MONUMENT A L'ESCULTOR RAMON BELART I MIQUEL
Montblanc - la Conca de Barberà
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació:
que diu:
Ramon Belart i Miquel
(Montblanc 1772-1840) fou un
escultor català. Ingressà a l'escola de Llotja de Barcelona a inicis del segle
XIX. Acabà els estudis l'any 1806 "amb mèrit", raó per la qual
la Junta de Comerç el pensionà a la Reial Acadèmia de Belles
Arts de San Fernando per ampliar estudis durant trenta mesos. Això no
obstant, hi romangué quatre anys més i, l'any 1808, guanyà el "primer
premio de primera clase" d'escultura en el concurs general de l'Academia.
L'any 1810, a causa de la Guerra del Francès,
com molts altres artistes, Belart fugí a Mallorca que no havia estat
ocupada pels francesos. S'ha dit (Martinell)) que allí juntament amb el seu
mestre i amic Josep Antoni Folch i Costa construïren el mausoleu del
Marquès de la Romana que actualment allotja una capella de la catedral de
Palma, tanmateix, recents investigacions opinen que la intervenció de Belart
s'hauria limitat al geni funerari, al lleó i al globus terraqüi que decoren la
base del monument.
El 1814, arran de la mort del seu pare, Belart es
veié obligat a retornar a la seva vila nadiua de Montblanc per ocupar-se del
patrimoni familiar. Allí Belart va seguir treballant principalment en
imagineria religiosa per als pobles de la Conca de Barberà i
comarques veïnes. Per a Montblanc realitzà el retaule major i una
flagel·lació de Crist per al convent de la Serra, un Sant Crist per al cor de
l’arxiprestal, un Sant Ramon i una Marededéu dels Dolors per al convent de la
Mercè...; per a altres llocs de la rodalia, executà un Sant Crist per a Alió,
un Sant Jordi per a l’ermita del Roser de Reus.. Explica Antoni Palau i
Dulcet que el 1818 va rebre de la Real Academia de San Fernando l’encàrrec
de realitzar un relleu que representés “San Pedro curando a un paralítico”,
l’obra definitiva que no sembla que hagués executat mai (probablement aquesta
notícia calgui relacionar-la amb una altra que ofereix Anna Riera, segons la
qual aquell any Belart havia demanat a l’Academia de San Fernando el
nomenament d’acadèmic de mèrit, reconeixement que enlloc no consta que hagués
obtingut).
No s'ha conservat cap obra de Ramon Belart, només
pel seu curriculum i per algunes fotografies (el Sant Jordi de
Reus, i el Sant Crist del Cor de Santa Maria de Montblanc, i el retaule
major de la Serra de la mateixa població), permeten pensar que fou un bon
professional. Cèsar Martinell li dedicà uns comentaris interessants:
Belart fou un escultor respectuós amb les normes acadèmiques de l’època, però,
tanmateix, com a artista de talent que era, en executar les seves imatges
mirava més el natural que l’art antic. "Se’ns ocorre pensar que si Belart
hagués nascut en una època de menys ordenancisme artístic, en algunes de les
seves obres hauria anat més lluny. Tal vegada el conjunt de la seva producció
hauria resultat llavors més desigual. Però en aquelles imatges en què l’esperit
religiós glateix per alliberar-se de la forma, si aquesta no hagués estat tan
rigorosament imposada pels tractadistes, la visió i el sentiment de l’artista,
que no havia de lluitar amb dificultats tècniques, amb el mateix talent hauria
assolit un més esplendorós esclat de sa inspiració.” Malauradament totes
les seves obres de Montblanc foren destruïdes a l'inici de la Guerra Civil
espanyola, l'any 1936.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada