ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE CAPELLADES
CAPELLADES - L'ANOIA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Estil / època: Barroc, contemporani, segle XVII
Descripció:
L'església de Santa Maria té
planta de creu llatina més dues naus laterals amb capelles i està orientada de
llevant a ponent. El presbiteri és capçat per un absis semicircular, mentre que
a l'altre extrem, damunt de l'entrada, s'hi disposa el cor.
Les naus laterals també s'estiren cap a la capçalera, originant una capella a
cada costat de l'absis: la del Santíssim, a llevant, i la de Sant Salvador, a
ponent. L'església està coberta per un conjunt d'aiguavessos de teula corba
suportats per una estructura de fusta que recolza en els murs perimètrics. En
el transsepte s'aixeca una cúpula semiesfèrica coberta amb ceràmica vidriada de
color vermell, que recolza damunt d'un tambor amb vuit obertures, i està
capçada per un llanternó. El campanar és de pedra tosca es troba adossat a
migdia, està format per tres cossos; el primer, el cos base, és de planta
quadrada i els altres dos superiors, els cossos de campanes, són de planta
octogonal, els quals estan coronats per un conjunt d'hídries de bola. Al
capdamunt, hi ha una estructura de ferro que conté el parallamps.
La façana principal, capçada per una cornisa recta, està limitada amb
cantonades de grans carreus de pedra. A l'eix central hi ha la portalada, a
sobre d'ella una fornícula que conté una imatge i, més amunt, una rosassa
circular tancada amb vitralls de colors. El parament està esgrafiat amb plafons
geomètrics que emmarquen garlandes i palmons, amb coloms al voltant de la
rosassa, i amb les figures de sant Sebastià i santa Dorotea, a ambdós costats
del rosetó. A la part alta del costat de migdia, sota la cornisa de coronament
i el campanar, hi ha el rellotge d'esfera i a sota la inscripció "ÉS HORA
D'ESTIMAR DÉU". A la façana de ponent del campanar continua l'esgrafiat i
hi ha representat sant Cristòfor.
L'interior del temple, amb naus cobertes amb voltes de mig punt o de creueria,
està decorat segons un projecte de l'arquitecte Josep M. Jujol; les voltes amb
estucs que imiten cassetons i els intradós dels arcs i les trompes amb motius
florals. La cúpula està decorada amb motius vegetals i l'anell, de color blau
cel, conté la inscripció "ASSUMPTA EST MARIA IN COELUM GAUDENT ANGELI
ALLELLUIA".
El presbiteri està enlairat dos graons respecte de la nau, on hi ha la mesa
d'altar i, darrera, sota d'un baldaquí, presideix l'espai la imatge de
l'Assumpció de l'artista Joaquim Ros, la qual recolza damunt del sagrari i d'un
pedestal.
Cal destacar la capella de ponent de la capçalera, dedicada a sant Sebastià, la
decoració de la qual va ser obra de l'arquitecte Cèsar Martinell. Conté un
retaule barroc, amb mesa d'altar, predel·la, registre central i registre
superior, policromat i daurat. En el nínxol central, flanquejat per columnes,
hi ha la imatge del sant. La decoració dels murs es divideix en dos registres
separats per motllures, amb plafons rectangulars i el resseguiment del
perímetre del retaule. La volta està embellida amb motius celestials i
angelets.
Observacions:
Tindria el seu origen segle X; s.
XI; ampliacions i reformes: 1587, 1644, 1687, 1804, 1819 i durant les dècades
de 1850, 1860. Ja al segle XX, també hi han diverses reformes 1900, 1910, 1940,
1950, 1960, 1970 i 1980.
També es àrea d'expectativa
arqueològica.
Història:
L'origen de l'església probablement era una petita
capella que es trobava dins de l'antic terme del castell de Claramunt i l'any
978. Primer va ser capella sufragània i posteriorment parròquia. La capella fou
donada amb l'alou de Capellades pels senyors de Claramunt al monestir de Sant
Cugat del Vallès. La primera notícia documental de la "cel·la" de
Santa Maria de Capellades data de l'any 986, en el precepte del rei Lotari el
rei confirma al monestir de Sant Cugat del Vallès l'església de Santa Maria
junt amb el castell de Claramunt.
No va ser finsal 1028 que es va començar a parlar de l'església de Santa Maria.
No es coneixen gaires detalls del temple medieval. La primerenca església de
Santa Maria de Capellades sembla que consistia en un petit edifici romànic
situat on s'aixeca l'actual i junt al temple hi havia un petit cementiri. En la
proximitat tenia un edifici que feia les funcions de rectoria, de la notaria i
de l'escrivania. L'altar major estava dedicat a Santa Maria i era ornamentat
amb diverses teles.
El 1578 el Vicari General va donar la llicència per fer les capelles i el 1587
es va autoritzar al rector per enrunar part de l'església a fi d'engrandir-la.
Aquestes obres van comportar el canvi d'emplaçament del primer cementiri i el
1612 es va beneir el nou, situat darrera de l'església.
Durant el segle XVIII es van produir diferents millores: la construcció d'un
retaule per a l'altar Major, obra d'Antoni Viladomat (1721) i la incorporació
de les campanes (1723); la instal·lació d'un altre retaule en honor de la Mare
de Déu del Roser, signat per Josep Massalva (1741)3 i d'un tabernacle per a
l'altar de Santa Dorotea. El 1819 es reprengueren els treballs de construcció
nomenant director Josep Marcó, de Calafell. De nou, els fets d'armes van
interrompre el procés d'ampliació. A principis de l'any 1865 es va iniciar un
expedient al Bisbat per a la reparació de l'església parroquial.
A les quatre de la matinada del dia 4 de desembre de 1896, es va declarar un
important incendi que obligà a una reconstrucció general del temple. El foc
havia destruït l'altar major, l'orgue, una trona, bancs i l'harmònium. Les
flames havien arribat fins al Sant Crist.
Nova restauració l'any 1910. L'any 1936 l'església fou saquejada i incendiada,
i les imatges van ser cremades a la plaça i l'estructura interiors canviada.
També es va cremar la pràctica totalitat de tot l'arxiu parroquial.
Entre l'any 1945 1953 s'efectuaren diverses reformes interiors i exteriors a
destacar la decoració interior, simulant elements arquitectònics d'estil
renaixentista, a càrrec del pintor Joan Campoy, acabats el 1955. Entre l'any
1983 i el 1986, es va encarregar la construcció d'una nova capella lateral
dedicada al Santíssim amb notables mostres d'art contemporani. També es
destacable el nou sagrari va ser l'ofrena que la comunitat parroquial de Santa
Maria de Capellades. El 1997 es va fer la nova restauració del cimbori i,
finalment, la restauració de l'atri de l'any 1999 on es van poder veure les
pedres originals dels arcs. L'última reforma feta en aquest temple va ser
l'arranjament de la teulada de tot l'edifici, que es va portar a terme l'any
2007.
******************************
Enllaç amb informació del baldaquí de Santa Maria:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/baldaqui-de-santa-maria
Estil / època:
contemporani
popular, segle XX, any 1953
Arquitecte Jordi Cantó
Descripció:
Baldaquí situat darrera de l'altar. Està format per
quadre columnes de secció quadrangular i capitell d'estil corinti amb decoració
de creus que es disposen sobre unes pilastres. Sobre l'espai arquitrabat
rectangular format per aquestes quatre columnes es disposa un fris d'estil
clàssic grec amb la presència de l'escut papal a la part frontal sostingut per
dos àngels. L'estructura es culmina amb una estructura poligonal assimilable a
una cúpula però buida, rematada a cada cantonada amb figures zoomorfes. Al
centre del baldaquí s'ubica sobre un pedestal la figura de Santa Maria, alçada
per uns àngels, amb els braços oberts. Formant part de aquesta estructura es
troba el sagrari.
Història:
Element arquitectònic encarregat i inaugurat l'any 1953.
L'escultor va ser Ros.
Enllaç amb informació de la Capella del Santíssim:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-santissim
Estil / època:
contemporani
popular, segle XX, any 1983
Descripció:
Capella de forma rectangular localitzada a la banda dreta
de l'altar de l'església de Santa Maria. Configura un espai independent, una
mena de capella d'emergència per activitats puntuals.
Presenta vitralls policroms a la paret esquerra dotant a
l'espai d'una considerable lluminositat. L'estil dels complements decoratius de
la capella és molt auster. Un altar de pedra massissa amb la representació de
les mans de deu, el colom de la pau, una fulla i dues serps com la temptació,
tot presidit pel sol.
A l'esquerra de l'altar es localitza el sagrari, de forma
circular amb creus en relleu. A la dreta s'ubiquen un crist a la creu i la
imatge de la mare de deu, tot sobre un fons de rajoles de tonalitat melada.
Història:
A mitjans dels anys 80 del segle XX la parròquia amb la
Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat decidiren efectuar aquest annex de
l'església de Santa Maria amb l'objectiu de disposar d'un àrea més reduïda que
permetés efectuar cerimònies en un espai més reduït, fruit també del successiu
descens de feligresos.
Es un espai clarament auster tant en el conjunt
arquitectònic, com en el mobiliari i bancs pels participants en el oficis.
Estil / època:
contemporani,
segle XXI, any 2016
Autoria de
l'element: Dissenyador de l'orgue: Josep
Freixes Vivó
Descripció:
Orgue supervisat durant la seva construcció pel músic
Josep Freixes i Vivó per que disposi de les condicions tècniques per música
tradicional d'orgue i per la tenora per poder tocar sardanes.
Història:
Nou orgue sufragat fonamentalment per la Sra. Montserrat
Freixes Vivó amb el recolzament de l'Ajuntament de Capellades.
******************************
Enllaç amb informació de la pila baptismal de Santa Maria:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-santa-maria
Estil / època:
contemporani
popular, segle XX, any 1961
Descripció:
Pila Baptismal disposada al vestíbul de l'església,
entrant a ma esquerra darrera d'una zona delimitada per una reixa i amb fons
amb pintures que representen el baptisme de Crist. La peça és senzilla, de
forma cilíndrica, sobre un peu i un coll, i actualment el diàmetre de la pila
es coberta per una tapadora de fusta. Vinculada al beat Josep Tous i Soler.
Estil / època:
Modern, barroc, contemporani, segle XVIII
Descripció:
El retaule barroc es localitza en un petit absis a la
esquerra de l'altar. L'absis es decorat amb pintura blava i groga amb la
presència d'àngels. La part inferior de la paret de la capelleta es decorada
reproduint un motiu arquitectònic. L'estructura del retaule presenta tres
parts: La part inferior amb alternança de parts de fusta i parts amb
aplicacions metàl·liques, La part mitjana amb una estructura arquitectònica amb
columnes amb els fustes decorats amb motius vegetals fins a mitja alçada i els
capitells corintis. També destaca l'arc de mig punt al intradós del qual dins
d'una petxina es localitza la figura de Sant Sebastià custodiat ambdues bandes
per àngels amb fletxes. La part superior una escultura més petita que
l'anterior també dins l'arcada es acompanya per dos àngels dins d'un context
força carregat. El conjunt està rematat per una custòdia i tota la peça
presenta tonalitats vermelles, blaves amb xapat d'or.
Història:
El retaule no és de factura local, sinó que la família
Guasch, benefactora de l'església de Capellades va assumir el cost de la compra
i el trasllat del retaule procedent de fora de Catalunya.
Estil / època:
contemporani
popular, segle XIX
Descripció:
Sagristia de l'Església de Santa Maria. Espai de forma
rectangular que es localitza darrera de l'altar, a costal de la capella moderna
del Santíssim. El sostre presenta arcs apuntats i les parets son arrebossades
presentant frisos decorats a les quatre parets.
Destaca per sobre de tot la qualitat del mobiliari de
fusta, taula i armaris, juntament amb alguns quadres amb representacions
històriques amb personatges capelladins. La pràctica totalitat d'aquest quadres
son fets per Amador Freixes i Vivó durant la dècada dels cinquanta del segle
XX.
La paret que dona al carrer presenta també dos vitralls
que aporten una considerable lluminositat a l'espai. Als vitralls apareixen
representats Santa Dorotea, protectora de Capellades i Sant Sebastià protector
davant de les malalties, les plagues i fonamentalment de l'activitat tèxtil, en
aquest cas. Entre els dos vitralls es localitza un sant Crist en una creu
arrodonida i sobre un fons de fusta amb teixit.
En una de les cantonades de la sagristia es localitza una
pila d'aigua beneïda, dins un oecus, delimitada per rajoles de tonalitats
marrons i verdes amb motius vegetals i la pila de l'aigua i la part superior
del conjunt on s'ubica l'aixeta son de marbre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada