Seguidors

dimecres, 30 de gener del 2019

MAS DE LA SABATERA
PRENAFETA - MONTBLANC - LA CONCA DE BARBERÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa






Enllaç amb informació:

que diu:
Mas de la Sabatera és un celler familiar, ubicat a Prenafeta (Montblanc), a la Conca de Barberà.
De les vinyes, custodiades pel Mas que data de l'any 1749, en neixen els nostres vins i caves.
A l'oest de la Serra de Miramar, als peus del Tossal Gros, produïm vins amb caràcter i d'aromes mediterrànies.

Altre enllaç amb informació:

que diu:
Mas de la Sabatera va ser la primera edificació de la finca adquirida per la propietat i des d'ella es gestiona i dirigeix ​​l'explotació.
La masia disposa en les seves instal·lacions de magatzems propis, oficines, dependències per a ús del personal, una zona de tasts, museu agrícola i un punt de venda del vi propi de la seva marca Heretat Pallarès.
En l'actualitat s'està procedint al condicionament i restauració selectiu de diverses dependències intentant sempre mantenir l'esperit original de la masia.
A destacar com a punt de referència la torre Mirador des d'on es pot contemplar el bell paisatge de la Conca de Barberà.

Altres enllaços amb informació:


Altre enllaç amb informació:









dilluns, 28 de gener del 2019

MONUMENT A L'ESCULTOR RAMON BELART I MIQUEL
Montblanc - la Conca de Barberà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa




Enllaç amb informació:

que diu:
Ramon Belart i Miquel (Montblanc 1772-1840) fou un escultor català. Ingressà a l'escola de Llotja de Barcelona a inicis del segle XIX. Acabà els estudis l'any 1806 "amb mèrit", raó per la qual la Junta de Comerç el pensionà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando per ampliar estudis durant trenta mesos. Això no obstant, hi romangué quatre anys més i, l'any 1808, guanyà el "primer premio de primera clase" d'escultura en el concurs general de l'Academia.
L'any 1810, a causa de la Guerra del Francès, com molts altres artistes, Belart fugí a Mallorca que no havia estat ocupada pels francesos. S'ha dit (Martinell)) que allí juntament amb el seu mestre i amic Josep Antoni Folch i Costa construïren el mausoleu del Marquès de la Romana que actualment allotja una capella de la catedral de Palma, tanmateix, recents investigacions opinen que la intervenció de Belart s'hauria limitat al geni funerari, al lleó i al globus terraqüi que decoren la base del monument.
El 1814, arran de la mort del seu pare, Belart es veié obligat a retornar a la seva vila nadiua de Montblanc per ocupar-se del patrimoni familiar. Allí Belart va seguir treballant principalment en imagineria religiosa per als pobles de la Conca de Barberà i comarques veïnes. Per a Montblanc realitzà el retaule major i una flagel·lació de Crist per al convent de la Serra, un Sant Crist per al cor de l’arxiprestal, un Sant Ramon i una Marededéu dels Dolors per al convent de la Mercè...; per a altres llocs de la rodalia, executà un Sant Crist per a Alió, un Sant Jordi per a l’ermita del Roser de Reus.. Explica Antoni Palau i Dulcet que el 1818 va rebre de la Real Academia de San Fernando l’encàrrec de realitzar un relleu que representés “San Pedro curando a un paralítico”, l’obra definitiva que no sembla que hagués executat mai (probablement aquesta notícia calgui relacionar-la amb una altra que ofereix Anna Riera, segons la qual aquell any Belart havia demanat a l’Academia de San Fernando el nomenament d’acadèmic de mèrit, reconeixement que enlloc no consta que hagués obtingut).
No s'ha conservat cap obra de Ramon Belart, només pel seu curriculum i per algunes fotografies (el Sant Jordi de Reus, i el Sant Crist del Cor de Santa Maria de Montblanc, i el retaule major de la Serra de la mateixa població), permeten pensar que fou un bon professional. Cèsar Martinell li dedicà uns comentaris interessants: Belart fou un escultor respectuós amb les normes acadèmiques de l’època, però, tanmateix, com a artista de talent que era, en executar les seves imatges mirava més el natural que l’art antic. "Se’ns ocorre pensar que si Belart hagués nascut en una època de menys ordenancisme artístic, en algunes de les seves obres hauria anat més lluny. Tal vegada el conjunt de la seva producció hauria resultat llavors més desigual. Però en aquelles imatges en què l’esperit religiós glateix per alliberar-se de la forma, si aquesta no hagués estat tan rigorosament imposada pels tractadistes, la visió i el sentiment de l’artista, que no havia de lluitar amb dificultats tècniques, amb el mateix talent hauria assolit un més esplendorós esclat de sa inspiració.” Malauradament totes les seves obres de Montblanc foren destruïdes a l'inici de la Guerra Civil espanyola, l'any 1936.
Altres enllaços amb informació:







PORXOS DE CAL MALET
Montblanc - la Conca de Barberà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



Escut de la vila




Antigues mesures oficials de la vila


Antigues mesures oficials de la vila

Sant Domènec

Enllaç amb informació:

que diu:
L’antiga casa Malet té uns grans porxos, a sota dels quals hi ha les antigues mesures oficials de la vila, que van funcionar des del 1752 fins el 1905, amb la quartera i els tres quartans de pedra per a mesurar els grans del mercat. Aquest casal també presenta una façana de carreus molt ben picats i uns esgrafiats relativament recents al capdamunt de la façana. A la planta baixa, just a la part central de sobre els porxos hi ha un escut del municipi ja que, segons els comentaris d’alguns historiadors, abans de la Guerra dels Segadors havia estat la seu principal del Comú.
Sota els porxos també hi ha una capella de Sant Domènec.

Altre enllaç amb informació:

que diu:
Construcció:
Segle XVIII
Característiques:
Sota els porxos es troben les antigues mesures oficials de la vila, amb la quartera i els tres quartans de pedra que servien per mesurar el gra. Té una clara estructura de carreus ben treballats i a la part baixa uns porxos on està esculpit l'escut de la vila.
Història:
Alguns historiadors afirmen que aquest edifici fou la seu del Comú. Les mesures de cereals de sota els porxos funcionaren del 1752 fins al 1905.

Altre enllaç amb informació:








diumenge, 27 de gener del 2019

PONT VELL
Montblanc - la Conca de Barberà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa









Enllaç amb informació:

que diu:
Descripció:
El Pont Vell és un pont medieval de quatre ulls amb uns bells esperons centrals amb fragments d’un escut de la vila i d’imatges disposades amb una disposició del tot irregular i sense mostrar un sentit iconogràfic lògic, cosa que ens fa pensar que pot ser que aquestes pedres formessin part d’escultures destinades a la portalada de Santa Maria que es va refer al segle XVII, però que no fossin acceptades perquè la seva qualitat artística era més que insuficient per a tal obra, llavors l’Ajuntament se les hauria fet seves a finals del segle XVIII per a reparar el pont.
Ressenya històrica:
El Pont Vell sembla tenir uns orígens probablement romans  tot i que l’actual és una insigne obra medieval del segle XII, emplaçat a la sortida del Camí Reial que passava per la vora del primitiu Montblanc, al final del futur raval. Aquest pont ha resistit el pas de la història, fortes riuades, guerres i intents de demolició com el del 1882.
Antigament s’aixecaven dos arcs (un amb la figura de l’Àngel de la Guarda i l’altre amb l’escut de la vila) a banda i banda del creuer. El 1845 s’enderrocà l’últim arc que quedava per facilitar el pas de carruatges i, amb les seves pedres, s’adobà el Raval i el mateix pont, fet que hi ha qui utilitza per explicar la presència d’escultures a la part central del Pont Vell.


Enllaç amb informació:

que diu:
Construcció:
Encara que els seus orígens podrien ser romans, l'obra visible avui en dia pertany al segle XII. Antigament als extrems del pont hi havia dos arcs, un amb l'escut de vila esculpit i l'altre amb la figura d'un àngel. Aquests arcs foren derruïts en el s. XIX per donar millor pas als carruatges.
Història:
El monument estava situat al camí reial i en diverses ocasions va patir intents de destruccions. També ha patit els efectes de riuades.

Altre enllaç amb informació:

que diu:
El Pont Vell de Montblanc és un pont medieval de quatre ulls, els de les puntes més petits que els del centre, per salvar el riu Francolí. Consta d'uns contraforts laterals de grans dimensions fets de carreus que poden procedir de la façana de Santa Maria.
Aquesta obra medieval fou construïda en els temps fundacionals de la vila, en el segle XII, i és una bella mostra de pont romànic, si bé la part superior ha hagut de ser reparat diverses vegades a causa de les riuades. Per això ha calgut refer-lo diverses vegades, com els anys 1634, 1883, 1889 i l'última del 1966.
Està emplaçat a la sortida del Camí Reial que donava al nucli antic de Montblanc. Antigament, s'aixecaven dos arcs a banda i banda del pont. El 1845 s'enderrocà l'últim arc que quedava per facilitar el pas de carruatges.
*********************************************************************************




























FONT MAJOR
Montblanc - la Conca de Barberà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/


Font Major
Segle XVIII-XIX
Font amb tres canelles i un abeurador adossat. Fou construïda per conduir l’aigua de la font de la Pasquala, situada a l’exterior de la vila.





Enllaç amb informació:

que diu:

Descripció:
És una font monumental de tres canelles amb un abeurador adossat al seu costat esquerre. La font està feta amb carreus de pedra treballats i culmina amb una estructura arquitectònica que ens fa pensar en els frontons clàssics. Al centre del capdamunt d’aquesta mena de frontó hi ha esculpit un gros escut reial de pedra flanquejat per un escut amb les quatre barres catalanes i l’escut de la vila ducal.
Ressenya històrica:
Com a prevenció per una possible repetició de l’alta mortalitat causada per unes febres palúdiques a principis del segle XVIII, les autoritats borbòniques van decidir portar l’aigua de la fon de la Pasquala fins a quasi la plaça del Mercadal, just davant de les carnisseries públiques, aprofitant el racó d’una casa enderrocada pel mal estat en que l’havia deixat la guerra.
Les obres van ser realitzades entre 1727 i 1730 i dirigides pel mestre d’obres barceloní Antoni Gelambi pel preu de 1.600 lliures. Els plànols de la font van ser del paleta barceloní Josep Martí.
La font va ser reformada el 1804, coincidint amb la reforma de la conducció d’aigües. L’any 1928 es va reduir l’amplada de l’abeurador de grans dimensions que hi havia i actualment manté gairebé la seva fisonomia original.

Altre enllaç amb informació:

que diu:

Construcció:
Finals del segle XVIII i principis del segle XIX.
Característiques:
Situada a un extrem de la plaça Major és una font amb tres canelles i un abeurador adossat a aquesta les dimensions del qual foren reduïdes l'any 1928. En la part superior es pot veure esculpit en pedra l'escut d'Espanya en el centre, el qual està flanquejat pels escuts de Catalunya i de la vila.
Història:
A finals del segle XVIII la vila es veié sotmesa a una epidèmia que afectà un gran nombre de la població. Les autoritats borbòniques, com a mètode preventiu, van creure en la necessitat de conduir l'aigua de la font de la Pasquala, situada a la part exterior de la vila, cap a la plaça del Mercadal, actual plaça Major, aprofitant l'espai buit que havia deixat una casa enrunada.

Altre enllaç amb informació:
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5116

**********************************************************************************













dimecres, 16 de gener del 2019

CAN MARESCH
Vic - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa














Molt poca informació he trobat, si algú en té està convidat@ a deixar els seus comentaris en aquesta pàgina.

Enllaç al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic:

que diu:

Època: contemporània Segles XIX-XX
Descripció:
Es tracta d'un immoble de planta baixa i dos pisos. La façana presenta balcons i una tribuna.