CASA CLARIANA
Vic - Osona
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
************************************************************************
Escut que al catàleg de béns protegits diu:
Escut de pedra de forma de quadrilong francès. El camper
està quarterat i s'hi representen els elements heràldics de dos lleons rampants
i dues ales. L'escut està ubicat al carcanyol d'un dels arcs gòtics del pati de
la casa. Aquests arcs i columnes gòtiques procedeixen de l'antiga capella de
l'Àngel Custodi i van ser comprats l'any 1609 per Don Miquel de Clariana al
Consell de la Ciutat. La seva ubicació en el pati d'una casa senyorial,
restaurada, amb una gran càrrega històrica i d'interès artístic. El treball del
baix relleu de les càrregues és clar i ben executat i manté la norma heràldica
que els animals es representin en actitud ferotge. Els lleons, a més de ser el
símbol del poder i la força, sempre es representen com a guardians d'un lloc,
d'aquí el seu ús freqüent en heràldica.
Enllaç al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic:
que diu:
Època:
moderna segle XVII – contemporània segle XX
Data:
any 1609
Descripció:
Casa senyorial de planta gairebé quadrada, amb la façana
nord, seguint el traçat itinerant del c/ Dues Soles i la plaça. Aquesta es
cobreix a coberta de varis vessants. Es tracta d'un edifici mitgera de planta
baixa i dos pisos i presenta tres trams de façana ben diferenciats. El sector
est és de pedra vista i presenta un ampli portal adovellat, amb balcons al
primer pis i galeria al segon. El cos centrat, més alt que aquest, presenta un
eix de composició vertical amb portal d'arc de mig punt a la planta i finestres
al dos pisos i badius al tercer. El oest presenta una porta de garatge de ferro
i finestres a la planta, balcons i finestres al primer pis i una galeria amb
columnes de ferro que sostenen el ràfec. Aquests dos últims cossos han estat
estucats recentment i la majoria d'obertures conserven els emmarcaments en
pedra i baranes i reixes de forja. L'entrada principal conté un pati interior i
una bonica escala que condueix a una galeria al primer pis amb columnes
gòtiques. També s'hi observen finestres renaixentistes. Pel tipus d'aparell del
mur sembla ser molt antic. A la façana també hi ha una finestra renaixentista i
un portal tapiat. Degut a la restauració recent, l'estat de conservació és bo.
Descripció
específica de la façana:
Façana plana, només interrompuda pels balcons de la
planta noble i la barbacana amb colls de fusta inclinats. La composició està
emmarcada pels balcons de la primera planta i per l'interès de l'arc dovellat
d'accés de característiques gòtiques. És una façana de pedra picada emmarcant
les obertures principals; en les llosanes de balcons i en pedres cantoneres.
També hi ha pedra picada als arcs i columnes gòtiques, a l'escala del pati
interior i a les finestres interiors renaixentistes. Baranes i reixes de forja.
Acabats de façana arrebossats i coronament amb colls de fusta. A la planta
baixa s'hi veu un mur de pedra que per l'aparell podria ser molt antic. És un
conjunt interessant i en concret es destaca les obertures de la planta baixa,
el mur de pedra i el pati interior amb els arcs i columnes gòtics.
Dades
històriques:
La casa Clariana, situada a l'interior de l'antiga
muralla, va ser construïda sobre l'antic Casal d'Altarriba a principis del s.
XVI, és a dir vers al 1509. A la mateixa època s'urbanitzà la plaça, que
prengué el nom del casal i que era fruit de l'enderrocament d'una illa de cases
situades en aquell indret. La casa Clariana fou la residència de la cort del
Veguer dins a l'extensió de les vegueries el 1719. El casal conté elements
gòtics que provenen de la capella de Sant Àngel Custodi, construït al segle
anterior. Segons la documentació existent el 1609, el consell de la ciutat va
vendre a Miquel de Clarina unes columnes i uns arcs que van ser aprofitats per
la galeria i el pati d'entrada. Del 1869 fins 1875 la casa Clariana va ser
ocupada pel col·legi de Sant Miquel dels Sants per a fer-hi els estudis de
preparatori per a la Universitat. Més tard l'edifici passà a ésser seu de l'orfeó
Vigatà. A la dècada de 1990, obra de l'arquitecte Nando Blancafort, l'immoble
ha estat convertit en edifici d'habitatges unificant-lo i permetent així que el
patrimoni tingui utilitat i no es degradi.
Subsòl
La casa Clariana de Vic -antic Orfeó Vigatà-, està
situada al nucli antic de Vic, prop del temple romà. Fou edificada l'any 1609 a
sobre d'edificacions anteriors i aprofita els arcs i columnes de l'església de
l'Angel Custodi (construïda el 1510 i enderrocada el 1609). Sofrí diverses
reformes fins al segle XVIII, moment en que s'unificaren les façanes de
diversos casals contigus i es transformaren les habitacions. De 1869 a 1875
tingué la funció d'institució d'ensenyament secundari. Després fou seu de
l'Orfeó Vigatà fins fa poc. L'excavació de 1990 ha constatat la destrucció de
pràcticament tots els nivells estratigràfics anteriors al segle XVII. S'ha
documentat l'existència de restes de murs medievals. Alguns han perdurat,
sencers o reaprofitats. També s'han localitzat 6 sitges, de les quals 2 han
estat excavades, i aportaren gran quantitat de material romà i medieval. En una
d'elles es trobà un fragment de ceràmica paleocristiana. El material antic,
però, no s'ha pogut associar a cap estructura. L’anomenada Casa Clariana fou
edificada al 1609 per Dom Miquel de Clariana, aprofitant, en la seva
construcció els arcs i columnes de l’església de l’Àngel Custodi (construïda el
1510 i enderrocada el 1609), que foren col·locats a la galeria superior del
pati. Fou edificada damunt de construccions d’èpoques anteriors (el mateix
Casal dels Alta-Riba, llinatge del qual procedeix Dom Miquel de Clariana)
tingué diferents reformes fins al segle XVIII, que fou quan s’unificaren les
façanes de diversos casals contigus i es transformaren les estances interiors.
Des del segle XVI fou residència del veguer fins a la desaparició d’aquest
càrrec el 1719. Del 1869 al 1875 albergà els estudis de Segon Ensenyament que
organitzà el municipi sota el nom de Col·legi de Sant Miquel dels Sants. Fins fa
uns anys fou la seu social de l’Orfeó Vigatà. Malgrat això el seu estat de
conservació era molt precari i, l’edifici s’anava degradant progressivament.
Des del 1990, l’edifici va passar per un llarg procés de restauració i
rehabilitació. Els resultats arqueològics de l’excavació d’urgència a la casa
Clariana han estat els següents: La marga, l’estrat geològic més superficial
que habitualment es localitza per sota el darrer estrat arqueològic estava
coberta, en aquesta zona, per un sediment fluvial de color vermell, compost de
terra neta i oxidada pels efectes de l’aigua. S’ha pogut constatar la
destrucció de pràcticament tots els elements arquitectònics i els nivells
estratigràfics existents amb anterioritat a les reformes del segle XVII. Al
segle XIX, utilitzat com a centre d’ensenyament, i al segle XX com a seu social
de l’orfeó vigatà, es feren les darreres reformes que modificaren
l’arquitectura de l’edifici. La majoria de murs que han perdurat fins a
l’actualitat són de nova planta. Els espais de les edificacions anteriors a les
reformes del segle XVIII no eren pràctiques per a la nova funcionalitat de
l’edifici; recordem que es fusionaren tres cases en una de sola, modificant
clarament les estructures preexistents. S’ha documentat arqueològicament l’existència
de restes de murs d’època medieval destruïts en el moment d’efectuar les
primeres reformes del segle XVII. Altres murs d’aquesta època han perdurat fins
a l’actualitat, bé sencers o reaprofitats. També s’han localitzat 6 sitges,
tenint en compte la seva ubicació es pot aventurar la hipòtesi que, en el seu
moment, n’hi haguessin d’altres. Les dues que es varen poder excavar
presentaven un alt contingut de material romà i medieval. En la sitja n.1 es
localitzà un fragment de ceràmica paleocristiana amb decoració estampillada; es
tracta del primer fragment de ceràmica paleocristiana documentat
arqueològicament a la ciutat de Vic. Les sitges n.3 i n.4 estaven cobertes per
estructures que n’impedien l’excavació; les sitges n. 2 i n.5 estaven situades
en uns sectors que no estaven afectats per les obres de construcció del nou
edifici, s’ha pogut comprovar, quan s’està acabant la rehabilitació, que
aquestes sitges han estat arrasades. Tot i els nombrosos fragments de ceràmica
romana que es van localitzar i la proximitat del jaciment al Temple Romà,
aquestes restes materials no es poden associar a cap estructura. Cal constatar
la pèrdua de material arqueològic que es produí amb la construcció dels
edificis de nova planta situats als números 52 i 54 de la Rambla del Passeig,
que ocupen el que, en el seu moment, pertanyia a part de la finca de la Casa
Clariana. A mesura que ens apropem als sectors situats més al nord, augmenta la
potència estratigràfica. Lamentablement, en el sector de la Casa Clariana que s’ha
excavat, la potència es redueix a pocs centímetres i l’estrat geològic pot
començar sota el mateix paviment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada