ESGLÉSIA I CONVENT DE LES SAGRAMENTÀRIES
Vic - Osona
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic:
que diu:
Època:
Època contemporània Segles XIX - Època contemporània
Segles XX
Autor:
Ramon Callís, mestre d'obres (1886)
Data
de construcció: 1886 i 1961
Descripció:
Conjunt d'edificis organitzats al voltant d'un claustre,
de planta baixa, dos pisos superiors i sota-coberta, format pel convent i
l'església amb planta de creu llatina i d'una sola nau. La façana del carrer de
l'Escola núm. 11, és d'una ampliació de 1961, de planta baixa i tres pisos.
La imatge és de l'any 1957, obra del taller Sadurní. Pel
que fa a la fornícula pot correspondre a una intervenció a l'edifici l'any
1886.
La fornícula és de pedra i es troba situada a l'angle de
l'edifici; constituïda per un arc de mig punt reforçat per un sobre arc amb
impostes i dues boles fent la funció de capitell. Està coberta per un frontó
triangular a la punta del qual hi ha un cercle. El sant també de pedra és
d'inspiració simbolista tot i que pertany a la imatgeria popular, porta l'hàbit
de franciscà amb els rosaris, caputxa i mira cap al cel en una actitud mística.
Està protegit per un vidre amb un marc de metall. La fornícula constitueix una
fita urbana considerable, molt vistosa a l'angle de l'edifici i esdevé gairebé
la protagonista del lloc, tot apropiant-se d'un espai arquitectònic. Del sant
és destaca la voluntat de plasmar-lo amb un convincent misticisme. Sant
Francesc de Paula va ser un franciscà conventual que va fundar l'orde dels
mínims i que es va retirar a la vida eremítica. El conjunt, d'altra banda, se
situa en una zona de gran significat religiós en el passat, davant de la
catedral, prop de l'església dels Dolors, el Museu Episcopal i forma part del
Convent de les Sagramentàries.
Subsòl
Medieval Comtes de Barcelona, Medieval Consolidació
Corona Aragó, Medieval Baixa Edat Mitjana, Modern XVI - XVII, Modern Segles
XVIII – XIX.
Espai d'habitat i convent amb restes d'estructures
domèstiques i un finestral gòtic. Les restes visibles corresponen a un convent
del segle XIX amb reformes a finals d segle, al centre històric de Vic, prop de
la catedral. Rehabilitacions a causa de les constants reformes interiors, hi ha
documentada una reforma al 1886, moment en que va aparèixer un finestral gòtic
i es modificà tota l'estructura urbanística de la zona. Durant la intervenció
de 1993 s’evidencià l’existència de com a mínim quatre etapes concretes
d’ocupació i transformació de la zona. Fase I. Correspondria a època medieval
(segles XI-XII), amb l’encara existència d’un mur romànic conservat al mur del
cantó oest, al carrer de l’Escola. Al subsòl del solar es documentà alguna
resta constructiva corresponent a aquesta època. Fase II. Segles XV-XVI. Restes
arqueològiques possiblement associades a l’existència de construccions
relacionades amb la manufactura de la pell. Es documenten materials
arqueològics ceràmics d’aquest moment. Fase III. Segle XVII. Transformació dels
espais amb l’anul·lació de la porta oberta a la paret romànica. Fase IV. Segle
XIX. Amortització de l’espai. Moment en què es construeix el convent de les
Sagramentàries, enderroc dels edificis existents i conversió de la zona en un
jardí elevat. a zona En aquest espai també s'hi ubica l'antic Carrer de Sant
Bernat. Es creu que aquest carrer que es troba actualment sota el jardí de les
Sagramentàries, i que continuava a través de la Plaça del Bisbe Oliba fins a
l'altar de Sant Bernat Calbó de la Catedral. Es desconeix l'estrat de
preservació de les restes, ja que es va anul·lar el carrer en una rehabilitació
del nucli antic, al 1906. Es creu però que les restes arqueològiques
preservades sota el carrer van ser destruïdes parcialment o de forma total amb
les obres del 1907 i per la construcció de les Sagramentàries, moment en que es
va variar el traçat inicial.
Jardí
En realitat es tracta d'un jardí perdut en realitzar
l'edifici del Col·legi d'arquitectes que amb la coberta enjardinada salva la
presència de verd.
Jardí sobre coberta de l'Edifici de la Seu del Col·legi
d'Arquitectes de Vic. Pavimentat de graves i amb jardinera correguda al voltant
amb planta vivaç diversa. Arbres de port petit i arbustiva omplen la resta de
l'espai, també amb varietat d'espècies. Destaca la gran vinya verge que cobreix
la enorme mitgera amb els edificis a est.
Jardí
del claustre
Jardí de claustre que es conserva correctament en la
meitat de la superfície i l'altra meitat ha estat pavimentada amb formigó. Els
parterres de formes geomètriques, estan vorejats de pedra i el paviment es de
grava. és ric en diversitat d'espècies. En l'arcada est hi ha una pèrgola de
ferro amb parra.
Mur
Mur de pedra de tancament, originàriament tancava l'hort
i el jardí del convent de les Sagramentàries. Posteriorment, amb la construcció
de l'edifici del Col·legi d'arquitectes en substitució de la casa del mossèn,
va passar a ser part de la paret de tancament del garatge. Són elements
arquitectònics singulars normalment provinents de transformacions d'edificis
antics que formen part de les façanes actuals. Són elements importants des del
punt de vista històric, tipològic, artístic i testimonial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada