CASTELL DEL COLL
OLOT - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Actualment tot l'entorn de l'edifici està molt embardissat i no es possible fer fotos ni accedir a prop.
Casa forta o castell situat uns centenars de metres més
avall de l’església de Sant Andreu del Coll, al vessant de la muntanya, a
l’extrem oriental de la serra de Sant Miquel del Mont, al costat del coll que
donà el nom a l’església i al castell. Des de la fortificació, situada sobre
uns camps, hi ha una molt bona panoràmica sobre la plana d’Olot.
Descripció:
La part que ha d’ésser més antiga d’aquesta fortificació
són els murs perimetrals. Aquest edifici té una planta quadrada, amb una
longitud dels quatre murs d’aproximadament 19 m. La façana principal, on hi ha
la porta, és orientada cap a llevant. Actualment les façanes tenen una altura
que oscil·la entre els 6 i els 8 m. A la façana de ponent hi ha hagut una
important reconstrucció recent; en les altres tres també hi ha algunes
alteracions més o menys modernes.
Per la situació de les espitlleres hom pot veure que hi
havia bàsicament dos nivells: l’inferior que correspon a la porta i a algunes
espitlleres situades a 1 m de terra i un altre, un pis superior, que correspon
a les diverses espitlleres situades a uns 5 m del sòl actual. Poc per damunt
d’aquestes darreres espitlleres ja s’acaba l’obra medieval. A l’angle del
sud-oest hom pot veure encara un tercer nivell d’espitlleres, a uns 2 m de
terra.
A l’exterior la porta té una amplada d’1,69 m i una
alçada de 2,65 m. És acabada amb un arc de mig punt, format per 10 dovelles que
tenen una longitud de 65 cm.
Les espitlleres tenen una alçada que oscil·la entre els
85 i els 95 cm i una amplada, a l’exterior, d’uns 10 a 15 cm. En alguns casos
han estat tapades.
Els carreus d’aquest edifici són lleugerament escairats,
més aviat quadrats, de mida força gran (com ara 30 cm d’alt per 35 cm de
llarg), ben arrenglerats i units amb morter de calç. A l’extrem de ponent de la
paret de tramuntana i a la mateixa paret occidental hi ha un aparell
constructiu una mica diferent. Per exemple, hi ha unes quantes filades sota el
nivell de les espitlleres més altes, que són formades per carreus col·locats
verticalment i no gaire grossos (que recorden, en certa manera, per exemple, alguns
dels que hi ha al castell de Segueró). No sabem pas si això respon a un
reaprofitament o bé si més aviat és una forma de construir diferent que apareix
en aquest sector nord-oest del castell.
Entrant a l’interior d’aquestes quatre parets hi ha, a mà
esquerra, dos arcs de mig punt, que s’aguanten al mig per una grossa columna de
secció circular. Al fons, davant la porta d’entrada, hi ha un arc rebaixat. Més
enllà d’aquest arc hi ha un pati. A tota la banda de tramuntana del castell i
també a la banda de llevant s’aixequen unes construccions d’època moderna, del
temps en què aquest castell era utilitzat com a masia, actualment en molt mal
estat de conservació. En aquesta casa de pagès, que aprofità les parets
perimetrais i algunes altres construccions anteriors, els habitatges eren al
primer pis i el nivell de peu de pla devia ésser destinat al bestiar.
Tot i que caldria un estudi detingut de l’interior —que
no hem pogut pas fer—, en principi sembla que almenys les parets perimetrals
poden ésser datades vers el segle XIII. Sembla que les quatre parets
comportaren l’organització d’unes construccions com a mínim de dos nivells
diferents, al voltant d’un pati central, potser no ben centrat. Segurament els
arcs que hi ha a l’interior, prop de l’entrada, són del segle XIV i XV; les
restants construccions, molt probablement, són del segle XVII o XVIII.
Aquest castell del Coll, per les seves característiques,
hom creu que és una típica fortificació de la baixa edat mitjana, organitzada
no pas al voltant d’una torre, ans més aviat al voltant d’un pati; recorda
d’altres castells, com poden ésser, sense moure’ns de la comarca de la
Garrotxa, el d’Oix (dels darrers segles medievals) o fins i tot el de Santa
Pau.
Història:
En l’acta de consagració de l’església de Sant Andreu del
Coll (aleshores el lloc era anomenat “Collo Aliarii”, coll d’Alier), hom diu
que aquest edifici fou fet construir pel senyor Emeli (“domnus Emelius”), la
seva muller Quíxila i llurs fills Ramon, Duran i Dagbert. La dona, Quíxila, per
l’ànima del seu marit, d’ella mateixa i dels fills, cedí una casa amb un clos i
una peça de terra.
L’any 1034, llur fill Duran, anomenat Ermengol, casat amb
Senanda, féu testament. Sembla que tenia drets sobre l’església de Santa Maria
de Batet i sobre la de Santa Eulàlia de Begudà. l’església de Sant Andreu del
Coll, amb els delmes i les primícies, havia d’ésser del seu fill Bremon. Duran
també tenia drets i alous en altres comarques properes. El seu cavall negre fou
deixat al fill gran, Bremon; a part d’aquest, sembla que encara tenia un altre
cavall. Les eugues, una somera i un pollí passaren a la seva muller Senanda.
Segons Pere Català, un dels fills de Bremon, Arnau
Bremon, fou eclesiàstic i l’any 1104 donà l’església de Sant Andreu del Coll al
monestir de Ripoll; aquesta donació fou, però, impugnada pel prior de Ridaura.
d’acord amb la sentència del plet que hi hagué, Francesc Caula creu que Bernat
Mir del Coll, nebot d’Arnau Bremon i casat amb Guilla, l’any 1139, donà al
priorat de Ridaura els delmes i les primícies de l’església del Coll,
reservant-se’n, però, la meitat en usdefruit.
Entre els anys 1198 i 1236 hi ha documentat un Pere del
Coll, cavaller que, segons publicà Francesc Monsalvatje, rebé, l’any 1236, del
cavaller Bernat d’Oix “de Voxo”, oncle seu, drets sobre els delmes de Beget,
uns masos, unes bordes i uns homes i dones a la parròquia de Bolòs (amb
remenees, censos, agrers, serveis, usatges, joves, batudes, tragins, etc.), el
mas d’Oix, masos a Taulat (prop de Camprodon) i a Montagut. Bernat d’Oix, que
tenia gairebé tots aquests béns en feu per Guillem de Cervià, va rebre per
aquesta donació homenatge del cavaller Pere del Coll (“ego Petrus de Colle
facio vobis homagium”).
Fou succeït pel seu fill Bernat del Coll, casat amb
Berenguera d’Estanyol. Segons Francesc Caula, els béns de Bernat passaren al
cavaller Guillem del Coll, nét seu, i, després, al seu besnét anomenat
Berenguer, com el seu avi, que havia mort molt jove.
Berenguer del Coll rebé l’any 1308 de Jaume de Besora del
castell de Rocabruna una quarta part del delme de Sant Cristòfol de Beget.
d’altra banda, però, va vendre el 1325 la meitat dels delmes de Sant Andreu del
Coll a Ermessenda del Coll, muller de Pere Arnau de Santa Pau, per 1 000 sous
barcelonins de tern. Berenguer, segons la làpida sepulcral que hi havia a
l’església del Coll, morí el 1334.
El seu fill, que també rebia el nom de Berenguer,
documentat l’any 1336, es casà amb Blanca. Llur hereu, Guillem del Coll, vengué
a l’abat de Camprodon, el 1342, unes bordes a Santa Margarida de Bianya.
Guillem, d’altra banda, reconegué ésser home propi i sòliu del monestir de Sant
Pere de Camprodon, pel fet de tenir un mas seu, i l’any 1344 va retre homenatge
a l’abat d’aquest cenobi.
Segons Pere Català, vers l’any 1419 Ramon de Pujol era
senyor de la casa forta del Coll. La seva filla Alamandina es casà amb un
membre de la família Peguera, senyors del castell d’Espunyola. Més endavant,
aquesta construcció del Coll depengué dels Montagut i dels Vallgornera.
**************************************
Altres enllaços amb informació:
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2023/11/castell-del-coll-olot-la-garrotxa.html
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1256
https://janonomar.blogspot.com/2019/03/llegendes-del-castell-del-coll.html
https://www.catalunyamedieval.es/castell-coll-la-garrotxa/
**************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada