ESGLÉSIA DE LA PIETAT
Vic - Osona
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic:
que diu:
Època:
moderna (Segles XVIII)
Autor:
Josep Morató, Josep Morató Pujol i Josep Morató i Sellés,
arquitectes
Descripció:
Església amb una gran nau, orientada de nord a sud, amb
capelles laterals. La nau està dividida en sis trams i als peus, sota el reracor,
un arc quatripartit. La resta de la nau presenta capelles laterals i cada tram
està marcat a la coberta amb arcs d'estuc. El presbiteri queda definit per un
seguit de graons i a sobre l'altar, dedicat a Sant Sadurní. La capçalera
presenta un cambril cobert per una cúpula, amb vuit divisions d'estuc. El
campanar de planta quadrada flanqueja el presbiteri per la part de ponent i
s'eleva per damunt del conjunt del temple formant una torre octogonal, i a la
part superior s'hi obren vuit finestres d'arc de mig punt que està coronat per
una balustrada, en la que s'inscriu l'esfera d'un rellotge. A la part Est de la
nau s'hi adossa una àmplia capella dedicada al Calvari i a la part Oest una de
més reduïda dedicada a Sant Llibori. El conjunt és cobert a dues vessants i
presenta una façana principal al Sud i una altra de secundària a l'oest. La
façana sud presenta un eix de simetria vertical i diferencia la nau central de
les capelles laterals. La portalada conté una fornícula dedicada a la Pietat.
La façana Oest conté diverses obertures, l'antic portal de Sant Sadurní i una
portalada esculpida. La capella dels Sants Màrtirs: al sector nord de la nau de
l'església s'hi situa el presbiteri, darrera l'altar major s'hi construí un
cambril de planta de creu grega. És cobert per una cúpula bastida sobre quatre
arcs. La cúpula presenta vuit divisions d'estuc i una llanterna al centre. La
capella és separada de la nau per un arc amb pintures que representen el judici
final. Al mig hi ha un templet amb imatges de Sant Llucià i Marcià de tamany
natural damunt l'urna de les relíquies del Sant. Els murs presenten decoracions
d'estuc que emmarquen uns quadres amb representacions relatives a la vida dels
Sants Màrtirs i amb boniques vistes de la ciutat de Vic. També hi ha plafons on
s'hi representen els dotze apòstols i els quatre evangelistes. També hi ha
pintures referents als consellers de la ciutat de Vic. Capella de sant Llibori:
El lloc on es va erigir l'església de la Pietat ha estat un centra de culte
continuat. Segons la tradició, al 1050, s'hi van trobar les relíquies de Sant
Llucià i de Sant Marcià, patrons històrics de la ciutat de Vic. Sembla ser,
doncs, que a partit de la troballa, al s. XI s'hi construir l'església de Sant
Sadurní, la portalada de la qual encara es conserva al mur Oest. El 1427 el
Consell de la partida de Montcada decidí reformar la capella que havia estat
malmesa pels terratrèmols. Fou el 1454 quan es començaren les obres de la nova
església, dedicada a la Mare de Déu de la Pietat i comunicada a la Sant Sadurní
per mitjà d'una gran arcada. L'edifici d'estil gòtic que s'acabà el 1467. El
traçat barroc de l'església s'inicià el 1614 i les obres el 1630. La façana es
va començar a obrar el 1664. L'any 1695 s'acabà la construcció de l'agulla del
campanar i el 1775 s'hi col·loca el rellotge. Al voltant del temple s'hi van
anar erigint diversos altars dedicats als Sants Màrtirs, Sant Crist, Sant
Isidre, la Concepció, Sant Roc, Sant Antoni, Sant Llibori i Sant Erasme. El
1688 s'hi fundà la confraria de Sant Llibori, erigint un altar i un retaule
obrat per Pau Costa i en la qual es veneren les relíquies del Sant. Actualment
el retaule ha desaparegut i la Capella de Sant Llibori s'ha convertit en lloc
de culte diari degut a les seves dimensions reduïdes i al ésser accessible des
de la casa rectoral. En ella s'hi custòdia el sagrari.
Descripció
de la façana:
Façana principal: segueix un eix vertical de simetria
marcant l'alçada de la nau per dues pilastres a partir del nivell de la
coberta. A través d'una escalinata de nou graons s'accedeix a la portalada
resolta com si fos una escultura. Flanquegen el portal dues parelles de
columnes adossades al mur i assentades damunt un pedestal amb l'escut de la
ciutat. Els capitells de les columnes són corintis amb un fris al damunt amb
àngels i volutes esculpits. Al damunt hi ha una fornícula, també amb les
mateixes decoracions, que conté la imatge de la Pietat, la qual està molt
deteriorada. Sobre el portal esculpit, hi ha un òcul amb vitralls geomètrics i
decoracions al voltant. A les franges laterals s'hi distribueixen finestres. El
capcer s'acaba amb volutes i pinacles triangulars a les parts laterals i un
frontó triangular trencat a la part central. La façana presenta la
inscripció:"RO MA".
Dades
històriques:
El lloc on es va erigir l'església de la Pietat ha estat
un centra de culte continuat. Segons la tradició, al 1050, s'hi van trobar les
relíquies de Sant Llucià i de Sant Marcià, patrons històrics de la ciutat de
Vic. Sembla ser, doncs, que a partit de la troballa, al s. XII s'hi construir
l'església de Sant Sadurní, la portalada de la qual encara es conserva al mur
Oest. El 1427 el Consell de la partida de Montcada decidí reformar la capella
que havia estat malmesa pels terratrèmols. Fou el 1454 quan es començaren les
obres de la nova església, dedicada a la Mare de Déu de la Pietat i comunicada
a la Sant Sadurní per mitjà d'una gran arcada. L'edifici d'estil gòtic que
s'acabà el 1467. El traçat barroc de l'església s'inicià el 1614 i les obres el
1630. Sembla ser que les obres s'iniciaren pel presbiteri, una làpida esculpida
al mur del campanar ens dóna la data de 1636. La façana va ser feta a partir
del 1664 per l'arquitecte Josep Morató i va ser dirigida per l'arquitecte Josep
Morató i Selles, moment en què es construí el cambril al darrera del presbiteri.
La nova capella va ser dedicada als Sants Màrtirs i va ser decorada pel pintor
Marià Colomer. El 1775 es col·locà el rellotge del campanar. Façana i portal de
ponent: el portal adovellat que es conserva data del segle XVI i venia a
substituir el romànic situat al migdia. Al segle XVII, l'església de Sant
Sadurní va ser substituïda per l'església de la Pietat. La capella dels Sants
Màrtirs: Al 1427 el Consell de partida de Montcada, va decidir reformar la
capella que havia estat malmesa pels terratrèmols. El 1720, l'escultor Jacint
Morató treballava en la confecció del retaule de l'altar major que ocupava el
presbiteri. Un incendi el va destruir el 1734, després es va resoldre
d'encapçalar l'església amb una capella cupulada a la veneració dels Sants Màrtirs.
El disseny va córrer a càrrec de l'arquitecte barceloní Nicolau Traver. A
finals de segle XVIII encara s'hi treballava. També hi va participar l'escultor
Antoni Real, i les pintures són obra de Marià Colomer. Façana principal (Sud):
es va començar a construir al 1664 posant la primera pedra a l'angle de la
façana del carrer de Sant Sadurní. El mestre d'obra era el vigatà Josep Morató,
que treballava conjuntament amb Isidor Morató. A partir de 1685 hi van començar
a participar els germans Josep i Joan Francesc Morató, que van treballar en la
façana fins el 1869. Capella de Sant Llibori: Al voltant del temple s'hi van
anar erigint diversos altars dedicats als Sants Màrtirs, Sant Crist, Sant
Isidre, la Concepció, Sant Roc, Sant Antoni, Sant Llibori i Sant Erasme. El
1688 s'hi fundà la confraria de Sant Llibori, erigint un altar i un retaule
obrat per Pau Costa i en la qual es veneren les relíquies del Sant. Actualment
el retaule ha desaparegut i la Capella de Sant Llibori s'ha convertit en lloc
de culte diari degut a les seves dimensions reduïdes i al ésser accessible des
de la casa rectoral. En ella s'hi custòdia el sagrari. L'església va iniciar la
restauració de l'interior l'any 1988 i es continuà amb la restauració de la
rectoria fins al 1991.
Subsòl
Medieval indeterminat, Modern XVI - XVII, Modern Segles
XVIII – XIX.
Església d'origen romànic situada prop de l'església de
Sant Sadurní i del Temple Romà de Vic. S'han realitzat diverses intervencions
arqueològiques. La intervenció del 2001 a la capella fonda de la Pietat va
permetre recuperar unes sitges amb material romà i medieval. La més recent, la
de l'empresa SOT Prospecció Arqueològica que va realitzar, a l'octubre del 2004,
uns sondejos de recollida sistemàtica d'exemples de prospecció geofísica a
diferents jaciments catalans, i un d'ells fou al Subsòl de l'Església de la
Pietat de Vic. Es van aplicar els darrers avenços en la tècnica de la
prospecció geofísica amb georadar o GPR (Ground Penetrating Radar). Es va
traçar una quadrícula sobre l'espai de la nau central de l'església de 9x20m.
Es van realitzar 36 transsectes de 0 a 20 m en el sentit de la nau, separats de
25 cm entre ells. El que s'ha pogut concloure és la superposició d'estructures
al subsòl de l'església pertanyents a diverses edificacions anterior. S'han
localitzat murs o possibles estructures lineals paral·leles que travessen
d'oest a est l'àrea prospectada. I també alguna mena de paviment ben delimitat
i amb una projecció vertical considerable. Les imatges de talls transversals i
longitudinals de l'àrea de prospecció van permetre veure clarament la divisió
en dos sistemes estratigràfics del subsòl. La seqüència permeté establir que
les estructures detectades correspondrien a un mateix moment constructiu, que
caldria atribuir a les fases barroca i gòtica. Per sota d'aquestes, es va
detectar una diferenciació entre la ubicació de Sant Sadurní amb una constant
alteració i gran número d'estructures i paviments entrellaçats que en fan
difícil la interpretació, i la resta, mostra una successió d'elements
inconnexes, segurament pertanyents a edificis medievals previs a la ampliació
del segle XV. A partir d'uns 55ns, la resposta de tota l'àrea de prospecció
s'unifica, mostrant estructures que ocupen tota l'extensió prospectada, cosa
que remet a un ús unitari de tot l'espai, per un sol edifici o grup d'edificis.
A l'espera d'un examen més exhaustiu dels resultats i estructures definides per
part dels arqueòlegs, sembla confirmar-se una ocupació de l'espai prospectat
coincidint amb les informacions aportades per la documentació escrita, a més de
la documentació d'estructures necessàriament anteriors a l'Alta Edat Mitjana.
En definitiva, la prospecció ha permès documentar un grup de restes
arqueològiques al subsòl de l'església de la Pietat, que estudiades en relació
a d'altres treballs arqueològics portats a terme a les proximitats (Temple
Romà, c/ Sant Sadurní, Plaça de la Pietat) poden aportar nous coneixements
sobre el centre històric de Vic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada