MEMÒRIA - MEMORIAL DEMOCRÀTIC
MAÇANET DE CABRENYS - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Segona República i Guerra Civil a
Maçanet de Cabrenys
La proclamació d la República el 14 d’abril de 1931 es
rebé amb eufòria a Maçanet. L’Ajuntament, presidit per Mariano Mas, va
organitzar una gran manifestació amb música i cants de la Marsellesa. S’homenatjà
amb un monòlit els capitans Galán i García, morts per la causa republicana, i
es van rebatejar carrers i places amb noms de destacats personatges
republicans.
A les eleccions municipals de 1934 va guanyar la
candidatura d’Agrupación Republicana “Luz” i s’elegí alcalde Manuel Morlius. La
desfeta de la indústria surera local havia deixat cent treballadors sense feina
i el consistori endegava diversos projectes per pal·liar la situació.
L’alçament militar de juliol de 1936 va motivar que el
president del Comitè Antifeixista,
Joaquim Bassó, es fes càrrec de l’Ajuntament. Els capellans, informats de la
nova situació, decidiren marxar. Tot seguit els elements més extremistes van
saquejar l’església i les capelles, van cremar imatges i retaules, i es van
endur les campanes. Es portà a terme l’ocupació de cases i la confiscació de
tot tipus de béns dels fugitius per “necessitats de guerra “, mentre els milicians
i els carrabiners vigilaven la frontera.
El gener de 1937 fou elegit nou alcalde Miquel Barnadas
(PSUC). El 15 de març va arribar a Maçanet un escamot anarquista per detenir
les persones considerades de dretes. Barnadas, s’hi enfrontà amb fermesa, motiu
per el qual fou assassinat al local de La Pau.
A mitjans de 1938 hi havia uns 150 refugiats al poble,
que van anar augmentant. D’entre els 220 allistats per anar al front, 40 van
desertar. La guerra va acabar amb un balanç de 30 persones de Maçanet mortes al
front, tres a la rereguarda i quatre víctimes de la repressió franquista, un
cop acabada la guerra.
Tanc abandonat als afores del poble pel exèrcit republicà
L’exili republicà i el pas de
refugiats de la Segona Guerra Mundial
Els fronts de guerra van evolucionar desfavorablement als
interessos de la República. Acabada la Batalla de l’Ebre, l’ofensiva franquista
a Catalunya de finals de 1938 va provocar un augment de trànsit de refugiats que,
camí de França, van començar a arribar a Maçanet. Finalment , la caiguda de
Barcelona el 26 de gener de 1939 va genera un èxode republicà massiu.
Centenars de militars i civils travessaven diàriament el
terme municipal i s’enfilaven muntanya amunt cap a França. La majoria anaven a
peu, d’altres amb tota mena de vehicles, que abandonaven quan ja no podien
avançar més o veien propera la frontera. Anaven carregats amb els béns més
valuosos que havien pogut salvar, però que en molts casos, pel pes i les
preses, haurien de deixar abandonats pel camí. Així, per tot arreu hi havia
estris, armes, municions, roba, queviures...
Diverses famílies de Maçanet i la major part dels gairebé
300 refugiats que es trobaven al poble van optar per marxar a l’exili. El 13 de
febrer va arribar un destacament militar que va declarar el poble zona
nacional. Un cop acabada la guerra, molts combatents republicans detinguts van
ser empresonats als camps de concentració franquistes i almenys dotze maçanetencs
van ser detinguts i encarcerats. L’escassetat
alimentària i la crisi de postguerra van comportar l’establiment de cartilles
de racionament durant més de deu anys.
L’exèrcit franquista va militaritzar la frontera des de
1939 i hi tingué presència destacada fins als anys 50. Malgrat aquest control
militar, en plena Segona Guerra Mundial, sobretot a partir de 1942, amb el
control alemany de tot França, Maçanet serà lloc de pas clandestí de voluntaris
evadits de França, d’aviadors aliats caiguts en territori francès i també de
civils, molts d’ells jueus, que fugien del terror nazi.
La guerra civil espanyola es va desfermar, el juliol de
1936, a causa del cop d’estat que va encapçalar una part de l’Exèrcit amb el
suport dels sectors més reaccionaris de la societat espanyola. L’objectiu dels sollevats
era enderrocar l’ordre constitucional de la Segona República.
Es calcula que la guerra va ocasionar 600.000 i 700.000
víctimes (inclosos els fronts de guerra i la repressió a les rereguardes). La
derrota republicana, a inici de 1939, va comportar que entre 470.000 i 480.000
mil persones haguessin d’emprendre el camí de l’exili. Una proporció considerable
dels desplaçats, després de molts sofriments i penúries, es va instal·la majoritàriament
a França i a diversos països llatinoamericans.
Retirada i camí de l’exili a Maçanet
de Cabrenys
A Maçanet, durant la retirada, s’hi van allotjar
importants destacaments de carrabiners i
la Presidència de les Corts, encapçalada per Diego Martínez Barrio que va
passar a França acompanyat d’Azaña i Negrín a principi de febrer de 1939.
Els camins de Maçanet cap a França més usats durant quest
èxode van ser els passos de les Salines, el pas del Coll de Lli, el pas per
Tapis i el pas de Costoja.
El trànsit de refugiats per la frontera empordanesa va continuar després de 1939, ja que milers de fugitius de l’Europa ocupada pels nazis (espies, jueus, desertors, aviadors i combatents aliats) van fer servir aquests camins d’evasió que també foren pas per a residents antifranquistes.
En aquesta zona, la ruta de l’exili més concorreguda fou
la carretera forestal de les Salines, perquè era un vial que permetia el pas de
vehicles i no tenia pèrdua, pels que podien recórrer amb vehicle els tretze
quilòmetres de pista. Els que anaven a peu feien drecera passant per can
Gallart, el mas Roger i els Santuari de les Salines. Era un recorregut que en
tres hores els duia a la frontera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada