MOLÍ, AQÜEDUCTE i RESCLOSA D'EN FRIGOLA
CRUÏLLES-MONELLS-SANT SADURNÍ DE L'HEURA - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
MOLÍ D'EN FRIGOLA
Situat en el paratge del camp del Daró, un dels pocs
planers del curs mitjà i alt del riu Daró. Arraconat entre el pla i el pendent
de llécol de la muntanya, sense poder evitar que les aigües del riu arribin a
la seva porta quan van grosses.
Les condicions naturals d’aquest paratge per a l’emplaçament
d’un molí hidràulic han estat aprofitades des de molt antic. Al segle XIII hi
havia un molí, probablement anomenat molí Rater, que comptava amb una bassa i un
aqüeducte.
Al segle XVI ja s’anomena molí d’en Frigola. Entre els
segles XVI i XVII el molí es va ampliar i va poder encabir un nou joc de moles.
L’any 1923, com es pot llegir en un petit escrit d’una pedra del carcabà, s’hi
van fer reparacions. L’any 1925 el seu propietari el va donar de baixa de la
contribució industrial. En aquells moments només hi funcionava un únic joc de
moles, durant tres mesos a l’any. Eren els darrers anys de la molineria del
Daró.
L’edifici actual és el conjunt resultant de les reformes que
s’hi ha anat fent en els darrers vuit segles. El que inicialment devia ser com
un aixopluc es va anar ampliant sempre per la necessitat d’emmagatzemar més
aigua per a les moles. L’any 1??5 quan va ser abandonat pels seus darrers
habitants, la família Angelats, l’edifici ja havia perdut la seva principal
funció, la producció de farina.
La restauració del molí ha estat possible perquè se li ha
donat un nou valor com a testimoni d’una de les principals indústries del
passat i de les generacions i generacions de molins que hi van fer farina. Però
com sempre al llarg de la seva història, s’ha hagut d’adaptar a les necessitats
dels temps, en aquest cas per al seu ús públic.
Les parts del molí
Planta inferior: El rodet es considera el cor d’un molí.
Allotjat en la galeria coneguda com el carcabà, transformava l’energia
hidràulica en energia mecànica.
Planta baixa: La sala de les moles. Formant part del
paviment del terra hi podem veure les restes de dos jocs de moles, que s’afegien
al que ha arribat sencer fins als nostres dies. Aquesta planta es recolza sobre
el pendent de la muntanya, tal i com es pot veure a l’habitació que hi ha al
fons. En aquesta habitació també hi podem veure un mur que la travessa
transversalment, de factura molt anterior a la construcció actual i que podria
delimitar l’emplaçament del molí medieval
Interior del carcabà
Esquema tallat d'un quart dels mecanismes d'un molí fariner
Els molins de la conca mitjana del riu
Daró
En el curs gavarrenc del riu Daró hi havia antigament una
infraestructura hidràulica molt ben articulada, formada per vuit molins
fariners, dos pous de glaç, dos escairadors, a més de diverses rescloses i
recs. Molts dels molins hidràulics del Daró es poden datar d’època medieval.
Durant els segles moderns es va produir un doble procés, per una banda l’abandonament
d’alguns d’aquets molins, i d’altra banda , l’ampliació dels més ben situats.
Els tres molins que van sobreviure a aquesta selecció va ser el molí d’en
Boscà, el molí d’en Ribes i el molí d’en Frigola.
En el període comprés entre 1920 i 1940 la molineria del Daró
va desaparèixer. El molí d’en Ribes conserva, malgrat el seu estat de ruïna, la
seva estructura industrial-residencial. De la resta de molins, no en queda res
o només parts integrants dels sistema de captació o de conducció de les aigües.
L’entorn natural del molí d’en Frigola
El paratge del molí d’en Frigola és un magnífic punt d’entrada
a les Gavarres, on són representats els principals ambients naturals del
massís. Emplaçat en el fons de la vall del tram mitjà del riu Daró, l’entorn
presenta un relleu muntanyós, de formes suaus i arrodonides i amb torrents i
rieres encaixonades entre les roques esquistoses.
El clima mediterrani de la zona es fa palès amb un cabal
del Daró molt irregular al llarg de les estacions, alternant períodes de
torrencialitat amb altres en què la llera és eixuta i l’aigua només és present
en uns pocs gorgs. En aquests embassaments temporals hi trobem refugi i lloc
per ala reproducció de molts invertebrats, amfibis i peixos com l’espinós, una
de les espècies més singulars d’aquest indret.
La vegetació de l’entorn és eminentment forestal, amb una relativa diversitat de boscos. Als marges del Daró, on l’ambient es sempre fresc i humit, s’hi desenvolupa el bosc de ribera. Sota l’ombra de verns i altres arbres caducifolis s’hi arreceren espècies vegetals pròpies de la muntanya mitjana com el marcòlic o el corniol. Fora de la influència del riu, però en llocs frescals i obagues amb sòls profunds, s’hi desenvolupen alzinars amb roures, freixes i oms, on teixons, guineus i senglars hi tenen el seu habitat. A les solanes hi prospera la sureda, el bosc més extens i representatiu de les Gavarres. En molts indrets, i com a resultat de la pressió antròpica, la sureda ha cedit el seu lloc a pinedes secundàries de pi pinastre o a brolles, vegetació arbustiva dominada per brucs i estepes, resultat de la desforestació.
L'ESCAIRADOR
És el darrer element que trobem dins del sistema de
molins encadenats del curs gavarrenc del riu Daró, abans d’endinsar-se definitivament
a la plana. Aquest edifici i el mecanisme que li dóna nom pràcticament sempre
se situen el punt final de l’aprofitament de l’aigua per a ús industrial. A
vegades però, el mecanisme el podem trobar dins del molí principal, com un joc
de moles més.
També se’l coneix pel nom de blanquejador. Aquesta doble
denominació fa referència a les dues feines que s’hi podien fer: escairar i
blanquejar. Escairar és fer farinada de blat de moro o de faves. Blanquejar és
esclofollar el blat o l’arròs per menjar bullits o condimentats. Cada vegada es
podien triturar a l’entorn de tres mesures de blat, uns 40 kg.
El mecanisme
A la planta inferior té un mecanisme motriu exactament
igual que el d’un molí, a la planta, un joc de moles com el d’un trull.
Maluradament, del mecanisme de l’escairador del molí d’en Frigola només s’han
pogut preservar els fragments de la gran pica que acollia el gra i d la pedra
troncocònica que rodava dins d’aquesta pica.
L’edifici
La façana principal sobre el marge, la posterior dins del rec. De petites dimensions, sense obertures i un forat al terra per donar pas a l’eix. Darrere el molí, formant part del parament del mur, la pedra treballada per deixar passar la comporta. Aquesta es tancava quan es volia derivar l’aigua cap el carcabà i s’obria quan es volia facilitar la seva lliure circulació cap al riu.
AQÜEDUCTE i RESCLOSA DEL MOLÍ D'EN FRIGOLA
Construcció que té per finalitat la conducció artificial
de les aigües. Adopta la forma d’un pont, que s’adapta a la orografia del
terreny per tal de guanyar el nivell necessari.
La funció de l’aqüeducte del molí d’en Frigola era captar
les aigües de la zona de Cantagalls i canalitzar-les, per sobre del riu Daró,
dins del rec del molí.
La cronologia de la construcció de l’aqüeducte ens és
desconeguda, però sabem que a finals del segle XIX ja no hi havia els pilars de
dins del riu. En aquells moments a la bassa del molí només hi arribaven les aigües
del rec, com en l’actualitat. L’aigua que arribava a través de l’aqüeducte
representava una aportació complementària, que va deixar de ser necessària quan
es va anar reduint el nombre de molins que aprofitaven l’aigua del riu Daró.
L’aqüeducte del molí d’en Frigola originalment constava
de quatre arcs, dos es trobaven dins del llit del riu i els altres dos sobre el
terreny per salvar el desnivell. Avui només podem veure-hi les restes de part
del contrafort del pilar central del riu.
Està construït amb pedra del país lligada amb argamassa. A la part superior hi ha el canaló, per on circulaven les aigües.
Situada al tram mitjà del riu Daró, la resclosa del molí
d’en Frigola recull l’aigua d’aquest per conduir-la a través del rec fins a la
bassa del molí. Medeix uns 20 m d’ample i té una fondària màxima aproximada de
2 m. Dues comportes, una d’accés al rec i l’altra de retorn al Daró, permeten
regular-ne la direcció i el cabal.
En el passat, la resclosa també rebia l’aportació de l’aigua
procedent del rec del molí d’en Ribes, situat riu amunt. Aquest reaprofitament
de l’aigua com a recurs no és un fet particular. Ja en època medieval era una
pràctica freqüent en els prop de vuit molins hidràulics documentats i situats
en aquest tram del Daró.
La resclosa que en darreres dècades estava malmesa i no
retenia l’aigua, va ser objecte d’uns treballs de recuperació duts a terme per
l’Escola Taller les Gavarres, l’any 2000. La intervenció es va centrar en la
reconstrucció i impermeabilització de la paret de la resclosa, recuperant antics
blocs de pedra que en formaven part i que es trobaven escampats per la llera.
També entre d’altres treballs cal esmentar la reconstrucció d’un antic mur
lateral situat al marge esquerre, el buidatge dels sediments acumulats a la
resclosa i la restauració de l’entorn després de la intervenció.
La intervenció en aquest espai ha anat adreçada tant a la restauració de la seva funció dins del sistema hidràulic com a la millora de l’ecosistema aquàtic i de ribera, afavorint – amb la recuperació d’un punt important d’aigua estable – la presència de vegetació i fauna pròpies d’aquests ambients.
Cronologies: Modern (
1453 / 1789 )
Descripció:
Per accedir al lloc on
es troba aquest molí, cal agafar la carretera que porta de la Bisbal d'Empordà
a Cassà de la Selva. A la sortida de Sant Sadurní de l'Heura en direcció a
Cassà, en el punt quilomètric 17,60, s'ha d'agafar un camí que surt a l'esquerra i
recòrre'l uns 150 m. fins arribar a una cruïlla. En aquest punt cal seguir
recte uns 150 m. més fins a trobar una bifurcació, on s'ha d'agafar el camí de
l'esquerra. Seguint uns 400 m. trobarem una nova bifurcació, on seguirem pel
camí de l'esquerra un quilòmetre i mig, aproximadament, sense desviar-nos del
camí principal. Després de recórrer aquesta distància arribarem a una
zona planera on es troba el Molí d'en Frigola. Amb motiu de les obres de
restauració d'aquest molí es va portar a terme una intervenció arqueològica
prèvia a l'inici de les mateixes. En aquestes excavacions es van documentar
dues fases d'utilització del molí: una primera que seria anterior al segle XVII
i una de mes moderna que aniria del segle XVII al segle XX.
**********************************************************
**********************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada